Moltes persones tenen bones i dees però només uns quants les duen a terme a pesar de les dificultats. Avui explicarem la història de una idea que, com tantes vegades ha acabat molt més lluny que el que el seu propi pensador hauria mai arribat a imaginar.
Un empresari suís, Henry Dunant, va anar a trobar-se amb l’emperador Napoleó III per explicar-li les dificultats que tenia per fer negocis amb Algeria a causa de les guerres (Algeria era en aquell moment territori francès). Un cop allà es va trobar amb la Batalla de Solferino. En un sol dia, al voltant de 40.000 soldats d'ambdós bàndols van morir o van quedar ferits al camp. Henri Dunant va quedar commocionat per les terribles seqüeles de la batalla, el patiment dels soldats ferits, i la manca gairebé total d'assistència mèdica i cures bàsiques. Aleshores abandonà totalment el motiu original del seu viatge i durant alguns dies es va dedicar a ajudar en el tractament i l'atenció als ferits. Va tenir èxit en l'organització de l'assistència motivant a la població local a ajudar sense discriminació.
Quan va tornar a casa va escriure un llibre que va enviar a les autoritats polítiques dels països d’Europa. Va treballar explícitament a favor de la creació d'organitzacions nacionals de socors voluntari per ajudar els soldats ferits en el cas de guerra. A més, va instar a l'elaboració de tractats internacionals per garantir la protecció de metges i hospitals de campanya neutrals per als soldats ferits en el camp de batalla.
El 9 de febrer del 1863, Henri Dunant va fundar a Ginebra el "Comitè dels Cinc", juntament amb el jurista Gustave Moynier, els metges cirurgians Louis Appia i Théodore Maunoir i el general Guillaume-Henri Dufour, com una comissió d'investigació de la Societat pel Benestar Públic de Ginebra. El seu objectiu era examinar la viabilitat de les idees de Dunant i organitzar una conferència internacional sobre la seva possible aplicació. Vuit dies més tard van decidir canviar el nom de la comissió rebatejant-la com a "Comitè Internacional per al Socors dels Ferits". La conferència internacional organitzada pel Comitè es va celebrar a Ginebra entre el 26 i el 29 d'octubre del 1863, amb l'objectiu de desenvolupar les possibles mesures per millorar els serveis mèdics en el camp de batalla.
I aquí va neixer el que avui coneixem com el Moviment Internacional de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja, més conegut en el nostre entorn com a Creu Roja. És un moviment humanitari internacional que aplega al voltant de 97 milions de voluntaris arreu del món que va ser fundat per protegir la vida humana i la salut, per garantir el respecte a tots els éssers humans i per prevenir i alleujar el sofriment humà, sense cap tipus de discriminació basada en la nacionalitat, raça, gènere, creences religioses, classe social o opinions polítiques. Ja no treballen només en situació de guerra, han eixamplat el seu camp centrat sempre en les persones més vulnerables.
Així és com la decisió d’una persona ajuda a moltes, engrescant a molts altres a fer aquesta tasca. Diuen que hi havia una nena en una platja. La marea havia baixat i havia deixat a centenars d’estrelles de mar a la platja. La nena les agafava i les tornava a l’aigua. Un adult hi va passar a prop i li va dir... “però nena, que fas? no veus que no les pots salvar totes?” ella va respondre a totes no pero aquesta, assenyalant la que tenia a la mà, sí. Realment de vegades la campanya és molt gran i sols podem poca cosa (que sempre és més que res recordeu les estrelles salvades de la nena) però amb més gent... aquesta va ser la idea d’Henry Durant que passava per allà per casualitat... o no.
