9 de juny 1894 Neix Nedo Nadi 1945 Neix Luis Ocaña 1985 Neix Ngui 2000 Neix Laurie Hernández 2006 Comença la Copa del Món de Futbol

 

Avui recordem persones i esdeveniments de tres segles: XIX, XX i XXI.Comencem amb un esgrimista italià, un gran ciclista espanyol, una atleta paralímpicas, una gimnasta artística i l’inici de la Copa del Món de Futbol del 2006.

El 9 de juny de 1894 va neixer a Liorno en Nedo Nadi. Va ser un esgrimista italià, un dels més destacats dels inicis del segle XX i guanyador de sis medalles olímpiques d'or. No puc evitar que em sembli estranya la paraula “esgrimista”. Va ser germà del també esgrimista i medallista olímpic Aldo Nadi. Va participar, als 18 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1912 celebrats a Estocolm (Suècia), on va aconseguir guanyar contra tot pronòstic la medalla d'or en la final individual de floret, així com finalitzar cinquè en la prova individual i per equips de sabre. Després del parèntesi realitzat en la celebració dels Jocs Olímpics a causa de la Primera Guerra Mundial, per la qual fou condecorat per la seva valentia pel govern italià, participà en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1920 realitzats a Anvers (Bèlgica), on aconseguí guanyar la medalla d'or en les proves individuals de floret i sabre, així com en les proves per equips de floret, sabre i espasa. Amb el seu èxit en els Jocs Olímpics d'estiu de 1920 es convertí en l'únic esportista que fins al moment, que ha guanyat una medalla d'or en cadascuna de les modalitats olímpiques d'esgrima. Així mateix, fins a l'èxit de Mark Spitz en els Jocs Olímpics d'estiu de 1972, on guanyà set medalles d'or, fou l'esportista que més medalles d'or havia aconseguit en uns Jocs Olímpics. Entre 1935 i 1940 fou president de la Federació Italiana d'esgrima. Benito Mussolini va demanar a Nadi que entrenés l'equip d'esgrima italià que havia de disputar els Jocs Olímpics d'Estiu de 1936, cosa que ell acceptà.  

El 9 de juny de 1945 va néixer a Priego en Jesús Luis Ocaña Pernía. Va ser un ciclista castellà, la major fita del qual va ser la victòria en el Tour de França de 1973. Va destacar per ser un corredor de contrarellotge i escalador. Va ser un dels majors rivals esportius d'Eddy Merckx, El Caníbal. Encara que nasqué a Espanya, des del 1957 va viure a Lo Mont, localitat situada a la Gascunya, d'aquí que rebés el sobrenom de l'espanyol de Mont-Marsan. Va debutar com a professional l'any 1969, quedant segon a la Volta a Espanya. Un any després la guanyaria, quedant tercer el 1971 i novament segon el 1973 i 1976. Després d'acabar en la posició 31 en el Tour de França del 1970, el 1971 va estar a punt d'evitar que Eddy Merckx guanyés el seu tercer Tour consecutiu. Liderant la prova amb un avantatge de set minuts sobre el ciclista belga, la segona setmana de la prova va caure durant el descens del Col de Menté juntament amb el mateix Merckx. En efecte, el ciclista belga va caure i Ocaña no el va poder evitar, de manera que va quedar a terra, on Joop Zoetemelk el va atropellar. Com a conseqüència de la topada, va ser evacuat en helicòpter i va haver d'abandonar. En record d'aquest fet, Eddy Merckx no va portar el mallot de líder l'endemà. El 1972 el duel entre ambdós corredors va tornar a ser notícia, ja que els atacs mutus se succeïren. Malauradament, Ocaña s'hagué de retirar en l'etapa 15 per problemes de cor i bronquitis.El 1973 finalment guanyà la prova, en què no va participar El Caníbal, amb un avantatge de 15 minuts sobre el segon classificat, Bernard Thevenet.Un cop retirat del ciclisme, es va dedicar a la viticultura. El 1979 va tenir un accident de cotxe en què quasi va morir. El 1994 es va suïcidar d'un tir d'escopeta després d'un període de depressions.

El 9 de juny de 1985 va neixer Ngui una esportista ecuatoguineana, nacionalitzada espanyola, que va competir en atletisme adaptat. Ngui, que pateix albinisme i deficiència visual, va emigrar a Espanya quan tenia cinc anys. Va ser part del conjunt femení d'atletisme espanyol que ha participat en diversos Jocs Paralímpics. Va aconseguir dues medalles de bronze en els Jocs Paralímpics de Pequín 2008 en la categoria T12 amb un temps de 12,58 segons en la prova de 100 m i amb 25,70 segons en la prova de 200 m. A més, va participar en els Jocs Paralímpics d'Atenes 2004 i en els Jocs Paralímpics de Londres 2012, en totes dues ocasions en els 100 m.

El 9 de juny de 2000 va neixer a New Brunswick, Nova Jersey, la Lauren Zoe «Laurie» Hernandez. És una gimnasta artística americana. Va competir com a membre de l'equip de gimnàstica femení d'els Estats Units, batejat com a Final Five (les cinc finals) als Jocs Olímpics d'Estiu de 2016, on va resultar guanyadora de l'or en la competició d'equips i de la plata en la barra d'equilibri. El 2016, Hernandez va guanyar la temporada número 23 de Dancing With The Stars (ballant amb les estrelles), on va tenir de company el ballarí professional Val Chmerkovskiy. El juny de 2019, Hernandez va ser introduida al Hall of Fame (saló de la fama) de Nova Jersey.L'1 de gener de 2020, Hernandez va ser Grand Marshal de la Rose Parade de 2020.

El 9 de juny 2006  s'inaugura a Múnic (Alemanya) la Copa del Món de Futbol de 2006. La Copa del Món de la FIFA Alemanya 2006™ (FIFA Fußball-Weltmeisterschaft Deutschland 2006™, en alemany) és la XVIII edició de la Copa del Món de Futbol disputada a Alemanya, fins el 9 de juliol de 2006. És el segon cop que s'hi disputa un Campionat del Món de futbol, el primer cop fou la Copa del Món de Futbol 1974 a la llavors Alemanya Occidental. Per a aquest torneig, 197 seleccions (gairebé la totalitat de les pertanyents a la FIFA) van participar en les rondes classificadores, arribant a un nou rècord històrics de participants. D'aquests, 32 equips van participar en la fase final del torneig.El campionat, que es va iniciar el 9 de juny al nou estadi de l'Allianz Arena de Múnic, va estar compost de dues fases: en la primera, es van conformar 8 grups de 4 equips en cadascun, avançant a la següent ronda els dos millors de cada grup. Els 16 equips classificats es van enfrontar en partits eliminatoris fins que els equips d'Itàlia i França es van enfrontar en la final realitzada en l'Estadi Olímpic de Berlín. Després d'empatar a 1 en el temps reglamentari, es va realitzar la tanda de penals per a elegir al nou campió, fet que només havia passat prèviament a la Copa del Món de Futbol 1994. En aquesta ocasió, l'equip Italià va obtenir per quarta vegada el trofeu després de derrotar el combinat gal per 5 a 3. El torneig que va ser seguit per més de 32 mil milions de persones al llarg de 207 països el convertiren en un dels esdeveniments mundials més vistos de la història, ha estat considerat com un dels millors de tots els temps, no només a causa de l'organització del torneig sinó també a l'ambient al voltant d'aquest, reflectint el lema: "El món entre amics". En l'àmbit esportiu, aquesta edició de la Copa Mundial va demostrar novament la supremacia dels equips europeus jugant en el seu continent en depriment dels seus rivals sud-americans (solament a la Copa Mundial de Futbol de 1958 un equip d'Amèrica va guanyar al Vell continent). El torneig a més va presentar una de les taxes de gols més baixes en la història i va trencar el rècord del Mundial amb més nombre de targetes grogues i vermelles.

3 de març Sant Medir 1871 Neix Maurice Garin 1963 Neix Martín Fiz 1978 Neix Núria Camón

 

Avui, la Festa Dolça a Gràcia, el dia de Sant Medir. Els protagonistas d’avui són un ciclista, un atleta basc i una jugadora d’hoquei herba.

El 3 de març de 1871 neix a Arvier, a Itàlia en Maurice Garin, primer guanyador del Tour de França. La seva carrera com a ciclista comença al nord de França quan amb el seu germà, César, comença a guanyar curses regionals. El 1893, guanya una cursa de 24 hores a Lieja i el 1895 la Bol d'Or a Vincennes al sud-est de París. Després guanya la Paris-Roubaix de 1897 i 1898. El 1902, guanya la Bordeus-Paris i el 1903 la primera edició del Tour. Garin, també guanyaria l'edició de 1904 però fou desqualificat per raons que no quedaren aclarides. Garin va defensar la seva innocència durant tota la seva vida, però la pèrdua de les al·legacions durant la invasió de França per part dels nazis impossibilità qualsevol aclariment del cas. Garin, es va retirar del ciclisme professional i es va instal·lar a Lens, on va treballar en un taller fins a la seva mort. La seva tomba es pot visitar al cementiri est del suburbi de Sallaumines, prop de Lens. La ciutat de Lens li va retre homenatge batejant el seu velòdrom amb el nom de Maurice Garin. Després de la Segona Guerra Mundial crea l'equip ciclista Garin, amb els colors vermell i blanc.

El 3 de març de 1963 va neixer a Vitòria en Martín Fiz Martín és un atleta basc, especialista en carreres de fons. L'any 1997 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries dels Esports com a integrant de l'Equip espanyol de Marató. Va iniciar els seus primers pasos esportius al costat de Gregorio Rojo. Després de passar diversos anys disputant proves de fons fou medalla d'or en els 3.000 m. obstacles als Campionats Iberoamericans de Mèxic l'any 1988, així com dues vegades campió d'Espanya de Cross els anys 1990 i 1992, i tres vegades medalla de bronze per equips en el Mundial de Cross per equips. L'any 1993 inicià la seva activitat en la marató, guanyant diverses maratons al llarg de la seva carrera, entre elles la de Rotterdam el 1995. L'any 1994 aconseguí la medalla d'or en el Campionat d'Europa d'Atletisme disputat a Hèlsinki i el 1995 aconseguí esdevenir el primer espanyol a esdevenir campió del Món gràcies a la seva victòria al Campionat del Món d'Atletisme de Göteborg. En els Jocs Olímpics d'Atlanta finalitzà en quarta posició en la prova de marató, i l'any següent en els Mundials d'Atletisme de Sevilla finalitzà en segona posició, just per darrere del seu company d'equip Abel Antón. El 24 de març de 1996 establí el rècord del món en la marató, establint la seva marca en 2h 08m 25s. Cada any es disputa una marató a la seva ciutat natal que duu el seu nom.

El 3 de març del 1978 va néixer a Terrassa la Núria Camon i Farell, jugadora d'hoquei herba, centrecampista, que participà en tres Jocs Olímpics consecutius. Formada al Club Deportiu Terrassa, jugava en la posició de centrecampista. Hi va debutar a la màxima divisió la temporada de 1995-96, aconseguint sis Campionats de Catalunya, quatres Copes de la Reina i quatre Lligues espanyoles. La temporada 2003-04 va fitxar pel Reial Club de Polo de Barcelona, amb el qual va aconseguir dos Campionats de Catalunya, dos Copes de la Reina i una Lliga española. Internacional amb la selecció espanyola d'hoquei sobre patins entre 2000 i 2010, va participar en tres Jocs Olímpics de forma consecutiva, Sydney 2000, aconseguint el 4t lloc, Atenes 2004 i Pequín 2008. També va ser internacional amb la selecció espanyola d'hoquei sala, aconseguint la medalla d'argent al Campionat del Món de 2007 També formà part de l'equip que acabà quart en el Mundial d'hoquei herba de Madrid de 2006, on se la distingí amb el títol de Millor Jugadora. Va retirar-se de la competició al final de la temporada 2011-12. Entre d'altres reconeixements, va rebre la medalla de bronze al Mèrit Esportiu el 2008, la del Comitè Olímpic Espanyol el 2007 a la trajectòria esportiva i la Reial Orde del Mèrit Esportiu el 2010. És llicenciada en comunicació audiovisual.

26 de gener 1871 Creació de la Rugby Football Union 1960 Neix la Federació Espanyola de Voleibol 1956 Inici del Jocs Olímpics d'Hivern 1887 Neix François Faber 1953 Neix l'Anna Jaques 1963 Neix José Mouriño 2020 Mor Kobe Bryant

 

Avui tenim tres tipus de protagonistes: entitats, jocs olímpics i esportistes.

Avui comencem amb la Rugby Football Union a Anglaterra, la primera associació de clubs de rugbi. La Rugby Football Union (RFU) és l'autoritat que regula la pràctica del rugbi masculí a Anglaterra, el rugbi femení està administrat per la Rugby Football Union for Women (RFUW). És l'òrgan director de la lliga local professional. La RFU és responsable de les seleccions nacionals d'Anglaterra. Entre les competències de la RFU hi ha la celebració de conferències, l'organització de partits internacionals i la formació i l'entrenament de jugadors i tècnics. És propietària de l'estadi de Twickenham situat a Londres on es troba la seu. Fundada per 21 clubs a Londres, el 26 de gener de 1871, va ser la primera federació nacional de rugbi de la història, per la qual cosa va ser determinant en la formulació de les regles del rugbi modern i en la creació de la IRB. A diferència de les altres associacions nacionals, el nom oficial de la RFU no conté el nom del seu país, ni tampoc el del seu gentilici (England o English).

En l’actualitat el voleibol és un dels esports més populars d'equip a Espanya. És l’únic esport en el que les llicencies federatives femenines superen a les masculines (en la temporada 23-24 masc 16238 i fem 41581). Hi ha competicions regulars de lliga i copa, amb diferents categories i en modalitat tant masculina com femenina, en què participen equips de tota la geografia nacional. El voleibol espanyol pren part a les diferents competicions internacionals tant de seleccions nacionals com de clubs. Durant els mesos d'estiu es practica i s'organitzen nombroses competicions populars de vòlei platja, no només a les platges litorals, sinó també a moltes localitats de l'interior. El volei va començar integrat en la federació de Handbol però l'escassa promoció que fa la Federació d'Handbol fa que el 1950 el voleibol passi a constituir-se, de forma provisional, com a secció de la Federació Espanyola de Bàsquet, secció que s'allarga per totes les delegacions provincials. El 1951 es va organitzar el primer Campionat d'Espanya de voleibol federat. El 1953 la secció de voleibol s'incorpora a la Federació Internacional de Voleibol FIVB. Després d'aquest període inicial de gran activitat, la Federació de Bàsquet mostra el desig de desfer el seu compromís amb el voleibol. A la temporada 1958-1959 es tracta de transferir la secció a la Federació Espanyola de Rugbi, però finalment es decideix crear la Federación Española de Balonvolea/Voleibol (RFEVB) que va quedar constituïda formalment el 26 de gener de 1960.

El 26 de gener 1956 a Cortina d'Ampezzo, Itàlia van començar els VII Jocs Olímpics d'Hivern. Els Jocs Olímpics d'Hivern de 1956 es van celebrar entre els dies 26 de gener i 5 de febrer de 1956. En el procés de selecció, Cortina va derrotar tres ciutats candidates més: les nord-americanes Colorado Springs i Lake Placid i la canadenca Montreal. Els Jocs de Cortina d'Ampezzo van ser únics per diverses raons: totes les seus (llevat d'una) estaven prou properes per anar caminant de l'una a l'altra, van ser els primers Jocs en què la major part del finançament va provenir d'empreses patrocinadores i van ser també els primers Jocs Olímpics d'Hivern retransmesos per televisió. Hi participaren un total de 821 esportistes (687 homes i 134 dones) de 32 comitès nacionals que competiren en 6 esports i 24 especialitats. Un total de 6 esports foren disputats en aquests Jocs Olímpics, realitzant-se un total de 24 proves, ampliant-se en dues proves més d'esquí de fons. La Unió Soviètica intentà aconseguir la inclusió de proves femenines en el patinatge de velocitat sobre gel, si bé el Comitè Olímpic Internacional (COI) ho refusà en el seu 49è Congrés realitzat a Atenes l'any 1954. En aquesta edició no es realitzà cap esport de demostració. Els esports de competició van ser: Bobsleigh, Esquí alpí, Esquí nòrdic (combinada nòrdica, esquí de fons, salt amb esquís), Hoquei sobre gel, Patinatge artístic, Patinatge de velocitat. En aquests Jocs debutà la Unió Soviètica, que va acabar aconseguint la primera posició al medaller general dels Jocs. A diferència del que va passar en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1956 celebrats a Melbourne (Austràlia), en els quals es va produir un boicot polític a conseqüència de la participació soviètica en la revolució hongaresa, en aquests Jocs no hi hagué cap contratemps polític. Aquests Jocs foren els primers a ser retransmesos per televisió i els últims en els quals la competició de patinatge artístics sobre gel es realitzà a l'exterior. El jurament olímpic fou realitzat per Giuliana Minuzzo, esdevenint la primera dona a fer-ho. L'esquiador austríac Toni Sailer aconseguí la victòria en les tres proves d'esquí alpí, convertint-se en el primer esquiador a fer-ho. Posteriorment ho realitzà també el francès Jean-Claude Killy en els Jocs Olímpics d'Hivern de 1968 disputats a Grenoble.

El 26 de gener de 1887 va néixer en un petit poblet de França en François Faber. Va ser un ciclista especialista en l'esprint amb nacionalitat luxemburguesa, el primer guanyador no francès del Tour de França. Se’l coneixia com el Gegant de Colombes pel seu portentós físic: 91 kg i 1,80 m. En esclatar la Primera Guerra Mundial, Faber s'allistaria a la Legió estrangera de l'exèrcit francès. El 9 de maig de 1915, a Carency, rebé un telegrama on se'l comunicava el naixement de la seva filla. Mentre ho celebrava fou disparat per un soldat alemany i morí. De totes maneres, altres fonts, diuen que Faber morí carregant un soldat ferit prop de Lens. Cada any, se celebra el Gran Premi François Faber, una petita cursa luxemburguesa. També es pot visitar una petita placa commemorativa a l'església de Nôtre Dame de Lorette al cementiri nacional francès prop de Lens. 

El 26 de gener de 1953 neix a Barcelona l’Anna Jaques Vidal, una jugadora de futbol pionera, que ha jugat en la posició de defensa. Va competir entre 1970 i 1973 en el Futbol Club Barcelona. Amb aquest equip –amb el nom de Selecció Ciutat de Barcelona– va participar en el primer partit de futbol femení, que se celebrà el 25 de desembre de 1970 al Camp Nou, dins d'un festival benèfic, contra la UE Centelles.

El 26 de gener de 1963 va neixer a Setúbal, Portugal en José Mourinho, entrenador de futbol portuguès. Actualment treballa al Fenerbahçe SK de Turquia. Al llarg de la seva carrera ha entrenat diferents clubs com el Chelsea FC (en dues ocasions), l'Inter de Milà el Reial Madrid i el Manchester United FC. És fill del porter de futbol portuguès Félix Mourinho. El 2010 va ser nomenat millor entrenador de l'any per l'IFFHS i va guanyar el FIFA Pilota d'Or 2010 al millor entrenador. Te una personalitat molt intensa que fa que sigui estimat u odiat pels seus comentaris i comportaments.

Generalment prenem com a referencia la data de neixament però l’any 2020 un accident va colpir el món de l’esport en general i del básquet en particular. Va morir Kobe Bean Bryant, conegut com Kobe Bryant. Vva ser un jugador professional de bàsquet estatunidenc.Va jugar amb els Los Angeles Lakers de l'NBA, franquícia amb la qual va guanyar cinc títols de campió de l'NBA. Va obtenir fama per tot els EUA en ser el primer escorta de la història de la lliga a ser draftejat directament des de l'institut. Va ser un dels jugadors més destacats de tota la història de l'NBA, i va ser comparat sovint amb l'exestrella dels Chicago Bulls, Michael Jordan, igual que LeBron James, considerat el futur dominador de la lliga. En total va jugar 20 temporades amb Los Angeles Lakers, va guanyar 5 títols de l'NBA i va ser escollit 18 cops consecutius per formar part de l'All-Star de l'NBA, essent un dels màxims anotadors de la història de la lliga. Va morir el 26 de gener de 2020 en un accident d'helicòpter a la localitat de Calabasas juntament amb la seva filla Gianna. Tenia 41 anys. Va deixar molts seguidors i amics.

19 de juliol 1903 Primer Tour de França 1909 Primer Mallot Groc al Tour

Avui parlarem de ciclisme...

El Tour de França és una competició ciclista per etapes disputada al llarg de la geografia francesa i d'altres països durant tres setmanes del mes de juliol. S'ha celebrat anualment des de 1903, només interrompuda des de 1915 a 1918 a causa de la Primera Guerra Mundial i de 1940 a 1946 per culpa de la Segona Guerra Mundial. L'any 2003 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries dels Esports.

El Tour de França és una cursa ciclista coneguda arreu del món. Sol tenir 21 dies o etapes amb un recorregut màxim de 3.500 kilòmetres. El Tour més curt va ser el 1904 amb 2.420 kilòmetres, i el més llarg el 1926 amb 5.745 kilòmetres.

Les tres setmanes normalment inclouen dos dies de descans, a vegades són utilitzats per portar els ciclistes d'una ciutat a una altra. La cursa recorre França en el sentit de les agulles del rellotge o en sentit contrari en anys alternatius. El primer circuit en el sentit contrari de les agulles del rellotge va ser el 1913.

Avui recordem dues dates relacionades amb el Tour.

Al 1903, a París, Maurice Garin va guanyar la primera edició del Tour de França. El primer Tour de França es va celebrar entre l'1 de juliol i el 19 de juliol de 1903 tot i tenir només 6 etapes. Va ser un recurs publicitari del diari francès L'auto-Vélo i el seu recorregut fou dissenyat pel director del mateix, Henri Desgrange. En aquest Tour els ciclistes que abandonen en una de les etapes els és permès de continuar prenent-hi part. El primer guanyador fou el francès Maurice Garin qui va treure gairebé 3 hores al seu perseguidor a la general, el també francès Lucien Pothier.

Al 1909 a Ginebra, Suïssa, es va instaurar el mallot groc en el Tour de França de 1909.

El color va ser escollit per representar el color del paper en el que s’imprimia el diari L'Auto (que posteriorment s’anomenaria L'Équipe), principal patrocinador de l’esdeveniment. El ciclista Eugène Christophe va ser el primer a vestir-lo. Aquest mallot groc és el senyal del vencedor que encara avui es tradicional. De manera excepcional Greg LeMond, l’any 1990, va portar el mallot groc durant tot el Tour fins el penúltim dia, recuperant-lo de nou el darrer dia en la contrarrellotge final.

El mallot blanc (del francès jersei blanc) és el jersei que se li dóna al jove millor classificat del Tour de França. El guanyador d'aquest jersei ha de ser menor de 26 anys l'1 de gener de l'any del Tour en qüestió, és a dir, limitada per a corredors amb 25 anys com a màxim. El portador del jersei es determina mirant la classificació general, i eliminant els ciclistes que hagin nascut després de la data límit.

Els ciclistes que més vegades han guanyat el Tour han estat els francesos Jacques Anquetil i Bernard Hinault, el belga Eddy Merckx i l’espanyol Miguel Indurain. Tots ells ho van aconseguir en cinc edicions.