1 de febrer 1920 Primera Jean Bouin 1969 Neix Nino Salukvadze 1972 Neix María Isabel Fernández 1974 Neix David Meca 1974 Neix Roberto Heras

 

Comencem el mes de febrer amb la prova atlètica més antiga de Catalunya i amb una colla d’esportistes amb una constància excepcional: una tiradora, una judoka, un nedador en aigües obertes, i un ciclista.

La Jean Bouin és una cursa atlètica de caràcter popular que cada any es fa a Barcelona des de 1920. És l'esdeveniment atlètic vigent més antic de Catalunya. Està organitzada pel diari El Mundo Deportivo, i des de 1946 és una cursa internacional. La cursa es fa en un circuit urbà a la muntanya de Montjuïc, i compta amb un programa de 16 curses de 25 categories diferents, i amb recorreguts de diferents distàncies. A les proves professionals, masculina i femenina, solen participar els millors atletes internacionals. Els atletes amb més triomfs de la cursa han estat Gregorio Rojo, sis vegades guanyador de la prova masculina, i Encarna Escudero, set vegades guanyadora de la femenina. La Jean Bouin va ser concebuda el dia 1 de febrer de 1920 per un grup de periodistes amants de l'atletisme: Josep Antoni Trabal, Luis Meléndez i Rossend Calvet que, precisament, va guanyar la primera edició, els quals van convèncer el propietari del setmanari El Sport i president del CE Europa perquè organitzés la cursa. Els tres fundadors van triar el nom en honor de Jean Bouin, un mític atleta francès dels anys deu, que va ser subcampió olímpic de 5.000 metres als Jocs Olímpics d'Estocolm de 1912 i plusmarquista mundial de 10.000 metres i que va morir tràgicament el 1914 al front de la Primera Guerra Mundial. Des de la primera edició, la Jean Bouin ha viscut multitud de circumstàncies que han alterat les característiques de l'esdeveniment.

L’1 de febrer de 1969 va néixer a Georgia la Nino Salukvadze. Va competir per deu vegades consecutives en uns Jocs Olímpics, va començar a Seúl 1988. Salukvadze, de 55 años, va ser escollida banderera de Georgia en la ceremonia de apertura de París 2024, la tercera vegada que se li concedeix aquest honor, i va acabar 38a en pistola d’aire femenina a 10m i número 40 en pistola de 25m femenina.

L’1 de febrer de 1972 a Alacant neix la María Isabel Fernández Gutiérrez. És una esportista que va competir en judo. És una de las poques esportistes que té la triple corona: or olímpic, mundial i europeu. Va participar en quatre Jocs Olímpics d'Estiu entre els anys 1996 i 2008, obtenint dues medalles: bronze a Atlanta 1996 i or a Sídney 2000. Va guanyar quatre medalles en el Campionat Mundial de Judo entre els anys 1997 i 2007, i tretze medalles en el Campionat Europeu de Judo entre els anys 1995 i 2008. En els Jocs Olímpics d'Atenes 2004 va ser la banderera de l'equip espanyol. En 8 de gener de 2009 va anunciar per sorpresa la seva retirada de la competició, afirmant que «havia estat una experiència meravellosa de la qual no hi havia records dolents».

 

L’1 de febrer de 1974 va néixer a Sabadell en David Meca Medina. És un nedador català del Club Natació Sabadell. Especialista en llarga distància en aigües obertes, en el seu palmarès compta amb un títol de campió de la Copa del Món (a la categoria de llarga distància en 25 kilòmetres als Mundials de Natació de Montreal de 2005) i set medalles en Campionats del Món de natació, dues d'elles d'or. El 2005 sumava més de 100 victòries internacionals en proves de llarga distància en aigües obertes. El 1999 va ser sancionat per dopatge en el transcurs d'una prova al Brasil, amb un anabolitzant anomenat nandrolona. En un període en què no va poder competir en proves oficials, va prendre la decisió d'afrontar reptes esportius. Des d'aleshores s'ha convertit en especialista de reptes en solitari, amb els quals encara segueix, ja fora del període de sanció. A més, va estudiar interpretació als Estats Units d'Amèrica, on es va graduar en Art Dramàtic per la University of Southern California el 1999, i ha fet petites incursions en el món de la interpretació i de la moda. Actualment, a part de seguir fent desafiaments, fa conferències relacionades amb l'automotivació i també es dedica a creuar l'Estret de Gibraltar amb qui contracti els seus serveis, donant un certificat acreditatiu amb la marca aconseguida.

L'1 de febrer del 1974 neix a Béjar en Roberto Heras. És un ciclista espanyol que va ser  professional entre el 1995 i el 2005. Ciclista de grans voltes, les seves victòries més destacades són la Volta a Espanya de 2000, 2003, 2004 i 2005 i la Volta a Catalunya de 2002. L'any 2005, va perdre el títol de guanyador de la Volta a Espanya per culpa d'un cas de dopatge amb un positiu d'EPO on va rebre també dos anys de sanció. El desembre de 2012, el Tribunal Suprem va anul·lar la sanció, i Heras va recuperar la Volta. Un cop retirat, ha participat en la Titan Desert, que ha guanyat 4 cops.

17 de desembre 1883 Neix Pedro Parages 1954 Neix Pitxi Alonso 1969 Neix Maria Quintanal 1970 Neix Sílvia Vidal 1992 Neix Alex Dujshebaev 2004 Buthan sense tabac

 

Avui tenim protagonistes de dos segles, el XIX i el XX, i una notícia que ens agradaria exportar a tot el món del segle XXI.

El 17 de desembre de 1883 va néixer Pedro Parages Diego-Madrazo a Madrid. És un futbolista espanyol, d'origen francès, de la dècada de 1900. Fou el cinquè president del Reial Madrid, entre juliol de 1916 i maig de 1926. Com a jugador defensà els colors d'Association Sportive Amicale i Madrid FC. A més, dirigí la selecció espanyola als Jocs Olímpics de 1924. 

El 17 de desembre de 1954 va néixer a Benicarló l’Àngel Alonso Herrera, conegut com a Pitxi Alonso, futbolista valencià; actualment entrenador i comentarista de TV. Pitxi Alonso és un exfutbolista valencià dels anys 70 i 80. Fou un brillant davanter centre. La seva gran capacitat golejadora va fer que de ben jove rebés el sobrenom de Pitxi, diminutiu de pitxitxi (denominació que rep el màxim golejador de la lliga espanyola de futbol). Després de jugar pel Benicarló, Pitxi Alonso va passar pel CE Castelló, pel Reial Saragossa, pel FC Barcelona, club on mai aconseguí ser un titular indiscutible però on se li recorden grans actuacions, com els tres gols que li marcà al IFK Göteborg en una semifinal de la Copa d'Europa de futbol. El seu darrer club fou el RCD Espanyol, club amb el qual aconseguí arribar a una final de la Copa de la UEFA. Retirat com a futbolista en actiu començà a treballar d'entrenador, essent ajudant de Víctor Muñoz al RCD Mallorca i seleccionador nacional de la selecció Catalana de Futbol fins al 2005. Va treballar de comentarista televisiu a TV3 durant 20 anys, des del 20 de setembre del 1992 fins al 2 de setembre del 2012.

El 17 de desembre de 1969 va néixer a Bilbao la María Quintanal Zubizarreta. És una esportista que competeix en tir en les modalitats de fossat i doble fossat, campiona mundial de l'any 2003 i subcampiona olímpica a Atenes 2004. Va guanyar cinc medalles en el Campionat Mundial de Tir entre els anys 1989 i 2014, i sis medalles en el Campionat Europeu de Tir entre els anys 2002 i 2019. Va decidir separar-se de la Real Federació Espanyola de Tir i el 2009 va tornar a la competició internacional, representant a la República Dominicana, nacionalitat de la qual li va ser concedida en 2006. El 2014, abans de l'inici del Campionat Mundial celebrat a Granada, s'incorporà novament a la selecció espanyola.

El 17 de desembre de 1970 va néixer a Barcelona la Sílvia Vidal i Martí. És una muntanyenca i alpinista catalana. Els seus inicis a la muntanya foren el 1992 a través d'un Raiverd, un raid d'aventura (o competició multidisciplinar d'esports d'aventura) que es fa als Països Catalans. Llicenciada per l'INEF va començar a impartir classes d'educació física, però de seguida es va adonar que el que realment l'omplia era l'escalada, de la qual s'ha acabat convertint en una destacada especialista, tant en la modalitat d'artificial com en l'obertura de grans parets ("big wall") en solitari. Sovint ha enfrontat les ascensions en solitari, fins i tot en estades prolongades, sigui en camp base o fent bivacs a la mateixa via d'escalada. Ha realitzat la seva activitat esportiva a Catalunya i arreu del món, per exemple a les clàssiques de Montserrat, Roca Regina, el Congost de Mont-rebei, Vilanova de Meià, Terradets, Pedraforca, o els Picos de Europa. A Montserrat destaquen la realització de les vies “Mirall Impenetrable” (A5) i “Vudú” (A4+) a la paret de l'Aeri, o la “Silenci” (A5/6B) a la paret d'Ecos. Les activitats de més ressò s'han concentrat, però, a l'Himàlaia i a Amèrica tant del nord com del sud. Ara, al 2024, resideix a l'Eixample de Barcelona quan no és d'expedició. Els Piolets d’Or, els premis més prestigiosos de l’alpinisme, en la seva edició de 2021, han concedit per primera vegada un reconeixement a una esportista del nostre país, amb la menció especial a Sílvia Vidal, amb la qual valoren «la gran contribució que ha fet a l'escalada en solitari durant més de dues dècades, amb les seves impressionants gestes de resistència i d’escalades dures en grans parets, sovint remotes, arreu del món. Les seves ascensions més destacades les ha aconseguit amb plena autonomia: completament sola, sense ràdio, ni mòbil, ni GPS, ni pronòstics meteorològics ni cap mena de comunicació amb l'exterior, amb sistemes manuals i minimalistes quan necessita perforar la roca per assegurar-se». El 1999, amb l’obertura de Sol Solet al Karakoram, ja havia estat mereixedora d’una nominació a aquests premis.

El 17 de desembre de 1992 va néixer a Santander en Alex Dujshebaev Dovichebaeva. És un jugador de handbol internacional espanyol. És fill de l'exjugador i entrenador d'handbol hispà-kirguís Talant Dujshebaev i germà gran del també jugador Daniel Dujshebaev. Actualment forma part del KS Kielce polonès. Igual que el seu germà, va créixer i es va formar com a esportista a Ciudad Real. Va debutar en 2010 en l'equip que entrenava el seu pare, el BM. Ciudad Real, que després seria el BM. Atlètic de Madrid, ja desaparegut. Va passar pel Naturhouse La Rioja, pel Caja3 Handbol Aragó, el BM. Atlètic de Madrid, pel RK Vardar macedoni, i el Kielce polonès. Alex ha estat part de la selecció júnior coneguda com els Hispans d'or, Campions d'Europa i del Món en els Campionats júnior amb la Selecció d'handbol d'Espanya. Ha estat habitualment convocat per la selecció d'handbol d'Espanya absoluta per a totes les grans cites internacionals. L’Alex és conegut per la versatilitat del seus tirs i la seva qualitat en l'1 contra 1; és un gran fintador i llançador. Entre altres guardons, en la temporada 2018/2019 va aconseguir ser el màxim golejador de la Lliga de Campions de la EHF. Va obtenir, també, la medalla de bronze del handbol masculí a les Olimpiades de Paris 2024 amb la selecció espanyola.

Acabem amb una notícia curiosa que es podria extendre a tot el món... El 17 de desembre de 2004, Bhutan es converteix per llei en el primer país del món sense tabac: se'n prohibeix la venda i el consum en públic. El tabaquisme és l'addicció al tabac a causa de la nicotina present de manera natural, i sobretot artificial, precisament per potenciar l'efecte addictiu i així poder vendre'n més. El tabac en forma de cigarretes és molt perjudicial per a la salut a causa dels nombrosos components tòxics (quitrà, CO, sulfats, etc.), radioactius (0,01 becquerels per gram de tabac) i cancerígens que conté, afegits de manera artificial a la planta. La nicotina, a més d'addictiva, també és altament tòxica i pot produir la mort a partir d'uns 50 mg. Si el tabac es considerés un producte alimentari, hi hauria centenars d'additius il·legals. Bhutan és un regne i estat independent de l'Àsia meridional, situat al vessant meridional de l'Himàlaia, que limita al nord amb el Tibet i al sud, l'est i l'oest amb l'Índia. La capital és Thimphu. Bhutan és una monarquia constitucional amb el budisme Vajrayana com a religió estatal. L'idioma oficial és el dzongkha. Bhutan és l'únic país del món que, encara avui en dia, té emissions negatives de CO₂. És a dir, Bhutan rep més emissions de CO₂ que no n'emet.

27 de setembre 1879 Neix Julio Castro 1953 neix Xavier Cabot 1988 Neix Nicolás Terol

El primer és una història d’un banderer ben curiós, el segon un jugador d’hoquei i el tercer un motocicliste.

El 27 de setembre de 1879 va néixer Julio Castro del Rosario a Celén, província de Manila. Va ser un militar espanyol, comandant d'Infanteria i gentilhombre de cambra de Sa Majestat Alfons XIII. Va rebre la medalla de la Campanya de Filipines, la medalla de Sofriments per la Pàtria, la Creu Blanca del Mèrit Militar (pensionada) i la Creu de San Hermenegildo. El seu pare era el capità d'Infanteria Gregorio Castro López, la seva mare la filipina Potenciana del Rosario Ramírez. Julio va seguir la tradició familiar i es va incorporar molt jove a l'exèrcit i ja era tinent en iniciar-se la guerra a Filipines. Guerra en la qual va participar en diversos episodis bèl·lics fins que va ser capturat pels insurgents, captivitat del qual va aconseguir evadir-se arribant amb una petita embarcació a Manila. En finalitzar la guerra va optar per continuar sent espanyol i militar i va viatjar a la Península iniciant una prolongada carrera en l'arma d'Infanteria fins a 1931. La seva carrera en el tir va ser espectacular (també va practicar l'esgrima sense tanta fortuna), a destacar els seus campionats mundials en rifle de guerra de Biarritz-Baiona 1912 i Loosduinen 1928 i els seus nombrosos campionats d'Espanya. Lamentablement només va participar en uns Jocs Olímpics (Los Angeles 1932) quan ja tenia 52 anys, obtenint un novè lloc en rifle, i se li va premiar amb l'honor de ser el banderer. Les absències espanyoles de diversos JJOO, l'absència del tir en altres (1928) i els seus problemes personals en 1920 li van privar de més participacions i d'alguna possible medalla. Així i tot, compta amb l'honor de ser el primer esportista espanyol a guanyar dos mundials.

El 27 de setembre de 1953 va néixer Xavier Cabot i Duran a Barcelona. És un jugador d'hoquei sobre herba barceloní, guanyador d'una medalla olímpica. És fill del també jugador d'hoquei Ricard Cabot i Boix, que participà en els Jocs Olímpics d'estiu de 1948, i germà del també medallista Ricard Cabot. Membre del Reial Club de Polo de Barcelona va participar, als 26 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1980 realitzats a Moscou (Unió Soviètica), on aconseguí guanyar la medalla de plata amb la selecció espanyola d'hoquei sobre herba. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 1984 realitzats a Los Angeles (Estats Units) finalitzà en vuitena posició, aconseguint guanyar un diploma olímpic.

El 27 de setembre de 1988 va neixer Nicolás Terol Peidro a Alcoy, Alacant; més conegut com Nico Terol, és un expiloto de motociclisme espanyol. Va ser campió del Campionat del Món de Motociclisme de 125cc, títol que va aconseguir en 2011 abans del pas a Moto2, on va obtenir tres victòries i cinc podis en tres temporades. També va córrer en el Campionat Mundial de Superbikes i en el Campionat Mundial de Supersport. És director esportiu de l'equip de motociclisme valencià Aspar Team. La corba quatre del Circuit Ricardo Tormo de València té el seu nom, és el cinquè pilot valencià campió del Campionat del Món de Motociclisme després de Ricardo Tormo, Jorge Martínez Aspar, Champi Herreros i seguit de Jaume Masiá.