21 de maig 1963 Stevie Wonder enregistra el seu segon disc 1972 un dement intenta trencar la Pietat de Miquel Àngel

Avui veurem que els humans som capaços del millor i del pitjor. Els nostres protagonistes són un nen negre i cec que va començar a brillar en el món de la música, i un individu del qual no recordem el nom que va voler trencar una de les estatues més belles: la Pietat de Miquel Àngel Buonarotti.

Tal dia com avui de 1963, Stevie Wonder va publicar el seu segon àlbum. Little Stevie Wonder ja començava a ser conegut com un nen prodigi dins el panorama musical nord-americà. L'enregistrament del seu segon treball discogràfic, el primer va ser The Jazz Soul of Little Stevie (1962), es va produir al Regal Theatre de Chicago pocs dies després del seu tretzè aniversari. En aquest elapé podia escoltar un dels seus primers hits, “Fingertips”, i la seva altra gran cançó del moment, “Hallelujah I love her so”. Tots dos inèdits aparèixer sota la signatura de Motown, el segell que l'ha acompanyat durant tota la seva vida. Steveland Hardaway Judkins, més conegut com Stevie Wonder, va demostrar des de molt petit que era capaç de superar la discapacitat física que patia des del seu naixement. Malgrat això, tant en la seva infantesa com en l'actualitat s'ha convertit en un veritable icona de la música norteamericana.

Tal dia com avui del 1972 un dement va colpejar amb un martell el rostre de la Mare de Déu de la Pietat del Vaticà (1499) de Miquel Àngel. La figura estava a la vista. Ara aquesta estatua està protegida per un vidre. Per a mi és una estatua molt especial. Està tan ben feta que no sembla de marbre. Si la mires fixament sembla que la mare de Déu respira... espectacular.

11 d'octubre 1963 mor Edith Piaf 2013 mor María de Villota

El dia d’avui  va acollir la mort de dues grans dones: Edith Piaf i Maria de Villota. Cadascuna en el seu camp van deixar una empremta que fa que els seus noms siguin dignes de ser recordats. 

Édith Piaf, és el nom artístic d’Édith Giovanna Gassion, tot i que se la va conèixer popularment com la Môme. Va ser una famosa cantant francesa i una icona cultural, gairebé considerada universalment com la millor cantant popular de França. Després de la Segona Guerra Mundial ella va escriure “La Vie en rose”, la seva cançó més cèlebre. A París, se li ha dedicat el Museu Édith Piaf. Va morir a Plascassier, ajuntament de Grasse, als Alps Marítims, l’11 d'octubre de 1963.

No és fàcil ser dona en un món d’homes i Maria de Villota va aconseguir que se la valorés pels seus mèrits. Era la filla de l'expilot de Fórmula 1 Emilio de Villota. El món del motor l’apassionava. Va ser  provadora de l'escuderia Marussia de Fórmula 1 i va arribar a ser des del març de 2013 era l'encarregada de la categoria de monoplaces Comissió de Pilots de la FIA, juntament amb Karun Chandhok i Nigel Mansell. Anava a presentar el proper dilluns 14 d'octubre el seu llibre “La vida es un regalo”, un testimoni commovedor ple de coratge que convida a l'optimisme malgrat l'accident que va patir el 2012 i que la va deixar a prop de la mort. Publicat per Plataforma Editorial, l'obra relata, entre altres coses, el tomb que va donar la seva vida després de l'accident que va patir en les proves aerodinàmiques amb l'equip rus a l'aeròdrom britànic de Duxford. Aquest any i mig més de vida després de l’accident el va aprofitar per fer saber a tothom que malgrat els contratemps la vida val la pena! La seva mort va commocionar el món de l’esport i en especial la F1 però el seu record com una dona forta i que encara les situacions amb enteresa ens serveix encara avui d’exemple. 

19 de juny 1987 atemptat d'ETA a l'Hipercor de Barcelona

   

Hi ha dies de trista memòria i avui és un d’ells. 

Per coses importants que passin... i avui hi ha hagut la proclamació com a Rei d’Espanya de Felip VI no puc deixar de recordar a gent que van sembrar la mort i el terror a casa nostra. 

Però de cada moment horrorós neix una oportunitat. Jo l’he viscut de prop amb el meu amic i company d’escola Robert Manrique. Aquella tarda del 1987 tenia festa però li havia canviat el torn a un company que ho necessitava. Que poc pensava en aquell moment que per sempre més aquell dia seria el seu nou aniversari com de molta altra gent que varen sobreviure al desastre. Una bomba sota els seus peus. 

Hi ha un abans i un després, però un després que lluny de quedar-se en el desastre va saber juntament amb la seva família, l’Esperança, el Joel i el Nacor, convertir el desastre en oportunitat de créixer com a persones i ajudar als que l’envoltaven sense preguntar si eren dels seus o dels altres. Sempre m’ha admirat la seva capacitat de treball i d’empatia envers els que pateixen l’assot del terrorisme vingui d’on vingui. 

Molts no ho entenen però ell sí. No vol carnets, banderes ni colors. La seva feina, el seu cor parla de persones que pateixen per la irracionalitat d’altres. El Robert sempre ha estat un esperit lliure. Ha fet i segueix fent una bona feina. Te criteri. De vegades no coincidim però sé que ell té més informació que jo, informació que mai explicarà però la té i conforma la seva persona. Avui vull recordar els que continuen en el record dels seus estimats, els que els han sobreviscut, els que no poden recordar encara sense dolor, els que han fet del dolor la saba per seguir creixent. 

Una escultura al final de la Meridiana recorda aquella tarda i aquella gent. Us suggereixo que hi aneu, passeu per allà una tarda d’aquest estiu i tingueu un pensament per a tots ells. És una bona manera de tenir-los presents i de que seguim dient que l’odi, encara que de vegades ho sembli, no pot guanyar mai.

Us recomano un llibre (secció joves i adults) "Pido la Palabra. Víctimas del terrorismo: una crónica íntima" de Goyo Martínez d'Ediciones Lectio publical al novembre del 2008. Realitat i sensibilitat. Senzill de llegir però amb gran calat. Val molt la pena.

16 de juny Bjorn Borg, de 18 años, guanya el Roland Garros

Avui recordem un gran tenista. El tennis era un esport molt tancat i elitista però a partir del tercer terç del segle XX es va anar popularitzant gràcies a les retransmissions esportives i la proliferació de camps de tennis.

Björn Borg és un extennista suec que va brillar com pocs en la història de l'esport durant la seva època de jugador entre 1973 i 1981. És considerat com un dels millors tennistes masculins de la història del tenis. Va aconseguir 11 títols de Grand Slam i va arribar a 16 finals, el que el situa quart i cinquè en els respectius historials de l'era oberta. Va ser campió del Torneig de Roland Garros de 1974, 1975, 1978, 1979, 1980 i 1981, i el Campionat de Wimbledon de 1976, 1977, 1978, 1979 i 1980. També va ser finalista de quatre edicions de l'Open dels Estats Units i un cop a Wimbledon. Va disputar una única vegada l'Open d'Austràlia, on va arribar a vuitens de final.

Va guanyar 64 tornejos durant la seva carrera, el que comprèn 11 de Grand Slam, tres finals de temporada, 15 màsters, 17 tornejos mitjans i 18 menors. D'altra banda, va guanyar 45 partits de la Copa Davis amb la selecció sueca, i va obtenir el títol el 1975.

Borg va ocupar el lloc número 1 del rànquing ATP en sis períodes diferents entre 1977 i 1981, totalitzant 109 setmanes. Es va situar primer en classificació final de 1979 i 1980, segon el 1976, 1978 i 1981, i tercer el 1974, 1975 i 1977.

Destaca per haver conquistat els tornejos de Roland Garros i Wimbledon, considerat com "el doblet més difícil de realitzar en el tennis", durant tres anys consecutius, un rècord fins ara sense superar.

El 1978 i el 1980 va guanyar el Torneig de Roland Garros sense perdre ni un sol set en tot el torneig. Roger Federer va aconseguir la mateixa gesta a l'Open d'Austràlia de 2007 i Rafael Nadal va igualar el rècord de Borg en guanyar Roland Garros sense cedir cap set en 2008 i 2010. 

Aquest any no podem deixar de mencionar a Rafa Nadal, un dels millors especialistes sobre terra batuda de la història del tennis. El seu nom estarà per sempre més lligat a Roland Garros que aquest any ha guanyat novament. Us recomano la plana de Roland Garros per coneixer tots els detalls de l’edició d’enguany. Nadal ha estat número 1 al rànquing de l'ATP durant més de 100 setmanes en tres etapes que van del 2008 al 2014. Un vertader campió en el món del tennis.

Sabieu que Roland Garros és el nom d’un pioner aviador francés que va combatre durant la Primera Guerra Mundial?

4 de gener 1809 neix Louis Braille

El 4 de gener de 1809 va néixer, a Paris, Louis Braille. Es va quedar cec als tres anys i a mitjans del segle XIX va inventar un sistema d’escriptura que porta el seu nom. No és un idioma sinó un alfabet. Per tant, es pot escriure en Braille en anglès, francès, català o castellà i ha de seguir les normes ortogràfiques de cadascuna de les llengües emprades.

El sistema Braille és un sistema de lectura i escriptura tàctil pensat per a persones cegues. El comencem a trobar en els ascensors, en els medicaments però encara hi ha molta feina per fer perquè es normalitzi el seu us i els cecs puguin ser realment autònoms. L’alfabet Braille consta de sis punts en rectangle de tres files i dues columnes que en diem caixetí. Per cada caixetí una determinada combinació d'aquests punts estarà en relleu i permetrà la codificació. Tenim lletres, números, signes de puntuació, vocals accentuades, majúscules i minúscules. El símbol del guionet es representa amb dos caixetins i els punts suspensius amb tres.

El sistema braille també és interessant perquè es tracta d'un sistema de numeració binari que va precedir a la invenció dels ordinadors.

La ONCE ensenya el llenguatge Braille a nens i nenes cecs i amb deficiències visuals greus i treballa per la seva inclusió social. Una de les parts més conegudes de la ONCE és el seu famós cupó que el proper 7 de gener porta la imatge dedica al Faro Fisterra, el  més mític i visitat d’Europa, situat al Cap Fisterra, un lloc que durant molts anys es va considerar el final de la terra. Sigui aquest un símbol per recordar que malgrat les dificultats sempre hi ha una nova manera de fer les coses.