9 de juny 1914 Primer partit de futbol femení a Barcelona 1924 Inscripció al cens d'Equador de Matilde Hidalgo (metgessa, sufragista) 2024 Eleccions al Parlament Europeu

El primer partit de futbol femení a l'Estat es va celebrar a Barcelona el 9 de juny de 1914. Al'‘Spanish Girl´s Club’ es van enfrontar els equips ‘Montserrat’ (2 gols) i ‘Giralda’ (1).

El primer partit de futbol femení va causar reaccions negatives. Un article del diari Mundo Deportivo acabava la crònica amb: “...a les descendents de la mare Eva els obliga a adoptar tan poc adequades com a antiestètiques posicions, que eliminen la gràcia femenina".

Amb les guerres –les mundials i l’espanyola- el futbol femení va quedar en l’oblit. Va ressorgir en els anys setanta. Va promocionar la seva pràctica l’Espanyol, el club que més, i el Barça, aquest entrenat per Ramallets, el famós ex porter.

I va d'eleccions, avui votem per escollir els representants del Parlament Europeu. Actualment rebem a casa la Tarjeta Censal que ens informa, a homes i dones, de quin és el centre de votació que ens correspon. No hem de fer cap esforç. Per nosaltres és normal, però no sempre ha estat així. Vam parlar fa uns dies de la Dinovena esmena que va obrir la possibilitat al vot femení als Estats Units. Avui parlem de l’Equador.

Tal dia com avui de 1924 a Quito, Equador, el Consell d'Estat aprovà en una sessió històrica, que Matilde Hidalgo es pogués inscriure en el cens electoral per tenir dret de vot, com demanava, essent la primera dona llatinoamericana a qui se li reconeix –i que exerceix– aquest dret. Matilde Hidalgo Navarro de Procel va néixer el 1889. Va ser metgessa, política i activista dels drets de la dona equatoriana. Fou la primera llicenciada i doctora en medicina del país, la primera sufragista d'Amèrica Llatina i la primera diputada escollida en eleccions lliures a l'Equador. També fou la primera dona a votar en unes eleccions a tota l'Amèrica Llatina.

Matilde Hidalgo nasqué a la ciutat de Loja el 1889, i el 1907, amb l'ajuda de la seva mare i un dels seus germans aconseguí matricular-se en el batxillerat, que completà el 1913, esdevenint la primera dona equatoriana que ho aconseguia, malgrat nombroses resistències i el refús social en un medi considerablement conservador. Completat el batxillerat, sol·licità l'ingrés a la facultat de Medicina de la Universidad Central del Ecuador a Quito; fou rebutjada però aconseguí una plaça a la Universidad del Azuay, a Cuenca. El 1919 obtingué la llicenciatura i es doctorà el 1921 a la Universitat Central, essent, en tots dos casos, la primera dona equatoriana que ho aconseguia. El 1922 es casà amb l'advocat Fernando Procel i s'instal·laren a Machala, on ella obrí una consulta.

La imatge d’avui correspon al Doodle que va fer Google a “Mujeres con ciència”.

4 de juny 1784 Elisabeth Tible vola en globus (aviadora) 1919 Es proposa la 19a esmena (USA) 1975 Neix Angelina Jolie (actriu) 2003 Margarita Sala a la RAE (bioquímica)

Avui, quatre de juny quatre temes ben diferents: Dones valentes, cadascuna en el seu camp i la dinovena esmena americana que permet votar a les dones. Sembla lluny però només fa poc més d’un segle que poden votar als Estats Units. Cada estat porta el seu procés i alguns són molt, molt lents... 

Élisabeth Thible va ser una aviadora francesa que va ser la primera dona a volar en un globus aerostàtic sense sostre. Va néixer a Lió l’any 1757. El 4 de juny de 1784, vuit mesos després del primer vol tripulat en globus, Thible va volar amb el senyor Fleurant a bord d'un globus aerostàtic batejat La Gustave en honor de la visita del rei Gustau III de Suècia a Lió.

El quatre de juny del 1919 a Washington D.C. el Senat aprova la dinovena esmena constitucional, que permet el vot femení als EUA; s'adopta l'agost de 1920, quan l'últim estat la ratifica. La Dinovena esmena (en anglès Nineteenth Amendment) de la Constitució dels Estats Units estipula que “ni els estats dels Estats Units ni el govern federal pot denegar-li a un ciutadà el dret de vot a causa del seu sexe”. La Dinovena esmena va ser elaborada per estendre el sufragi a les dones. Va ser proposada el 4 de juny del 1919 i va ser ratificada el 18 d'agost del 1920. L'esmena va ser la culminació del treball de moltes activistes en favor del sufragi femení. Un d'aquests grups eren les Sentinelles Silents que va protestar davant de la Casa Blanca per conscienciar sobre el problema. Els tres primers estats en ratificar-ho el 10 de juny de 1919 van ser: Illinois, Michigan i Wisconsin. El darrer va ser Tennessee el 18 d'agost de 1920. 

Angelina Jolie Voight va néixer a Los Angeles, Califòrnia, el 4 de juny de 1975. És una actriu estatunidenca de cinema i televisió de gran bellesa, guanyadora d'un Òscar a la millor actriu secundària i de tres Globus d'Or. A més, Jolie ha escrit un llibre “Notes from my travels”, en el qual relata els seus viatges a països colpejats per la pobresa a l'Àfrica. Jolie participa activament en actes humanitaris tractant de promoure l'ajuda cap als refugiats.

El quatre de juny de 2003, la investigadora Margarita Salas llegeix el seu discurs d'ingrés en la Reial Acadèmia Espanyola. Va prendre possessió de la butaca «i» i es va convertir en la primera científica a ingressar en aquesta institució. Margarita Salas Falgueras, va ser una bioquímica espanyola presidenta de la Fundación Carmen y Severo Ochoa. Llicenciada en Ciències Químiques per la Universitat Complutense de Madrid, publicà més de 250 treballs científics al llarg de la seva vida. Fou deixeble de Severo Ochoa, amb qui treballà als Estats Units després de fer-ho amb Alberto Sols a Madrid. Junt amb el seu marit, Eladio Viñuela, treballaren en el camp de la bioquímica i la biologia molecular. Fins a la seva mort, l’any 2019, fou «professora vinculada ad honorem» del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), i va desenvolupar el seu treball en el Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa de Madrid (CSIC-UAM).

12 de desembre 1915 Neix Frank Sinatra 1921 Neix Estrella Rivas, dissenyadora catalana 2000 Inauguració del campus esportiu de Montilivi 2015 Voten les dones a Arabia Saudí

 

Avui, dotze de desembre citarem dos fets del segler XXI i recordarem a una dona dissenyadora de moda catalana que va néixer en el primer quart del segle XX.

Tal dia com avui del 2000 la Universitat de Girona inaugura el campus esportiu de Montilivi.

Em sembla espectacular que el 2015 a Arabia Saudí per primera vegada van poder votar les dones i ser candidates. Per primera vegada! Això ens mostra que hi ha un món que funciona a diferents velocitats. El que nosaltres vivim , de vegades creiem el que és normal o habitual però això no és gens cert.

Estrella Rivas Franco va néixer a la Venta de Baños el 12 de desembre de 1921 va ser una dissenyadora de moda catalana, coneguda per les seves bosses de mà per a dones de l'exèrcit estatunidenc durant la dècada de 1940 i pels seus vestits d'alta costura. Filla d'Isabel Franco Duran, treballadora en un organisme governamental a Madrid, i de José Rivas Landeira, enginyer de comunicacions i responsable de comunicació del govern de la Segona República Espanyola, Rivas es va traslladar amb el seva família a València, Lleida i Barcelona seguint el govern de la República. El 1939 van creuar el coll d'Ares a Camprodon i van haver-se d'exiliar a França. Allí, van treballar durant mig any de masovers en un mas d'uns mestres francesos del departament de Puèi Domat —cosa que els va evitar ser internats en un camp de refugiats—, mentre el seu pare es va reincorporar als serveis governamentals del govern espanyol a l'exili com a químic en un vaixell-hospital al port de Marsella. A través de la Creu Roja, van poder localitzar el pare i es van reunir a Perpinyà, on ell treballava en una farmàcia i la mare com a cosidora en una entitat quàquer d'ajuda als refugiats. Aquest va ser el primer contacte d'Estrella Rivas amb la confecció i en poc temps va trobar una feina com a cosidora d'abrics de pell en una botiga de Perpinyà. La seva formació va ser autodidacta, i va aprendre a treballar la pell i la seda, ja que durant la Segona Guerra Mundial transformaven els paracaigudes elaborats amb aquest material en camises i corbates. En les dècades de 1960 i 1970 va dissenyar vestits per comunions, casaments, bateigs, carnavals i festes; i quan li demanaven treballava en el vestuari d'obres de teatre. També s'ha apuntat la possibilitat que hagués executat algun dels vestits dissenyats per Salvador Dalí, amb qui mantenia una amistat. Va donar vestits i va participar en múltiples actes solidaris, i a Castelló d'Empúries acostumava a organitzar una desfilada anual. Rivas treballava des de casa, on s'ha conservat un rober de vestits i barrets. No dibuixava amb patrons, sinó que feia les provatures amb la tela damunt d'un maniquí. Els seus vestits i complements van ser influenciats pel paisatge de la Costa Brava, segons va assegurar.

Suggeriment: Tal dia com avui del 1915 va néixer Frank Sinatra, una ser una de les figures més importants de la música popular del segle passat. Avui pot ser un bon dia per escoltar alguna de les seves cançons: des del “My way” o el "Flying to the Moon" fins al típic i tòpic “New York”. Us recomano el programa de TV3 de Ramon Gener: “Això no és (només) una cançó” dedicat a My way, la cançó més demanada en els enterraments del nostre país.

19 de setembre 1893 Dret de vot femení a Nova Zelanda 1989 Mònica Verge i Magda Nos, escaladores, fan el cim del Cho Oyu

 

Avui, parlarem del dret de vot a les dones i d’escalada perquè un dia com avui, de 1989, es va assolir el primer vuit mil femení estatal.  

Les dones no sempre han pogut votar. L’any 1893, Nova Zelanda va ser el primer estat del món que va atorgar el dret de vot a les dones.

Nova Zelanda, notable pel seu aïllament geogràfic, està situada a prop de 2000 quilòmetres al sud-est d'Austràlia al mar de Tasmània, i els seus veïns més propers al nord són Nova Caledònia, Fiji i Tonga. A causa d'aquest llarg aïllament, al país es va desenvolupar una fauna endèmica dominada per les aus, moltes de les quals es van extingir després de l'arribada dels humans i els mamífers que van introduir sense cap control. La major part de la població neozelandesa és d'ascendència europea; els indígenes maoris són la minoria més nombrosa. Els asiàtics i els polinesis també són minories significatives, especialment a les zones urbanes. Encara que té tres idiomes oficials el més parlat, amb diferència, és l'anglès. Isabel II va ser reina de Nova Zelanda i la cap d'Estat del país, ara el seu fill Carles, i està representat per un governador general, mentre que el poder executiu és exercit pel gabinet i el Primer Ministre. Les seves ciutats se situen entre les de millor qualitat de vida al món. Nova Zelanda és un país desenvolupat que es posiciona en llocs alts dins d'escalafons internacionals sobre molts temes, incloent l'absència de corrupció, el nivell d'educació i la llibertat econòmica, però sens dubte entre el que més ressalta, és en el seu índex de desenvolupament humà, que el posiciona setè al món el 2013, i els seus índexs de democràcia, els quals el situen en la gran majoria de les publicacions i estudis importants com el país més lliure i amb el major respecte als drets civils al món. Sabent això, no crida l’atenció que fos el primer país que va permetre el vot de les dones.

Tal dia com avui de 1989, al Nepal, les escaladores Mònica Verge i Magda Nos Loppe assoleixen el cim del Cho Oyu (8.201 m), el primer vuit mil femení estatal.

Mònica Verge Folia és una muntanyenca, escaladora, esquiadora i alpinista catalana. Durant la dècada del 1980 va ser precursora de l'escalada femenina a l'Estat Espanyol i algunes de les seves ascensions van ser les primeres femenines estatals. El 1984 fou membre de la primera expedició femenina de l'Estat espanyol al Kangtega (6.782 m), i al 19 de setembre de 1989 va assolir el cim del Cho Oyu (8.201 m) fent cordada amb Magda Nos Loppe i signant el primer vuit mil femení estatal. La Magda Nos Loppe és una escaladora i alpinista francesa, d'origen català, nascuda a l'exili. Amb 17 anys afronta la seva primera escalada. Ja als Estats Units inicia la seva aventura expedicionaria amb sortides i ascensions a Mèxic, Kenya, Andes i l'Índia, on va aconseguir pujar al cim del Nun Kun. Ha realitzat diverses expedicions a muntanyes de més de 8.000 metres, com el Yalung Kang (1987), que va intentar escalar en solitari, el Gasherbrum II (1991), l'Everest (1993), el Broad Peak (1994) i el Kanchenjunga (1995). El 1992 esdevingué la primera dona de l'Estat espanyol que pujà dos vuit mils en assolir el Shisha Pangma Central. L'any 1999 fundà Namlo International, dedicada a l'educació infantil al Nepal. La seva residència es troba repartida entre Barcelona, Colorado i el Nepal.

El Cho Oyu és la sisena muntanya més alta del món. Està situada a l'Himàlaia, a uns 20 km a l'oest de l'Everest. Cho Oyu significa Deessa Turquesa en tibetà.

28 de març 1920 Les dones poden votar als Estats Units 1933 Neix Tete Montoliu

Avui parlem del vot de les dones i d’un home que va fer de la música la seva vida malgrat la seva ceguesa.

