9 de setembre 1958 Neix Ramon Besa Surf de neu 1977 Neix l'Iker Fernández

Comencem amb el segon periodista esportiu de la temporada. 

El 9 de setembre de 1958 neix en Ramon Besa i Camprubí, a Perafita. És un periodista català, redactor en cap del diari El País i col·laborador de Catalunya Ràdio i Ràdio Barcelona. Amb anterioritat, va ser redactor del diari El 9 Nou i cap d'esports del diari Avui. És professor de periodisme de la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna i dels Màsters de Periodisme de Les Heures. El 20 de juny de 2019 va ser investit Doctor honoris causa per la Universitat de Vic. Ha obtingut diferents reconeixements a la seva tasca: el 2000, el Premi Ciutat de Barcelona de periodisme; el 2008, el Premi Quim Regàs de Periodisme i el 2009, Premi Internacional de Periodisme Manuel Vázquez Montalbán.

Avui, també, apareix per primera vegada en el nostre blog un esport d’hivern: el surf de neu.

El surf de neu (en anglès, snowboarding) és un esport en què es fa servir una planxa de neu i que sol compartir espai amb l'esquí alpí. Es pot practicar tant fora les pistes com en pistes especialitzades on es troben baranes, tubs, entre d'altres, per a poder fer salts i moviments més complicats.

El surf de neu masculí i femení va debutar en els Jocs Olímpics de Nagano, en 1998, amb les competicions de eslalon gegant i halfpipe. La disciplina va tenir un èxit immediat i va tornar a Salt Lake City, quatre anys després, amb les proves de eslalon gegant paral·lel i halfpipe. A Torí es va estrenar la disciplina de surf de neu cross. En aquesta prova, quatre riders competeixen en un recorregut replet de salts, sots i grans girs.

El 9 de setembre de 1977 va néixer l’Iker Fernández Roncal a Sant Sebastià. És un esportista que va competir en surf de neu, especialista en la prova de camp a través. Ha participat en tres Jocs Olímpics d'Hivern, ocupant el 19è lloc en Nagano 1998, el 23.er lloc a Salt Lake City 2002 i el 28è a Torí 2006.2 En 2002, va ser el banderer de la delegació espanyola en la cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics de Salt Lake City.

15 d'abril 2016 Estrena de "L'Heroi de Berlin" 2016 Kobe Bryant deixa el basquet

Avui dos esportistes són els protagonistes del nostre blog i per primera vegada en cap dels dos casos coincideix amb la data del seu naixement ni de la seva mort... són Kobe Bryant i Jesse Owen.

Jesse Owens va ser un atleta nord-americà d'origen afroamericà especialment destacat pels seus èxits als Jocs Olímpics d'estiu de 1936 a Berlín. Allà va assolir un reconeixement internacional en aconseguir quatre medalles d'or en els 100 metres llisos, 200 metres llisos, salt de llargada i com a membre de l'equip de relleus 4x100 metres. Alguns dels seus records s'han mantingut molts anys sense ser batuts. 

Pels nazis aquells Jocs Olímpics de Berlín eren l'ocasió perfecte per explicar al món la supremacia de la raça ària i es van trobar amb aquesta sorpresa: un jove negre ho guanyava tot... Diuen que després d’un dels seus èxits li van dir que pugés a la llotja que el Führer l’esperava. Ell i el seu representant van pujar de seguida però el Führer ja havia marxat. L’explicació de Joseph Goebbels, ministre de Propaganda i Il·lustració popular del Tercer Reich d'Adolf Hitler, va ser fulminant: “Vostè creu que el Fürer pot perdre el seu temps donant la ma a això?” Incontestable tant l’èxit de l’un com el despreci de l’altre.

Podeu trobar la pel.lícula de la seva vida amb el títol "L'heroi de Berlín", que es va fer amb el vist-i-plau de la seva família. Es va estrenar a Toronto l'11 de febrer de 2016 i tal dia com avui a Espanya. Val la pena veure-la...

Kobe Bryant, és un jugador professional de bàsquet estatunidenc. Fill d’un antic jugador dels Philadelphia 76ers el basquet ha estat la seva vida. Jugava amb els Los Angeles Lakers de l'NBA, franquícia amb la qual va guanyar cinc títols de campió de l'NBA. Ha estat el màxim anotador de tots els temps amb el seu equip i ha participat en 18 ocasions en el All Stars. És notícia perquè tal dia com avui de 2016 va deixar el món del basquet com a jugador. Un altre nom per la història a partir d’aquí començarà la llegenda... diuen hi ha un senyor que va pagar 27.000 euros per una cadira de pista en el partit del seu comiat. Una manera espectacular de dir “jo hi vaig ser”. El desembre de 2017 Los Angeles Lakers van fer un homenatge a Bryant i van retirar els dos dorsals que havia lluït durant els seus anys com a jugador de l'equip californià, el 8 i el 24. Va morir el 26 de gener de 2020, en un accident d'helicòpter a la localitat de Calabasas. Tenia 41 anys.

1 de març Dia de les Illes Balears 1815 Primera diligència a Espanya 1986 Candidatura Barcelona '92 2005 Comença IB3

Avui recordem esdeveniments que es centren a Barcelona i les Illes Balears. 

Avui es celebra el Dia de les Illes Balears, és la festa oficial de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Es conmemora l’entrada en vigor del seu Estatut d’Autonomia l’1 de març de 1983. Uns dies abans i uns dies després de la data assenyalada s’organizan diferents activitats per a totes les edats. Avui la imatge és pel mapa de les Illes Balears.

Quan fem el trajecte de Barcelona a Reus en tren ens queixem de que són dues hores, de que hi ha pocs trens que facin aquests recorregut però quan acudim a la historia veiem coses que són ben curioses. Tal dia com avui de 1815 es va establir el primer sistema de diligències a Espanya amb el recorregut de Barcelona a Reus. Sabeu quan durava el recorregut? Onze hores i mitja! 

Tal dia com avui de 1986 Barcelona va presentar oficialment la seva candidatura per ser la seu de les Olímpiades de 1992. La maquinària ja estaba en marxa. Ja hi havia molts professionals treballant en aquest projecte que va acabar sent un esdeveniment que el món recorda per la participación de tants professionals i voluntaris i perquè tota la ciutat s’hi va volcar.

I un altre fet que va pasar tal dia com avui del 2005 a Mallorca. A Calvià, va comença a emetre la Radiotelevisió de Balears IB3. En aquests moment s’està emetent una sèrie que s’ha produit entre TV3, Canal 9 (la televisió valenciana) i IB3 (la televisió de Balears).

17 d'octubre Dia Internacional per a l'Erradicació de la Pobresa 1986 Comença Barcelona 92

El Dia Internacional per a l'Erradicació de la Pobresa se celebra cada any el 17 d'octubre. Va ser reconegut per les Nacions Unides el 1992, però la primera celebració d'aquest dia va tenir lloc a París (França) el 1987, quan més de 100.000 persones es van reunir en la plaça del Trocadero per manifestar-se a favor dels drets humans i la llibertat en honor de les víctimes de la pobresa, la gana, la violència i la por. El Dia Internacional per a l'Erradicació de la Pobresa ha estat observat cada any, a partir de 1993, des de la seva declaració per l'Assemblea General de les Nacions Unides, amb el propòsit de promoure major consciència sobre les necessitats per erradicar la pobresa i la indigència en tots els països, en particular en els països en desenvolupament - necessitat que s'ha convertit en una de les prioritats del desenvolupament. El 17 d'octubre presenta una oportunitat per reconèixer l'esforç i la lluita de les persones que viuen en la pobresa, la possibilitat de fer sentir les seves preocupacions i un moment per reconèixer que els pobres són els primers a lluitar contra la pobresa. La participació de les persones que viuen en la pobresa és fonamental a la celebració del dia internacional des del seu començament. La commemoració del 17 d'octubre també reflecteix la voluntat de les persones que viuen en la pobresa per utilitzar la seva experiència per contribuir a l'erradicació de la pobresa.

Tal dia com avui del 1986 Barcelona es va aturar. Tothom estava pendent de la ràdio. Hi havia molta feina al darrera i molta il·lusió posada. Quan a Lausanne Joan Antoni Samaranch, president del COI va agafar el sobre a Barcelona es va fer el silenci. Va ser un moment d’aquells en els que el silenci es podia tallar. I va dir “a la ville de... Barcelona”. I va començar la bogeria. Tothom va sortir als balcons, sonaven les botzines dels cotxes, la gent estava molt contenta. A partir d’aquest moment els Jocs Olímpics a Barcelona 92 vam començar a posar fil a l’agulla. El Molt Honorable Jordi Pujol era el President de la Generalitat i el Sr. Pasqual Maragall era l'alcalda de la ciutat. Començava el compte enrere d’una realitat que va meravellar al món. La imatge del dia són les dues mascotes: el Cobi dels Jocs Olímpics i la Petra dels Jocs Paralímpics de Barcelona 92.

6 d'abril 1896 Primera edició dels Jocs Olímpics de l'era moderna

Avui parlarem de Jocs Olímpics perquè fa molts anys que es va inaugurar la primera edició dels anomenats Jocs Olímpics de l'era moderna a Atenes, capital de Grècia, en un llunyà 6 d'abril de 1896. Per recordar aquest fet Google ha preparat un doodle especial. Des d'aquella oportunitat, han estat realitzats cada quatre anys en diverses ciutats del món, sent les úniques excepcions les edicions de 1916, 1940 i 1944, a causa del esclat de la Primera i Segona Guerra Mundial.

Els Jocs Olímpics (JJ. OO.), en francès Jeux Olympiques i en anglès Olympic Games, són el major esdeveniment esportiu internacional multidisciplinari en el qual participen atletes de diverses parts del món. Els Jocs Olímpics són considerats la principal competició del món esportiu, amb més de dues-centes nacions participants. N’hi ha de dos tipus: els Jocs Olímpics d'Estiu i els Jocs Olímpics d'Hivern, que es realitzen amb un interval de dos anys, segons la Carta Olímpica: «els Jocs de l'Olimpíada es celebren durant el primer any d'una Olimpíada, i els Jocs Olímpics d'Hivern durant el seu tercer any».

Els Jocs Olímpics moderns es van inspirar en els del segle VIII a. C organitzats pels antics grecs en la ciutat d'Olimpia, entre els anys 776 a. C. i el 393 d. C. Al segle XIX, va sorgir la idea de realitzar uns esdeveniments similars als organitzats en l'antiguitat, els que es concretarien principalment gràcies a les gestions del noble francès Pierre Frèdy, baró de Coubertin. El baró de Coubertin va fundar el Comitè Olímpic Internacional (COI) en 1894. Des de llavors, el COI s'ha convertit en l'òrgan coordinador del Moviment Olímpic, amb la Carta Olímpica que defineix la seva estructura i autoritat.

L'evolució del moviment olímpic durant els segles XX i XXI ha donat lloc a diverses modificacions en els Jocs Olímpics. Alguns d'aquests ajustos inclouen la creació dels jocs d'hivern per a esports hivernals, els jocs paralímpics per a atletes amb algun tipus de discapacitat i els Jocs Olímpics de la Joventut per a atletes adolescents. 

El COI ha hagut d'adaptar a una varietat d'avenços econòmics, polítics i tecnològics. Com a resultat, els Jocs Olímpics s'han allunyat de l'amateurisme pur, segons el previst per Coubertin, per permetre la participació dels atletes professionals. La creixent importància dels mitjans de comunicació de masses va iniciar el tema de patrocini de les empreses i la comercialització dels Jocs. Grans boicots es van realitzar durant la Guerra Freda en els Jocs de 1980 i 1984.

El Moviment Olímpic consta de Federacions Internacionals de cada esport, Comitès Olímpics Nacionals i Comitès Organitzadors de cada edició. El COI és responsable de l'elecció de la ciutat seu. Segons la Carta Olímpica, la ciutat amfitriona és responsable de l'organització i el finançament dels Jocs. El programa olímpic, compost pels esports disputats en els Jocs, també està determinat pel COI. Hi ha diversos símbols i cerimònies olímpiques, com la bandera i la torxa olímpiques, així com les cerimònies d'obertura i clausura. Els guanyadors del primer, segon i tercer lloc en cada esdeveniment reben medalles olímpiques: or, plata i bronze, respectivament.

Els propers jocs d’estiu s'havien de celebrar aquest estiu a Tokio i s'han ajornat a l'estiu vinent. 

Barcelona va celebrar l’any 1992 els Jocs Olímpics. A partir d’aquest moment, amb totes les transformacions que va tenir la ciutat i l’impuls que va rebre per la excel·lent organització d’aquest esdeveniment la ciutat es va posicionar entre les més conegudes i visitades del món. 

6 d'abril 1896 JJOO d'Atenes

Avui parlarem de Jocs Olímpics perquè tal dia com avui es va inaugurar la primera edició dels anomenats Jocs Olímpics de l'era moderna a Atenes, capital de Grècia, en un llunyà 6 d'abril de 1896. Des d'aquella oportunitat, han estat realitzats cada quatre anys en diverses ciutats del món, sent les úniques excepcions les edicions de 1916, 1940 i 1944, a causa del esclat de la Primera i Segona Guerra Mundial.

Els Jocs Olímpics (JJ. OO.), en francès: Jeux Olympiques i en anglès: Olympic Games, són el major esdeveniment esportiu internacional multidisciplinari en el qual participen atletes de diverses parts del món. Els Jocs Olímpics són considerats la principal competició del món esportiu, amb més de dues-centes nacions participants. N’hi ha de dos tipus: els Jocs Olímpics d'Estiu i els Jocs Olímpics d'Hivern, que es realitzen amb un interval de dos anys, segons la Carta Olímpica: «els Jocs de l'Olimpíada es celebren durant el primer any d'una Olimpíada, i els Jocs Olímpics d'Hivern durant el seu tercer any».

Els Jocs Olímpics moderns es van inspirar en els del segle VIII a. C organitzats pels antics grecs en la ciutat d'Olimpia, entre els anys 776 a. C. i el 393 d. C. Al segle XIX, va sorgir la idea de realitzar uns esdeveniments similars als organitzats en l'antiguitat, els que es concretarien principalment gràcies a les gestions del noble francès Pierre Frèdy, baró de Coubertin. El baró de Coubertin va fundar el Comitè Olímpic Internacional (COI) en 1894. Des de llavors, el COI s'ha convertit en l'òrgan coordinador del Moviment Olímpic, amb la Carta Olímpica que defineix la seva estructura i autoritat.

L'evolució del moviment olímpic durant els segles XX i XXI ha donat lloc a diverses modificacions en els Jocs Olímpics. Alguns d'aquests ajustos inclouen la creació dels jocs d'hivern per a esports hivernals, els jocs paralímpics per a atletes amb algun tipus de discapacitat i els Jocs Olímpics de la Joventut per a atletes adolescents. 

El COI ha hagut d'adaptar a una varietat d'avenços econòmics, polítics i tecnològics. Com a resultat, els Jocs Olímpics s'han allunyat de l'amateurisme pur, segons el previst per Coubertin, per permetre la participació dels atletes professionals. La creixent importància dels mitjans de comunicació de masses va iniciar el tema de patrocini de les empreses i la comercialització dels Jocs. Grans boicots es van realitzar durant la Guerra Freda en els Jocs de 1980 i 1984.

El Moviment Olímpic consta de Federacions Internacionals de cada esport, Comitès Olímpics Nacionals i Comitès Organitzadors de cada edició. El COI és responsable de l'elecció de la ciutat seu. Segons la Carta Olímpica, la ciutat amfitriona és responsable de l'organització i el finançament dels Jocs. El programa olímpic, compost pels esports disputats en els Jocs, també està determinat pel COI. Hi ha diversos símbols i cerimònies olímpiques, com la bandera i la torxa olímpiques, així com les cerimònies d'obertura i clausura. Els guanyadors del primer, segon i tercer lloc en cada esdeveniment reben medalles olímpiques: or, plata i bronze, respectivament.

Queden dos anys pels Jocs Olímpics que se celebraran a Tòquio en l’estiu de 2020. Per a aquesta nova edició, el Comitè Olímpic va a incloure noves especialitats que s’adaptin als esports que la gent pràctica habitualment. Avança’t a les novetats i comença a practicar els esports que es posaran de moda en les properes Olimpíades, potser encara ets a temps de classificar-te!

El lema olímpic, Citius, Altius, Fortius (més ràpid, més alt, més fort) representa l’objectiu dels esportistes que participen en els Jocs Olímpics. Des de 1896, en les primeres Olimpíades de l’era moderna, establir nous rècords i aconseguir victòries que romandran en la història durant segles és la tònica habitual d’aquesta competició en la qual sempre s’ha de mantenir el respecte i l’esportivitat per la resta de participants. No obstant això, és necessari renovar-se i adaptar-se a les noves aficions que s’han estès en la pràctica d’exercici, i per aquest motiu, es vària constantment la llista d’especialitats que es practicaran en els jocs. Cinc esports tornen al programa després de desaparèixer un temps o s’estrenaran com a protagonistes en l’edició de Tòquio 2020. 

A Tokio 2020 hi haurà 5 nous esports dels Jocs Olímpics. Ara us els presentem:

- Escalada esportiva (en roca)

Aquesta variant del muntanyisme va néixer a la zona dels Alps suïssos i l’Est d’Alemanya al començament del segle XIX. Es practica en rocòdroms i ha evolucionat fins al punt de ser coneguda a tot el món. Per aconseguir les cobejades medalles, els escaladors hauran de superar tres proves. L’escalada lateral, la prova de velocitat en paret vertical i l’obertura de vies. L’actuació global en les tres proves servirà per declarar als guanyadors de la competició.

- Karate

No podia faltar al programa el Karate, art marcial japonès que es va començar a practicar al Segle XVII. En els Jocs de Tòquio 2020 podrem veure dues modalitats disferents: la kata i el kumite. La primera d’elles és una pràctica individual en el qual es realitzen diferents moviments que es posarien en pràctica en un combat. En la segona, dos contrincants s’enfronten utilitzant una combinació de cops per derrocar al seu contrincant.

- Skateboard

El seu origen està molt vinculat al surf, del que parlarem posteriorment i que també s’inclou al programa. Sorgeix a Estats Units en els anys 60 imitant als surfistes sobre monopatins. Avui dia es practica a tot el món i a Tòquio 2020 podrem veure dues especialitats diferents. Una oportunitat per descobrir als millors experts del món a la festa de l’esport i comprendre millor les habilitats dels skaters que podem trobar a les nostres ciutats.

- Beisbol i sóftbol

Ja van ser esports olímpics en anteriors edicions encara que portaven un temps fos del programa. L’origen d’ambdues modalitats, masculina i femenina respectivament, està als Estats Units. Són esports molt populars en a Japó i Cuba pel que aquests són els principals candidats, al costat dels nord-americans, a portar-se la medalla.

- Surf

El seu origen està a Hawaii gràcies als militars nord-americans allí desplegats en els anys 60, encara que ja fa 500 anys que en diferents illes de Polinèsia es remuntaven les ones utilitzant taulers de fusta. La modalitat que s’incorpora als Jocs és la de taula curta, shortboard, i que es pot celebrar en qualsevol tipus d’onatge. És la primera vegada que formarà part del programa olímpic.

15 d'abril 2016 estrena de la pel.lícula sobre Jesse Owens 2016 (..) Cobe Bryant deixa el basquet(

Avui dos esportistes són els protagonistes del nostre blog i per primera vegada en cap dels dos casos coincideix amb la data del seu naixement ni de la seva mort... són Kobe Bryant i Jesse Owen.

Jesse Owens va ser un atleta nord-americà d'origen afroamericà especialment destacat pels seus èxits als Jocs Olímpics d'estiu de 1936 a Berlín. Allà va assolir un reconeixement internacional en aconseguir quatre medalles d'or en els 100 metres llisos, 200 metres llisos, salt de llargada i com a membre de l'equip de relleus 4x100 metres. Alguns dels seus records s'han mantingut molts anys sense ser batuts. 

Pels nazis aquells Jocs Olímpics de Berlín eren l'ocasió perfecte per explicar al món la supremacia de la raça ària i es van trobar amb aquesta sorpresa: un jove negre ho guanyava tot... Diuen que després d’un dels seus èxits li van dir que pugés a la llotja que el Führer l’esperava. Ell i el seu representant van pujar de seguida però el Führer ja havia marxat. L’explicació de Joseph Goebbels, ministre de Propaganda i Il·lustració popular del Tercer Reich d'Adolf Hitler, va ser fulminant: “Vostè creu que el Fürer pot perdre el seu temps donant la ma a això?” Incontestable tant l’èxit de l’un com el despreci de l’altre.

Avui és protagonista perquè estrenen una pel.lícula de la seva vida amb el vist-i-plau de la seva família. Caldrà anar-la a veure...

Kobe Bryant, és un jugador professional de bàsquet estatunidenc. Fill d’un antic jugador dels Philadelphia 76ers el basquet ha estat la seva vida. Fins fa pocs dies jugava amb els Los Angeles Lakers de l'NBA, franquícia amb la qual ha guanyat cinc títols de campió de l'NBA. Ha estat el màxim anotador de tots els temps amb el seu equip i ha participat en 18 ocasions en el All Stars. És notícia perquè ha deixat el món del basquet com a jugador. Un altre nom per la història a partir d’aquí començarà la llegenda... diuen hi ha un senyor que va pagar 27.000 euros per una cadira de pista en el partit del seu comiat. Una manera espectacular de dir “jo hi vaig ser”.

6 d'abril 1896 comencen els Primers Jocs Olímpics de l'era moderna

Avui parlarem de Jocs Olímpics perquè fa 120 anys que es va inaugurar la primera edició dels anomenats Jocs Olímpics de l'era moderna a Atenes, capital de Grècia, en un llunyà 6 d'abril de 1896. Per recordar aquest fet Google ha preparat un doodle especial. Des d'aquella oportunitat, han estat realitzats cada quatre anys en diverses ciutats del món, sent les úniques excepcions les edicions de 1916, 1940 i 1944, a causa del esclat de la Primera i Segona Guerra Mundial.

Els Jocs Olímpics (JJ. OO.), en francès: Jeux Olympiques i en anglès: Olympic Games, són el major esdeveniment esportiu internacional multidisciplinari en el qual participen atletes de diverses parts del món. Els Jocs Olímpics són considerats la principal competició del món esportiu, amb més de dues-centes nacions participants. N’hi ha de dos tipus: els Jocs Olímpics d'Estiu i els Jocs Olímpics d'Hivern, que es realitzen amb un interval de dos anys, segons la Carta Olímpica : «els Jocs de l'Olimpíada es celebren durant el primer any d'una Olimpíada, i els Jocs Olímpics d'Hivern durant el seu tercer any».

Els Jocs Olímpics moderns es van inspirar en els del segle VIII a. C organitzats pels antics grecs en la ciutat d'Olimpia, entre els anys 776 a. C. i el 393 d. C. Al segle XIX, va sorgir la idea de realitzar uns esdeveniments similars als organitzats en l'antiguitat, els que es concretarien principalment gràcies a les gestions del noble francès Pierre Frèdy, baró de Coubertin. El baró de Coubertin va fundar el Comitè Olímpic Internacional (COI) en 1894. Des de llavors, el COI s'ha convertit en l'òrgan coordinador del Moviment Olímpic, amb la Carta Olímpica que defineix la seva estructura i autoritat.

L'evolució del moviment olímpic durant els segles XX i XXI ha donat lloc a diverses modificacions en els Jocs Olímpics. Alguns d'aquests ajustos inclouen la creació dels jocs d'hivern per a esports hivernals, els jocs paralímpics per a atletes amb algun tipus de discapacitat i els Jocs Olímpics de la Joventut per a atletes adolescents. 

El COI ha hagut d'adaptar a una varietat d'avenços econòmics, polítics i tecnològics. Com a resultat, els Jocs Olímpics s'han allunyat de l'amateurisme pur, segons el previst per Coubertin, per permetre la participació dels atletes professionals. La creixent importància dels mitjans de comunicació de masses va iniciar el tema de patrocini de les empreses i la comercialització dels Jocs. Grans boicots es van realitzar durant la Guerra Freda en els Jocs de 1980 i 1984.

El Moviment Olímpic consta de Federacions Internacionals de cada esport, Comitès Olímpics Nacionals i Comitès Organitzadors de cada edició. El COI és responsable de l'elecció de la ciutat seu. Segons la Carta Olímpica, la ciutat amfitriona és responsable de l'organització i el finançament dels Jocs. El programa olímpic, compost pels esports disputats en els Jocs, també està determinat pel COI. Hi ha diversos símbols i cerimònies olímpiques, com la bandera i la torxa olímpiques, així com les cerimònies d'obertura i clausura. Els guanyadors del primer, segon i tercer lloc en cada esdeveniment reben medalles olímpiques: or, plata i bronze, respectivament.

Els propers jocs d’estiu es celebraran aquest estiu a Rio de Janeiro, al Brasil. 

Barcelona va celebrar l’any 1992 els Jocs Olímpics. A partir d’aquest moment, amb totes les transformacions que va tenir la ciutat i l’impuls que va rebre per la excel·lent organització d’aquest esdeveniment la ciutat es va posicionar entre les més conegudes i visitades del món. 

15 de setembre 2000 inauguració dels Jocs Olímpics de Sidney 2003 Madonna publica el seu primer llibre

Avui no haurem d’anar molt lluny en el temps, ens quedem en el segle XX i XXI.

El quinze de setembre de l’any 2000 es van inaugurar a Sydney (Austràlia) les XXIV Olimpíades de l'Era Moderna. 

A Austràlia passaven de l’hivern a la primavera. Hi participaren 10.651 atletes (6.582 homes i 4.069 dones) de 199 comitès nacionals, que competiren en 28 esports i 300 especialitats. Esportivament es van ampliar els esports i les proves. El Taekwondo (que va ser d'exhibició a Seül'88 i a Barcelona'92) i el Triatló foren els dos únics esports que no havien figurat en l'edició anterior. A més a més, s'afegiren algunes proves dins d'esports ja presents: tant en categoria femenina com masculina hi trobem el trampolí en Gimnàstica, els Salts sincronitzats (individual i per equips) i la classe laser en Vela; exclusivament en competicions femenines, l'halterofília, el Waterpolo, el salt amb perxa d'Atletisme, i l'skket i la fossa olímpica en Tir olímpic; finalment, en categoria masculina el Ciclisme en pista, el Keirin, el Madison i la Velocitat per equips.

Els Estats Units van tornar a ser l’equip amb més medalles i més primer llocs. Tot i això, les diferències varen ser molt menors amb Rússia que a Atlanta 1996. La Xina continuà el seu ascens i acabà tercera, per davant els amfitrions. Aquests Jocs, els darrers del segle XX es van clausurar l'1 d'octubre. 

És freqüent que els cantants facin pel·lícules o anuncis... però en aquest cas una cantant va escriure una col·lecció de llibres infantils. El quinze de setembre de 2003 Madonna publica ”Les roses angleses”, el seu primer llibre per a nens. La cantant iniciava amb aquesta obra una sèrie de cinc volums de contes destinats al públic infantil. Una faceta fins llavors desconeguda d'una Madonna que, com passa amb tot en el que es veu embolicada, ràpidament es va convertir en un èxit comercial. “Les roses angleses” narrava les aventures de quatre nenes que són amigues inseparables, Nicole, Amy, Charlotte i Grace. El llibre es va traduir a 30 idiomes i es va editar en més de 100 països.  

12 de setembre 1913 neix Jesse Owens, 1944 neix Barry White, 1977 mor Steve Biko

Tres protagonistes de raça negra pel dia d’avui: un esportista, un músic i un activista polític.

Tal dia com avui de l’any 1913 va néixer a Oakville (EEUU) l’atleta afroamericà Jesse Owens, que va guanyar quatre medalles d’or en els Jocs Olímpics de Berlín l’any 1936 el que va impedir que el nazi Adolf Hitler fes servir els Jocs per confirmar la superioritat ària. Diuen que la realitat és toçuda i en aquest cas es va imposar per sobre del pensament d'algú que volia justificar el que era injustificable.

L’any 1944 va néixer Barry White a Galveston (EE UU). És un músic excepcional dins la música negra. En la dècada dels 70 ell i la seva Unlimited Love Orchestra van dominar el soul de l’època. Algunes de les seves composicions més recordades són: “Love's theme”, “You're the first, the last, my everything” o “Can't get enough of your love”. Va morir el 4 de juliol de 2003 després d’una dilatada carrera musical a Los Ángeles (EE UU).

El nostre darrer protagonista va ser Stephen Biko, líder del moviment de "la Consciència Negra" a Sud-àfrica, va ser un activista sud-africà anti-apartheid. Es recordat com un crim polític tot i que va ser negat pel govern sud-africà. El van matar tal dia com avui de 1977. Sortosament han canviat moltes coses en aquell llunyà país i ara es reconeixen els drets dels ciutadans blancs i negres per igual però no sempre ha estat així. Se li han fet diversos homenatges pòstums: al maig de 1980 el músic britànic Peter Gabriel llança el seu tercer disc com solista el qual conté una cançó titulada “Biko”, en memòria del líder sud-africà. Aquesta cançó també va ser gravada per Joan Baez en 1987 o Simple Minds el 1989. El 1987 Richard Attenborough va filmar la pel•lícula “Cry Freedom”, biografia en escena de la vida i mort de Steve Biko. 

2 de setembre 1937 mor Pierre de Coubertin, 1973 mor Tolkien, 2001 mor Dr. Barnard

Tal dia com avui van morir tres homes que han deixat una petjada important en el seu camp. Les seves accions no han passat desapercebudes...

L’any 1937 va morir a Ginebra, Suïssa, Pierre de Coubertin, pedagog i humanista francès, promotor dels Jocs Olímpics de l’era moderna. Va ser enterrat a Lausana (Suïssa), seu del Comitè Olímpic Internacional. La seva història va ser curiosa. Ell tenia el somni de millorar les persones a través de l’esport i de fer una competició internacional on el més important fos participar. La seva idea va tenir molts detractors. A l’inici, França, Anglaterra, Alemanya i fins i tot Grècia s’hi van oposar però ell no va defallir. Va continuar insistint fins que el 24 de març de 1896, dia de Pasqua de Resurrecció, el rei Jordi de Grècia pronuncià per primera vegada les paraules rituals: “Declaro obert els Primers Jocs Olímpics Internacionals d'Atenes”. Des d’aquell moment s'han celebrat cada quatre anys, excepte durant la Primera Guerra Mundial i la Segona Guerra Mundial.

L’any 1973 va morir a Bournemouth, Regne Unit, John R. R. Tolkien que va ser professor universitari, filòleg i escriptor en llengua anglesa. Va crear tot un món de fantasia inventant fins i tot l’idioma que parlaven alguns personatges. Las seves obres més importants i acabades són la trilogia d’”El Senyor dels Anells” i  “El Hobbit” que en va ser la seva preparació. Amb el pas al cinema de les seves obres de la mà de Peter Jackson (2001-2003) es va obrir aquest món de fantasia a tothom. 

L’any 2001 va morir Christiaan Barnard, cirurgià sudafricà, que va ser el primer en realitzar un trasplantament de cor. La cirurgia cardiovascular és aquella disciplina quirúrgica que, mitjançant l'ús de la mà i l'instrument, pretén resoldre o millorar aquelles patologies cardíaques que no són tractables amb fàrmacs ni amb intervencions menors tals com cateterismes, stents, etc. En la majoria dels casos, l'objectiu realment és disminuir la magnitud dels símptomes i millorar la qualitat de vida del pacient, ja que és rara la resolució completa del problema. Malgrat la millora dels resultats del trasplantament cardíac en els darrers anys, abans d'arribar a l'opció del trasplantament s’intenta resoldre el problema per altres mitjans: tractament mèdic, recanvi valvular, cirurgia de revascularització i marcapassos resincronitzador. Quan el tractament conservador fracassa, el trasplantament cardíac representa l'única alternativa per millorar la salut de la persona malalta i, per tant, conservar-li la vida amb una qualitat acceptable. El Dr. Barnard va iniciar un camí que ha millorat la vida a milers de persones a tot el món.