8 de novembre Dia de l'Urbanisme Ciutats Olímpiques

 

Avui amb motiu del Dia de l’Urbanisme parlem dels canvis en les ciutats olímpiques.

Cada any des del 1949, el 8 de novembre se celebra el dia mundial de l’urbanisme. Aquesta data commemora la importància de la planificació i el disseny de les ciutats, tot recordant que aquesta disciplina té un paper crucial en la creació d’entorns urbans sostenibles i habitables. En un moment en què la urbanització continua avançant a ritme vertiginós, reflexionar sobre l’urbanisme és un factor molt rellevant. El 8 de novembre es commemora el dia mundial de l’urbanisme, una data que ens convida a reflexionar sobre el desenvolupament de les nostres ciutats i la planificació dels espais urbans. Aquesta data promou la consciència de crear entorns sostenibles.

El seu origen es remunta al segle passat, quan l’enginyer Carlos María della Paolera, pioner en la matèria i exdirector de l’Institut d’Urbanisme de Buenos Aires, el 1949 va proposar establir aquest dia com el Dia Mundial de l’Urbanisme. El seu llegat perdura com una fita a la història de la planificació urbana argentina. Una de les aportacions més destacades de Carlos María della Paolera, va ser la creació del símbol de l’urbanisme, que ha esdevingut un emblema reconegut a nivell mundial. Aquest disseny presenta un Sol daurat irradiant sobre un fons blau i verd.

Cada cop més ciutats opten a acollir uns Jocs Olímpics. Què motiva una ciutat a entrar en aquesta cursa? Quins objectius polítics, econòmics, socials i culturals persegueixen? Quins avantatges obtenen les ciutats?

La celebració d’uns JJOO implica una gran inversió, però pot generar un impacte social i econòmic molt positiu per a les ciutats.

Barcelona, és una de les ciutats amfitriones més recordades. La capital catalana va ser escollida seu olímpica l’any 1986, el mateix any en què Espanya va entrar a la Unió Europea. Per Barcelona, els Jocs representaven una doble oportunitat: d’una banda, era l’ocasió perfecta perquè la ciutat es donés a conèixer internacionalment; de l’altra, la inversió econòmica per posar en marxa les Olimpíades podia suposar la transformació urbanística de gran part de la ciutat.

Al llarg de la història dels Jocs Olímpics, les ciutats amfitriones han viscut diferents models: algunes han sabut aprofitar la inversió econòmica i han pogut gaudir d’un creixement a llarg termini després de ser la seu dels Jocs.

Hi ha ciutats que ho han aprofitat com Barcelona o Sydney. La capital d’Austràlia va ser la seu dels JJOO l’any 2000 i va saber aprofitar la popularitat de la competició esportiva per promocionar el turisme a les antípodes.

Els JJOO de Londres 2012 es consideren els Jocs Olímpics més verds de la història per la seva implicació amb la sostenibilitat. El comitè organitzador també va saber crear un impacte positiu en una zona degradada i amb baixos ingressos com era l’East End londinenc, on es van fer les competicions.

No obstant això, en altres casos, la mala gestió i planificació de les inversions ha esborrat qualsevol llegat dels Jocs Olímpics més enllà de l’àmbit esportiu. Al Brasil, per exemple, s’esperava que les Olimpíades de Rio 2016 representessin una oportunitat per fer reformes urbanístiques, recuperar barris degradats i ampliar la quantitat d’instal·lacions i espais públics. No obstant això, els problemes de transport, seguretat i obres endarrerides van contribuir al col·lapse polític i econòmic que va envoltar les Olimpíades de Rio de Janeiro. Segons l’estudi del CIDOB, els Jocs no van contribuir a revitalitzar l’economia ni a millorar la qualitat de vida dels habitants del Brasil.

Una situació semblant es va produir a Atenes, Grècia. Segons un estudi de CaixaBank, es van construir 22 pavellons esportius per a la celebració dels Jocs Olímpics d’Atenes l’any 2004. Quatre anys després, 21 estaven abandonats i necessitaven reparacions en profunditat per poder fer-los servir en el futur.

13 de setembre 2017 Ratificació dels Jocs Olímpics de Los Ángeles 2028

 

La informació d’avui és diferent a l'habitual perquè ens mostra uns fets que passaran en el futur. Són els Jocs Olímpics de Los Ángeles de 2028.

Tal dia com avui de 2017 es va plantejar que la seu d'aquests Jocs fos seleccionada el 13 de setembre de 2017, durant la 130a Sessió del Comitè Olímpic Internacional (COI) a Lima, el 31 de juliol de 2017, per optar als Jocs de 2024. Los Angeles va arribar a un acord amb el COI per a retirar la seva candidatura i acceptar organitzar els Jocs de 2028, permetent que París —una de les dues ciutats candidates restants— albergués l'esdeveniment en 2024. L'acord tripartit —París-Los Angeles-COI— va ser ratificat en la sessió del COI al Perú. Els Jocs Olímpics de Los Angeles 2028, oficialment coneguts com els Jocs de la XXXIV Olimpíada, seran un esdeveniment multiesportiu internacional que es durà a terme en 2028 a la ciutat de Los Angeles, els Estats Units. Inicialment, després del retir de Boston, Los Angeles va presentar la seva candidatura als Jocs Olímpics de 2024. Seran els tercers Jocs Olímpics a Los Angeles, després dels celebrats en 1932 i 1984, i la tercera ciutat (a més de Londres i París) a acollir-los en tres ocasions.

5 de juny 1883 primer viatge de l'Orient Express

Avui recordem un tren que va fer història i que va suggerir moltes altres històries que trobem a la literatura i al cinema: l’ "Orient Express".

Tal dia com avui del 1883, va sortir de l'Estació Est de París (França), amb destinació a Istanbul (Turquia), un tren ràpid de luxe, al que aviat se’l coneixerà amb el nom de "Orient Express". El trajecte complet es realitzarà en unes 72 hores en glamurosos vagons, amb sofisticats i confortables compartiments, per a passatgers milionaris i membres de l'acabalada aristocràcia europea .

La ruta i els ferrocarrils de l'Orient Express canviaren en diverses ocasions segons les circumstàncies. Diferents rutes concurrents utilitzaren en el passat el nom d'Orient Express o d'altres similars. Malgrat que el tren fou concebut com un servei ferroviari normal, el seu nom ha esdevingut sinònim d'intriga i viatges de luxe. Els dos noms de les ciutats més sovint associades amb l'Orient Express són París i Istanbul, els extrems originals dels serveis més habituals.

El 1977, l'Orient Express va deixar d'arribar a Istanbul. El 14 de desembre de 2009, l'Orient Express va deixar de funcionar i la ruta va desaparèixer dels horaris de tren d'Europa, segons s'informà, "víctima de trens d'alta velocitat i les línies aèries low-cost". La Venice-Simplon Orient Express, una empresa privada que utilitza els cotxes originals de la dècada de 1920 i 30, continua funcionant de Londres a Venècia i d'altres destinacions a Europa, incloent la ruta original de París a Istanbul.

El glamour i la rica història de l'Orient Express sovint ha estat objecte de la trama de llibres i pel·lícules i se n'han fet diversos documentals de televisió.

31 de març 1889 inauguració de la Tour Eiffel

Tal dia com avui de l’any 1889 es va inaugurar la Torre Eiffel (en francès, Tour Eiffel) es va construir amb motiu de l'Exposició Universal celebrada a París (França) l'any 1889, i el seu objectiu era desmuntar-la quan acabés l’Exposició, però no va ser així. Va suposar una fita decisiva en la construcció en ferro. L'enginyer francès Alexandre Gustave Eiffel va projectar aquesta impressionant estructura reticulada de ferro colat.

Quan va ser construïda era el monument més alt del món, amb 300 metres d'altura (si se suma l'antena de ràdio que es troba a la part superior, la seva alçada és de 324 metres). Quan la van construir, la torre pesava al voltant de 7.300 tones, si bé avui dia es calcula el seu pes en més de 10.000 t (a causa del museu, restaurants, magatzems i botigues que alberga). Estava previst que la torre arribés als 350 metres, però els veïns es van alarmar per l'amenaça que un edifici tan alt pogués caure, i es van manifestar provocant un canvi de plans.

Els 24 últims metres corresponen a una antena de ràdio que va ser afegida molt de temps després. Segons la temperatura ambiental, la cúspide de la Torre Eiffel pot acostar-se o allunyar-se del sòl uns vuit centímetres, a causa de la dilatació tèrmica del metall. D'acord al lloc web oficial del monument, per a arribar al cim cal pujar 1.665 graons (i no 1.792, nombre que alguns prenen, per cert en al·lusió a l'any de la instauració de la Primera República Francesa).

El manteniment de la torre inclou l'aplicació de cinquanta tones de pintura cada cinc anys, a efectes de protegir-la de la corrosió. A vegades, es canvia el color de la pintura (el 2005 la torre mostrava una tonalitat marró). En el primer pis, hi ha consoles que permeten votar l'elecció del futur color de l'estructura. El color original de la torre va ser el groc, encara que avui dia no queda rastre d'aquest color. Es considera que, aproximadament la meitat de les unions que té l'estructura estan realitzades per motius de seguretat, és a dir, que la torre es mantindria en peu encara que fallessin la meitat de les unions entre les seves peces. Això va garantir des del principi la fiabilitat de la Torre, conseqüència del fet que en el moment de la seva construcció molts parisencs tenien por que pogués caure originant una catàstrofe. Entre 1889 i l'any 2004, la Torre Eiffel va rebre més de 200 milions de visitants provinents de la mateixa França i d'arreu del món. La Torre Eiffel és el lloc més visitat del planeta.

Des de l’inici va tenir seguidors i detractors. Un dels més famosos detractors hi dinava cada dia i quan li van preguntar per què algú que criticava tant la Torre s’hi estava cada dia ell va contestar... “Perquè és des de l’únic lloc, de tot Paris, que no es veu la Torre”.

28 de gener Sant Tomas d'Aquino 1887 inici Torre Eiffel 1985 "We are the world"

Avui es celebra Sant Tomas d’Aquino, dominic, metre de l’església i patró dels estudis universitaris.

En el dia d’avui van començar belles obres que han quedat per l’eternitat: la torre Eiffel i la cançó “We are de world”

Tal dia com avui de 1887 va començar la construcció de la Torre Eiffel amb la preparació dels fonaments, que durarà cinc mesos. A partir de març de l'any següent es realitzarà la unió dels quatre pilars. Des del primer pis, situat a 57 metres de terra, fins al segon, a 115 metres, la torre s'elevarà a un ritme d'uns 10 metres mensuals. A mesura que la torre es vagi estrenyent, el ritme de creixement s'accelerarà contínuament fins a un màxim de 30 metres al mes en arribar prop del cim. Les peces d'elements prefabricats que van arribant a l'obra, són d'uns 5 metres de longitud. S'inaugurarà el 31 de març de 1889 i, al final del seu muntatge, aquest símbol de l'arquitectura del metall amb els seus 300 m d'alçada (324 m si es té en compte l'antena de ràdio), comptarà amb unes 7.300 tones de ferro repartides en 18.038 peces que estaran unides per dos milions i mig de reblons. El seu manteniment inclourà 50 tones de pintura cada cinc anys.

Actualment tot sovint s’ajunten cantants o actors per a accions solidàries però en aquell moment va ser una novetat i una revolució. Tal dia com avui de l'any 1985 es va enregistrar la cançó 'We are the world' amb artistes nord-americans com Bruce Springsteen, Bob Dylan, Ray Charles, Paul Simon, Kenny Rogers, Cyndi Lauper o Stevie Wonder, entre molts altres (45 en total). Ho van fer en els estudis d'A & M Recording Studio de Hollywood. El tema, escrit per Michael Jackson i Lionel Richie, va ser la resposta nord-americana a Band Aid, el projecte d'ajuda humanitària muntat al Regne Unit per diversos cantants com Bono, George Michael, Bananarama, Boy George, per citar-ne alguns. Junts van interpretar un any abans la cançó “Do they know it 's Christmas?”. Els nord-americans, liderats per Jackson i Richie, i sota la supervisió i producció de Quincy Jones, van gravar We are the world, un tema que aviat es va convertir en tot un número u arreu del món i els beneficis es van destinar a lluitar contra la fam al món. Per assegurar que tots aquests artistes poguessin participar en l'enregistrament, aquest es va realitzar el dia després del lliurament dels American Music Awards.

27 de desembre 1822 neix Louis Pasteur 1923 mor Gustave Eiffel

Avui destaquem dos noms francesos: Louis Pasteur i Gustave Eiffel.

Tal dia com avui de 1822 va néixer Louis Pasteur. Va ser un microbiòleg i químic francès. Va ser conegut pel públic, en general, per la seva demostració de la teoria del germen d'una malaltia i les seves tècniques de desenvolupament i d'inoculació, especialment la primera vacuna contra la ràbia. També va fer una descoberta essencial en el camp de química, sobre la polarització de la llum per molècules asimètriques. Avui. L’Institut que porta el seu nom a Paris és pioner en investigació mèdica. 

L’any 1923 va morir Gustave Eiffel, l’enginyer que va dissenyar i construir la cèlebre torre que porta el seu nom. Quan la van construir va tenir seguidors i detractors i un dels més famosos hi anava a dinar cada dia, al restaurant del segon pis. I quan li van preguntar perquè hi anava ell que havia protestat tant i ell va contestar que era des de l’únic punt de Paris que no veia la maleïda torre... curiosa la resposta però ben certa perquè es veu des de tot arreu i és un bon punt de referència. 

5 de juny Dia Mundial del Medi Ambient 1883 Primer viatge de l'Orient Exprés

Avui es celebra el Dia Mundial del Medi Ambient. Sortosament per a molts l’atenció al Medi no és cosa només d’una diada sinó que està integrat en el seu bon fer de cada dia. Però és interessant que continuï fent-se aquesta promoció o recordatori especial per tots aquells que encara no han arribat a aquest punt. Per a molts tancar l’aixeta quan es renten les dents, tancar els llums innecessaris, portar l’esmorzar en carmanyola, no imprimir tot el que reben a l’ordinador i, fins i tot, no deixar aparells en stand by són accions habituals. Reciclar, reutilitzar, utilitzar correctament són verbs que conjuguen de manera habitual. Gràcies a tots els que fem les coses ben fetes el nostre planeta es podrà seguir dient planeta blau però no ens enganyem.... malgrat això encara hi ha molta feina per fer. En el dia d’avui ens podríem proposar una cosa a realitzar durant aquest mes de juny, o a l’estiu... fem-nos una bona proposta i a treballar pel medi ambient (que és treballar per nosaltres i pel nostre entorn).

En el marc de la celebració del Dia Mundial del Medi Ambient, 5 de juny, el Departament de Territori i Sostenibilitat organitza l'acte de lliurament dels Premis Medi Ambient i dels Premis de les Escoles Verdes 2014, que enguany s’emmarquen en el Decenni Internacional per a l’Acció “l’Aigua, font de vida”.

Tal dia com avui de l’any 1883 sortí de la Gare de l’Est (estació de l’Est) de Paris amb destí Istanbul. Era un tren ràpid de luxe. El trajecte complet es realitzava en 72 hores en glamurosos vagons amb sofisticats i confortables compartiments per a passatgers milionaris i membres de l’aristocràcia europea. Ja estava en marxa la línia coneguda popularment com L'Orient Express, en català n’hauríem de dir l’Exprés d'Orient. Va ser una línia de llarga distancia que funcionà entre els anys 1883 i 2009. Va tenir diferents recorreguts però principalment es recorda la via Paris-Istambul. Tot i que va ser pensada com una línia normal s’associa a luxe i intrigues. Va desaparèixer al 2009 víctima de trens d'alta velocitat i les línies aèries low-cost però una empresa privada fa servir els vagons originals dels anys 20-30 per fer Londres-Venecia i de vegades Paris-Istambul com a viatges exclusius.

Ha estat l’escenari de moltes històries d’intrigues i luxe però sobre totes elles sobresurt l’Assassinat a l'Orient Express (originalment en anglès: Murder on the Orient Express) d'Agatha Christie, posant en escena el seu cèlebre detectiu belga Hercule Poirot. Se’n va fer una pel.lícula homònima l’any 1974 amb grans actors i actrius que va estar nominada a sis Oscars però només va rebre la preuada estatueta Ingrid Bergman com a millor actriu secundària. 

28 de desembre 1896 La primera pel.lícula dels Germans Lumière i Sants Innocents

Tal dia com avui, l’any 1896 es va fer la primera projecció comercial d'una pel.lícula. Va ser al Saló Indien en els Soterranis del Grand Cafè de París. Trenta-tres persones van pagar un franc per una entrada que donava dret a assistir, a les fosques, a la projecció sobre una superfície blanca de les imatges impreses en una sèrie de tires de cel.luloide. Cadascuna d'aquestes tires permetia veure durant tot just un minut imatges en moviment tan sorprenents i realistes que, més d'un espectador va tractar d' apartar-se de la trajectòria del tren que arribava a l'estació de la Ciotat, el poble dels germans Lumière, inventors de aquell artefacte de barraca de fira. Un d'aquells primers espectadors de cinema ho va tenir clar des del principi. Es deia Georges Méliès i va fer tot el possible per aconseguir un d'aquests aparells per explotar comercialment en el seu teatre. Méliès va arribar a oferir sense èxit 10.000 francs de llavors , mentre que el director del Museu Grevin va doblar la quantitat i el director del Folies - Bergères va elevar la suma fins als 50.000 francs. Però cap va poder fer-se amb un d'aquests aparells no destinats, segons els seus inventors, a la diversió , sinó a la ciència.

Els germans Auguste i Louis Loumière aconsegueixen donar una solució al problema de la gravació i reproducció d'imatges en moviment .

Avui, es celebra el dia dels Sants Innocents. És un dia on es solen fer bromes i cal anar en compte que no ens pengin la llufa, aquell ninotet de paper... però és molt més seriós que aquesta banalitat. Com que no podia saber on era Jesús i pensant que li donaria problemes Herodes va fer matar tots els infants innocents. Avui també fem sense adonar-nos-en aquestes coses... innocents moren de gana, tenen una vida que no mereix aquest nom o no arriben a tenir-la mai... En aquest sentit no han canviat tantes coses.... i nosaltres què hi fem?.... 

27 de desembre de 1923 mor Alexandre Gustave Eiffel

Tal dia com avui de 1923 va morir a Paris Gustave Eiffel, enginyer i constructor francès especialista en estructures metàl.liques, creador, entre altres obres d'enginyeria, de la Torre Eiffel construïda amb motiu de l'Exposició Universal de París de 1889, per convertir-se en símbol de l’esdeveniment i desprès de la ciutat. També es va encarregar de dissenyar l'estructura de ferro de l'interior de la "Estàtua de la Llibertat", regal de poble francès al nord-americà.   

Construïda en dos anys, dos mesos i cinc dies (de 1887 a 1889) per 250 obrers, la torre s'inaugurà oficialment el 31 de març de 1889. A la wikipedia teniu un seguit de fotografies que il.lustren la construcció de la torre. De visita obligada, si passeu per la capital francesa. Fou l'edifici més alt del món del 1889 al 1930. El manteniment de la torre inclou l'aplicació de cinquanta tones de pintura cada cinc anys, a efectes de protegir-la de la corrosió. A vegades, es canvia el color de la pintura (el 2005 la torre mostrava una tonalitat marró). En el primer pis, hi ha consoles que permeten votar l'elecció del futur color de l'estructura. El color original de la torre va ser el groc, encara que avui dia no queda rastre d'aquest color. Es considera que, aproximadament la meitat de les unions que té l'estructura estan realitzades per motius de seguretat, és a dir, que la torre es mantindria en peus encara que fallessin la meitat de les unions entre les seves peces. 

Diuen que el major detractor de la Torre hi dinava cada dia perquè deia que era des de l’únic lloc de Paris que la torre no es veia. Certament és un monument emblemàtic i omnipresent a la ciutat. Entre 1889 i l'any 2004, la Torre Eiffel va rebre més de 200 milions de visitants provinents de la mateixa França i d'arreu del món. La Torre Eiffel és el lloc més visitat del planeta.

La Torre Eiffel em fa pensar en construccions a Barcelona que segueixen el mateix model com l’Estació de França, el Mercat del Born o el Mercat de la Boqueria on el metall és ben present.

Podem trobar una altra obra de Gustave Eiffel a Catalunya, l'any 1876 construí l’anomena’t “Pont de ferro” de la ciutat de Girona, sobre el riu Onyar.