Sembla impossible! Recordeu quan els bars eren plens de fum i de les discoteques en sorties amb una pudor que no marxava amb res?... Alguns més que recordar ho enyoren, perquè alguns malgrat les traves, encara fumen –això sí, al carrer-. Ha canviat tot: a l’oci, a les feines, a les escoles, a la tele i a les pel·lícules, fins i tot a les nostres ciutats. Heu observat com ha crescut d’una manera inusual el nombre de terraces a l’hivern?
Les lleis antitabac (la de 2005 i la seva modificació en 2010) han suposat una reducció de les malalties cardiovasculars i del asma, segons un informe del Ministerio de Sanidad i en algunes malalties encara haurem d’esperar una mica per veure els seus beneficis.
La veritat és que, sense gairebé adonar-nos-en, molts hem acabat vivint en un entorn no fumador. Les olors són les que són. I als restaurants mengem el què mengem, no aquell menjar amanit amb l’olor del tabac. A casa meva, fins i tot les cortines han deixat de fer olor. Perquè moltes persones van aprofitar l’avinentesa per treure aquesta rèmora de la seva vida. Algunes vegades encara hem de passar per una cortina de fum abans d’entrar en un establiment, o podríem seguir el camí que ha seguit el senyor de la pipa, o sentim la profunda olor de maria en alguna cantonada (però això serà motiu d’una altra entrada del blog).
Ara parlem de prohibir fumar al cotxe particular o als camps de futbol...
De vegades és important recordar per no anar enrere. Un món sense fum és possible i fa vint anys hauríem dit que era absolutament impossible... què no veuran els nostres ulls?
Avui parlem d’art, de teatre i cinema.
El quinze de desembre de 1943 es va reobrir el Teatre Romea, de Barcelona, després de la guerra civil.
I ara dues dones una de casa nostra i una tunisenca.
Elisabet Casanovas i Torruella va néixer a Sabadell el 15 de desembre de 1994. És una actriu catalana coneguda pel paper de Tània a la sèrie juvenil de TV3 Merlí. L'estiu de 2020 va acabar el rodatge de la seva primera pel·lícula, “Chavalas”, ambientada a Cornellà de Llobregat i que tracta sobre l'amistat. Va rebre el Premi Butaca a la millor actriu de repartiment pel paper a “La senyora Florentina” (2017).
Selma o Salma Baccar neix a Tunis el 15 de desembre de 1945. És una cineasta, productora i política tunisenca. Està considerada la primera dona a fer un llargmetratge a Tunísia. Selma Baccar és coneguda per la creació de manifests a través de les seves pel·lícules, centrades en els drets de la dona a Tunísia. L'activisme de Selma Baccar pels drets de les dones tunisianes la va portar a una activa carrera política; on es va convertir en membre del partit polític Al Massar. L'octubre de 2011 Selma Baccar fou elegida membre de l'Assemblea Nacional Constituent de Tunísia. El 2014 Selma Baccar es va convertir en la presidenta del grup parlamentari de Demòcrates a Tunísia. Baccar era vicepresident del grup demòcrata, i es va convertir en "la primera i única dona a presidir un bloc parlamentari".
