26 d'octubre 1905 independència de Suècia i Noruega

Suècia i Noruega són dos països nòrdics situats en la península escandinava. En sabeu alguna cosa d’aquests països?  Sabeu que van formar part d’una unió del 1814 a 1905? Avui recordem el final d’aquesta etapa. Tal dia com avui, el 26 d’octubre de 1905 es van separar, es van independitzar Suècia i Noruega. Avui veurem unes pinzellades d’aquests llunyans països.

Noruega, després de la Segona Guerra Mundial, va experimentar un creixement econòmic accelerat, en especial arran del descobriment dels dipòsits de petroli trobats al començament dels anys setanta. En l'actualitat és un dels països més rics del món, amb les reserves per càpita més grans de qualsevol nació. 

Noruega és el setè exportador de petroli més gran del món, i la indústria petroliera representa un quart del seu producte interior brut. Arran de l'actual crisi financera de 2007-2009, els banquers han considerat que la corona noruega és una de les monedes més sòlides del món.

Noruega va ser el segon exportador més gran de mariscs (en valor, després de la República Popular de la Xina) el 2006. Altres indústries importants són el processament d'aliments, la construcció de vaixells, la indústria química, la mineria, la pesca, i la producció de paper. Noruega té un model de benestar escandinau amb assistència humanitària universal, educació superior subvencionada i un sistema de seguretat social complet. Noruega va ocupar la primera posició en desenvolupament humà del 2001 al 2006. També va ser catalogat com el país més pacífic en l'Índex Global de Pau el 2007. La seva capital és Oslo.

Noruega és una monarquia constitucional, parlamentària i hereditària, en què el rei Harald V és el cap d'Estat.

Suècia, amb 450 mil quilòmetres quadrats, és el tercer país més gran de la Unió Europea en superfície. Té una població total de 9,2 milions d'habitants. Al voltant del 85% de la població viu en àrees urbanes. La capital de Suècia és Estocolm, la qual és també la ciutat més poblada, amb 1,3 milions d'habitants, i 2 milions a l'àrea metropolitana. Les següents ciutats més grans són Göteborg i Malmö.

Suècia és una monarquia constitucional amb un sistema parlamentari de govern i una economia altament desenvolupada. Ocupa la primera posició de l'Índex de Democràcia de The Economist i la setena de l'índex de desenvolupament humà de les Nacions Unides. Suècia ha estat un membre de la Unió Europea des de l'1 de gener de 1995.

26 d'octubre 1905 independència de Noruega i Suècia

Suècia i Noruega són dos països nòrdics situats en la península escandinava. En sabeu alguna cosa d’aquests països?  Sabeu que van formar part d’una unió del 1814 a 1905? Avui recordem el final d’aquesta etapa. Tal dia com avui, el 26 d’octubre de 1905 es van separar, es van independitzar Suècia i Noruega. Avui veurem unes pinzellades d’aquests llunyans països.

Noruega, després de la Segona Guerra Mundial, va experimentar un creixement econòmic accelerat, en especial arran del descobriment dels dipòsits de petroli trobats al començament dels anys setanta. En l'actualitat és un dels països més rics del món, amb les reserves per càpita més grans de qualsevol nació. Noruega és el setè exportador de petroli més gran del món, i la indústria petroliera representa un quart del seu producte interior brut. Arran de l'actual crisi financera de 2007-2009, els banquers han considerat que la corona noruega és una de les monedes més sòlides del món.

Noruega va ser el segon exportador més gran de mariscs (en valor, després de la República Popular de la Xina) el 2006. Altres indústries importants són el processament d'aliments, la construcció de vaixells, la indústria química, la mineria, la pesca, i la producció de paper. Noruega té un model de benestar escandinau amb assistència humanitària universal, educació superior subvencionada i un sistema de seguretat social complet. Noruega va ocupar la primera posició en desenvolupament humà del 2001 al 2006. També va ser catalogat com el país més pacífic en l'Índex Global de Pau el 2007. La seva capital és Oslo.

Noruega és una monarquia constitucional, parlamentària i hereditària, en què el rei Harald V és el cap d'Estat.

Suècia, amb 450 mil quilòmetres quadrats, és el tercer país més gran de la Unió Europea en superfície. Té una població total de 9,2 milions d'habitants. Al voltant del 85% de la població viu en àrees urbanes. La capital de Suècia és Estocolm, la qual és també la ciutat més poblada, amb 1,3 milions d'habitants, i 2 milions a l'àrea metropolitana. Les següents ciutats més grans són Göteborg i Malmö.

Suècia és una monarquia constitucional amb un sistema parlamentari de govern i una economia altament desenvolupada. Ocupa la primera posició de l'Índex de Democràcia de The Economist i la setena de l'índex de desenvolupament humà de les Nacions Unides. Suècia ha estat un membre de la Unió Europea des de l'1 de gener de 1995.

26 d'octubre 1905 independència de Suècia i Noruega

Suècia i Noruega són dos països nòrdics situats en la península escandinava. En sabeu alguna cosa d’aquests països?  Sabeu que van formar part d’una unió del 1814 a 1905? Avui recordem el final d’aquesta etapa. Tal dia com avui, el 26 d’octubre de 1905 es van separar, es van independitzar Suècia i Noruega. Avui veurem unes pinzellades d’aquests llunyans països.

Noruega, després de la Segona Guerra Mundial, va experimentar un creixement econòmic accelerat, en especial arran del descobriment dels dipòsits de petroli trobats al començament dels anys setanta. En l'actualitat és un dels països més rics del món, amb les reserves per càpita més grans de qualsevol nació. Noruega és el setè exportador de petroli més gran del món, i la indústria petroliera representa un quart del seu producte interior brut. Arran de l'actual crisi financera de 2007-2009, els banquers han considerat que la corona noruega és una de les monedes més sòlides del món.

Noruega va ser el segon exportador més gran de mariscs (en valor, després de la República Popular de la Xina) el 2006. Altres indústries importants són el processament d'aliments, la construcció de vaixells, la indústria química, la mineria, la pesca, i la producció de paper. Noruega té un model de benestar escandinau amb assistència humanitària universal, educació superior subvencionada i un sistema de seguretat social complet. Noruega va ocupar la primera posició en desenvolupament humà del 2001 al 2006. També va ser catalogat com el país més pacífic en l'Índex Global de Pau el 2007. La seva capital és Oslo.

Noruega és una monarquia constitucional, parlamentària i hereditària, en què el rei Harald V és el cap d'Estat.

Suècia, amb 450 mil quilòmetres quadrats, és el tercer país més gran de la Unió Europea en superfície. Té una població total de 9,2 milions d'habitants. Al voltant del 85% de la població viu en àrees urbanes. La capital de Suècia és Estocolm, la qual és també la ciutat més poblada, amb 1,3 milions d'habitants, i 2 milions a l'àrea metropolitana. Les següents ciutats més grans són Göteborg i Malmö.

Suècia és una monarquia constitucional amb un sistema parlamentari de govern i una economia altament desenvolupada. Ocupa la primera posició de l'Índex de Democràcia de The Economist i la setena de l'índex de desenvolupament humà de les Nacions Unides. Suècia ha estat un membre de la Unió Europea des de l'1 de gener de 1995.

26 d'octubre 1905 independència de Suècia i Noruega

Suècia i Noruega són dos països nòrdics situats en la península escandinava. En sabeu alguna cosa d’aquests països?  Sabeu que van formar part d’una unió del 1814 a 1905? Avui recordem el final d’aquesta etapa. Tal dia com avui, el 26 d’octubre de 1905 es van separar, es van independitzar Suècia i Noruega. Avui veurem unes pinzellades d’aquests llunyans països.

Noruega, després de la Segona Guerra Mundial, va experimentar un creixement econòmic accelerat, en especial arran del descobriment dels dipòsits de petroli trobats al començament dels anys setanta. En l'actualitat és un dels països més rics del món, amb les reserves per càpita més grans de qualsevol nació. Noruega és el setè exportador de petroli més gran del món, i la indústria petroliera representa un quart del seu producte interior brut. Arran de l'actual crisi financera de 2007-2009, els banquers han considerat que la corona noruega és una de les monedes més sòlides del món.

Noruega va ser el segon exportador més gran de mariscs (en valor, després de la República Popular de la Xina) el 2006. Altres indústries importants són el processament d'aliments, la construcció de vaixells, la indústria química, la mineria, la pesca, i la producció de paper. Noruega té un model de benestar escandinau amb assistència humanitària universal, educació superior subvencionada i un sistema de seguretat social complet. Noruega va ocupar la primera posició en desenvolupament humà del 2001 al 2006. També va ser catalogat com el país més pacífic en l'Índex Global de Pau el 2007. La seva capital és Oslo.

Noruega és una monarquia constitucional, parlamentària i hereditària, en què el rei Harald V és el cap d'Estat.

Suècia, amb 450 mil quilòmetres quadrats, és el tercer país més gran de la Unió Europea en superfície. Té una població total de 9,2 milions d'habitants. Al voltant del 85% de la població viu en àrees urbanes. La capital de Suècia és Estocolm, la qual és també la ciutat més poblada, amb 1,3 milions d'habitants, i 2 milions a l'àrea metropolitana. Les següents ciutats més grans són Göteborg i Malmö.

Suècia és una monarquia constitucional amb un sistema parlamentari de govern i una economia altament desenvolupada. Ocupa la primera posició de l'Índex de Democràcia de The Economist i la setena de l'índex de desenvolupament humà de les Nacions Unides. Suècia ha estat un membre de la Unió Europea des de l'1 de gener de 1995.

21 d'octubre 1833 neix d'Alfred Nobel

Avui recordem el naixement, l’any 1833, d’Alfred Nobel.

Els Premis Nobel van ser creats en el seu testament per Alfred Nobel, inventor de la dinamita i industrial suec. La seva funció és la de premiar les persones la labor de les quals hagi sigut excel·lent al llarg de la seva vida en algun dels camps premiats. Nobel va signar el seu testament al Club Suec-Noruec de París el 27 de novembre de 1895. Es sentia culpable per la seva responsabilitat com a empresari enriquit a través d'una indústria productora de dinamita el principal mercat de la qual era la mineria, però també ho va ser la guerra. Aquesta pot haver estat la motivació principal del seu famós testament, potser lligat al costum de l'època de realitzar accions per fer transcendir el seu nom en morir.

Alfred Nobel va néixer el 21 d'octubre del 1833 a Estocolm, Suècia, a una família d'enginyers. Va ser químic, enginyer i inventor. El 1895 Nobel va comprar la companyia Bofors dedicada a la indústria metal·lúrgica i a la fabricació d'armament, i sota la seva direcció va esdevenir un dels principals fabricants d'armament. Nobel va amassar una fortuna durant la seva vida, la major part gràcies a les seves 355 invencions, d'entre les quals destaca la dinamita com la més famosa. El 1888 Nobel va tenir la desagradable sorpresa de llegir un article en un diari francès sobre la seva mort que es titulava “El mercader de la mort és mort”. El diari l'havia confós amb el seu germà Ludvig que era qui realment havia mort a Cannes. Nobel va quedar decebut amb el que havia llegit i preocupat per com seria recordat. Aquest incident li va servir d'inspiració per canviar el seu testament. Alfred Nobel va morir el 10 de desembre del 1896 a la seva casa de San Remo, Itàlia, a l'edat de 63 anys a causa d'una hemorràgia cerebral.

Per a sorpresa de molts, al seu darrer testament demanava que la seva fortuna fos utilitzada per crear una sèrie de premis per a aquells que confereixin el “major benefici a la humanitat” en els camps de la física, la química, la pau, la fisiologia o la medicina i la literatura. Nobel va escriure diversos testaments al llarg de la seva vida. L'últim va ser escrit un any abans de morir, signat al Club Suec-Noruec de París el 27 de novembre del 1895. Nobel va donar el 94% dels seus béns, 31 milions de corones sueques, per a crear els cinc Premis. A causa del nivell d'escepticisme que envoltava el testament no va ser fins al 26 d'abril del 1897 que va ser aprovat pel Parlament de Noruega. Els executors del testament van crear la Fundació Nobel (Nobelstiftelsen) per tenir cura de la fortuna de Nobel i organitzar els premis.

Els membres del Comitè Nobel de Noruega que havien d'atorgar el Premi de la Pau van ser nomenats poc després que el testament fos aprovat pel Parlament Noruec. Les altres organitzacions que havien d'atorgar els altres premis ho van fer a continuació: l'Institut Karolinska, el 7 de juny, l'Acadèmia Sueca el 9 de juny, i la Reial Acadèmia Sueca de Ciències l'11 de juny. La Fundació Nobel va arribar a un acord sobre les directrius que s'havien de seguir per atorgar els premis. L'any 1900 la Fundació Nobel va adoptar uns nous estatuts que van ser promulgats pel rei Òscar II. El 1905 es va dissoldre la unió entre Suècia i Noruega i la responsabilitat de la concessió de Premis Nobel es va dividir entre els dos països. El Comitè Nobel de Noruega es va convertir en l'encarregat d'atorgar el Premi Nobel de la Pau mentre les institucions sueques seguien sent les responsables dels altres premis.

La primera cerimònia d'entrega dels Premis Nobel es va celebrar en la Reial Acadèmia Sueca de Música d'Estocolm (Suècia) el 1901. L'entrega dels mateixos es realitza pel Rei de Suècia i, a més del seu prestigi, suposa l'entrega de 10 milions de corones sueques (una mica més d'un milió d'euros). La finalitat d'aquesta suma és evitar les preocupacions econòmiques del guardonat perquè així pugui desenvolupar millor els seus futurs treballs.

Els premis es concedeixen en una cerimònia celebrada anualment a la Sala de Concerts d'Estocolm, i després es fa el sopar a l'Ajuntament el 10 de desembre, data en què Alfred Nobel va morir. El lliurament del Premi Nobel de la Pau es realitza a Oslo, Noruega. Els noms dels premiats, però, solen anunciar-los a l'octubre els diversos comitès i institucions que actuen com tribunals de selecció dels premis.

Els Nobels 2015 són: Svetlana Aleksiévitx el Nobel de Literatura; Arthur B. McDonald i Takaaki Kajita el Nobel de Física; Paul L. Modrich, Tomas Lindahl i Aziz Sancar el Nobel de Química; Satoshi Omura, Tu Youyou i William C. Campbell el Nobel de Medicina; Angus Deaton el Nobel d'Economia. Encara no s’ha fet saber el Premi Nobel de la Pau d’enguany.

24 d'abril 1479 mor de Jorge Manrique 1854 casament de Sissi emperadriu 1884 neix l'inventor de la cremallera moderna

Avui tres temes molt diferents relacionats amb les emocions: literatura castellana, política i cinema, i vida quotidiana.

Tal dia com avui de l’any 1479 va morir Jorge Manrique a Santa María del Campo, província de Conca (Cuenca-Espanya). Jorge Manrique va ser un cavaller i poeta espanyol pertanyent a una família de noble llinatge castellà. Fill de don Rodrigo Manrique, a qui va dedicar els seus "Coplas a la muerte de mi padre, el maestro don Rodrigo", la més famosa elegia de la literatura espanyola. Una elegia és un tipus de poema líric destinat a lamentar-se per una pèrdua que pot ser la mort d'algú estimat, el pas del temps des d'una etapa feliç, la constatació de la vellesa o el mal o la desaparició de qualsevol idea positiva. També es conserven altres quaranta-vuit poemes seus.

Al 1854, a Viena (Àustria), se celebra el fastuós casament de l'emperador austríac de 23 anys Francisco José I i la princesa bavaresa Elizabeth, més coneguda per Sissí, de la mateixa edat. Va ser una sonada història d’amor que es va reflectir en la literatura i en el cinema.

L’any 1884 va néixer a Suècia, a  Jönköping, l'inventor de la cremallera. Gideon Sundback, va ser l’inventor que el 1913 va patentar la cremallera moderna, que millorava a la de 1893 de Whitcomb Judson. Va millorar el seu invent i es va casar amb la seva filla. Fins a l’arribada de la cremallera els tancaments es feien només amb botons, gafets, cordills... L'ús de la cremallera es va fer corrent durant la I Guerra Mundial.