28 de febrer Dia Mundial de les Malalties Rares i Minoritàries

Avui, 28 de febrer, és el Dia Mundial de las Malalties Rares o Minoritàries. Quan una malaltia d’aquestes entra en una casa fa que tothom es posicioni i intenti trobar mitjans per millorar la investigació i el tractament o, les cures pal.liatives dels seus estimats. Ha de ser molt dur… no volem ni pensar-hi, i ens vosta molt posar-nos al seu lloc per això si podem col.laborar tenim la obligació moral de fer-ho. Recollir taps, participar en actuacions fer donatius, ajudar a que es conegui la seva feina…

Fa un temps, i gràcies a una persona generosa vaig conèixer el cas d’en Nacho que pateix la malaltia de Dent. Veient els seus ulls entens com la família i els amics s’han bolcat per a fer “alguna cosa”.  Us convido a conèixer aquesta entitat, Asdent Enfermedad de Dent, i que hi col.laboreu segons les vostres possibilitats. Tan de bo gràcies a tots els detalls s’avanci en la investigació i es vegi reflectit en la vida dels malalts.

Hi ha tot un món que desconeixem… us proposo descobrir la Federació Catalana de Malalties Minoritàries (FCMM) de la mà de la Sra. Anna Quintero, la seva presidenta. Aquests dies s’han fet moltes activitats al voltant d’aquesta diada però el seu ressò encara és molt petit. Tots podem actuar d’altaveu perquè la seva feina arribi a tots els racons i de tot arreu arribin col.laboracions per acompanyar aquests malalts i les seves famílies en la seva lluita.

24 de febrer 1989 El Govern espanyol aprova la plena incorporació de les dones a les forces armades

El paper de la dona en la societat actual està clarament en expansió.  Tal dia com avui, fa vint-i-cinc anys, es feia efectiva una antiga reivindicació: la plena incorporació de la dona a les forces armades, era l’any 1989. Fins aquest moment, estava relegada a feines assistencials.

S’ha recorregut un llarg camí i en aquest moment trobem dones per tot arreu fent feines que abans estaven exercides exclusivament als homes: porten taxis i autobusos, són enginyeres i tenen un paper important en indústries, arbitren partits de futbol, són ministres, secretàries generals i portaveus de partits polítics, estudien totes les matèries possibles i tenen un futur brillant per davant...

No fa tants anys en el nostre país les dones no podien tenir estudis superiors, no podien estar en llocs de responsabilitat, ni tan sols podien treballar sense el permís del seu marit. Tot això, sortosament, és passat i les dones es formen i tenen la possibilitat d’accedir al món laboral i de tenir una independència real.

La dona en el nostre entorn, en el segle XXI, ja no està només a casa dedicada a la família però de vegades ens trobem que aquesta suposada alliberació es combina amb una doble feina a casa perquè la societat encara no ha paït el canvi. No hi ha igualtat real ni cooperació en moltes cases on el pes del dia a dia segueix recaient en la dona. Hauran de passar generacions, el canvi ha començat. És molt important que mantinguem una actitud positiva per accelerar-lo i que la igualtat sigui real dins i fora de casa. La col.laboració és imprescindible.

Però el paper de la dona no és el mateix a tot el món. Hi ha països en els quals tenen encara molta feina per fer... és important la col.laboració internacional per ajudar-los a fer un pas ferm en favor de les dones, en pro dels drets humans.