21 de novembre 2000 ETA assassina a Ernest Lluch

 

Ernest Lluch i Martín va ser un economista i polític català. Doctor en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona també va estudiar a la Universitat de la Sorbona, a París. Va ser militant del PSC i un dels fundadors del PSPV. Va tenir una important carrera política: portaveu del PSC al Congrés dels Diputats d'Espanya i ministre de Sanitat i Consum, nomenat el 1982 per Felipe González; va exercir el càrrec fins al 1986. Va ser assassinat per ETA el 21 de novembre del 2000.

Va destacar com a defensor del diàleg com a eina per aconseguir el respecte pels drets humans, i la pau a Euskadi. El 21 de novembre del 2000 va ser víctima d'un atemptat mortal al garatge de casa seva, a Barcelona, reivindicat per l'anomenat Comando Barcelona de la banda terrorista d'ETA.

De forma pòstuma fou guardonat l'any 2000 i 2001 amb el Premi Català de l'Any i amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya respectivament. L'any 2000 també se'l va distingir com a col·legiat de mèrit del Col·legi d'Economistes de Catalunya. L'any 2009 es va celebrar al Palau Robert de Barcelona l'exposició Ernest Lluch, l'esforç per construir un país, organitzada per la Generalitat de Catalunya i la Fundació Ernest Lluch.

Hi ha biblioteques que porten el seu nom a Vilassar de Mar (el seupoble natal) i a Girona; Jardins a Barcelona-Les Corts i a Lleida; Instituts a Barcelona-Eixample i Cunit; i una escola pública de Primària a Abrera i fins i tot té parada de Metro i estació de Trambaix a Barcelona.

Va ser una persona molt valorada no només dins del seu partit. La manifestació de rebuig del seu assassinat  va aplegar a un mil.lió de persones al Passeig de Gràcia de Barcelona. Era ple a vessar,  hi havia famílies senceres, gent molt diversa en opinions polítiques desitjava i exigia des del carrer que ETA deixés de matar i iniciés la via del diàleg que ell sempre va promoure.

20 d'octubre Santa Laura i Santa Irene 1979 inauguració de la Masía 1973 Inauguració Opera de Sidney 2011 ETA atura la lluita armada

Avui es celebra Santa Irene i Santa Laura. Felicitem a les noies que porten aquests noms!

Avui recordem inicis: d’un espai de formació, d’un espai artístic i de l’inici d’un temps de pau. 

Tal dia com avui del 1979 es va inaugurar la Masia, la residència dels joves de les categories inferiors del FC Barcelona fins a l'any 2011, en què fou substituïda per la nova Masia, a la Ciutat Esportiva Joan Gamper. A la Masia s’han format grans jugadors des de Guardiola, Iniesta, Puyol, Piquè o Gabi, Cucurella o Ansufati. 

El 20 d’octubre de 1973 la reina Elisabet II inaugura l'Òpera de Sydney. I per què la reina d’Anglaterra es desplaça fins Austràlia? Perquè Austràlia formava part de l’Imperi Britànic i l'anglès és la llengua oficial d'Austràlia. De fet, la majoria dels 21 milions d'australians són descendents dels colonitzadors i dels immigrants; el 90% de la població australiana és d'ascendència europea. La majoria dels immigrants colonials i els posteriors a la independència provenien gairebé exclusivament de la Gran Bretanya i Irlanda, de manera que la població d'origen anglocèltica encara hi predomina. La població australiana s'ha quadruplicat des de la fi de la Primera Guerra Mundial, gràcies a l'ambiciós programa d'immigració australiana. Entre la fi de la Segona Guerra mundial i el 2000, al voltant de 5,9 milions de persones de la població total es van establir a Austràlia com a immigrants nous, la qual cosa vol dir que dos de cada set australians van néixer a l'estranger. El 2001, el 23,1% d'australians nascuts a l'estranger provenien del Regne Unit. La icona de Sydney, la Sydney Opera House té cinc teatres amb capacitat per oferir una variada gamma d'actuacions; és la seu de l'Òpera Australiana, la tercera companyia d'òpera més sol·licitada del món, i de la simfònica de Sydney. 

Tal dia com avui de 2011 vam rebre una molt bona notícia: ETA anuncia que atura definitivament l'activitat armada. Molts rebien aquesta noticia amb cert recel, no s’ho acabaven de creure. Molts deien, tan de bo sigui veritat. S’havia vessat massa sang, massa morts, verits, vídues, orfes… Des de la seva fundació, ETA va matar 817 persones, la majoria militars i membres de cossos policials, però 339 d'elles civils, molts d'ells responsables polítics o càrrecs de partits polítics espanyols però també gent del carrer. Més de 200 bascos, entre ells molts militants d'ETA, polítics, periodistes i ciutadans civils, han mort a mans dels diversos cossos policials i militars, de les diverses organitzacions mercenàries, per-militars i per-policials, a conseqüència de la presó, i 36 militants van morir manipulant explosius. El dia 20 d'octubre de 2011, després de la celebració 3 dies abans de la Conferència Internacional de Pau de Sant Sebastià, ETA va anunciar que aturava definitivament l'activitat armada. L'abril del 2018 va fer públic un comunicat on anunciava la seva dissolució i el "tancament definitiu del seu cicle". No ha tornat a matar.

La fotografia d’avui és per l’edifici singular de l’Opera de Sidney.

19 de juny 1987 atemptat d'ETA a l'Hipercor de Barcelona

   

Hi ha dies de trista memòria i avui és un d’ells. 

Per coses importants que passin... i avui hi ha hagut la proclamació com a Rei d’Espanya de Felip VI no puc deixar de recordar a gent que van sembrar la mort i el terror a casa nostra. 

Però de cada moment horrorós neix una oportunitat. Jo l’he viscut de prop amb el meu amic i company d’escola Robert Manrique. Aquella tarda del 1987 tenia festa però li havia canviat el torn a un company que ho necessitava. Que poc pensava en aquell moment que per sempre més aquell dia seria el seu nou aniversari com de molta altra gent que varen sobreviure al desastre. Una bomba sota els seus peus. 

Hi ha un abans i un després, però un després que lluny de quedar-se en el desastre va saber juntament amb la seva família, l’Esperança, el Joel i el Nacor, convertir el desastre en oportunitat de créixer com a persones i ajudar als que l’envoltaven sense preguntar si eren dels seus o dels altres. Sempre m’ha admirat la seva capacitat de treball i d’empatia envers els que pateixen l’assot del terrorisme vingui d’on vingui. 

Molts no ho entenen però ell sí. No vol carnets, banderes ni colors. La seva feina, el seu cor parla de persones que pateixen per la irracionalitat d’altres. El Robert sempre ha estat un esperit lliure. Ha fet i segueix fent una bona feina. Te criteri. De vegades no coincidim però sé que ell té més informació que jo, informació que mai explicarà però la té i conforma la seva persona. Avui vull recordar els que continuen en el record dels seus estimats, els que els han sobreviscut, els que no poden recordar encara sense dolor, els que han fet del dolor la saba per seguir creixent. 

Una escultura al final de la Meridiana recorda aquella tarda i aquella gent. Us suggereixo que hi aneu, passeu per allà una tarda d’aquest estiu i tingueu un pensament per a tots ells. És una bona manera de tenir-los presents i de que seguim dient que l’odi, encara que de vegades ho sembli, no pot guanyar mai.

Us recomano un llibre (secció joves i adults) "Pido la Palabra. Víctimas del terrorismo: una crónica íntima" de Goyo Martínez d'Ediciones Lectio publical al novembre del 2008. Realitat i sensibilitat. Senzill de llegir però amb gran calat. Val molt la pena.