12 de novembre 1961 Neix Nadia Comaneci Vela olímpica 1973 Neix Sandra Azón

 

Si algú pensava que la perfecció era impossible en l’esport... estava equivocat. Una gimnasta va aconseguir el 10 en diverses ocasions. També parlarem de vela olímpica en ocasió dels neixament d’una regatista catalana.

El 12 de novembre de 1961 va néixer a Onești, la Nadia Elena Comăneci. És una gimnasta romanesa, guanyadora de 5 medalles d'or olímpiques, totes de forma individual. El 1976 a l'edat de 14 anys, va ser la primera gimnasta a assolir la màxima puntuació, 10, en una competició olímpica. Als mateixos Jocs (Jocs Olímpics d'Estiu de 1976 a Montreal) va rebre sis deus, en el camí de guanyar tres medalles d'or. Als Jocs Olímpics d'estiu de 1980 a Moscou, Comăneci va guanyar dues medalles d'or més i va aconseguir dos deus més. Durant la seva carrera, Comăneci va guanyar nou medalles olímpiques, quatre medalles del Campionat del món de gimnàstica artística i dotze dels Campionats Europeus. És considerada una de les més grans atletes del segle XX i es troba, per mèrit propi, entre les millors gimnastes de tots els temps. El 1999, Nadia es va convertir en la primera atleta que va rebre una invitació per a parlar davant les Nacions Unides. Des d'aquella tribuna va donar el tret de sortida l'any 2000, anunciant-lo com l'Any Internacional del Voluntariat.  Actualment continua vinculada amb el món de la gimnàstica mentre s'ocupa de diverses obres de caritat arreu del món. Ella i el seu espòs són propietaris de l'Acadèmia Conner de Gimnàstica, la Companyia per a Produir el 10 Perfecte, i d'algunes botigues de material esportiu. Ambdós publiquen la Revista Internacional de Gimnàstica (International Gymnast Magazine). Nadia Comăneci és avui vicepresidenta del Consell de Direcció d'Olimpíades Especials, Presidenta d'Honor de la Federació Romanesa de Gimnàstica, Presidenta Honorífica del Comitè Olímpic Romanès, Ambaixadora d'Esports de Romania, vicepresidenta del consell de Direcció de l'Associació per la Distrofia Muscular i membre de la Fundació de la Federació Internacional de Gimnàstica. Ha rebut dues vegades la condecoració de l'Ordre Olímpica de mans del Comitè Olímpic Internacional, i ha engegat a Bucarest una clínica per a ajudar els nens orfes (The Nadia Comaneci Children's clinic). El nombre de Nadia Comaneci sempre anirà lligat a la perfecció.

I de la perfecció a la vela com esport. Les regates internacionals de vela van començar en 1851, quan els membres del Nova York Yacht Club van decidir participar en una competició a Anglaterra. Van construir una goleta de 101 peus anomenada Amèrica, van navegar a Anglaterra i van guanyar un trofeu anomenat Hundred Guinees Cup. El mateix va passar a dir-se Copa Amèrica, en honor del vaixell vencedor i la seva tripulació.

La vela consisteix a moure un vaixell aprofitant únicament la força del vent. Dominar unes condicions sempre canviants requereix una gran habilitat i experiència per part dels atletes. En les proves olímpiques s'apliquen les regles de la Federació Internacional de Vela, World Sailing. Les competicions es componen de regates en flota en les quals tots els competidors surten i naveguen junts. En els Jocs de Tòquio 2020 va haver-hi deu esdeveniments, entre ells el windsurf RS:X, nacra 17 mixt, 49ers i 470. Les diferents disciplines de la vela evolucionen constantment i els vaixells són dissenyats cada vegada més petits i lleugers. Per tant, això exigeix cada vegada més de les capacitats atlètiques i tècniques dels regatistes. En els Jocs Olímpics de 2024, dues noves proves tindran el seu lloc per primera vegada: iQFOil (que substitueix a RS:X en la disciplina del windsurf) i el kiteboarding.

La vela ha format part del programa de totes les edicions dels Jocs Olímpics de l'era moderna des de 1900, amb excepció dels Jocs de la primera olimpíada de 1896 (en la qual el mal clima va obligar a cancel·lar la competició) i els Jocs Olímpics de 1904 en Sant Lluís (no estava inclosa). Des de la primera competició olímpica de vela a París 1900, les diferents categories de la competició no han deixat d'evolucionar. Els diferents esdeveniments s'organitzen per la classe de monotips (és a dir, per la seva grandària i el seu pes).

El 12 de novembre de 1973 va néixer a Barcelona la Sandra Azón Canalda. És una regatista catalana, ja retirada. Membre del Club Nàutic el Masnou, va ser campiona d'Espanya en classe 420 juntament amb la seva germana Mònica el 1989. Posteriorment, va competir en la classe 470 amb Natalia Via Dufresne, aconseguint el Campionat d'Europa el 2003 i dues medalles de bronze el 2000 i 2001, així com dues medalles de bronze al Campionat del Món de 2000 i 2001. En la classe Yngling, amb la seva germana Mònica i Graciela Pisonero, va aconseguir dos Campionats del món, 2002 i 2006, i un d'Europa, 2006. També va competir en els Jocs Olímpics de Sidney 2000, Atenes 2004, aconseguint la medalla de plata juntament amb Natàlia Via-Dufresne en la classe 470, i Pequín 2008. D'altra banda, ha participat en diverses competicions amb l'Azón Team, arribant a ser primera del rànquing mundial de la Federació Internacional de Vela. Entre d'altres reconeixements, ha rebut el World Sailor of the Year Award de la ISAF el 1996, la medalla del Comitè Olímpic Espanyol el 2005 i el premi Esportista català de l'any 2006.

12 de novembre 1936 Dolors Viladrich, compositora de sardanes 1923 Neix Julia Rodríguez-Maribona, inventora 1929 Neix Grace Kelly, actriu i princesa 1961 Neix Nadia Comaneci, gimnasta 1982 Neix Anne Hathaway, actriu

 

Avui amalgama de dones en camps molt diferents d’una compositora de sardanes, a la primera gimnasta de 10, a una actriu que en la seva darrera producció és la reina de les bruixes de Roald Dah passant per una inventora que ha fet que no ens haguem d’agenollar per fregar i per una actriu que es va convertir en princesa...

Dolors Viladrich i Pascual neix a Manresa, el 12 de novembre de 1936 i va ser compositora de sardanes. De petita, en la seva família es respirava ambient musical amb la mare professora de piano i el pare instrumentista de saxo i clarinet. Tanmateix, fou la mateixa família que li recomana no seguir el camí de la música perquè eren temps difícils. Els seus professors van ser Montserrat Rotllant, de piano, i David Martell i Jordi González d'harmonia. Després de compondre una havanera i una cançó de bressol com a complement dels exercicis a les classes d'harmonia, a partir de l'any 2000 començà a compondre sardanes assessorada per Marcel Artiaga, de la cobla Montgrins, amb qui perfeccionà els estudis d'instrumentació per a cobla. El 27 de novembre de 2001, la Jovenívola de Sabadell va estrenar la seva primera sardana, “Un sentiment”, dedicada en record del seu fill. Tres anys més tard la seva sardana dedicada a la seva fillola, Anna Maria, va ser finalista de la Sardana de l'any. En el moment del seu traspàs tenia estrenades vint sardanes pel cap baix, i el 15 de març de 2008 havia presentat el seu primer compacte titulat “Il·lusions” al Teatre Conservatori de Manresa, amb la cobla Montgrins. La compositora ballava a l'aplec de l'Escala el 16 d'octubre de 2010 quan va tenir un infart. Després de traslladar-la a l'hospital Trueta de Girona, va morir la matinada de l'endemà. El compositor Francesc Juanola li dedicà la sardana “El Pere i la Dolors”.

Julia Rodríguez-Maribona neix a Avilés el 12 de novembre de 1923. Va ser infermera però és recordada per ser la inventora del pal de fregar juntament amb la seva mare, Julia Montoussé Fargues. Totes dues van dissenyar un dispositiu de neteja que combinava galleda, pal i drap, que posteriorment va ser conegut com a pal de fregar. Val a dir que a mitjans anys cinquanta del segle XX, quan van idear i fabricar el seu artilugi, eren les dones les úniques que fregaven els terres i ho feien agenollades, amb baieta i cubell, una postura que propiciava problemes de salut. Per a aquest invent van obtenir el 1953 el model d'utilitat (un tipus de dret que es concedeix a una invenció i que impedeix a tercers utilitzar comercialment la invenció protegida, sense la seva autorització) n.º 34.262, amb el títol "Dispositiu acoblable a tota classe de recipients tal com cubells, galledes, poals, calderes i similars, per facilitar el fregat, rentat i eixugada de pisos, sòls, passadissos, sòcols i locals en general". Al cap d'uns anys el disseny va ser adquirit per la fàbrica d'articles d'ús domèstic Manufacturas Rodex, de l'enginyer Manuel Jalón, que el va millorar, patentar i fabricar. Sovint se li ha atorgat erròniament el reconeixement de l'invent per la patent d'invenció n.º 298.240 que va registrar el 1964, i basant-se en aquesta diferència jurídica entre model d'utilitat i patent d'invenció. Però tot i que Julia Montoussé Frages i Julia Rodríguez-Maribona, que no tenien cap intenció empresarial, van optar per un registre de model d'utilitat, molt més econòmic que la patent d'invenció i d'un abast només nacional, elles són les que van inventar el pal de fregar onze anys abans que es fabriqués industrialment. Així ho recull també l'Oficina Espanyola de Patents i Marques en el catàleg titulat 200 años de patentesː «Entre els nombrosos antecedents del pal de fregar hi ha patents de dones com la registrada el 1953 per Julia Montoussé Fargues i Julia Rodríguez-Maribona.[...] A la llum del que ens mostra el plànol adjunt no pot qualificar-se d'altra cosa que d'un autèntic pal de fregar molt anterior al famós de Manuel Jalón»

Grace Kelly va néixer a Filadèlfia, el 12 de novembre de 1929. Va ser una actriu estatunidenca, guanyadora d'un premi Oscar, que va acabar esdevenint Princesa de Mònaco. Després de començar la seva carrera d'actriu l'any 1948, tres anys després va debutar al cinema amb la pel·lícula “Fourteen Hours” i al cap de dos anys, el 1953, amb l'estrena de “Mogambo”, va convertir-se en una estrella de Hollywood i va arribar a enregistrar un total d'11 films. Amb les seves interpretacions, va reunir diverses nominacions als Globus d'Or i als Premis de l'Acadèmia i fins i tot va arribar a guanyar un Oscar a la millor actriu pel seu paper a la pel·lícula “The Country Girl”. Quan Grace Kelly es trobava al cim de la seva carrera, es va retirar amb només 26 anys per casar-se amb el Príncep Rainier de Mònaco amb qui van tenir tres fills: Carolina, Albert i Estefania. Com a princesa de Mònaco, va aconseguir que el principat es revitalitzés, augmentant el nombre de turistes i de diners, fet que va fer recuperar l'economia de l'estat. A més, en el seu rol de presidenta de la Creu Roja, va promoure una gala benèfica que va obtenir molta rellevància i va ajudar a la millora de l'hospital així com d'altres infraestructures hospitalàries de Mònaco. Grace Kelly té un estrella pròpia al Passeig de la Fama de Hollywood, situada al 6329 de Hollywood Boulevard.

Nadia Elena Comăneci va néixer a Onești el 12 de novembre de 1961. És una gimnasta romanesa, guanyadora de 5 medalles d'or olímpiques, 9 medalles als Campionats Europeus i 2 medalles als Campionats Mundials. Va ser la primera gimnasta a assolir la màxima puntuació, 10, en una competició olímpica. És considerada una de les més grans atletes del segle XX i es troba per mèrit propi entre les millors gimnastes de tots els temps.

Anne Jacqueline Hathaway va néixer a Nova York el 12 de novembre de 1982. El seu nom artístic coincideix amb el seu nom real, Anne Hathaway. És una actriu de cinema i teatre estatunidenca, guanyadora d'un Oscar i un Globus d'Or. El seu descobriment va venir sota el guiatge de la companyia Disney, gràcies a la comèdia juvenil “The Princess Diaries” (2001). L'èxit de la pel·lícula li va permetre seguir treballant en el cinema familiar fins que, finalment, el 2005, conscient que havia quedat encallada com una icona infantil, va començar a buscar papers que li permetessin madurar i trencar amb aquesta imatge. “Havoc” i “Brokeback Mountain” van ser les pel·lícules que van marcar aquest canvi radical en la seva carrera. El seu creixement artístic, però, no es va manifestar fins al 2006, quan va treballar amb la consagrada actriu nord-americana Meryl Streep en “El diable es vesteix de Prada”. Demostrant que estava a l'altura de les grans actrius cinematogràfiques, aquest últim film va comportar el seu reconeixement mediàtic i professional i la va catapultar com una de les actrius més prometedores de Hollywood. Així, el 2008, va obtenir la seva primera nominació als Oscar per la seva interpretació en “La boda de la Rachel” de Jonathan Demme. Cinc anys més tard, el 2013, va guanyar un Oscar a la millor actriu secundària i un Globus d'Or gràcies a la pel·lícula musical “Les Misérables”.

Les necessitats fan que posem en marxa l’enginy i aconsegueixen que trobem solucions. La fotografia del dia és per les inventores del pal de fregar.