Avui és l’aniversari d’un gran home. Sempre ha estat conciliador, molt planer i home d’estat amb les idees molt clares i una visió de país. Políticament va viure una època en la qual calia donar pases petites i decidides però el pacte sempre era la millor opció per guanyar una mica i no perdre-ho tot. Gràcies a la seva feina i dels equips dels que es va envoltar en els 23 anys de president de la Generalitat avui estem on estem. A diferencia de molts polítics actuals té una cultura molt amplia i domina el català, el castellà, l'anglès, el francès, l'alemany i l'italià el que el converteix en un bon interlocutor.
Jordi Pujol i Soley, va néixer a Barcelona el 9 de juny del 1930. És un polític català, líder de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) des de 1974 fins al 2003, i President de la Generalitat de Catalunya del 1980 al 2003. El 2003, en acabar el seu darrer mandat, es va retirar de la primera línia política, deixant la direcció del partit en mans d'Artur Mas i fou nomenat President Fundador de CiU, tot i que continuà com a president de CDC. El 2008 fou proclamat de nou president de CDC, càrrec que mantingué fins a l'any 2012, quan passà a ser president honorari de CDC. Actualment, als seus vuitanta quatre anys, segueix sent una veu escoltada, és una opinió sempre valorada pels seguidors i detractors.
Volia deixar-ho aquí però no me’n he pogut estar... L’ús de la força, la revenja, la falta de seny, amb el totalitarisme arriben a la seva màxima expressió, és terrible... aquí teniu una història que no s’hauria de repetir mai.
L’any 1942 en la petita població txecoslovaca de Lídice, actual República Txeca, i com a represàlia a un atemptat que el 27 de maig va costar la vida a Reinhard Heydrich, segon en l'escalafó de les SS, un Hitler rabiós va dictar les següents mesures contra l'esmentada vila: "Tot home major de 15 anys haurà de morir. Totes les dones han de ser portades als camps de concentració. Seleccionar els nens per ser reeducats (instruïts en la doctrina nazi) i la vila ha de ser destruïda i desaparèixer de la terra". La fatídica nit del 9 al 10 de juny de 1942, com a venjança per l'assassinat de R. Heydrich, a Lídice són executats 173 homes, l'edat oscil.la entre els 15 i 84 anys, i llançats a una fossa comuna. Les dones són sotmeses a patiments inimaginables i 106 nens, que no compleixen els criteris racials per ser germanitzats, són enviats a un camp de concentració; 84 d'ells al camp d'extermini de Chelmno on seran assassinats a les cambres de gas. Els nazis van dinamitar tots els edificis i els van destruir tots, fins i tot, el cementiri. Per si no fos suficient, les tropes alemanyes van cremar Lídice i van passar per sobre amb màquines per aplanar la runa. Amb aquestes atrocitats Hitler pretén advertir a tots els que lluiten contra el feixisme. Tot i això, Lídice es convertirà en un símbol de lluita contra la injustícia i el totalitarisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada