Avui es celebra
Santa Gemma i volem felicitar a totes les noies que porten aquest nom amb una m
o amb dues. Moltes felicitats!
Avui recordem dos
noms propis amb molt de carisma: Ferran Adrià i Frank Sinatra.
Tal dia com avui
del 1962 va néixer Ferran Adrià a l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), és un
cuiner prestigiós i innovador. És xef i propietari del restaurant El Bulli,
situat a Cala Montjoi, a Roses (Girona), distingit amb tres estrelles a la Guia
Michelin i millor restaurant del món segons el Top 50 de la revista Restaurant.
L'any 2011 El Bulli va tancar les seves portes definitivament. Els projectes
futurs anunciats per Ferran Adrià passen per la creació d'una fundació per la
recerca gastronòmica. Actualment col·labora amb la Fundació Alícia on és
assessor junt amb el cardiòleg Valentí Fuster. Creador de noves tècniques
culinàries, com la desconstrucció, les escumes amb sifó i l'esferificació, és
el primer cuiner del món a parlar de creació en cuina i cuina creativa.
Considerat pels especialistes el millor cuiner del món en l'actualitat, és
anomenat de vegades l'alquimista de la cuina. La revista nord-americana Time
l'inclogué a la llista dels 100 personatges més innovadors del món l'any 2004.
Tal dia com avui
de 1998 va morir Frank Sinatra. Havia nascut el 1915 a Hoboken, prop de Nova
York. El seu pare era un bomber d'origen italià aficionat a la boxa. Aquell
jove d'ulls blaus cantava com els àngels i tenia un encant especial per seduir
les jovenetes. La seva llarga carrera de més de sis dècades la va començar com
a membre dels "Hoboken Four", amb la Ràdio i els seus concursos com a
objectiu. I va ser precisament a través de la ràdio com li va descobrir el
trompetista Harry James que no va dubtar a incorporar a la banda que acabava de
formar. En menys d'un any va ser Tommy Dorsey qui es va fer amb els seus
serveis com a vocalista de la seva coneguda banda. Amb ella Frank Sinatra
entraria en la indústria del disc i en les llistes d'èxit que ja no deixaria de
per vida. El 1942 va decidir emprendre la seva pròpia carrera en solitari i,
encara que el seu contracte amb Dorsey li impedia entrar als estudis de
gravació, la Ràdio i els seus xous en directe el van convertir en un fenomen de
masses, especialment entre les jovenetes.
La música era el seu medi natural i, després d'una llarga etapa amb la
Columbia i una altra no menys llarga ni fructífera amb la Capitol, va decidir
fundar la seva pròpia companyia, Represa, amb la qual s'embarcaria en nous
projectes i en la revisió dels cançoners clàssics amb diferents orquestres.
Prop de seixanta anys de carrera donen per a molt i Sinatra va interpretar al
llarg de la seva centenars de cançons que "va dir" com ningú. Al
final de la mateixa, va rebre l'homenatge dels seus col·legues en sengles discs
de duets, uns més encertats que d'altres, i en un gran concert amb el qual es
celebrava el seu vuitanta aniversari. Finalment, el 14 de maig de 1998, el vell
cor de Sinatra va deixar de bategar en un hospital de Los Angeles als 82 anys
d'edat. Al seu funeral, que va donar idea de la dimensió del personatge, no va
faltar ni tan sols algú tan poc donat a actes socials com Bob Dylan. Sinatra ho
havia aconseguit. Havia aconseguit el respecte de tots vivint “a la seva
manera”.
Suggeriments:
podríem fer un petit homenatge a “la veu” escoltant alguna de les seves
cançons... no us podeu perdre “My way” o “New York, New York”, però n’hi ha
d’altres potser menys conegudes que de ben segur us agradaran...
L'església dedica el Mes de Maig a la Mare de Déu. Nosaltres recordem 31 advocacions de la
Mare de Déu. Avui és el torn de la Mare de Déu dels Dolors. La Mare de Déu dels
Dolors és una advocació mariana també coneguda com a Mare de Déu de l'Amargura,
Mare de Déu de la Pietat o simplement la Dolorosa que sol celebrar-se a la
cristiandat el dia de Divendres de Dolors (el divendres abans del Diumenge de
Rams o el 15 de setembre), i fa referència als Set Dolors de Maria, els set
episodis de la vida de Jesús que la van fer patir. És usual representar-la, en
aquelles confessions que ho toleren, amb vestit negre o morat i amb set espases
clavades a l'alçada del cor. L'advocació dels Dolors destaca el sentiment de
dolor de la mare davant el sofriment del seu fill.
