Avui comencem amb dues dones de nom llarguíssim (els costums d’un temps), una dona que va obrir camí en l’esport per ser trans i una Premi Nobel. Quatre pinzellades per fer-les presents. És apassionant conèixer què van fer i què van viure aquestes persones.
Simone Lucie Ernestine Marie Bertrand de Beauvoir va néixer a París el 9 de gener de 1908. Coneguda com a Simone de Beauvoir (es pronuncia Bovuà, aquests francesos, va ser una filòsofa, professora, escriptora i activista feminista francesa, autora de novel·les, assaigs, biografies i monografies sobre temes polítics, socials i filosòfics. El seu pensament s'emmarca en el corrent filosòfic de l'existencialisme, i la seva obra “El segon sexe” es considera fonamental en la història del feminisme. Va ser parella del filòsof Jean-Paul Sartre.
El 9 de gener del 1948 va néixer a Guadalajara, Mèxic, María del Perpetuo Socorro Guadalupe Susana Rul Riestra, coneguda professionalment com Susana Dosamantes, va ser una actriu mexicana. Va guanyar el premi a la millor actriu antagonista de TVyNovelas de 1990 pel seu paper a la telenovela de 1989, “Morir para vivir”. Ella és la mare de la cantant Paulina Rubio.
Jordi Torremadé Martínez (Barcelona, 9 de gener de 1923 - 2 de novembre de 1990) fou un atleta trans català reconegut com un dels millors esportistes del país en atletisme, bàsquet i hoquei herba durant els anys de la postguerra civil espanyola. Va batre rècords estatals d'atletisme femení on no tenia rival a l'època. Va revolucionar l'atletisme per les seves inèdites marques fins aleshores i posteriorment amb al seu canvi de sexe. Nascut amb el nom de Maria, al barri del Guinardó, ningú no va advertir que tenia una síndrome de Morris, una condició intersexual, per això va ser criat com una nena i va viure com a dona fins als 19 anys, moment en què va iniciar la transició. Abans d'anomenar-se Jordi, va començar a destacar en diversos esports amb els que s'evadia de la seva peculiar situació, ja que tot i no saber què li passava, no se sentia dona. Practicà el bàsquet amb el Club Esportiu Laietà i va ser porter d'hoquei sobre herba amb el SEU. Però sobre tot va triomfar en l'atletisme amb el Reial Club Deportiu Espanyol on va arribar a ser rebut pel president Lluís Companys. Durant els anys 1940 i 1941, va anar batent diversos rècords femenins, catalans i estatals en les modalitats de 100 metres llisos, 200 metres, 800 metres i relleus 4×100 metres, en salts d’alçada i de llargada. El 1942, als 19 anys, va canviar el seu nom de naixement al Registre Civil pel de Jordi després d'una intervenció d'adequació genital. La seva carrera a l'atletisme es va truncar i les seves marques van desaparèixer dels registres oficials. El 13 de febrer de 1942 el diari sensacionalista madrileny Informaciones va treure a la llum el seu canvi de sexe assenyalant que “la plusmarquista era, en realitat, un home que havia estat competint transvestit”. A causa de l'escàndol d'aquest cas, la Sección Femenina, liderada per Pilar Primo de Rivera, va aprofitar per a prohibir l'atletisme femení a Espanya durant més de 20 anys, ja que deia que l'esport masculinitzava les dones allunyant-les de la seva funció natural que era la maternitat. Una circular de 1943 era prou clara, la dona espanyola «sólo practicaría los deportes que no perjudicaran su función específica: la maternidad». Amb aquesta premissa, el règim franquista va imposar una cultura esportiva i educativa sexista, on les dones havien d'assumir la seva suposada inferioritat física respecte als homes. L’atletisme femení va estar 21 anys prohibit. Dins de la cotilla ideològica de l'època, l'obsessió de les institucions franquistes per disciplinar les dissidències sexuals i de gènere i per destapar els suposats casos de «falses dones», va promoure la introducció massiva de controls abans de les competicions esportives. Durant les proves, cadascuna de les participants s'havia de posar dempeus i nua davant del personal mèdic perquè aquest pogués comprovar la naturalesa biològica dels seus genitals. Aquesta mesura, instaurada a la península i arreu d'Europa, va provocar que moltes dones s'allunyessin del món de la competició després de sotmetre's a controls intimidatoris i humiliants, i que les persones trans i intersexuals fossin expulsades dels campionats per no encaixar en la categorització binària de gènere establerta, esdevenint permanentment objectes de sospita i rebuig. El 1963 a causa de les protestes es va tornar a permetre l'atletisme femení en les competicions estatals.
Rigoberta Menchú Tum neix a Chimel, Guatemala, el 9 de gener de 1959. És una activista social guatemalenca, membre del grup indígena maia quitxé i "ambaixadora de Bona Voluntat" de la UNESCO. El 1992 fou guardonada amb el Premi Nobel de la Pau i el 1998 amb el Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada