Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vela. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vela. Mostrar tots els missatges

dilluns, 2 de desembre del 2024

2 de desembre 1898 Neix Franz Platko 1899 Neix Bella Dutton 1933 Neix Ignasi Macaya 1948 Neix Antonín Panenka 1973 Neix Mònica Selles 1973 Neix Jan Ullrich 1993 Neix en Jordi Xammar 1999 Neix Kelvin Kiptum

 

Avui recordarem esportistes del segle XX i del segle XXI amb sis esports diferents que coincideixen que van néixer tal dia com avui: futbol, tennis, hoquei herba, ciclisme, vela i marató.


El 2 de desembre de 1898 va néixer a Budapest en Ferenc Plattkó Kopiletz, també conegut com a Franz Platko o Francisco Platko va ser un destacat futbolista hongarès dels anys 20 i 30 i entrenador. Aquells temps, el Barça tenia la necessitat de trobar un porter que substituís al gran Ricard Zamora, que havia retornat a l'Espanyol, i quedà tan impressionat amb l'actuació de Platko que decidí oferir-li un contracte. Ràpidament es convertí en un mite al club, on en set anys guanyà sis campionats de Catalunya, tres copes d'Espanya i una lliga espanyola. A la final de copa de l'any 1928, en què el Barça derrotà la Reial Societat després de tres partits, Rafael Alberti li dedicà el poema “Oda A Platko” en honor seu, impressionat per la seva actuació. Platko finalitzà la seva carrera com a jugador al Recreativo de Huelva abans de retirar-se el 1931. Entre 1917 i 1923, Platko va ser sis cops internacional amb la selecció de futbol d'Hongria.


El 2 de desembre de 1899 va néixer la Marie Celine Isabela Dutton, coneguda com a Bella Dutton o Isabela Dutton de Pons a Les Cayes, a Haití. Va ser una tennista de nacionalitat britànica nascuda a Haití i instal·lada amb la seva família a Barcelona, pionera del tennis femení català i cinc vegades campiona d'Espanya (1926, 1928, 1931, 1932, 1933).Pertanyent al Reial Club de Tennis Barcelona, aleshores Lawn Tennis Club del Turó, estigué activa com a jugadora en els anys 1920 i 1930. Va ser també una de les primeres dones esportistes a Espanya a implantar els pantalons curts per jugar a tennis a principi dels anys 1930.


El 2 de desembre de 1933 va néixer l’Ignasi Macaya Santos de Lamadrid a Barcelona. Va ser un jugador d'hoquei sobre herba. Era cosí dels també jugadors d'hoquei sobre herba i medallistes olímipics Eduard Dualde i Joaquim Dualde. Ja em vist en nombroses ocasions que l’hoquei és un esport molt familiar. Va ser membre del Club Deportiu Terrassa i del Reial Club de Polo de Barcelona i va participar, als 26 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1960 realitzats a Roma, on va aconseguir guanyar la medalla de bronze en la prova masculina d'hoquei sobre herba en representació de la selecció espanyola d'aquesta disciplina. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 1964 realitzats a Tòquio (Japó) aconseguí guanyar un diploma olímpic en finalitzar quart en la competició masculina.  


El 2 de desembre de 1948 va néixer a Praga, Txecoslovàquia; l’Antonín Panenka. Va ser un futbolista txecoslovac, famós per la seva forma de convertir el penal que donà la victòria a la selecció de Txecoslovàquia a la final de l'Eurocopa de Futbol de 1976. El penal a l'estil Panenka, és una forma d'execució d'un tir penal en el futbol i que consisteix a donar una puntada suau a la pilota per la seva cara inferior, intentant fer que entri per sobre del portera, mitjançant una vaselina.


El 2 de desembre de 1973 va néixer Mónica Seles (en serbi: Моника Селеш). Va néixer a Novi Sad, llavors República Federal Socialista de Iugoslàvia, actualment part de Sèrbia. És una tennista que va arribar a ocupar el número 1 del rànquing mundial de l'Associació de tennis femení i és membre de l'International Tennis Hall of Fame des de 2009. L'any 1995 va començar a jugar com a ciutadana dels Estats Units i el 2007 també es va nacionalitzar hongaresa. El 1990, amb només 16 anys, Seles va esdevenir la campiona més jove del Roland Garros. Va guanyar un total de vuit títols Grand Slam abans de complir els 20 anys i va acabar les temporades 1991 i 1992 com a número 1. El 30 d'abril de 1993 fou víctima d'un atac mentre disputava un partit a mans d'un home que li va clavar un ganivet a l'esquena. Seles es va retirar del circuit durant dos anys i després del retorn va aconseguir alguns èxits més, però no va poder recuperar el seu millor nivell tennístic. El seu darrer partit fou el Roland Garros de 2003, però no es va retirar oficialment fins a l'any 2008.     


El 2 de desembre de 1973 va néixer l’alemany Jan Ullrich. És un ciclista professional, especialista en contra-rellotge i guanyador del Tour de França en una ocasió. Va debutar professionalment l'any 1994. Es va donar a conèixer al Tour de França de 1996, on finalitzà segon per darrere del seu company d'equip Bjarne Riis. L'any següent va vèncer la prova i fins a l'any 2005 ha estat un total de cinc cops segon a la classificació final de la ronda francesa (1996, 1998, 2000, 2001, 2003), un cop tercer (2005) i un quart (2004). A més el seu brillant palmarès compta amb una Volta a Espanya (1999), dos campionats del món contra-rellotge i dues medalles (or i plata) als Jocs Olímpics del 2000 de Sydney. L'any 2002 va donar positiu en un control antidòping a causa de la ingestió d'amfetamines, que va prendre durant una festa nocturna. El seu caràcter difícil i inconstant, han portat a qüestionar la seva professionalitat, essent acusat sovint de no dur una bona preparació física i de tenir hàbits poc saludables en vers l'esport. Tot i això, el seu brillant palmarès el converteixen en un dels millors ciclistes del món de la dècada 1995-2005. A principis de 2012 el Tribunal d'Arbitratge de l'Esport va sancionar el ciclista amb l'anul·lació dels resultats de l'1 de maig de 2005 a l'1 de maig de 2007 a conseqüència de les investigacions de l'Operació Port.


El 2 de desembre de 1993 va néixer a Barcelona en Jordi Xammar Hernández. És un esportista català que competeix en vela en la classe 470. Va participar en dos Jocs Olímpics d'Estiu, obtenint una medalla de bronze a Tòquio 2020, en la classe 470 (juntament amb el gallec Nicolás Rodríguez), i el 12è lloc a Rio de Janeiro 2016 en la mateixa classe. Va guanyar tres medalles en el Campionat Mundial de 470 entre els anys 2018 i 2021, i tres medalles en el Campionat Europeu de 470 entre els anys 2017 i 2021.


El 2 de desembre de 1999 va néixer el kenyà Kelvin Kiptum. Va ser un gran corredor de fons. Va ser el corredor de marató més ràpid de la història amb un temps de 2 hores i 35 segons en la Marató de Chicago el 8 d'octubre de 2023. Va córrer el debut de marató més ràpid de la història a la Marató de València de 2022, convertint-se en el tercer home de la història a trencar la marca de dues hores i dos minuts. Kiptum i el seu entrenador, el ruandès Gervais Hakiziman, van morir l'11 de febrer de 2024 en un accident de cotxe, mentre anaven d'Eldoret a Kaptagat.


dimarts, 12 de novembre del 2024

12 de novembre 1961 Neix Nadia Comaneci Vela olímpica 1973 Neix Sandra Azón

 

Si algú pensava que la perfecció era impossible en l’esport... estava equivocat. Una gimnasta va aconseguir el 10 en diverses ocasions. També parlarem de vela olímpica en ocasió dels neixament d’una regatista catalana.


El 12 de novembre de 1961 va néixer a Onești, la Nadia Elena Comăneci. És una gimnasta romanesa, guanyadora de 5 medalles d'or olímpiques, totes de forma individual. El 1976 a l'edat de 14 anys, va ser la primera gimnasta a assolir la màxima puntuació, 10, en una competició olímpica. Als mateixos Jocs (Jocs Olímpics d'Estiu de 1976 a Montreal) va rebre sis deus, en el camí de guanyar tres medalles d'or. Als Jocs Olímpics d'estiu de 1980 a Moscou, Comăneci va guanyar dues medalles d'or més i va aconseguir dos deus més. Durant la seva carrera, Comăneci va guanyar nou medalles olímpiques, quatre medalles del Campionat del món de gimnàstica artística i dotze dels Campionats Europeus. És considerada una de les més grans atletes del segle XX i es troba, per mèrit propi, entre les millors gimnastes de tots els temps. El 1999, Nadia es va convertir en la primera atleta que va rebre una invitació per a parlar davant les Nacions Unides. Des d'aquella tribuna va donar el tret de sortida l'any 2000, anunciant-lo com l'Any Internacional del Voluntariat.  Actualment continua vinculada amb el món de la gimnàstica mentre s'ocupa de diverses obres de caritat arreu del món. Ella i el seu espòs són propietaris de l'Acadèmia Conner de Gimnàstica, la Companyia per a Produir el 10 Perfecte, i d'algunes botigues de material esportiu. Ambdós publiquen la Revista Internacional de Gimnàstica (International Gymnast Magazine). Nadia Comăneci és avui vicepresidenta del Consell de Direcció d'Olimpíades Especials, Presidenta d'Honor de la Federació Romanesa de Gimnàstica, Presidenta Honorífica del Comitè Olímpic Romanès, Ambaixadora d'Esports de Romania, vicepresidenta del consell de Direcció de l'Associació per la Distrofia Muscular i membre de la Fundació de la Federació Internacional de Gimnàstica. Ha rebut dues vegades la condecoració de l'Ordre Olímpica de mans del Comitè Olímpic Internacional, i ha engegat a Bucarest una clínica per a ajudar els nens orfes (The Nadia Comaneci Children's clinic). El nombre de Nadia Comaneci sempre anirà lligat a la perfecció.


I de la perfecció a la vela com esport. Les regates internacionals de vela van començar en 1851, quan els membres del Nova York Yacht Club van decidir participar en una competició a Anglaterra. Van construir una goleta de 101 peus anomenada Amèrica, van navegar a Anglaterra i van guanyar un trofeu anomenat Hundred Guinees Cup. El mateix va passar a dir-se Copa Amèrica, en honor del vaixell vencedor i la seva tripulació.

La vela consisteix a moure un vaixell aprofitant únicament la força del vent. Dominar unes condicions sempre canviants requereix una gran habilitat i experiència per part dels atletes. En les proves olímpiques s'apliquen les regles de la Federació Internacional de Vela, World Sailing. Les competicions es componen de regates en flota en les quals tots els competidors surten i naveguen junts. En els Jocs de Tòquio 2020 va haver-hi deu esdeveniments, entre ells el windsurf RS:X, nacra 17 mixt, 49ers i 470. Les diferents disciplines de la vela evolucionen constantment i els vaixells són dissenyats cada vegada més petits i lleugers. Per tant, això exigeix cada vegada més de les capacitats atlètiques i tècniques dels regatistes. En els Jocs Olímpics de 2024, dues noves proves tindran el seu lloc per primera vegada: iQFOil (que substitueix a RS:X en la disciplina del windsurf) i el kiteboarding.

La vela ha format part del programa de totes les edicions dels Jocs Olímpics de l'era moderna des de 1900, amb excepció dels Jocs de la primera olimpíada de 1896 (en la qual el mal clima va obligar a cancel·lar la competició) i els Jocs Olímpics de 1904 en Sant Lluís (no estava inclosa). Des de la primera competició olímpica de vela a París 1900, les diferents categories de la competició no han deixat d'evolucionar. Els diferents esdeveniments s'organitzen per la classe de monotips (és a dir, per la seva grandària i el seu pes).


El 12 de novembre de 1973 va néixer a Barcelona la Sandra Azón Canalda. És una regatista catalana, ja retirada. Membre del Club Nàutic el Masnou, va ser campiona d'Espanya en classe 420 juntament amb la seva germana Mònica el 1989. Posteriorment, va competir en la classe 470 amb Natalia Via Dufresne, aconseguint el Campionat d'Europa el 2003 i dues medalles de bronze el 2000 i 2001, així com dues medalles de bronze al Campionat del Món de 2000 i 2001. En la classe Yngling, amb la seva germana Mònica i Graciela Pisonero, va aconseguir dos Campionats del món, 2002 i 2006, i un d'Europa, 2006. També va competir en els Jocs Olímpics de Sidney 2000, Atenes 2004, aconseguint la medalla de plata juntament amb Natàlia Via-Dufresne en la classe 470, i Pequín 2008. D'altra banda, ha participat en diverses competicions amb l'Azón Team, arribant a ser primera del rànquing mundial de la Federació Internacional de Vela. Entre d'altres reconeixements, ha rebut el World Sailor of the Year Award de la ISAF el 1996, la medalla del Comitè Olímpic Espanyol el 2005 i el premi Esportista català de l'any 2006.

dimecres, 18 de setembre del 2024

18 de setembre 1959 Neix José Luis Doreste 1971 Neix Lance Amstrong 1989 Neix Serge Ibaka


Avui vela, ciclisme i bàsquet. Llums i ombres de l’esport i novament tot homes...


El 18 de setembre de 1959 va néixer a Las Palmas de Gran Canaria José Luis Doreste Blanco.  És un esportista que va competir en vela en les classes Star i Finn. Pertany a una família de regatistes, en la qual han destacat el seu germà petit Luis, bicampió olímpic, i els seus germans Manuel i Gustavo. Després de la seva carrera esportiva, ha exercit en la seva professió de metge esportiu. Va participar en cinc Jocs Olímpics d'Estiu, obtenint una medalla d'or a Seül 1988 en la classe Finn, el 12è lloc a Mont-real 1976 (Finn), el 17è a Moscou 1980 (Finn), el setè a Los Angeles 1984 (Star) i el setè a Atlanta 1996 (Star). Va guanyar tres medalles en el Campionat Mundial de Finn entre els anys 1977 i 1987, i una medalla d'or en el Campionat Europeu de Finn de 1988. A més va obtenir dues medalles d'or en el Campionat Mundial de Star, en els anys 1982 i 1983, i dues medalles en el Campionat Europeu de Star, or en 1982 i plata en 1993.


El 17 de setembre de 1971 va néixer a  Texas en Lance Armstrong. És un ciclista americà  retirat. Pel dopatge, que ell mateix va reconèixer, va ser el corredor que més vegades havia guanyat el Tour de França, aconseguint el triomf en set edicions consecutives, entre l'any 1999 i el 2005, fins que fou desposseït de totes les seves victòries per decisió de l'Agència Antidopatge dels Estats Units, posteriorment confirmada per la Unió Ciclista Internacional (UCI). Immediatament després de la seva setena victòria el juliol del 2005, anuncià la seva retirada del ciclisme professional. Tanmateix, després de tres anys lluny del ciclisme (però mantenint-se en forma corrent maratons i curses de mountain bike) el ciclista nord-americà feu públic el 9 de setembre del 2008 que pensava tornar a córrer de manera professional, amb l'objectiu de guanyar un vuitè Tour de França i despertar la consciència sobre la lluita contra el càncer. Armstrong participà en les edicions de 2009 i 2010, retirant-se finalment el 16 de febrer de 2011 quan hagué d'enfrontar-se a una sèrie de denúncies per dopatge. El 24 d'agost de 2012 anuncià oficialment que no pensava seguir amb la seva defensa per aquest cas, quedant automàticament desposseït dels set Tours que havia guanyat i de la medalla de bronze dels Jocs Olímpics del 2000. Va ser un cas de dopatge que va trasbalsar el món de l’esport. 


El 18 de setembre va néixer a 1989 en Serge Ibaka a Brazzaville. És un jugador de bàsquet congolès nacionalitzat espanyol (des de 2011). Juga al Real Madrid de la Lliga ACB, on ocupa la posició d'aler-pivot. Va jugar a l'NBA, sent escollit en la posició número 24 de la primera ronda del Draft del 2008 pels Oklahoma City Thunder (antigament coneguts com a Seattle Supersonics). La temporada 2018-2019 va ser campió de l'NBA amb els Toronto Raptors.