4 de juny 1784 Elisabeth Tible vola en globus (aviadora) 1919 Es proposa la 19a esmena (USA) 1975 Neix Angelina Jolie (actriu) 2003 Margarita Sala a la RAE (bioquímica)

Avui, quatre de juny quatre temes ben diferents: Dones valentes, cadascuna en el seu camp i la dinovena esmena americana que permet votar a les dones. Sembla lluny però només fa poc més d’un segle que poden votar als Estats Units. Cada estat porta el seu procés i alguns són molt, molt lents... 

Élisabeth Thible va ser una aviadora francesa que va ser la primera dona a volar en un globus aerostàtic sense sostre. Va néixer a Lió l’any 1757. El 4 de juny de 1784, vuit mesos després del primer vol tripulat en globus, Thible va volar amb el senyor Fleurant a bord d'un globus aerostàtic batejat La Gustave en honor de la visita del rei Gustau III de Suècia a Lió.

El quatre de juny del 1919 a Washington D.C. el Senat aprova la dinovena esmena constitucional, que permet el vot femení als EUA; s'adopta l'agost de 1920, quan l'últim estat la ratifica. La Dinovena esmena (en anglès Nineteenth Amendment) de la Constitució dels Estats Units estipula que “ni els estats dels Estats Units ni el govern federal pot denegar-li a un ciutadà el dret de vot a causa del seu sexe”. La Dinovena esmena va ser elaborada per estendre el sufragi a les dones. Va ser proposada el 4 de juny del 1919 i va ser ratificada el 18 d'agost del 1920. L'esmena va ser la culminació del treball de moltes activistes en favor del sufragi femení. Un d'aquests grups eren les Sentinelles Silents que va protestar davant de la Casa Blanca per conscienciar sobre el problema. Els tres primers estats en ratificar-ho el 10 de juny de 1919 van ser: Illinois, Michigan i Wisconsin. El darrer va ser Tennessee el 18 d'agost de 1920. 

Angelina Jolie Voight va néixer a Los Angeles, Califòrnia, el 4 de juny de 1975. És una actriu estatunidenca de cinema i televisió de gran bellesa, guanyadora d'un Òscar a la millor actriu secundària i de tres Globus d'Or. A més, Jolie ha escrit un llibre “Notes from my travels”, en el qual relata els seus viatges a països colpejats per la pobresa a l'Àfrica. Jolie participa activament en actes humanitaris tractant de promoure l'ajuda cap als refugiats.

El quatre de juny de 2003, la investigadora Margarita Salas llegeix el seu discurs d'ingrés en la Reial Acadèmia Espanyola. Va prendre possessió de la butaca «i» i es va convertir en la primera científica a ingressar en aquesta institució. Margarita Salas Falgueras, va ser una bioquímica espanyola presidenta de la Fundación Carmen y Severo Ochoa. Llicenciada en Ciències Químiques per la Universitat Complutense de Madrid, publicà més de 250 treballs científics al llarg de la seva vida. Fou deixeble de Severo Ochoa, amb qui treballà als Estats Units després de fer-ho amb Alberto Sols a Madrid. Junt amb el seu marit, Eladio Viñuela, treballaren en el camp de la bioquímica i la biologia molecular. Fins a la seva mort, l’any 2019, fou «professora vinculada ad honorem» del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), i va desenvolupar el seu treball en el Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa de Madrid (CSIC-UAM).

3 d'octubre 1934 Es funda el Club de Futbol Parets 1714 S'aprova la Real Acadèmia de la Lengua

 

Avui va d’entitats. El Club de Futbol Parets i la Real Academia de la Lengua (RAE).

Tal dia com avui de 1934, va ser fundat el Club de Futbol Parets. En un moment en el que el futbol femení està a l’alça, el Parets no té secció femenina. Hi ha nenes que juguen a futbol amb els seus colors però encara no són prou nenes/noies per crear equips femenins. De moment, les noies formen part d’equips de nois. Els equips mixtes estan permesos en les categories inferiors. He parlat amb ells i estan intentant obrir algun equip femení.

Tal dia com avui de 1714 a Madrid, s'aprova oficialment la constitució de la Real Academia Española mitjançant una reial cèdula del rei Felip V d'Espanya. Des que es va fundar la Reial Acadèmia Espanyola en 1714, fa més de 300 anys, fins avui han format part d'ella un total de 486 acadèmics entre els quals només onze han estat dones. Va caldre esperar fins a finals del segle XX perquè es nomenés la primera acadèmica, en concret, fins al 9 de febrer de 1978, fa 42 anys, dia en què la RAE va triar a la poetessa Carmen Conde per a ocupar un de les butaques. En el segle XXI es dona un gran impuls amb nomenament a dones escriptores, filòlogues, periodistes i fins i tot científiques per ocupar les butaques que tenen el nom de les lletres de l’abecedari en minúscula i majúscula. Tot i així, dels 38 nomenaments només 8 han estat per acadèmiques.

Aquestes són els onze dones que formen o han format part de la RAE:

Carmen Conde (1979) lletra 'K'

Elena Quiroga (1984) lletra 'a'

Ana María Matute (1998) lletra 'K'

Carmen Iglesias (2002) lletra 'E'

Margarita Salas (2003) lletra 'i'

Soledad Puértolas (2010) lletra 'g'

Inés Fernández-Ordóñez (2011) lletra 'P'

Carme Riera (2013) lletra ‘n’

Aurora Egido (2014) lletra ‘B’

Clara Janés (2016) lletra ‘U’ per a ella és la nostra imatge d'avui.

9 de febrer 1979 Carmen Conde en la RAE 2009 Estrella de la Fama para Ringo Starr

Avui recordem una dona quasi desconeguda, tot i ser la primera acadèmica en la Real Academia de la Lengua; i un dels homes més coneguts del món pel grup en el que va tocar.

Carmen Conde Abellán va néixer a Cartagena el 15 d'agost de 1907. Va ser poetesa, prosista, dramaturga, assagista i mestra espanyola. Considerada una de les veus més significatives de la generació poètica del 27. Va ser la primera acadèmica de la Real Academia Española, pronunciant el seu discurs d'entrada en tal dia com avui de 1979. Va fundar, al costat d'Antonio Oliver Belmás, la primera Universitat Popular de Cartagena. Després de la seva mort la seva butaca en la Real Acadèmia Espanyola la va ocupar Ana María Matute l'any 1998. 

Al juliol de 2018 l'Associació "Herstóricas. Història, Dones i Gènere" i el col·lectiu "Autors de Còmic" va crear un projecte de caràcter cultural i educatiu per a visibilitzar l'aportació històrica de les dones en la societat i reflexionar sobre la seva absència consistent en un joc de cartes. Una d'aquestes cartes està dedicada a Carmen Conde.

Tal dia com avui de 2009, Ringo Starr, bateria dels Beatles, rep la seva estrella al Passeig de la Fama. (encara que sembli estrany acaba en dues rs). La seva va ser l’estrella 2401, de les que hi ha a Hollywood. La cerimònia va marcar el 50 aniversari de l'atracció. Els Beatles ja comptaven amb una estrella com a grup des de 1998, però per separat només s'havia fet amb la seva John Lennon. George Harrison la rebria poc després, en una cerimònia en la qual va estar present la seva vídua Olivia. Curiosament, A Paul McCartney també li atorgarien la seva un 9 de febrer uns anys després.

És important posar cara a les persones que coneixem, avui la fotografia és per Carmen Conde.

7 de maig 1298 primera pedra de la Catedral de Barcelona 1891 primera pedra de la RAE 1946 fundació de Sony Mes de Maria

Avui parlem de “primeres pedres”... d’inicis de projectes...

Tal dia com avui, de l’any 1298, es posava la primera pedra per a la construcció de la Catedral de Barcelona. La Catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és la catedral gòtica de Barcelona, seu de l'arquebisbat de Barcelona. La catedral es va construir durant els segles XIII al XV al mateix lloc on hi havia hagut una catedral romànica, i encara abans una de paleocristiana. La façana d'estil neogòtic, és moderna (segle XIX). L'edifici es va declarar Bé d'Interès Cultural i, des del 2 de novembre de 1929, és Monument Històric Artístic Nacional.

L’any 1891 es posa, també, la primera pedra del edifici de la Real Academia Española a Madrid. Està situat al carrer Felipe IV, 4, en el barri de Los Jerónimos. L’edifici, dissenyat per Miguel Aguado de la Sierra i construït especialment per l’Academia, va ser inaugurat l’1 d’abril de 1894 amb l’assistència de S.M. el Rei Alfonso XIII i de la seva mare, la Reina Regent, Dª María Cristina de Habsburgo-Lorena. La institució, però, és anterior. Fou fundada el 1713 per iniciativa de l’il.lustrat Juan Manuel Fernández Pacheco, marquès de Villena i duc d’Escalona, a imitació de la Academia Francesa. Al any següent, el rei Felipe V va aprovar la seva constitució i la va col.locar sota la seva protecció. La funció principal de la Reial Academia és la regularització lingüística del castellà i es fa principalment a través de dos documents: el diccionari i la gramàtica.

L’any 1946 es fa fundar Sony, o Sony Corporation amb 20 empleats. Avui és un referent com a empresa tecnològica de primera línia. És una multinacional japonesa amb seu a Kōnan Minato, Tokyo. Fabrica el que es coneix com electrònica de consum (àudio, vídeo, computació, fotografia, videojocs, telefonia mòbil...) Darrerament ha venut la divisió de televisors i d’ordinadors personals. No ha estat una història fàcil però cal destacar la gran tenacitat i la força emprenedora que els permetia continuar després del fracàs i intentar-ho d’una altra manera. La innovació ha estat un dels seus punts forts. Així van tenir grans èxits: El 1955 Sony va desenvolupar la primera ràdio de transistors del món, el que li va valer l'acceptació en el mercat d'EUA. Això va ser seguit per altres productes com el televisor Trinitron a colors (1968). El Betamax aparegut a mitjan els 70's, va anar un concepte de Ibuka, que es va convertir en un èxit, però que a poc a poc va perdre el seu domini del mercat a les mans del format VHS, liderat per JVC. Aquesta situació es va produir davant la negativa de Sony de compartir l'ús del seu format amb altres companyies. Per aquesta raó, la majoria de fabricants van adoptar el format VHS. Altres grans èxits de Sony són: l'estèreo personal Walkman (1979), l'audilector de CD (1982), la Betacam per a usos de transmissió professional (1982), el Micro Floppy (1983), la càmera de vídeo Handycam (1985), el MiniDisc (1993), la PlayStation (1994), la videolectora DVD (1997) i el Memory Stick (1998).

El Mes de Maig l'església el dedica a la Mare de Déu. Nosaltres recordarem 31 advocacions de la Mare de Déu. Avui és el torn de la Mare de Déu de la Mercè. La Mare de Déu de la Mercè és una advocació de la Mare de Déu originària de Barcelona i lligada a la fundació de l'orde de la Mercè el 1218. La imatge actual es venera a la basílica de la Mare de Déu de la Mercè i és una talla de fusta d'estil gòtic del segle XIV, atribuïda a Pere Moragues. El nen Jesús que té a la falda és d'un o dos segles després. Des del 1687 és patrona de la ciutat de Barcelona, per un vot que va fer el Consell de Cent si alliberava la ciutat d'una plaga de llagostes. També ho és de l'arxidiòcesi de Barcelona (des del 1868) i de la província eclesiàstica de Barcelona (que inclou les diòcesis de Sant Feliu i Terrassa) des del 2006. Durant l'Exposició Universal de Barcelona (1888) fou coronada canònicament. Tradicionalment, la festa major de la ciutat de Barcelona se celebra en honor seu pels volts del 24 de setembre.