17 d'octubre Dia Internacional per a l'Erradicació de la Pobresa 1986 Comença Barcelona 92

El Dia Internacional per a l'Erradicació de la Pobresa se celebra cada any el 17 d'octubre. Va ser reconegut per les Nacions Unides el 1992, però la primera celebració d'aquest dia va tenir lloc a París (França) el 1987, quan més de 100.000 persones es van reunir en la plaça del Trocadero per manifestar-se a favor dels drets humans i la llibertat en honor de les víctimes de la pobresa, la gana, la violència i la por. El Dia Internacional per a l'Erradicació de la Pobresa ha estat observat cada any, a partir de 1993, des de la seva declaració per l'Assemblea General de les Nacions Unides, amb el propòsit de promoure major consciència sobre les necessitats per erradicar la pobresa i la indigència en tots els països, en particular en els països en desenvolupament - necessitat que s'ha convertit en una de les prioritats del desenvolupament. El 17 d'octubre presenta una oportunitat per reconèixer l'esforç i la lluita de les persones que viuen en la pobresa, la possibilitat de fer sentir les seves preocupacions i un moment per reconèixer que els pobres són els primers a lluitar contra la pobresa. La participació de les persones que viuen en la pobresa és fonamental a la celebració del dia internacional des del seu començament. La commemoració del 17 d'octubre també reflecteix la voluntat de les persones que viuen en la pobresa per utilitzar la seva experiència per contribuir a l'erradicació de la pobresa.

Tal dia com avui del 1986 Barcelona es va aturar. Tothom estava pendent de la ràdio. Hi havia molta feina al darrera i molta il·lusió posada. Quan a Lausanne Joan Antoni Samaranch, president del COI va agafar el sobre a Barcelona es va fer el silenci. Va ser un moment d’aquells en els que el silenci es podia tallar. I va dir “a la ville de... Barcelona”. I va començar la bogeria. Tothom va sortir als balcons, sonaven les botzines dels cotxes, la gent estava molt contenta. A partir d’aquest moment els Jocs Olímpics a Barcelona 92 vam començar a posar fil a l’agulla. El Molt Honorable Jordi Pujol era el President de la Generalitat i el Sr. Pasqual Maragall era l'alcalda de la ciutat. Començava el compte enrere d’una realitat que va meravellar al món. La imatge del dia són les dues mascotes: el Cobi dels Jocs Olímpics i la Petra dels Jocs Paralímpics de Barcelona 92.

8 de maig 1945 S'acaba la Segona Guerra Mundial 1980 Jordi Pujol 127è president de la Generalitat

Avui recordem dos esdeveniments que han marcat la història d'Europa i de Catalunya. Tal dia com avui...

... de l'any 1945 a les 23:01h, va entrar en vigor la rendició incondicional d'Alemanya. Avui es celebra el Dia de la Victòria a Europa: els aliats occidentals celebren la victòria sobre Alemanya a la Segona Guerra Mundial. A Berlín (Alemanya): El mariscal alemany Keitel va signar davant els mariscals Júkov i Tedder i els generals Spaatz i Lattre de Tassigny un segon document de rendició incondicional d'Alemanya (després del signat a Reims el dia anterior). La guerra havia acabat. La guerra acaba però no els seus efectes... tenim una Europa destrossada que es reconstruirà rapidament però amb molt d’esforç. Ja fa setanta anys i encara queden persones que la van viure...

... de l'any 1980, Jordi Pujol és elegit 127è president de la Generalitat de Catalunya. Va estar en el poder més de 25 anys. La història el recordarà com un gran estadista però avui està sota sospita d’afers ilegals relacionat amb els diners. La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya. Té el seu origen en les diputacions permanents creades per governar l'administració entre reunions de les Corts als diferents territoris de la Corona d'Aragó i que donaren lloc a la Diputació del General del Principat de Catalunya (1359), a la Diputació del General del Regne d'Aragó (1362) i a la Diputació del General del Regne de València (1412). La seva seu oficial és el Palau de la Generalitat de Catalunya a la ciutat de Barcelona. Quants Presidents de la Generalitat coneixes? Cerca quans n'hi ha hagut des de la tornada de Josep Tarradellas de l'exili després de l'etapa franquista.

9 de juny 1930 neix Jordi Pujol 1942 Lídice és aniquilada

Avui és l’aniversari d’un gran home. Sempre ha estat conciliador, molt planer i home d’estat amb les idees molt clares i una visió de país. Políticament va viure una època en la qual calia donar pases petites i decidides però el pacte sempre era la millor opció per guanyar una mica i no perdre-ho tot. Gràcies a la seva feina i dels equips dels que es va envoltar en els 23 anys de president de la Generalitat avui estem on estem. A diferencia de molts polítics actuals té una cultura molt amplia i domina el català, el castellà, l'anglès, el francès, l'alemany i l'italià el que el converteix en un bon interlocutor.

Jordi Pujol i Soley, va néixer a Barcelona el 9 de juny del 1930. És un polític català, líder de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) des de 1974 fins al 2003, i President de la Generalitat de Catalunya del 1980 al 2003. El 2003, en acabar el seu darrer mandat, es va retirar de la primera línia política, deixant la direcció del partit en mans d'Artur Mas i fou nomenat President Fundador de CiU, tot i que continuà com a president de CDC. El 2008 fou proclamat de nou president de CDC, càrrec que mantingué fins a l'any 2012, quan passà a ser president honorari de CDC. Actualment, als seus vuitanta quatre anys, segueix sent una veu escoltada, és una opinió sempre valorada pels seguidors i detractors. 

Volia deixar-ho aquí però no me’n he pogut estar... L’ús de la força, la revenja, la falta de seny, amb el totalitarisme arriben a la seva màxima expressió, és terrible... aquí teniu una història que no s’hauria de repetir mai.

L’any 1942 en la petita població txecoslovaca de Lídice, actual República Txeca, i com a represàlia a un atemptat que el 27 de maig va costar la vida a Reinhard Heydrich, segon en l'escalafó de les SS, un Hitler rabiós va dictar les següents mesures contra l'esmentada vila: "Tot home major de 15 anys haurà de morir. Totes les dones han de ser portades als camps de concentració. Seleccionar els nens per ser reeducats (instruïts en la doctrina nazi) i la vila ha de ser destruïda i desaparèixer de la terra". La fatídica nit del 9 al 10 de juny de 1942, com a venjança per l'assassinat de R. Heydrich, a Lídice són executats 173 homes, l'edat oscil.la entre els 15 i 84 anys, i llançats a una fossa comuna. Les dones són sotmeses a patiments inimaginables i 106 nens, que no compleixen els criteris racials per ser germanitzats, són enviats a un camp de concentració; 84 d'ells al camp d'extermini de Chelmno on seran assassinats a les cambres de gas. Els nazis van dinamitar tots els edificis i els van destruir tots, fins i tot, el cementiri. Per si no fos suficient, les tropes alemanyes van cremar Lídice i van passar per sobre amb màquines per aplanar la runa. Amb aquestes atrocitats Hitler pretén advertir a tots els que lluiten contra el feixisme. Tot i això, Lídice es convertirà en un símbol de lluita contra la injustícia i el totalitarisme.