La configuració del moviment feminista com a tal en el segle XIX va lligat als moviments sufragistes que van aparèixer a mitjans d'aquest segle als països anglosaxons, particularment a la Gran Bretanya i als Estats Units. Als Estats Units, va néixer gràcies als moviments antiesclavistes, en el qual van militar moltes dones, però que, quan van veure que eren marginades pels seus mateixos companys de lluita, van decidir que elles també havien de lluitar pel seu propi alliberament. Un moment important va ser la Convenció i posterior Declaració de Seneca Falls, l'any 1848. A la Gran Bretanya, tot i l'existència d'iniciatives anteriors, el moviment comença realment a partir de 1897 quan es va fundar la NUWSS (National Union of Women Suffrage) i l'any 1903, quan Emmeline Pankhurst va fundar la WSPU (Women's Social and Political Union). Dins del moviment es van formar dos corrents: el moderat, que pensava que amb el vot s'acabarien les desigualtats entre els sexes, i un de més radical que, a més del vot, demanava canvis en la família, el treball, la sexualitat... Segons aquest corrent, el vot es veu com a condició necessària però no suficient. Molts anys de lluita, empresonament i mort de dones van ser necessaris per aconseguir el vot. I parlem d’aquests tema perquè tal dia com avui de 1920 als Estats Units queda instaurat el dret de sufragi femení (excepte les dones negres). Només fa cent-tres anys! Us imagineu que poguessin votar les dones blanques però no les negres? A nosaltres ens pot semblar terrible però fins aquests moment, les blanques tampoc havíen pogut votar…. A Espanya, durant la dictadura del general Primo de Rivera, en un gest paternalista i imitant Mussolini, va donar el dret de vot a les dones a l'Estatut Municipal de 1924. Aquest dret, molt restringit, perquè només podien votar les dones majors de 23 anys emancipades que no fossin casades, ni prostitutes —és a dir, una molt petita minoria— no es va poder arribar a exercir mai per l'absència d'eleccions. El 16 d'abril de 1933 van votar per primer cop les dones de Canet de Mar fent ús del dret al vot aprovat a la Constitució de 1931, en un referèndum sobre la construcció del mercat municipal. Emília Domenech, mestra i feminista del poble, va ser una de les principals promotores. El primer vot general fou en les eleccions de 1933.

Vicenç Montoliu i Massana va néixer el 28 de març de 1933, més conegut com a Tete Montoliu, fou un gran pianista de jazz català. Cec de naixement, va aprendre Musicografia Braille quan tenia set anys. Era fill d’un músic titular de l'orquestra del Liceu i de la Banda Municipal de Barcelona. La seva mare era una enamorada del jazz, qui va encoratjar el seu fill a estudiar piano i va afavorir la immersió al jazz a casa aprofitant la seva gran col·lecció fonográfica. Des del seu neixament ja li van dir Tete. Tete imitava a l'harmonium música que sentia a la ràdio, on debutaria als 8 anys en un programa infantil. Aquesta audició activa el va portar a tocar al piano la música que escoltava, i gràcies a aquesta pràctica podia tocar discs de Fats Waller als 11 anys. Els seus mestres van ser de 1939 a 1944 Enric Mas en una escola privada per a nens cecs, i a partir dels 11 anys va començar a rebre classes particulars de la pianista Petri Palou, amb la que va aprendre molt sobre tècnica i digitació, aspectes negligits degut a la seva pràctica autodidacta. Va acabar la carrera de piano clàssic, tot i que el jazz li interessava molt més. El seu debut internacional arribà el 1958 al Festival de Cannes. Va ser un music reconegut mundialment amb una discografía extensíssima en solitari, en grup, acompanyant a cantants i gairebé en tots els generes malgrat el jazz sempre va ser el seu preferit. També li agradava molt el futbol i va ser un gran seguidor del Barça. Avui us suggereixo escoltar algún dels temes que tocava amb passió. La imatge d’avui és per aquest gran músic. Al carrer Sepúlveda 60 de Barcelona trobem els Jardins Tete Montoliu a l’interior d’una illa de l’Eixample.

19 de setembre 1893 Vot de les dones a Nova Zelanda 1991 Descobreixen Ötzi

 

Avui, parlarem del dret de vot a les dones i d'un fòssil que van trobar uns turistes alemanys.

L’any 1893 Nova Zelanda va ser el primer estat que va atorgar el dret de vot a les dones. I això ens dona peu per parlar d'aquests desconegut país.

On és Nova Zelanda o Nova Zelandianota (en anglès: New Zealand, en maorí: Aotearoa, «terra del gran núvol blanc»)?  És un país d'Oceania que es localitza al sud-oest de l'oceà Pacífic format per dues grans illes: l'Illa Nord i l'Illa Sud, al costat d'altres moltíssimes illes menors, destacant-se entre elles l'Illa Stewart i les Illes Chatham. El Regne de Nova Zelanda també inclou a les Illes Cook i Niue (estats autònoms en lliure associació).

Nova Zelanda, notable pel seu aïllament geogràfic, està situada a prop de 2000 quilòmetres al sud-est d'Austràlia al mar de Tasmània, i els seus veïns més propers al nord són Nova Caledònia, Fiji i Tonga. A causa d'aquest llarg aïllament, al país es va desenvolupar una fauna endèmica dominada per les aus, moltes de les quals es van extingir després de l'arribada dels humans i els mamífers que van introduir sense cap control. La major part de la població neozelandesa és d'ascendència europea; els indígenes maoris són la minoria més nombrosa. Els asiàtics i els polinesis també són minories significatives, especialment a les zones urbanes. Encara que té tres idiomes oficials el més parlat, amb diferència, és l'anglès.

Isabel II va ser reina de Nova Zelanda i la cap d'Estat del país, ara el seu fill Carles, i està representat per un governador general, mentre que el poder executiu és exercit pel gabinet i el Primer Ministre. Les seves ciutats se situen entre les de millor qualitat de vida al món. Nova Zelanda és un país desenvolupat que es posiciona en llocs alts dins d'escalafons internacionals sobre molts temes, incloent l'absència de corrupció, el nivell d'educació i la llibertat econòmica, però sens dubte entre el que més ressalta, és en el seu índex de desenvolupament humà, que el posiciona setè al món el 2013, i els seus índexs de democràcia, els quals el situen en la gran majoria de les publicacions i estudis importants com el país més lliure i amb el major respecte als drets civils al món. Sabent això, no crida l’atenció que fos el primer país que va permetre el vot de les dones.

Tot i que el cinema va arribar al país des de la dècada de 1920, va ser fins a cinquanta anys després que el nombre de pel·lícules neozelandeses augmentar significativament. El 1978, la Comissió de Cinema de Nova Zelanda va començar a donar suport als cineastes locals i moltes de les seves pel·lícules van aconseguir una audiència mundial, i alguns van rebre reconeixements internacionals. Els diversos escenaris naturals del país, la seva mida petita i els incentius del govern, van aconseguir que algunes pel·lícules de gran pressupost hagin estat filmades a Nova Zelanda; la més representativa de les quals és la trilogia cinematogràfica del Senyor dels Anells i del Hobbit.

I del cinema a la realitat, encara que sembli ficció... l’any 1991 uns turistes alemanys van trobar el fòssil d'un Home de Gel que els professionals van batejar com Ötzi. L'Ötzi és el cadàver momificat d'un home que fou trobat en una glacera dels Alps el 1991, que ha servit per aportar molta informació als científics sobre la prehistòria, pel seu grau de conservació. Es va demostrar que el cos tenia uns 5.300 anys d'antiguitat i, per tant, ha estat durant molts anys la mòmia humana més antiga del món. Els científics l'anomenen l'Home del Gel, o Ötzi, per la regió d'Ötztal (que significa vall d'Ötz), on fou trobat. Algunes de les dades rellevants que va aportar l'anàlisi de les restes d'Ötzi:

- Anava molt ben preparat per resistir el fred: duia un vestit cosit amb fibres vegetals, fet de retall de pell de cérvol i d'isard, una capa d'herba trenada i unes sabatilles de pell de cabra.

- A la seva tribu sabien cosir.

- Les dents desgastades demostren que menjava cereals i que, per tant, ja es conreaven.

- També duia uns bolets per tractar la diarrea i d'altres per aturar les hemorràgies.

- En els intestins hi tenia restes de cérvol, cabra salvatge i pa.

- A l'esquena hi duia clavada una punta de fletxa de sílex. També tenia una ferida profunda a la mà. Així doncs, potser, va morir després d'una forta baralla i, a més, es va defensar: a les fletxes, el ganivet i la roba s'hi han trobat restes de sang de quatre persones diferents.

Ja veieu que l’estudi de les restes humanes ens dona molta informació.

A la fotografia podeu veure on està situada exactament Nova Zelanda.

28 de novembre 1814 The Times al vapor 1838 Catedral de Cadis 1893 Vot per les dones a Nova Zelanda 1995 Inauguració del Macba

 Avui recordem quatre fets que són senyals de modernitat.

El primer va pasar tal dia com avui de 1814. El diari The Times s’imprimeix per primera vegada amb premses alimentades per màquines de vapor.  The Times compta amb contribucions d'importants figures en els camps de la política, ciències, literatura i art per augmentar la seva reputació. Durant els seus primers temps, els beneficis de The Times eren molt alts i la competència era molt baixa, el que li permetia pagar molt més que els seus rivals per aconseguir informació i redactors. The Times va ser el primer diari a enviar corresponsals a l'estranger, així com corresponsals de guerra per cobrir diversos conflictes. W. H. Russell, el corresponsal del Times durant la guerra de Crimea, i considerat el pare del periodisme de guerra, va tenir una gran influència amb els seus missatges al seu retorn a Anglaterra. Al gener de 2019, The Times tenia una circulació diària de 417.298 exemplars i The Sunday Times 712.291, comparats amb les 394.448 còpies de març de 2014, sent el segon dels diaris seriosos per darrere de The Daily Telegraph amb que en 2014 en tenia 523.048. Considerat durant molt de temps com el diari per excel·lència al Regne Unit, The Times és vist com una publicació seriosa que compta amb periodistes de gran talla. Manté en general la seva imatge, tot i que ha augmentat la cobertura de notícies relacionades amb famosos i esports (notícies que, d'altra banda, rarament tenen un paper destacat a la portada).

El segon és la Catedral de Cadis. Ella és la seu episcopal de la diòcesi de Cadis i Ceuta, a Espanya. Es va començar a construir el 1722 i les obres van finalitzar el 28 de novembre de 1838. També rep el nom de la "Santa Cruz sobre el Mar" o la "Santa Cruz sobre las Aguas" encara que els gaditans la denominen "Catedral Nova" en contraposició a la "Catedral Vella" edificada el segle XVI sobre l'antiga catedral gòtica que va fer construir Alfons X el Savi. Està situada a la Plaça de la Catedral i és visible des de gairebé qualsevol punt de la ciutat. Té horari de visites tant per a l'interior del recinte com per poder accedir a la Torre del Ponent. La mateixa entrada a la catedral serveix per accedir al Museu Catedralici, situat a la Plaça de Fray Félix, al costat de la Catedral Vella.

La tercera va pasar a l’altra banda del món: a Nova Zelanda. Nova Zelanda (Nova Terra del Mar, en referència a la província neerlandesa; Aotearoa en maori, llarg núvol blanc) se situa a uns 2.000 quilòmetres al sud-est d'Austràlia. Es tracta d'un conjunt d'illes que es troben al llarg del Pacífic Sud tenint una extensió una mica més gran que el Regne Unit. El país es compon de nou illes, sent l'illa del Nord i l'illa del Sud les que tenen més extensió i importància. Ambdues illes es troben tan sols a 32 quilòmetres de distància. En l'illa meridional es troben els Alps Neozelandesos, així com volcans, alguns dels quals encara són actius, glaceres, llacs creats per explosions volcàniques, termes, fiords, milers de quilòmetres quadrats de boscos, costes de coralls i els seus innombrables rius. Tot això fa de Nova Zelanda un país amb un atractiu natural incomparable, que ofereix zones naturals molt diverses.  Avui entra en aquest quartet perquè tal dia com avui de 1893 a Nova Zelanda, per primera vegada a la Història humana, les dones voten en una elecció nacional. Això si que va ser una entrada a la Història per la porta gran. Hi ha molta feina per fer però s’han fet molts passos i més que se n’hauran de fer…

El quart és el Museu d'Art Contemporani de Barcelona, conegut també per les seves sigles MACBA, està dedicat a l'exposició de l'art i les pràctiques culturals contemporànies. Està situat al barri del Raval de la ciutat de Barcelona, molt a prop del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Va ser declarat museu d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya. El MACBA va ser oficialment inaugurat el 28 de novembre de 1995, tot i que ja s'havia fet una obertura de portes informal entre el 29 d'abril i l'1 de maig del mateix any, amb motiu de l'entrega oficial de les obres, per ensenyar l'edifici a la ciutadania.

19 de setembre 1893 Vot femení a Nova Zelanda 1991 trobat fòssil d'Home de Gel

Avui, parlarem del dret de vot a les dones i un fòssil que van trobar uns turistes alemanys.

L’any 1893 Nova Zelanda va ser el primer estat que va atorgar el dret de vot a les dones.

On és Nova Zelanda o Nova Zelandianota (en anglès: New Zealand, en maorí: Aotearoa, «terra del gran núvol blanc»)?  És un país d'Oceania que es localitza al sud-oest de l'oceà Pacífic format per dues grans illes: l'Illa Nord i l'Illa Sud, al costat d'altres moltíssimes illes menors, destacant-se entre elles l'Illa Stewart i les Illes Chatham. El Regne de Nova Zelanda també inclou a les Illes Cook i Niue (estats autònoms en lliure associació) ja Tokelau.

Nova Zelanda, notable pel seu aïllament geogràfic, està situada a prop de 2000 quilòmetres al sud-est d'Austràlia al mar de Tasmània, i els seus veïns més propers al nord són Nova Caledònia, Fiji i Tonga. A causa d'aquest llarg aïllament, al país es va desenvolupar una fauna endèmica dominada per les aus, moltes de les quals es van extingir després de l'arribada dels humans i els mamífers que van introduir sense cap control. La major part de la població neozelandesa és d'ascendència europea; els indígenes maoris són la minoria més nombrosa. Els asiàtics i els polinesis també són minories significatives, especialment a les zones urbanes. Encara que té tres idiomes oficials el més parlat, amb diferència, és l'anglès.

Isabel II, com a reina de Nova Zelanda, és la cap d'Estat del país i està representada per un governador general, mentre que el poder executiu és exercit pel gabinet i el Primer Ministre. Les seves ciutats se situen entre les de millor qualitat de vida al món. Nova Zelanda és un país desenvolupat que es posiciona en llocs alts dins d'escalafons internacionals sobre molts temes, incloent l'absència de corrupció, el nivell d'educació i la llibertat econòmica, però sens dubte entre el que més ressalta, és en el seu índex de desenvolupament humà, que el posiciona setè al món el 2013, i els seus índexs de democràcia, els quals el situen en la gran majoria de les publicacions i estudis importants com el país més lliure i amb el major respecte als drets civils al món. Sabent això, no crida l’atenció que fos el primer país que va permetre el vot de les dones.

Tot i que el cinema va arribar al país des de la dècada de 1920, va ser fins a cinquanta anys després que el nombre de pel·lícules neozelandeses augmentar significativament. El 1978, la Comissió de Cinema de Nova Zelanda va començar a donar suport als cineastes locals i moltes de les seves pel·lícules van aconseguir una audiència mundial, i alguns van rebre reconeixements internacionals. Els diversos escenaris naturals del país, la seva mida petita i els incentius del govern, van aconseguir que algunes pel·lícules de gran pressupost hagin estat filmades a Nova Zelanda; la més representativa de les quals és la trilogia cinematogràfica del Senyor dels Anells i del Hobbit.

I del cinema a la realitat, encara que sembli ficció... l’any 1991 uns turistes alemanys van trobar el fòssil d'un Home de Gel que els professionals van batejar com Ötzi.

Ötzi és el cadàver momificat d'un home que fou trobat en una glacera dels Alps el 1991, que ha servit per aportar molta informació als científics sobre la prehistòria, pel seu grau de conservació. Es va demostrar que el cos tenia uns 5.300 anys d'antiguitat i, per tant, ha estat durant molts anys la mòmia humana més antiga del món. Els científics l'anomenen l'Home del Gel, o Ötzi, per la regió d'Ötztal (que significa vall d'Ötz), on fou trobat. Algunes de les dades rellevants que va aportar l'anàlisi de les restes d'Ötzi:

- Anava molt ben preparat per resistir el fred: duia un vestit cosit amb fibres vegetals, fet de retall de pell de cérvol i d'isard, una capa d'herba trenada i unes sabatilles de pell de cabra.

- A la seva tribu sabien cosir.

- Les dents desgastades demostren que menjava cereals i que, per tant, ja es conreaven.

- També duia uns bolets per tractar la diarrea i d'altres per aturar les hemorràgies.

- En els intestins hi tenia restes de cérvol, cabra salvatge i pa.

- A l'esquena hi duia clavada una punta de fletxa de sílex. També tenia una ferida profunda a la mà. Així doncs, potser, va morir després d'una forta baralla i, a més, es va defensar: a les fletxes, el ganivet i la roba s'hi han trobat restes de sang de quatre persones diferents.

Ja veieu que l’estudi de les restes humanes ens dona molta informació.

A la fotografia podeu veure on està situada exactament Nova Zelanda.

19 de setembre 1893 vot femení a Nova Zelanda 1926 inauguració de l'estadi Giuseppe Meazza 1997 "Candle in the wind" d'Elton John

Avui tres protagonistes: el vot femení, un estadi de futbol i una cançó èxit de vendes.

En el nostre entorn actualment ja no es posa en dubte el dret de les dones a votar però no sempre ha estat així i de fet encara hi ha països que no permeten el dret a vot de les dones. Quan parlem de les persones que han lluitat pel dret de vot de les dones parlem de les sufragistes.  

La primera vegada que es va permetre el vot a les dones va ser fruit d’un error fortuït que van subsanar ben aviat... El 1776 a Nova Jersey es va autoritzar accidentalment el primer sufragi femení (es va usar la paraula «persones» en lloc de «homes»), però es va abolir en 1807. Tal dia com avui de 1893 Nova Zelanda és el primer Estat a atorgar el dret de vot a les dones. Ja podem parlar de sufragi universal. Alguns països encara no hi ha arribat o ho han fet en el segle XXI.

Tal dia com avui del 1926, a Milà (Itàlia), es va inaugurar un estadi que té una característica especial. És un estadi que comparteixen els dos equips de la ciutat de Milà on tots dos hi juguen com a locals. Es va inaugurar l'Estadi Giuseppe Meazza amb una trobada entre AC Milan i Inter de Milà. L'Estadi canvia de nom segons quin és l'equip local: Estadi Giuseppe Meazza o Estadi San Siro. En ell disputen els seus partits com a locals el A.C. Milan i el F.C. Internazionale (l’Inter). Va ser inaugurat el 19 de setembre de 1926 i amb una capacitat de 81.277 espectadors, és el major estadi d'Itàlia. Està catalogat per la UEFA com «estadi elit» (categoria 4), el que li permet albergar finals europees, com la Final de Lliga de Campions de 2.016 que va enfrontar a Reial Madrid Club de Futbol i Club Atlètic de Madrid.

El tercer tema és una cançó que es va convertir en un èxit de vendes. Tal dia com avui del 1997, la cançó  “Candle in the wind” arrasa a Espanya. El single d'Elton John, en la versió que va fer pel funeral de la desapareguda Diana de Gal·les, va vendre a Espanya 100.000 còpies en tan sols 24 hores. La princesa havia mort el 30 d'agost d'aquell mateix any i la commoció mundial que va generar la seva mort es va traduir en unes vendes aclaparadores de tot el que tingués a veure amb ella, i entre aquestes coses estava aquest particular homenatge que li va dedicar el seu amic Elton John. El cantant britànic va versionar per a l'ocasió el tema Candle in the wind, una cançó dedicada, al seu dia, a Marylin Monroe.

A la fotografia podem veure el moment, emotiu, en el que Elthon John va cantar en directe aquesta cançó en el funeral de la Princesa Diana de Gal·les, amiga personal del cantant.

8 de febrer 1828 neix Juli Verne 1971 vot femení a Suissa 1975 s'edita "Killer Queen"

Avui tenim tres protagonistes: un escriptor, un referèndum i una cançó.

Jules Gabriel Verne va néixer a Nantes el 8 de febrer de 1828. Nosaltres el coneixem com Juli Verne. Va ser un escriptor, poeta i dramaturg francès cèlebre per les seves novel·les d'aventures i per la seva profunda influència en el gènere literari de la ciència ficció. Nascut en el si d'una família burgesa a la ciutat portuària de Nantes, Verne va estudiar per continuar els passos del seu pare com a advocat, però molt jove va decidir abandonar aquest camí per dedicar-se a escriure. La seva col·laboració amb l'editor Pierre-Jules Hetzel va donar com a fruit la creació de Viatges extraordinaris, una popular sèrie de novel·les d'aventures escrupolosament documentades i visionàries entre les quals s'incloïen les famoses “Viatge al centre de la Terra” (1864), “Vint mil llegües de viatge submarí” (1870) i “​​La volta al món en vuitanta dies” (1873). Jules Verne és un dels escriptors més importants de França i de tota Europa gràcies a l'evident influència dels seus llibres a la literatura avantguardista i el surrealisme, i des de 1979 és el segon autor més traduït al món, després d'Agatha Christie. És considerat, juntament amb HG Wells, el ”pare de la ciència ficció”. Va ser condecorat amb la Legió d'Honor per les seves aportacions a l'educació i a la ciencia.

Hi ha coses que avui en el nostre món tenim molt assumides: les dones voten i el seu vot és igual al dels homes. Però aquesta frase només és certa a partir de finals del segle XX i no en tots els països per igual.  El vuit de febrer de 1971 un referèndum popular aprova ―per majoria de dos terços― la concessió del dret al vot femení, a Suïssa. Això ens obre la pregunta... com està aquest tema al món? En quines eleccions les dones van poder votar als diferents països? Encara queda algun país on les dones no tenen aquest dret?

Tal dia com avui del 1975 Queen va llançar el senzill ”Killer Queen” Aquesta cançó formava part de “Sheer heart attack” (1974), el tercer àlbum de la banda anglesa fundada el 1971 per Freddie Mercury, Brian May, John Deacon i Roger Taylor. “Killer Queen”, tot i no ser el seu primer senzill, és considerat per molts com la cançó que els va donar el seu primer gran èxit. De fet, va ser el primer single que es va editar als EUA, i el primer a entrar en les llistes d'aquest país. L'àlbum “The game” (1980), en el qual estava inclòs el trencador “Another one bites the dust”, va ser el seu únic nº 1 de Billboard en tota la seva història.

Suggeriments: Posar algun llibre de Juli Verne a la llista dels llibres a llegir o rellegir. Investigar el tema del vot femení. Escoltar alguna cançó de Queen, avui potser per ser el dia... “Killer Queen” o “Another one bites the dust”, per exemple. 

S'apropa el temps de Falles i avui la nostra imatge pertany a una falla que es va fer en record a un dels nostres protagonistes d'avui i a la seva gran imaginació.

19 de desembre 1931 vot de les dones 1965 Charles de Gaulle president 1972 torna l'Apol·lo XVII

Avui tenim tres històries ben diferents: el vot de les dones, l’elecció d’un president francès i la tornada de la lluna de l’Apolo XVII.

Encara que el 9 de desembre de 1931 es va aprovar la Constitució de la República que recull el dret a vot de les dones espanyoles, és Tal  dia com avui de 1933 quan poden exercir-lo per primera vegada en unes eleccions generals legislatives. Avui per a nosaltres és normal que les donens votin però aquesta va ser la primera vegada que van poder votar les dones a l’estat espanyol.

El 19 de desembre de 1965 Charles de Gaulle va ser reelegit president de França amb el 54% dels vots enfront del 46% de la Federació d'Esquerres que encapçala novament Mitterrand. Va haver de fer front al "maig francès" de 1968 i acabarà dimitint el 28 d'abril de 1969, retirant-se de la política. 

Tal dia com avui de 1972 va tornar amb èxit a la Terra la tripulació de l'Apol·lo XVII, formada pel comandant i veterà de la missió Gemini 9 i Apol·lo X, Eugene A. Cernan, el pilot del mòdul llunar i geòleg, Harrison H . Schmitt i el pilot del mòdul de comandament Ronald E. Evans. Van  amarar a l'Oceà Pacífic, després d'una missió que ha durat 301 hores, 51 minuts i 59 segons i ha estat l'última del projecte Apol·lo (que ha aconseguit envíar a 12 homes a la Lluna) i també l'última missió tripulada al nostre satèl·lit en molt temps. L'objectiu inicial del projecte Apol·lo va ser portar a un ésser humà a la Lluna abans que ho fessin els soviètics, demostrant alhora la possibilitat d'establir bases lunars permanents alhora que s'instal·laven complexos instruments de mesura per a l'estudi de la lluna, alguns dels aparells encara continuaran prestant servei als científics durant molt de temps. Gene Cernan es va convertir, per tant, en l'últim ésser humà en trepitjar la superfície de la Lluna en el segle XX, a la zona de les Muntanyes Taurus, al costat del Cràter Littrow, a la frontera entre el Mar de la Tranquil·litat i el Mar de la Serenitat.