10 de maig 1938 Neix Manolo Santana 1960 Neix Merlene Ottey 1995 Neix Jeanette Franklin2004 Neix Nahia Zudaire

 

Avui els protagonistes són: un tenista espanyol dels anys 60, una atleta jamaicana, una nedadora americana i una nedadora paralímpica madrilenya. És molt curiós perquè d’aquesta darrera tot i ser madrilenya només he trobat informació en anglés. És molt difícil trobar informació dels esportistes paralímpics i aquesta n’és una mostra més.

El 10 de maig de 1938 neix a Madrid en Manuel Santana Martínez, més conegut com a Manolo Santana. Va ser un jugador de tennis español, un dels millors tennistes dels anys 1960, quan va aconseguir tres dels quatre torneigs de Grand Slam. Disputà un total de cinc finals de Grand Slam i en totes va obtenir el títol. Durant aquests anys va ser molt famós i sortia tot sovint a les revistes del cor. No era gaire agraciat i tenia unes dents molt grans el que feia fácil la seva caricatura. L'any 1968 va guanyar una medalla d'or i una d'argent als Jocs Olímpics de Ciutat de Mèxic en la categoria individual i dobles respectivament, però en tractar-se d'un esport d'exhibició, les medalles no estan comptabilitzades oficialment. Després de retirar-se fou capità de l'equip espanyol de Copa Davis a dues ocasions. Va formar part de l'organització del Mutua Madrid Open i va dirigir els clubs de tennis Manolo Santana Racquets Club a Marbella i el Sport Center Manolo Santana a Madrid. El 2004 fou guardonat amb el premi Marca Leyenda.   

El 10 de maig de 1960 va neixer a Cold Spring, Jamaica, la Merlene Ottey. És una atleta jamaicana, nacionalitzada eslovena després dels JJOO de Sídney 2000, especialista en proves de velocitat en les quals va guanyar nou medalles olímpiques i catorze en campionats del món. En 1979 va rebre una beca per a estudiar i competir en la Universitat de Nebraska, als Estats Units. Aquest any va participar en la seva primera competició internacional, els Jocs Panamericans de Sant Joan de Puerto Rico, on va guanyar dues medalles.En els Jocs Olímpics de Moscou 1980 es va convertir en la primera dona jamaicana a guanyar una medalla olímpica en ser bronze en els 200 m.Va ser una de les grans velocistes en els anys 80 i 90. Es va fer coneguda perquè, encara que solia arribar com a favorita a les grans competicions, gairebé sempre havia de conformar-se amb guanyar medalles de plata o bronze. Per això va arribar a ser coneguda com "Miss Bronze". A nivell individual, el seu primer or va ser en els 200 m dels Mundials de Stuttgart 1993, triomf que repetiria dos anys després en els de Göteborg 1995.Una altra de les coses que més destaca de Merlene Ottey és la seva extraordinària longevitat esportiva. En els Jocs Olímpics de Sídney 2000 ja havia complert els 40 anys: va guanyar una medalla de plata en relleus 4 × 100 m i va ser 4a en la final de 100 m, però després de la desqualificació de Marion Jones li va ser assignada la medalla de bronze.Després dels Jocs de Sídney va tenir un enfrontament amb la Federació d'Atletisme del seu país, la qual cosa la va portar a canviar de nacionalitat. Va participar amb Eslovènia en els Jocs Olímpics d'Atenes 2004 i en els Campionats d'Europa de Göteborg 2006, on amb 46 anys va ser semifinalista en els 100 m.Ha estat quatre temporades la líder mundial de l'any en els 100 m (1990, 1991 i 1992 i 1996) i tres vegades en els 200 m (1990, 1991 i 1993).Actualment és la quarta en el rànquing mundial de tots els temps en 100 m amb 10,74 i tercera en el de 200 m amb 21,64. Merlene Ottey va batre el seu propi rècord de participant de major edat en uns Campionats d'Europa d'Atletisme en els celebrats a Hèlsinki en 2012 en competir en la primera ronda de relleus del 4 × 100 m.1 la jamaicana-eslovena Merlene Ottey. Amb sis participacions en representació de Jamaica i una per a Eslovènia, Merlene va fer història amb el bronze reeixit a Moscou 1980 en la prova dels 200 metres, una primícia per a una atleta olímpica per a Jamaica. En total Merlene va aconseguir tres plates i sis bronzes.

El 10 de maig de 1995 va neixer a Pasadena, a Califòrnia la Melissa Jeanette Franklin, coneguda com a Missy Franklin, nedadora i medallista olímpica. És una nedadora estatunidenca, posseïdora de quatre medalles d'or olímpiques i sis de mundials. Com a membre de l'equip americà, té el rècord del món en la prova de relleus 4x100 metres estils (en piscina olímpica i en piscina curta). Individualment, té el rècord mundial en els 200 metres esquena (en piscina olímpica i en piscina curta) i el rècord americà en els 100 i en els 200 metres esquena (en piscina llarga). Gràcies al seu èxit en la natació va guanyar el premi a Nedadora de l'Any per la FINA l'any 2011. Ha guanyat un total de 18 medalles en competicions internacionals absolutes, tretze de les quals són d'or, tres de plata i dos de bronze. El 19 de desembre de 2018 va anunciar la seva retirada de la natació professional arran del dolor crònic que patia a l'espatlla dreta des de 2016.

El 10 de maig de 2004 va neixer a Madrid la Nahia Zudaire Borrezo. És una nedadora paralímpica espanyola que competeix en competicions internacionals de natació. És una triple medallista mundial de bronze i medalla europea de plata en natació d'estil lliure. Va competir als Jocs Paralímpics d'estiu de 2020 on va acabar quarta en els 400m freestyle S8 i 100m papallona S8. A Zudaire se li va diagnosticar la coartació de l'aorta als quinze mesos d'edat, la qual cosa afecta el subministrament de sang per no arribar a una part del seu cos adequadament. Té isquèmia espinal i paraparèsia en les seves extremitats inferiors. Va començar a nedar als sis anys com a part de la seva rehabilitació.

7 de desembre 1891 Neix Teresa de Escoriaza i Zabalza, periodista 1943 Chiara Lubich funda els Focolars 1955 Neix Anne Fougeron, arquitecta 1990 Neix Urszula Radwańska, tenista 2003 Neix Caterina-Amàlia dels Països Baixos, princesa

Avui dia de pont, que potser teniu més temps per a llegir, us presento un munt de dones interessants: periodistes, religioses, arquitectes, tenistes, i fins i tot futures reines.

Teresa de Escoriaza i Zabalza va néixer a Sant Sebastià el 7 de desembre de 1891. Va ser una periodista i escriptora espanyola. Va ser una de les primeres dones a exercir com a corresponsal de guerra i a traslladar-se als escenaris dels conflictes bèl·lics des d'on enviava les cròniques. També va ser pionera en les emissions radiofòniques. Usà puntualment el pseudònim «Félix de Haro». Va col·laborar també en les emissions radiofòniques incipients, en les quals va ser pionera. Es considera que va pronunciar el primer discurs feminista a través de la ràdio en la història d'Espanyaː la «Primera conferencia sobre la situación de la mujer en España», que dictà un 22 de maig, emesa per Ràdio Ibèrica, en què expressava la seva confiança en les possibilitats del mitjà per a la formació femenina. En seguiren d'altres, de xerrades, amb la mateixa temàtica. És també la responsable en aquesta mateixa emissora del programa Curso de francés para teleoyentes. Va ser autora d'obres com “Del dolor de la guerraː crónicas de la campaña de Marruecos” (1921), que aplegava les seves cròniques des del front del Marroc, i de la novel·la “El crisol de las razas” (1929). Va escriure també el pròleg d'una antología de poesia femenina (1929) i va traduir del francès la novel·la de Marie Deschard “La corte de las dames”. Va viure als Estats Units, on es va instal·lar de forma permanent abans de la Guerra Civil; es nacionalitzaria nord-americana el 1938 i continuà treballant com a docent, al Montclair State Teachers College, de Nova Jersey. Va decidir retornar a Espanya uns anys abans de morir.

El Moviment dels Focolars va ser fundat tal dia com avui de l'any 1943 a Trento per Chiara Lubich (1920-2008), que llavors era una jove italiana estudiant de filosofia que va haver d'abandonar els estudis a causa dels embats de la Segona Guerra Mundial. Segons Lubich, la premissa que les guiava a ella i les seves companyes era viure diàriament segons la paraula de l'Evangeli. El Moviment dels Focolars o Obra de Maria és un associació de fidels dins de l'Església catòlica, amb la finalitat de promoure la unitat i la fraternitat universal en l'amor al proïsme (part de les seves premisses és l'anomenada regla d'or), present en gairebé totes les religions, per la qual es caracteritza per la seva forta vocació a l'ecumenisme i al diàleg interreligiós. Reconegut per l'Església catòlica en 1990, el Moviment dels Focolares té més de 140 mil animadors a nivell mundial. Segons fonts del moviment, compta aproximadament amb dos milions de seguidors i simpatitzants en el món, i és present en 182 països, incloent-hi llocs on els catòlics són una minoria, com els països àrabs. La paraula "focolar" és un italianisme que significa "foc de la llar", fent al·lusió a l'atmosfera càlida i protectora de la família. Des de l'1 de febrer de 2021 és presidit per Margaret Karram, triada en l'Assemblea General en substitució de Maria Voce.

Anne Fougeron va néixer a Amsterdam el 7 de desembre de 1955, als Països Baixos, però es va criar a França i als Estats Units Va realitzar el seu Bachelor of Arts en el Wellesley College i el seu mestratge a la Universitat de Califòrnia a Berkeley. En 1989, va obrir la seva pròpia firma, Fougeron Architecture. El 2010, el mateix any en el qual li va ser concedit un FAIA (títol honorífic que concedeix el American Institute of Architects), la seva va ser nomenada una de les 50 millors empreses d'arquitectura als EUA per la revista Residential Architect. L'agost de 2011, Princeton Architectural Press va publicar una monografia d'obres d'Anne Fougeron. Després de ser presentat en el New York Times al setembre, el projecte "Flip House" de Fougeron ha aparegut en més d'una dotzena de revistes i blogs, entre els quals Architizer i ArchDaily. El juny de 2014, el projecte de la seva empresa "Fall House" va ser en la portada de Architectural Record. Fins avui, la seva obra ha estat exposada en més de vint exposicions. La seva signatura ha rebut més de 50 premis de disseny (incloent-hi nombrosos premis AIA Honor) i ha aparegut en més de 140 publicacions. Els seus edificis han aparegut a The New York Times, Metropolitan Home, ECO Casa i San Francisco Magazine.

Urszula Radwańska que va néixer tal dia com avui de 1990 és una tennista polonesa, germana petita de la també tennista Agnieszka Radwańska. Les germanes Radwańska guanyaren juntes el títol de dobles del Torneig d'Istanbul a 2007. Com tennista junior, ha guanyat el Campionat de Wimbledon en 2007, culminant aquella temporada com a núm. 1 del món. En el torneig de Wimbledon de 2008, Urszula feu el seu debut en un torneig del Grand Slam en categoria individual, perdent en segona ronda davant la dues vegades campiona del torneig, la nord-americana Serena Williams, per 6-4 i 6-4.

Caterina-Amàlia dels Països Baixos (nom complet Catharina-Amalia Beatrix Carmen Victoria) va néixer a La Haia el 7 de desembre de 2003 i és l'hereva al tron del Regne dels Països Baixos, format pels Països Baixos, Curaçao, Aruba i Sint Maarten, ja que és la filla gran dels monarques actuals: el rei Guillem Alexandre i la reina consort Màxima. Ostenta el títol de princesa d'Orange des del 30 d'abril del 2013, data de l'ascensió al tron del seu pare després de l'abdicació de la reina Beatriu I, i els títols de princesa dels Països Baixos i Princesa d'Orange-Nassau des del seu naixement.

Un còctel de dones ben diferents, en sectors diferents, èpoques diferents, repercussions diferents però que han deixat petjada en el seu món, petit o gran món.

13 de novembre 1715 Dorothea Erxleben, primera doctora en medecina alemanya 1955 Neix Woopi Goldberg, actriu 1980 Neix Monique Coleman, actriu 2002 Emma Raducanu guanya US Open, tenista

 

Avui les protagonistes són la primera doctora en medicina alemanya, dues actrius i una tennista... ben variat.

Dorothea Christiane Leporin coneguda també com Dorothea Erxleben va néixer el 13 de novembre de 1715 a la ciutat de Quedlinburg. Va ser una metgessa alemanya; cèlebre per haver estat la primera dona a obtenir un doctorat en medicina a Alemanya, en la Universitat de Halle en 1754. Va ser instruïda en medicina pel seu pare a primerenca edat.​ La científica italiana Laura Bassi professora universitària, la va inspirar a lluitar pel seu dret a practicar la medicina. En 1742 va publicar un Tractat argumentant que la dona hauria de poder accedir a la universitat.​ Va ser admesa per a l'estudi per una Dispensa de Federico el Gran. Ella analitza els obstacles que impedeixen a la dona estudiar, ser mestressa de casa i la família. Va ser la mare del naturalista Johann Christian Erxleben (1744-1777).

Whoopi Goldberg, és el nom artístic de Caryn Elaine Johnson que va néixer a Nova York el 13 de novembre de 1955. És una actriu de cinema, televisió i de veu (doblatge sobretot de dibuixos animats) i productora estatunidenca. Guanyadora de nombrosos reconeixements, és una de les 17 artistes que han guanyat l'EGOT, que inclou un premi Emmy, un premi Grammy, un Oscar i un premi Tony. El 2001, va rebre el premi Mark Twain de l'humor estatunidenc. Sempre la recordarem sent el fantasma de “Gost”, una pel·lícula mítica.

Adrienne Monique Coleman va néixer a Orangeburg el 13 de noviembre de 1980. És una actriu, cantant i ballarina estatounidenca. Com actriu, es coneguda per la seva aparició en la pel·lícula de Disney Channel, “High School Musical”. També va actuar a la sèrie jove “Zack y Cody: Gemelos en Acción” com Mary-Margaret. Monique també va competir en la tercera edició americana de “Bailando con las estrelles”, en la que va assolir el quart lloc.

La nostra darrera protagonista és una tenista britànica nascuda a Toronto tal dia com avui de 2002, Emma Raducanu. Al 2021 es va convertir en la primera tenista que guanyava un Grand Slam partint des de la ronda clasificatòria sense perdre cap set, al vèncer en la final del US Open a Leylah Fernández.