Avui tenim
protagonistes de dos segles, el XIX i el XX, i una notícia que ens agradaria
exportar a tot el món del segle XXI.
El 17 de desembre
de 1883 va néixer Pedro Parages Diego-Madrazo a Madrid. És un futbolista
espanyol, d'origen francès, de la dècada de 1900. Fou el cinquè president del
Reial Madrid, entre juliol de 1916 i maig de 1926. Com a jugador defensà els
colors d'Association Sportive Amicale i Madrid FC. A més, dirigí la selecció
espanyola als Jocs Olímpics de 1924.
El 17 de desembre
de 1954 va néixer a Benicarló l’Àngel Alonso Herrera, conegut com a Pitxi
Alonso, futbolista valencià; actualment entrenador i comentarista de TV. Pitxi Alonso és un
exfutbolista valencià dels anys 70 i 80. Fou un brillant davanter centre. La
seva gran capacitat golejadora va fer que de ben jove rebés el sobrenom de
Pitxi, diminutiu de pitxitxi (denominació que rep el màxim golejador de la
lliga espanyola de futbol). Després de jugar pel Benicarló, Pitxi Alonso va
passar pel CE Castelló, pel Reial Saragossa, pel FC Barcelona, club on mai
aconseguí ser un titular indiscutible però on se li recorden grans actuacions,
com els tres gols que li marcà al IFK Göteborg en una semifinal de la Copa
d'Europa de futbol. El seu darrer club fou el RCD Espanyol, club amb el qual
aconseguí arribar a una final de la Copa de la UEFA. Retirat com a futbolista
en actiu començà a treballar d'entrenador, essent ajudant de Víctor Muñoz al
RCD Mallorca i seleccionador nacional de la selecció Catalana de Futbol fins al
2005. Va treballar de comentarista televisiu a TV3 durant 20 anys, des del 20
de setembre del 1992 fins al 2 de setembre del 2012.
El 17 de desembre
de 1969 va néixer a Bilbao la María Quintanal Zubizarreta. És una esportista
que competeix en tir en les modalitats de fossat i doble fossat, campiona
mundial de l'any 2003 i subcampiona olímpica a Atenes 2004. Va guanyar cinc
medalles en el Campionat Mundial de Tir entre els anys 1989 i 2014, i sis
medalles en el Campionat Europeu de Tir entre els anys 2002 i 2019. Va decidir
separar-se de la Real Federació Espanyola de Tir i el 2009 va tornar a la
competició internacional, representant a la República Dominicana, nacionalitat
de la qual li va ser concedida en 2006. El 2014, abans de l'inici del Campionat
Mundial celebrat a Granada, s'incorporà novament a la selecció espanyola.
El 17 de desembre
de 1970 va néixer a Barcelona la Sílvia Vidal i Martí. És una muntanyenca i
alpinista catalana. Els seus inicis a la muntanya foren el 1992 a través d'un
Raiverd, un raid d'aventura (o competició multidisciplinar d'esports
d'aventura) que es fa als Països Catalans. Llicenciada per l'INEF va començar a
impartir classes d'educació física, però de seguida es va adonar que el que
realment l'omplia era l'escalada, de la qual s'ha acabat convertint en una
destacada especialista, tant en la modalitat d'artificial com en l'obertura de
grans parets ("big wall") en solitari. Sovint ha enfrontat les
ascensions en solitari, fins i tot en estades prolongades, sigui en camp base o
fent bivacs a la mateixa via d'escalada. Ha realitzat la seva activitat
esportiva a Catalunya i arreu del món, per exemple a les clàssiques de
Montserrat, Roca Regina, el Congost de Mont-rebei, Vilanova de Meià, Terradets,
Pedraforca, o els Picos de Europa. A Montserrat destaquen la realització de les
vies “Mirall Impenetrable” (A5) i “Vudú” (A4+) a la paret de l'Aeri, o la
“Silenci” (A5/6B) a la paret d'Ecos. Les activitats de més ressò s'han concentrat,
però, a l'Himàlaia i a Amèrica tant del nord com del sud. Ara, al 2024,
resideix a l'Eixample de Barcelona quan no és d'expedició.
Els Piolets d’Or, els premis
més prestigiosos de l’alpinisme, en la seva edició de 2021, han concedit per
primera vegada un reconeixement a una esportista del nostre país, amb la menció
especial a Sílvia Vidal, amb la qual valoren «la gran contribució que ha fet a
l'escalada en solitari durant més de dues dècades, amb les seves impressionants
gestes de resistència i d’escalades dures en grans parets, sovint remotes,
arreu del món. Les seves ascensions més destacades les ha aconseguit amb plena
autonomia: completament sola, sense ràdio, ni mòbil, ni GPS, ni pronòstics
meteorològics ni cap mena de comunicació amb l'exterior, amb sistemes manuals i
minimalistes quan necessita perforar la roca per assegurar-se». El 1999, amb
l’obertura de Sol Solet al Karakoram, ja havia estat mereixedora d’una
nominació a aquests premis.
El 17 de desembre de 1992 va néixer a Santander en Alex Dujshebaev Dovichebaeva. És un jugador de handbol internacional espanyol. És fill de l'exjugador i entrenador d'handbol hispà-kirguís Talant Dujshebaev i germà gran del també jugador Daniel Dujshebaev. Actualment forma part del KS Kielce polonès. Igual que el seu germà, va créixer i es va formar com a esportista a Ciudad Real. Va debutar en 2010 en l'equip que entrenava el seu pare, el BM. Ciudad Real, que després seria el BM. Atlètic de Madrid, ja desaparegut. Va passar pel Naturhouse La Rioja, pel Caja3 Handbol Aragó, el BM. Atlètic de Madrid, pel RK Vardar macedoni, i el Kielce polonès. Alex ha estat part de la selecció júnior coneguda com els Hispans d'or, Campions d'Europa i del Món en els Campionats júnior amb la Selecció d'handbol d'Espanya. Ha estat habitualment convocat per la selecció d'handbol d'Espanya absoluta per a totes les grans cites internacionals. L’Alex és conegut per la versatilitat del seus tirs i la seva qualitat en l'1 contra 1; és un gran fintador i llançador. Entre altres guardons, en la temporada 2018/2019 va aconseguir ser el màxim golejador de la Lliga de Campions de la EHF. Va obtenir, també, la medalla de bronze del handbol masculí a les Olimpiades de Paris 2024 amb la selecció espanyola.
Acabem amb una notícia curiosa que es podria extendre a tot el món... El 17 de desembre de 2004, Bhutan es converteix per llei en el primer país del món sense tabac: se'n prohibeix la venda i el consum en públic. El tabaquisme és l'addicció al tabac a causa de la nicotina present de manera natural, i sobretot artificial, precisament per potenciar l'efecte addictiu i així poder vendre'n més. El tabac en forma de cigarretes és molt perjudicial per a la salut a causa dels nombrosos components tòxics (quitrà, CO, sulfats, etc.), radioactius (0,01 becquerels per gram de tabac) i cancerígens que conté, afegits de manera artificial a la planta. La nicotina, a més d'addictiva, també és altament tòxica i pot produir la mort a partir d'uns 50 mg. Si el tabac es considerés un producte alimentari, hi hauria centenars d'additius il·legals. Bhutan és un regne i estat independent de l'Àsia meridional, situat al vessant meridional de l'Himàlaia, que limita al nord amb el Tibet i al sud, l'est i l'oest amb l'Índia. La capital és Thimphu. Bhutan és una monarquia constitucional amb el budisme Vajrayana com a religió estatal. L'idioma oficial és el dzongkha. Bhutan és l'únic país del món que, encara avui en dia, té emissions negatives de CO₂. És a dir, Bhutan rep més emissions de CO₂ que no n'emet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada