31 de gener 1957 Neix Shirley Babashoff 1961 Neix Miquel de Paz 1969 Neix Rafael Guijosa 1986 Neix Marta Linares 1987 Neix Sílvia Domínguez 2000 Neix Laura Heredia 2001 Neix Meg Martorell 2002 Neix Beñat Turrientes

 

Avui tenim un gran xispejat d’esportistes per tancar el mes de gener: una nedadora, un jugador de hoquei herba, un jugador-entrenador de futbol, una gimnasta, una jugadora de bàsquet, una futbolista del primer equip del Martinenc, la primera atleta de pentatló modern i un futbolista de la Reial Societat. 

El 31 de gener de 1957 va néixer a Whittier, als Estats Units la Shirley Babashoff. Una nedadora nord-americana que destacà a la dècada del 1970. Va ser una de les dues primeres dones a guanyar cinc medalles en natació durant un Jocs Olímpics, a Mont-real (Canadà) el 1976. El seu germà, Jack Babashoff, també va ser nedador i medallista olímpic. Va participar, als 15 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1972 realitzats a Múnic (Alemanya Occidental) on va aconseguir 4 medalles: dues medalles d'or en les proves de relleus 4x100 metres lliures i relleus 4x100 metres estils, i dues medalles de plata en els 100 i 200 metres lliures, a més de finalitzar quarta en els 400 metres lliures. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 1976 realitzats a Mont-real (Canadà) va aconseguir guanyar la medalla d'or en la prova dels relleus 4x100 metres lliures, establint un nou rècord del món, i la medalla de plata en les proves de 200, 400 i 800 metres lliures i els relleus 4x100 metres estils, a més de finalitzar cinquena en els 100 metres lliures. Babashoff va establir sis rècords mundials en proves individuals i cinc més en proves de relleus. També va establir 37 rècords dels Estats Units, 17 d'individuals i 20 de relleus. Al llarg de la seva carrera va guanyar 10 medalles en el Campionat del Món de natació, entre les quals dues medalles d'or i set medalles de plata.

El 31 de gener de 1961 va néixer a Terrassa en Miquel de Paz Plá. És un jugador d'hoquei sobre herba terrassenc, ja retirat, guanyador d'una medalla olímpica. Membre de l'Atlètic Terrassa Hockey Club va participar, als 19 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1980 realitzats a Moscou (Unió Soviètica), on la selecció espanyola d'hoquei sobre herba aconseguí guanyar la medalla de plata. Posteriorment participà en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1984 realitzats a Los Angeles (Estats Units), on finalitzà vuitè i aconseguí guanyar així un diploma olímpic, i en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1988 celebrats a Seül (Corea del Sud), on finalitzà novè.  

El 31 de gener de 1969 va néixer a Alcalá de Henares en Rafael Guijosa Castillo, jugador i entrenador de hándbol, conegut com a Rafa Guijosa. Va guanyar dues medalles olímpiques. Actualment exerceix d'entrenador. L'any 1999 fou escollit millor jugador del món per la Federació Internacional d'Handbol (FIH).

El 31 de gener de 1986 va neixer a Castelló de la Plana la Marta Linares García, gimnasta rítmica valenciana, olímpica a Atenes 2004. Va aconseguir la 7a plaça i el diploma olímpic. Posseeix a més, diverses medalles en proves de la Copa del Món i altres competicions internacionals. Després de començar a practicar ballet, es va iniciar en la gimnàstica rítmica amb 9 anys, ingressant posteriorment en el Club Tramuntana de Castelló de la Plana. En l'actualitat és llicenciada en Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport (INEF) i ha entrenat en diversos clubs, a més de treballar des de 2011 en Trainido (una empresa virtual d'entrenadors personals fundada entre d'altres pel exgimnasta Jesús Carballo Martínez) com a especialista en activitat física i Pilates per a embarassades. Premis, reconeixements i distincions: Millor Esportista en la X Gal·la de l'Esport Provincial de Castelló (2006), Distinció de la Generalitat Valenciana al Mèrit Esportiu (2023).

El 31 de gener de 1987 va néixer a Montgat la Sílvia Domínguez Fernández, una jugadora de bàsquet catalana. Formada en diversos clubs de bàsquet badalonins: Club Bàsquet Sant Josep, Col·legi Gitanjali i Badalona Bàsquet Club, va debutar a la Lliga femenina la temporada 2002-03 amb l'Universitari de Barcelona amb el qual va guanyar el títol de Lliga. Va jugar a l'Estudiantes de Madrid, al Perfumerías Avenida, al Ros Casares València i  a l'UMMC Ekaterinburg, i tornà al Perfumerías Avenida. Va participar als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016, on aconseguí la medalla d'argent, i als de Tokio 2020. Pel que fa a la selecció, va estar convocada en nombroses ocasions en categories inferiors, destacant la medalla d'or que va aconseguir en l'Europeu de Sofia amb la categoria sub20 durant l'estiu de 2007, on va ser membre del quintet ideal i MVP del torneig. Entre d'altres reconeixements, el ple de l'Ajuntament de Montgat va decidir posar el seu nom al poliesportiu municipal l'any 2016.  

El 31 de gener de 2000 va néixer a Barcelona la Laura Heredia Vives, una atleta que competeix en pentatló modern. En els Jocs Europeus de Cracòvia 2023 va aconseguir una medalla de plata en la prova individual. Va participar en els Jocs Olímpics de París 2024, convertint-se en la primera espanyola a competir en aquest esport en uns Jocs, i va acabar en el dissetè lloc en la prova femenina.

El 31 de gener de 2001 va néixer a Barcelona la Meg Martorell, va crèixer a Cardedeu, i de fet, començava a jugar a futbol al FC Cardedeu, quan tenia 9 anys, en un equip en què era l’única nena. Quan es va traslladar amb la família a Barcelona va coincidir amb el salt al futbol onze, i va jugar unes temporades a l’Europa. Va deixar el futbol durant uns anys, i va arribar al Martinenc el 2023, per formar part del Filial, de Segona Catalana. Amb les vermelles va disputar 18 partits i va fer sis gols. Juga de migcampista, d’interior, tot i que pot actuar també de central. Aquesta temporada juga amb el primer equip amateur femení del Martinenc.

El 31 de gener de 2002 va neixer Beasáin, a Guipúzcoa en Beñat Turrientes Imaz. És un futbolista espanyol que juga de migcampista en la Reial Societat de la Primera Divisió d'Espanya. Amb la selección española va obtener l’Or en les Olimpíades de Paris 2024.

Pensem que ja tot està fet però és curiós que en el 2024 encara tinguem una primera vegada que una atleta competeix en una prova com integrant de l'equip espanyol. Acabem el mes amb l'esperança de que encara podem trobar més primeres vegades que complementaran les activitats ja realitzades.

13 de novembre 1715 Dorothea Erxleben, primera doctora en medecina alemanya 1955 Neix Woopi Goldberg, actriu 1980 Neix Monique Coleman, actriu 2002 Emma Raducanu guanya US Open, tenista

 

Avui les protagonistes són la primera doctora en medicina alemanya, dues actrius i una tennista... ben variat.

Dorothea Christiane Leporin coneguda també com Dorothea Erxleben va néixer el 13 de novembre de 1715 a la ciutat de Quedlinburg. Va ser una metgessa alemanya; cèlebre per haver estat la primera dona a obtenir un doctorat en medicina a Alemanya, en la Universitat de Halle en 1754. Va ser instruïda en medicina pel seu pare a primerenca edat.​ La científica italiana Laura Bassi professora universitària, la va inspirar a lluitar pel seu dret a practicar la medicina. En 1742 va publicar un Tractat argumentant que la dona hauria de poder accedir a la universitat.​ Va ser admesa per a l'estudi per una Dispensa de Federico el Gran. Ella analitza els obstacles que impedeixen a la dona estudiar, ser mestressa de casa i la família. Va ser la mare del naturalista Johann Christian Erxleben (1744-1777).

Whoopi Goldberg, és el nom artístic de Caryn Elaine Johnson que va néixer a Nova York el 13 de novembre de 1955. És una actriu de cinema, televisió i de veu (doblatge sobretot de dibuixos animats) i productora estatunidenca. Guanyadora de nombrosos reconeixements, és una de les 17 artistes que han guanyat l'EGOT, que inclou un premi Emmy, un premi Grammy, un Oscar i un premi Tony. El 2001, va rebre el premi Mark Twain de l'humor estatunidenc. Sempre la recordarem sent el fantasma de “Gost”, una pel·lícula mítica.

Adrienne Monique Coleman va néixer a Orangeburg el 13 de noviembre de 1980. És una actriu, cantant i ballarina estatounidenca. Com actriu, es coneguda per la seva aparició en la pel·lícula de Disney Channel, “High School Musical”. També va actuar a la sèrie jove “Zack y Cody: Gemelos en Acción” com Mary-Margaret. Monique també va competir en la tercera edició americana de “Bailando con las estrelles”, en la que va assolir el quart lloc.

La nostra darrera protagonista és una tenista britànica nascuda a Toronto tal dia com avui de 2002, Emma Raducanu. Al 2021 es va convertir en la primera tenista que guanyava un Grand Slam partint des de la ronda clasificatòria sense perdre cap set, al vèncer en la final del US Open a Leylah Fernández.

11 de novembre Sant Martí de Tours 1951 Les dones voten a l'Argentina 1962 Neix Demi Moore, actriu 1964 Neix Anabel Alonso, actriu 1992 L'església anglicana admet el sacerdoci femení

 

Avui: un sant, una llei que canvia la vida de les dones a l’Argentina, dues actrius i una possibilitat nova per les dones a l’església anglicana.

Avui l’església catòlica celebra la festa de Sant Martí de Tours. Sant Martí va néixer a Hongria l’any 316, en temps de l’Imperi Romà. Va rebre la seva educació en Pavia (Itàlia), va ingressar amb 15 anys a la guàrdia imperial romana, en la qual va servir fins a l'any 356 a França. La llegenda més famosa entorn de la seva vida succeiria en l'hivern de 337, quan estant Martí a Amiens troba prop de la porta de la ciutat un captaire tremolant de fred, a qui dóna la meitat de la seva capa, doncs l'altra meitat pertany al exèrcit romà en què serveix. A la nit següent, Crist se li apareix vestit amb la mitja capa per agrair-li el seu gest. Aquesta és l'escena que s'ha preferit per a la seva representació. A partir d’aquí deixa l’exèrcit romà, es bateja cristià i arriba a ser bisbe de Tours i un cop elevat a sant és patró de nombrosos llocs com Orense, Hongria, Buenos Aires (Argentina), Utrecht (Paisos Baixos). La seva festivitat se celebra el 11 de novembre i com que coincideix amb la matança del porc en moltes regions d'Espanya, d'aquí ve l'expressió «A cada cerdo le llega su San Martín». Aquí a Catalunya parlem de “l’estiuet de Sant Martí” que són uns dies de bonança enmig del temps de tardor. Molts pobles i el barri de Sant Martí del Clot celebra la seva Festa Major. Felicitem a tots els nois que es diuen Martí!

Després de l’aprovació de la llei 13.010/1947, també coneguda com “Ley Evita”, l’11 de novembre de 1951, més de 3.500.000 dones van ser cridades a les urnes per primera vegada per participar en les eleccions presidencials les que van reescollir com president a Juan Domingo Perón. Aquest fet es va concretar gràcies a anys de lluites de moltíssimes dones argentines i a la decissió política d’Evita Perón. Ella va poder votar per primera i darrera vegada perquè estava malalta de càncer en el policlínic Presidente Perón. La democràcia argentina guanya en representativitat: homes i dones majors de 18 anys poden votar, per fi, a l’Argentina.

Hi ha coses que semblen mentida. A meitat del segle XX posar-li Demetria a una nena em sembla una broma de mal gust però... per a gustos hi ha colors... Tal dia com avui va néixer Demetria Gene Guynes nascuda a Nou Mèxic l'11 de novembre de 1962. El seu nom artístic és Demi Moore (pren el cognom del seu primer marit), és una actriu, model i productora estatunidenca.​ Després de realitzar papers petits en pel·lícules i un paper recurrent en la sèrie de televisió “General Hospital”, Moore va establir la seva carrera en la dècada de 1990. La seva actuació protagonista en Ghost, la pel·lícula més taquillera de 1990, li va valer una nominació als Globus d'Or. Tot seguit va aparèixer en pel·lícules amb bons resultats en taquilla com “A Few Good Men” (1992), “Indecent Proposal” (1993) i “Disclosure” (1994).

Ana Isabel Alonso Gómez va néixer a Baracaldo l’11 de novembre de 1964. La coneixem com Anabel Alonso, és una presentadora de televisió, humorista i actriu de cinema, teatre, televisió i doblatge. Al llarg de la seva carrera, Alonso ha rebut molts premis i reconeixements, entre ells tres Fotogramas d’argent, i ha estat nominada dues vegades per la Unió d’Actors i dues més per la Academia de las Ciencias y las Artes de Televisión de España. És un dels rostres més populars del cinema espanyol. També ha treballat com presentadora del programa d’animals “Pelopicopata”. Com actriu de doblatge ha posat la seva veu a “Buscando a Nemo” i “Buscando a Dory”.  Des de 2010 fins 2013 va presentar a Antena 3 el programa d’acudits: “El club del chiste”. Actualment és Benigna, a la sèrie “Amar es para siempre” d’Antena 3.

L'Església anglicana admet el sacerdoci de les dones, malgrat el perill de cisma i un enduriment de les relacions amb l'Església Catòlica. El feminisme fa un pas espectacular contra la discriminació per raó de sexe. L'Església d'Anglaterra repta al catolicisme. L'11 de novembre de 1992, després de vint polèmics anys d'intensos debats, el sínode de l'Església Anglicana trenca amb més de quatre segles de tradició en admetre el sacerdoci de les dones. Fins a mil sacerdots de l'Església anglicana consideren la determinació com una inadmissible modernitat i amenacen abans d'emetre el seu vot amb renunciar i fins i tot a convertir-se al catolicisme en el cas d'aprovar-se l'ordenació de les dones en el sí de la seva església. L'Església d'Anglaterra s'enfronta a l'esdeveniment més revolucionari de la seva història, des que el seu fundador, el díscol Enric VIII, decidís trencar amb l'autoritat de l'església de Roma i provoqués l'escissió de la institució catòlica en 1530. El seu amor per Ana Bolena i el seu desig de contreure matrimoni amb la que es convertiria en la segona de les seves sis esposes i les seves ambicions dinàstiques van dividir als cristians. El procés és complex, la decisió del sínode ha de passar per la Cambra dels Comuns i la dels Lords, on està àmpliament representada, abans de rebre finalment l'acceptació de la reina Isabel II.

Dos anys després, l'11 de març de 1994, l'Església Anglicana torna a trencar cànons. Trenta-dues dones protagonitzen una revolució amb el seu accés al sacerdoci. La història del feminisme fa un pas espectacular en la lluita contra la discriminació per raó de sexe. Com a sacerdots estan autoritzades a consagrar el pa i el vi en l'eucaristia i a administrar l'absolució. En el 2014, 20 anys després de la primera ordenació de dones sacerdots, l'Església d'Anglaterra aprovaria l'ordenació de bisbes femenines.

La fotografia d'avui immortalitza el moment de la participació d'Eva Duarte de Perón en les eleccions de 1951. Una persona-personatge molt controvertit amb fanàtics seguidors i grans detractors. Ja sense la pompa de les joies i la roba cara però amb tot el carisma la veiem votant al llit de l'hospital en la fase final del seu càncer. Va aconseguir que les dones poguéssin votar a l'Argentina.