28 d'octubre 1538 es funda la Universidad Autónoma de Santo Domingo 1848 primer ferrocarril ibèric 1900 es funda el RCD Espanyol 1944 s'inaugura el camp de Riazor.

Avui parlem d’universitats, trens i futbol.

Al 1538, a la vila de Sant Domingo -a la illa L'Espanyola, enmig de la mar Carib, es funda la Universitat de Sant Tomás d'Aquino (avui Universitat Autònoma de Santo Domingo), la primera Universitat d'Amèrica. La Universitat d'Alcalá d'Henares va ser el seu model i com a tal va ser l’extensió de les idees renaixentistes que sorgien del món medieval, del qual emergia l'Espanya dels dies de la conquesta. La naixent Universitat va iniciar les seves ensenyaments organitzats en quatre Facultats: Medicina, Dret, Teologia i Arts, d'acord amb les normes establertes en l'època per les institucions similars de la metròpoli. Els estudis d'Arts incloïen les dues modalitats: el "trivium" que comprenia la Gramàtica, la Retòrica i la Lògica i el "quadrivium", que englobava l'Aritmètica, Geometria, Astronomia i Música. Actualment es poden cursar 20 estudis en 17 ubicacions diferents.

El vint-i-vuit d’octubre de 1848 es va inaugurar el ferrocarril que unirà Barcelona i Mataró (el Maresme).  En aquells moments va ser el primer de la península però el segon de l'estat (el primer es va fer a Cuba).Se’l coneix com el primer ferrocarril ibèric. El primer ferrocarril a construir-se a l'Estat Espanyol fou entre Güines i L'Havana a Cuba (aleshores colònia espanyola). Allà va ser on Miquel Biada, un mataroní que havia fet "les Amèriques" amb èxit, fou convidat a la inauguració. Veient els avantatges d'aquest nou mitjà de transport es proposà connectar la seva vila natal (Mataró) amb Barcelona. Quan va tornar a Catalunya el seu projecte no va ser rebut amb gaire interès i es va veure obligat a recórrer a capital estranger per obtenir el finançament necessari. A Londres es va reunir amb un comerciant amic seu, Josep Maria Roca. A Roca li va seduir el projecte i va utilitzar els seus contactes per trobar el finançament necessari. El 1843, quan ja tenien el projecte encarrilat, van sol·licitar la concessió del ferrocarril al govern espanyol, que van obtenir el 13 d'agost de 1843. Aleshores van crear la societat per a la construcció i explotació de la línia de tren. Després que Biada hagués de lluitar molt i superar moltes desconfiances, es va constituir la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Mataró el dia 6 de juny de 1845 davant notari a Barcelona. Finalment el primer ferrocarril de la península Ibèrica fou inaugurat el 28 d'octubre de 1848 sota una gran expectació. Lamentablement Biada no va poder veure com el seu somni es feia realitat, ja que va morir uns mesos abans de la inauguració.

En l’apartat de futbol avui tenim dues efemèrides d'equips amb samarretes amb franges verticals blaves i blanques.

L’any 1900 a Barcelona es va fundar el Real Club Deportivo Espanyol. Actualment tots els equips: futbol base, femení, primer equip entrenen als camps de la zona esportiva Dani Jarque i el primer equip juga al camp de Cornellà al RCD Espanyol Stadium. Els seguidors de l'Espanyol se'ls anomena "periquitos".

El vint-i-vuit d’octubre de 1944 a La Coruña, a Galícia, es va inaugurar l’Estadi Municipal de Riazor amb un Deportivo-València que va acabar amb resultat 2-3 favorable als valencians. En aquest camp propietat de l’Ajuntament de La Corunya és on juga el Deportivo de La Corunya, molt a prop de la platja de Riazor. La gran capacitat del camp i les seves pistes d'atletisme que el rodejaven feien de Riazor un estadi fred, que mai s'omplia. Amb motiu del Mundial de futbol de 1982 celebrat a Espanya, aquests problemes es van solucionar, en part, amb les remodelacions necessàries perquè el camp pogués acollir partits d'alta competició. La capacitat de l'estadi es va reduir a 29.000 localitats, aforament amb el qual s’hi van poder jugar tres partits de la primera ronda del Mundial d’Espanya 1982. El 18 de març de 2010, des de l'Ajuntament de la Corunya es presentava el projecte de reforma, en el cas que la ciutat fos escollida com a seu per al Mundial de futbol de 2018 o 2022. El nou estadi tindria una capacitat de 45.000 espectadors i es remodelaria la zona més propera, inclòs el soterrament dels carrers circumdants, per crear així una nova àrea de lleure a la ciutat però de moment... aquest projecte està a l’espera.

5 de juny 1883 primer viatge de l'Orient Express

Avui recordem un tren que va fer història i que va suggerir moltes altres històries que trobem a la literatura i al cinema: l’ "Orient Express".

Tal dia com avui del 1883, va sortir de l'Estació Est de París (França), amb destinació a Istanbul (Turquia), un tren ràpid de luxe, al que aviat se’l coneixerà amb el nom de "Orient Express". El trajecte complet es realitzarà en unes 72 hores en glamurosos vagons, amb sofisticats i confortables compartiments, per a passatgers milionaris i membres de l'acabalada aristocràcia europea .

La ruta i els ferrocarrils de l'Orient Express canviaren en diverses ocasions segons les circumstàncies. Diferents rutes concurrents utilitzaren en el passat el nom d'Orient Express o d'altres similars. Malgrat que el tren fou concebut com un servei ferroviari normal, el seu nom ha esdevingut sinònim d'intriga i viatges de luxe. Els dos noms de les ciutats més sovint associades amb l'Orient Express són París i Istanbul, els extrems originals dels serveis més habituals.

El 1977, l'Orient Express va deixar d'arribar a Istanbul. El 14 de desembre de 2009, l'Orient Express va deixar de funcionar i la ruta va desaparèixer dels horaris de tren d'Europa, segons s'informà, "víctima de trens d'alta velocitat i les línies aèries low-cost". La Venice-Simplon Orient Express, una empresa privada que utilitza els cotxes originals de la dècada de 1920 i 30, continua funcionant de Londres a Venècia i d'altres destinacions a Europa, incloent la ruta original de París a Istanbul.

El glamour i la rica història de l'Orient Express sovint ha estat objecte de la trama de llibres i pel·lícules i se n'han fet diversos documentals de televisió.

28 d'octubre 1848 tren Mataró-Barcelona

Avui el tren és un mitjà habitual de transport tant de persones com de mercaderies. Però avui recordem la inauguració de la primera línia de tren de la península ibèrica. Va ser entre Mataró i Barcelona però la història va començar molt lluny d’aquí....

Els orígens del ferrocarril a Catalunya es remunten a la primera meitat del segle XIX. El primer ferrocarril a construir-se a l'Estat Espanyol fou entre Güines i L'Havana a Cuba (aleshores colònia espanyola). Allà va ser on Miquel Biada, un mataroní que havia fet "les Amèriques" amb èxit, fou convidat a la inauguració. Veient els avantatges d'aquest nou mitjà de transport es proposà connectar la seva vila natal (Mataró) amb Barcelona. Quan va tornar a Catalunya el seu projecte no va ser rebut amb gaire interès i es va veure obligat a recórrer a capital estranger per obtenir el finançament necessari. A Londres es va reunir amb un comerciant amic seu, Josep Maria Roca. A Roca li va seduir el projecte i va utilitzar els seus contactes per trobar el finançament necessari. El 1843, quan ja tenien el projecte encarrilat, van sol•licitar la concessió del ferrocarril al govern espanyol, que van obtenir el 13 d'agost de 1843. Aleshores van crear la societat per a la construcció i explotació de la línia de tren. Després que Biada hagués de lluitar molt i superar moltes desconfiances, es va constituir la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Mataró el dia 6 de juny de 1845 davant notari a Barcelona. Finalment el primer ferrocarril de la península Ibèrica fou inaugurat el 28 d'octubre de 1848 sota una gran expectació. Lamentablement Biada no va poder veure com el seu somni es feia realitat, ja que va morir uns mesos abans de la inauguració.

Si us interessa el món dels trens no podeu deixar de visitar el Museu del Ferrocarril a Vilanova i la Geltrú on trobareu vagons i màquines de tren... és molt interessant...

5 de juny Dia Mundial del Medi Ambient 1883 Primer viatge de l'Orient Exprés

Avui es celebra el Dia Mundial del Medi Ambient. Sortosament per a molts l’atenció al Medi no és cosa només d’una diada sinó que està integrat en el seu bon fer de cada dia. Però és interessant que continuï fent-se aquesta promoció o recordatori especial per tots aquells que encara no han arribat a aquest punt. Per a molts tancar l’aixeta quan es renten les dents, tancar els llums innecessaris, portar l’esmorzar en carmanyola, no imprimir tot el que reben a l’ordinador i, fins i tot, no deixar aparells en stand by són accions habituals. Reciclar, reutilitzar, utilitzar correctament són verbs que conjuguen de manera habitual. Gràcies a tots els que fem les coses ben fetes el nostre planeta es podrà seguir dient planeta blau però no ens enganyem.... malgrat això encara hi ha molta feina per fer. En el dia d’avui ens podríem proposar una cosa a realitzar durant aquest mes de juny, o a l’estiu... fem-nos una bona proposta i a treballar pel medi ambient (que és treballar per nosaltres i pel nostre entorn).

En el marc de la celebració del Dia Mundial del Medi Ambient, 5 de juny, el Departament de Territori i Sostenibilitat organitza l'acte de lliurament dels Premis Medi Ambient i dels Premis de les Escoles Verdes 2014, que enguany s’emmarquen en el Decenni Internacional per a l’Acció “l’Aigua, font de vida”.

Tal dia com avui de l’any 1883 sortí de la Gare de l’Est (estació de l’Est) de Paris amb destí Istanbul. Era un tren ràpid de luxe. El trajecte complet es realitzava en 72 hores en glamurosos vagons amb sofisticats i confortables compartiments per a passatgers milionaris i membres de l’aristocràcia europea. Ja estava en marxa la línia coneguda popularment com L'Orient Express, en català n’hauríem de dir l’Exprés d'Orient. Va ser una línia de llarga distancia que funcionà entre els anys 1883 i 2009. Va tenir diferents recorreguts però principalment es recorda la via Paris-Istambul. Tot i que va ser pensada com una línia normal s’associa a luxe i intrigues. Va desaparèixer al 2009 víctima de trens d'alta velocitat i les línies aèries low-cost però una empresa privada fa servir els vagons originals dels anys 20-30 per fer Londres-Venecia i de vegades Paris-Istambul com a viatges exclusius.

Ha estat l’escenari de moltes històries d’intrigues i luxe però sobre totes elles sobresurt l’Assassinat a l'Orient Express (originalment en anglès: Murder on the Orient Express) d'Agatha Christie, posant en escena el seu cèlebre detectiu belga Hercule Poirot. Se’n va fer una pel.lícula homònima l’any 1974 amb grans actors i actrius que va estar nominada a sis Oscars però només va rebre la preuada estatueta Ingrid Bergman com a millor actriu secundària.