17 d'octubre 1867 neix Puig i Cadafalch 1920 neix Miguel Delibes 1985 começa la Primitiva 1986 Barcelona 92

Els nostres protagonistes avui són dos artistes i moments d’alegria.

Tal dia com avui de 1867 neixia a Mataró un nen. Li van posar per nom Josep Puig i Cadafalch. Va ser  arquitecte modernista, historiador de l'art i polític català. Va exercir la política com a regidor de l'Ajuntament de Barcelona (1901–1903), diputat a les Corts Espanyoles (1907–1910), diputat provincial (1913–1924), i com a president de la Mancomunitat de Catalunya (1917–1924) però se’l recorda sobretot per les seves obres com arquitecte.  Entre les seves obres més conegudes trobem la Casa Amatller (1898–1900)al Passeig de Gràcia de Barcelona i   la Casa de les Punxes (1903–1905), a la Diagonal també a Barcelona. Darrerament la Casa de les Punxes s’ha obert perquè es pugui visitar.

El disset d’octubre de 1920 a Valladolid va néixer Miguel Delibes, periodista i novel·lista espanyol.  Autor de novel·les com “Los Santos Inocentes”, “Cinco horas con Mario” o “El hereje”. La seva obra és molt extensa. Escriu en castellà, la seva llengua. Les seves obres tenen  un marcat to costumista i naturalista. Va ser membre de la Real Academia Española de la Lengua i va ocupar el seient de la lletra "e minúscula". També va arribar a estar proposat pel Nobel de Literatura però no hi va arribar.

Els dos moments d’alegria vana anar en anys consecutius. El disset d’octubre de 1985 va tenir lloc el primer sorteig de la Primitiva, fins aquest moment només es podia jugar a la loteria o a les quinieles. El primer número que va sortir va ser el 15, que se’l coneix com “la niña bonita”. L’any següent el 17 d’octubre de 1986 ens va enganxar en un dia de feina, al cole, però no era un dia qualsevol... tothom estava pendent de les informacions que arribaven de Lausanne. El Comitè Olímpic Internacional havia d’informar de la decisió. On es farien els Jocs Olímpics de 1992. Barcelona optava a aquesta nominació. Era molt important per la ciutat perquè suposava una gran inversió en infraestructures i l’obertura cap al mar d’una Barcelona que ara hi vivia d’esquenes. Quan el Sr. Samaranch va dir: “a la ville de...” es va fer un silenci que es podia tallar. Quan va continuar amb un Barcelona (en català) va ser l’explosió. Recordo que la gent va sortir als balcons, aplaudíem, i estàvem contents. I va començar el compte enrere fins l’èxit de Barcelona 92. 

Suggeriments: podeu visitar les cases que va construir Puig i Cadafalch, llegir alguna obra de Delibes o preguntar quina part de Barcelona es va renovar o va néixer per les Olimpíades. La ciutat va fer un gran canvi, una gran millora.

25 de juny 1952 neix Antoni Gaudí 1997 mor Jacques-Ives Cousteau 2009 mor Michael Jackson

La història reuneix en el 25 de juny tres persones excepcionals en el seu àmbit: Antoni Gaudí, Jacques-Yves Cousteau i Michael Jackson.

L’any 1852 va neixer Antoni Gaudí a Riudoms. La seva contribució a l'arquitectura és única i està considerat com un dels màxims exponents del Modernisme. Des de la infantesa Gaudí va ser un atent observador de la natura, de la qual l'atreien les formes, els colors i la geometria. Malgrat tenir grans edificis realitzats, dels quals cada vegada es fan més monografies, el que més fama l'hi ha donat arreu del món és sens dubte el Temple de la Sagrada Família, obra encara en construcció i que a mesura que s'alça, la seva popularitat i admiració continua creixent. També són obres seves: la Casa Milà (la Pedrera), el Park Güell, la Colònia Güell, la Casa Vicens, el Col.legi de les Teresianes, la reforma de la Casa Batlló... i fora de Catalunya: el Palau Episcopal d’Astorga, el Capricho de Comillas i la Casa de los Botines a Lleó, la reforma de la Catedral de Mallorca...   

L’any 1997 va morir Jacques-Yves Cousteau oceanògraf, quan no n’hi havia... un home que va dedicar la seva vida a la conservació dels mars i oceans deixant constància com a cineasta de com eren els fons marins i com la petjada de la humanitat els estava alterant i malmetent. Activista en pro de la natura i del respecte als espais naturals. Va ser conegut també pel seu vaixell “el Calypso”. El comantdant va ser nomenat Premi Catalunya l’any 1991.

L’any 2009 va morir Michael Jackson. Tenia 50 anys. És d’aquells personatges que queden a l’imaginari popular i no morirà mai. Va començar com una estrella infantil amb els seus germans en el “Jackson’s 5” amb una gran popularitat. Ja en solitari va signar èxits inoblidables com Thriller, Billly Jean... inconfusible la seva manera de ballar i de portar l’espectacle a l’escenari. Com tots els personatges singulars tenia tant seguidors com detractors però el dia del seu enterrament va ser espectacular el desplegament de mitjans i fans d’arreu del món. Aquest 2014 any ha sortit un disc inèdit que ha estat de nou rècord de vendes. Diuen que els mites no moren mai.

26 de febrer 1908 Inaugurat el Palau de la Música Catalana.

El Palau de la Música Catalana és un auditori de música situat al barri de Sant Pere (Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera) de Barcelona. Va ser projectat per l'arquitecte barceloní Lluís Domènech i Montaner, un dels màxims representants del modernisme català. La construcció es va portar a terme entre els anys 1905 i 1908, amb solucions a l'estructura molt avançades, amb l'ús dels nous perfils laminats, una estructura central metàl.lica estabilitzada pel sistema de contraforts i voltes perimetrals d'inspiració gòtica i amb l'aplicació de grans murs de vidre i la integració de totes les arts aplicades: escultura, mosaic, vitrall i forja. Domènech i Montaner va comptar amb els artistes habituals a la seva obra: el mosaïcista Lluís Brú, els ceramistes Josep Orriols i Modest Sunyol, els vitralls de la casa Rigalt i Granell i el paviment hidràulic de la casa Escofet. I entre els escultors, Miquel Blay, Eusebi Arnau, Dídac Massana i Pau Gargallo.

L'edifici va ser encarregat per l'Orfeó Català, fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives, perquè fos la seva seu. Va ser sufragat per industrials i financers catalans, il.lustrats i amants de la música, estament que seixanta anys abans ja havia finançat el teatre d'òpera i ballet del Gran Teatre del Liceu. 

L'auditori va ser destinat a concerts de música coral, orquestral i instrumental, així com a interpretacions corals i de cantants. Actualment continua complint totes aquestes funcions, tant a l'àmbit de la música clàssica com el de la música moderna. Al 1997 la UNESCO va incloure l'edifici a la seva relació del Patrimoni Comú de la Humanitat.

És una visita obligada per conèixer el modernisme i per viure la música d’una manera molt especial a la seva sala gran. S’hi programa música molt variada des de orquestres simfòniques fins a la Banda Municipal, cantants actuals o concerts familiars. El 19 de febrer vam poder gaudir de la Orquestra Filharmònica de Munic dirigida per l'excepcional director Lorin Maazel. És un reconegut especialista en l'obra de J. Sibelius i R. Strauss. Els que no estem especialitzats en música clàssica el coneixem del Concert d’Any Nou de Viena. Nen prodigi, violinista i compositor, Lorin Maazel és un dels directors més carismàtics del món i sens dubte una llegenda viva de la música.