Avui amalgama de
dones en camps molt diferents d’una compositora de sardanes, a la primera gimnasta de 10, a una actriu que en la seva darrera producció és
la reina de les bruixes de Roald Dah passant per una inventora que ha fet que
no ens haguem d’agenollar per fregar i per una actriu que es va convertir en
princesa...
Dolors Viladrich
i Pascual neix a Manresa, el 12 de novembre de 1936 i va ser compositora de
sardanes. De petita, en la seva família es respirava ambient musical amb la
mare professora de piano i el pare instrumentista de saxo i clarinet.
Tanmateix, fou la mateixa família que li recomana no seguir el camí de la
música perquè eren temps difícils. Els seus professors van ser Montserrat
Rotllant, de piano, i David Martell i Jordi González d'harmonia. Després de
compondre una havanera i una cançó de bressol com a complement dels exercicis a
les classes d'harmonia, a partir de l'any 2000 començà a compondre sardanes
assessorada per Marcel Artiaga, de la cobla Montgrins, amb qui perfeccionà els
estudis d'instrumentació per a cobla. El 27 de novembre de 2001, la Jovenívola
de Sabadell va estrenar la seva primera sardana, “Un sentiment”, dedicada en
record del seu fill. Tres anys més tard la seva sardana dedicada a la seva
fillola, Anna Maria, va ser finalista de la Sardana de l'any. En el moment del
seu traspàs tenia estrenades vint sardanes pel cap baix, i el 15 de març de
2008 havia presentat el seu primer compacte titulat “Il·lusions” al Teatre
Conservatori de Manresa, amb la cobla Montgrins. La compositora ballava a
l'aplec de l'Escala el 16 d'octubre de 2010 quan va tenir un infart. Després de
traslladar-la a l'hospital Trueta de Girona, va morir la matinada de l'endemà. El
compositor Francesc Juanola li dedicà la sardana “El Pere i la Dolors”.
Julia
Rodríguez-Maribona neix a Avilés el 12 de novembre de 1923. Va ser infermera
però és recordada per ser la inventora del pal de fregar juntament amb la seva
mare, Julia Montoussé Fargues. Totes dues van dissenyar un dispositiu de neteja
que combinava galleda, pal i drap, que posteriorment va ser conegut com a pal
de fregar. Val a dir que a mitjans anys cinquanta del segle XX, quan van idear
i fabricar el seu artilugi, eren les dones les úniques que fregaven els terres
i ho feien agenollades, amb baieta i cubell, una postura que propiciava
problemes de salut. Per a aquest invent van obtenir el 1953 el model d'utilitat
(un tipus de dret que es concedeix a una invenció i que impedeix a tercers
utilitzar comercialment la invenció protegida, sense la seva autorització) n.º
34.262, amb el títol "Dispositiu acoblable a tota classe de recipients tal
com cubells, galledes, poals, calderes i similars, per facilitar el fregat,
rentat i eixugada de pisos, sòls, passadissos, sòcols i locals en
general". Al cap d'uns anys el disseny va ser adquirit per la fàbrica
d'articles d'ús domèstic Manufacturas Rodex, de l'enginyer Manuel Jalón, que el
va millorar, patentar i fabricar. Sovint se li ha atorgat erròniament el
reconeixement de l'invent per la patent d'invenció n.º 298.240 que va registrar
el 1964, i basant-se en aquesta diferència jurídica entre model d'utilitat i
patent d'invenció. Però tot i que Julia Montoussé Frages i Julia
Rodríguez-Maribona, que no tenien cap intenció empresarial, van optar per un
registre de model d'utilitat, molt més econòmic que la patent d'invenció i d'un
abast només nacional, elles són les que van inventar el pal de fregar onze anys
abans que es fabriqués industrialment. Així ho recull també l'Oficina Espanyola
de Patents i Marques en el catàleg titulat 200 años de patentesː «Entre els
nombrosos antecedents del pal de fregar hi ha patents de dones com la
registrada el 1953 per Julia Montoussé Fargues i Julia Rodríguez-Maribona.[...]
A la llum del que ens mostra el plànol adjunt no pot qualificar-se d'altra cosa
que d'un autèntic pal de fregar molt anterior al famós de Manuel Jalón»
Grace Kelly va néixer
a Filadèlfia, el 12 de novembre de 1929. Va ser una actriu estatunidenca,
guanyadora d'un premi Oscar, que va acabar esdevenint Princesa de Mònaco. Després
de començar la seva carrera d'actriu l'any 1948, tres anys després va debutar
al cinema amb la pel·lícula “Fourteen Hours” i al cap de dos anys, el 1953, amb
l'estrena de “Mogambo”, va convertir-se en una estrella de Hollywood i va
arribar a enregistrar un total d'11 films. Amb les seves interpretacions, va
reunir diverses nominacions als Globus d'Or i als Premis de l'Acadèmia i fins i
tot va arribar a guanyar un Oscar a la millor actriu pel seu paper a la
pel·lícula “The Country Girl”. Quan Grace Kelly es trobava al cim de la seva
carrera, es va retirar amb només 26 anys per casar-se amb el Príncep Rainier de
Mònaco amb qui van tenir tres fills: Carolina, Albert i Estefania. Com a
princesa de Mònaco, va aconseguir que el principat es revitalitzés, augmentant
el nombre de turistes i de diners, fet que va fer recuperar l'economia de
l'estat. A més, en el seu rol de presidenta de la Creu Roja, va promoure una
gala benèfica que va obtenir molta rellevància i va ajudar a la millora de
l'hospital així com d'altres infraestructures hospitalàries de Mònaco. Grace
Kelly té un estrella pròpia al Passeig de la Fama de Hollywood, situada al 6329
de Hollywood Boulevard.
Nadia Elena
Comăneci va néixer a Onești el 12 de novembre de 1961. És una gimnasta
romanesa, guanyadora de 5 medalles d'or olímpiques, 9 medalles als Campionats
Europeus i 2 medalles als Campionats Mundials. Va ser la primera gimnasta a
assolir la màxima puntuació, 10, en una competició olímpica. És considerada una
de les més grans atletes del segle XX i es troba per mèrit propi entre les
millors gimnastes de tots els temps.
Anne Jacqueline
Hathaway va néixer a Nova York el 12 de novembre de 1982. El seu nom artístic
coincideix amb el seu nom real, Anne Hathaway. És una actriu de cinema i teatre
estatunidenca, guanyadora d'un Oscar i un Globus d'Or. El seu descobriment va
venir sota el guiatge de la companyia Disney, gràcies a la comèdia juvenil “The
Princess Diaries” (2001). L'èxit de la pel·lícula li va permetre seguir
treballant en el cinema familiar fins que, finalment, el 2005, conscient que
havia quedat encallada com una icona infantil, va començar a buscar papers que
li permetessin madurar i trencar amb aquesta imatge. “Havoc” i “Brokeback Mountain”
van ser les pel·lícules que van marcar aquest canvi radical en la seva carrera.
El seu creixement artístic, però, no es va manifestar fins al 2006, quan va
treballar amb la consagrada actriu nord-americana Meryl Streep en “El diable es
vesteix de Prada”. Demostrant que estava a l'altura de les grans actrius
cinematogràfiques, aquest últim film va comportar el seu reconeixement mediàtic
i professional i la va catapultar com una de les actrius més prometedores de
Hollywood. Així, el 2008, va obtenir la seva primera nominació als Oscar per la
seva interpretació en “La boda de la Rachel” de Jonathan Demme. Cinc anys més
tard, el 2013, va guanyar un Oscar a la millor actriu secundària i un Globus
d'Or gràcies a la pel·lícula musical “Les Misérables”.
Les necessitats fan que posem en marxa l’enginy i aconsegueixen que trobem solucions. La fotografia del dia és per les inventores del pal de fregar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada