Els protagonistas
d’avui tenen biografies molt intenses i he hagut de fer un esforç de síntesi,
tot i així alguna encara és més llarga del que és habitual. Si voleu més
información cerqueu-la són molt interessants. Són: un jugador de futbol, un
super jugador de básquet, un jugador de hándbol i un expresident del Barça.
El 6 de març de
1959 va neixer a Alcoi en Francisco José Carrasco Hidalgo, conegut com a Lobo
Carrasco, jugador i entrenador de futbol valencià que ha passat la major part
de la seva vida esportiva a les files del Futbol Club Barcelona. Jugava de
davanter, generalment d'extrem. Destacava pel seu regat, la seva velocitat i la
seva creativitat. Carrasco es va retirar l'any 1992.Va pasar a ser entrenador
al Tenerife, a l'Atlético Malagueño, el Reial Oviedo… Un cop retirat com a
jugador es va dedicar durant uns anys a treballar de comentarista esportiu en
diversos mitjans de comunicació. Va ser, juntament amb Michael Robinson,
presentador del programa El día después, de Canal Plus. Actualment, és
columnista del diari Mundo Deportivo, en què analitza el FC Barcelona, i
tertulià al programa El chiringuito de Jugones (LaSexta).
El 6 de març de
1972 neix a Nova Jersey en Shaquille O'Neal, jugador de bàsquet. El seu nom
significa 'petit guerrer' en àrab. El seu començament va ser espectacular però
no ha parat des d’aquell momento. El 1991, O'Neal va ser nomenat el jugador
col·legial de l'any. Va ser triat com primera selecció del draft de 1992, el
que li va valer per a ser contractat pels Orlando Magic. En la seva primera
temporada en l'NBA, Shaq es va convertir en el primer "rookie" de la
història de l'NBA que guanyava el "Jugador de la Setmana". El 1993 va
ser nomenat "Rookie de l'any", amb una mitjana de 23.4 punts per partit.
L'any 1996 fou nomenat un dels 50 millors jugadors de la història de l'NBA.
O'Neal va anunciar la seva retirada als 39 anys i amb 19 anys com a jugador de
l'NBA sobre les seves espatlles, ho va fer pel twitter i amb la seva webcam amb
aquestes paraules “We did it, 19 years baby. I want to thank you very much.
That’s why I’m telling you first, I’m about to retire. Love ya, talk to you
soon.”
El 6 març 1984 va
neixer a La Llagosta l’Antoni Garcia i Robledo. És un jugador d'handbol que
juga a la posició de lateral amb el BM Granollers a la Lliga ASOBAL. Va obtener
la medalla de bronze amb la selecció espanyola als Jocs Olímpics de Tòquio 2020
El 6 de març del
1964 va néixer a Barcelona en Sandro Rosell i Feliu. Va ser president del F.C.
Barcelona entre el 2010-2014. Va arribar a la presidència del Club en guanyar
les eleccions del 13 de juny del 2010 amb un rècord de suport popular Sandro
Rosell i Feliu amb 35.021 vots aconseguits (el 61,35%), la qual cosa va
constituir el rècord de suport popular d’un president barcelonista escollit
democràticament pels socis. El nou president havia encapçalat una candidatura
amb el lema “Tots som el Barça” i un programa electoral creat després
d’escoltar el soci durant dos anys. Rosell podia presumir d’ADN blaugrana, ja
que el seu pare, Jaume Rosell, havia estat gerent del Barça els anys 1975-1978,
durant la presidència d’Agustí Montal Costa. Soci des del 4 d’octubre del 1970,
sempre havia estat vinculat al Barça i al futbol. De fet, va exercir de
recollidor de pilotes al Camp Nou, va començar a practicar el futbol a la Penya
Barcelonista de Collblanc i va arribar a jugar amb l’Hospitalet, a Segona
Divisió B. La seva primera etapa a la direcció del Club va començar el 2003. Va
ser quan va acompanyar Joan Laporta en l’aventura per la presidència del Club.
Llavors, sota el lema “Primer el Barça”, van guanyar les eleccions de manera
contundent. Com a vicepresident esportiu va impulsar el fitxatge de Ronaldinho,
element clau per a la recuperació esportiva i social del Barça, i, dos anys més
tard, el 2 de juny del 2005, amb una Lliga a la butxaca, va deixar l’Entitat
per discrepàncies amb la Junta Directiva. Ja com a president, a partir de la
temporada 2010/11 Rosell va posar en marxa un projecte marcat per quatre grans
objectius, com eren el manteniment de l’excel·lència esportiva de què gaudia
l’equip de futbol des de l’any 2008; el foment del futbol base; una política
d’austeritat financera obligada per les difícils circumstàncies econòmiques, i
el foment de la participació social. Esportivament parlant, sota la seva
presidència, les xifres del FC Barcelona van ser extraordinàries, ja que es van
guanyar un total de 60 títols, 53 de les seccions professionals (10 de futbol,
10 de bàsquet, 13 d’handbol, 7 d’hoquei patins i 13 de futbol sala) i els 7
guardons aconseguits per l’equip de futbol femení. Pel que fa al futbol base,
destaca la inauguració el 20 d’octubre del 2011 de la nova Masia. En l’àmbit
2.0, es va assolir una posició de lideratge en totes les xarxes socials en les
quals el Club està present (Facebook, Twitter, YouTube, Google+, Tencent Weibo,
Instagram, Line). El creixement més gran es va donar a Facebook, on en tres
anys i mig es va passar de 2,4 milions a més de 52 milions de seguidors. Durant
l’època de Rosell a la presidència el FC Barcelona es va mostrar com una
entitat independent, integradora i socialment transversal, la qual cosa no va
ser impediment per mantenir la seva adhesió a la identitat catalana i fins i
tot per reforçar-la. Així, el 19 de setembre del 2012 es va signar un conveni
amb l’Institut Ramon Llull per tal de fomentar la projecció exterior de la
cultura catalana. Pocs mesos després, el 5 de desembre del mateix any, el Club
va emetre un comunicat oficial en defensa de la llengua catalana i el model
d’immersió lingüística, amenaçat pel projecte de llei de reforma educativa
impulsat pel govern espanyol. A més, la temporada 2013/14 el segon uniforme del
Barça va portar els colors de la senyera catalana. La política del Club en la
qüestió catalana sempre va ser clara i es va resumir en aquestes paraules de
Sandro Rosell: “En el moment que Catalunya, com a poble, com a majoria,
decideixi el que és millor per al seu futur, el Barça estarà al seu costat, al
costat de la majoria.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada