4 de setembre 1882 Primer carrer il·luminat amb electricitat 1888 Patentats Càmara i rodet Kodak 1985 Descobriment de Carboni en estat pur

Avui els protagonistes són les ciències aplicades i l’astofísica.

Tal dia com avui de 1882 A Nova York (EE.UU.), amb un gran èxit i admiració general Pearl Street es converteix en el primer carrer il·luminat artificialment amb electricitat del món. Edison va ser el responsable de posar 7.200 làmpades i construir una estació elèctrica de 900 CV de potencia per mantenir-les enceses.

Per valorar el següent protagonista haurem de fer una mica d’Història i preguntar als pares i als avis perquè en l’actualitat fora dels apassionats de la fotografia clàssica ja no trobem rodets de fotografies. Tal dia com avui de 1888, George Eastman va patentar el primer rodet de fotografies i la càmara Kodak. Avui fem fotografies i les veiem en el mòbil. Són en color i poques persones les passen al paper. Però a mitjans del segle passat teníem un aparell únicament per fer fotografies: la càmera fotogràfica. Primer compraves un rodet, prèviament havies decidit si voldries fer fotografies en blanc i negre o en color perquè eren diferents. Anaves fent les fotografies al llarg del temps, els rodets eren de 24 o 36 exposicions. Quan havies fet totes les fotos es portaven a revelar. No era barat i per tant es feien comptades fotografies, de moments especials. El dependent de la botiga de fotografia agafava els rodets i els revelava o els portava a revelar. Al cap d’una setmana ja els podies anar a buscar i descobries moltes vegades que les fotografies havien quedat mogudes... i no es podien repetir. Ara, sembla ciència ficció perquè les veiem al moment i les repetim si no ens agraden o son millorables. Fem mil fotos amb els mòbils i no tenim aquells àlbums que hi ha, potser a casa dels avis... Potser val la pena pensar en quin us fem de les fotografies personals...        

Tal dia com avui de l’any 1985 a la Universitat Arrissi de Houston, Texas (els EUA), l’astroquímic Harry Kroto, al costat dels investigadors nord-americans Richard Smalley i Robert Curl, dos estudiants de postgrau, realitzen experiments tractant de convertir carboni gasós en partícules, fenomen que es produeix en les estrelles, i descobreixen casualment una nova forma de carboni en estat pur. Fins a aquest moment, tan sols es coneixen dues formes al·lotròpiques del carboni elemental: el grafit i el diamant. Aquest important descobriment obre un nou camp per a possibles aplicacions i així fabricar nous tipus de polímers, superconductors, estructures amb metalls o amb altres àtoms atrapats dins d'aquests agrupaments de carboni, a més de nous catalitzadors, productes farmacèutics i altres possibles aplicacions industrials en les quals s'obre una porta al desenvolupament de la nanotecnologia. En 1996, Kroto, Smalley i Curl es veuran agraciats amb la glòria del Premi Nobel de Química pel descobriment dels fullerens.

La imatge d’avui és una correspon al rodet Kodak. La botiga de fotos quan ens revelaven les fotos ens donaven les fotografies en paper i també els negatius.

4 de setembre 1882 Pearl Street primer carrer amb enllumenat elèctric 2016 canonització de Teresa de Calcuta

Avui parlem d’enllumenat públic i d’una persona que ha deixat una gran estela.

Un dels primers usos que els humans van donar al foc va ser la il·luminació, que va poder fer-lo servir mitjançant torxes per il·luminar alguns llocs. Com que aquest sistema era molest i poc durador van anar apareixent làmpades amb diferents olis i metxes que permetien il·luminar durant més temps i de forma més còmoda. Les primeres ordenances sobre enllumenat públic que es coneixen daten del segle XVI. A França, els veïns estaven obligats (1524) a penjar una llum a la porta de casa i fins a l'any 1558 no es van col·locar fanals a les cantonades dels carrers. L'any 1662, l'abat Laudatio Carraffa va organitzar un cos de vigilància nocturna encarregat d'encendre i apagar els fanals. L'any 1667, el tinent de policia Le Reynier va reformar i va fixar l'enllumenat públic. Un dels seus successors, Sartines, va introduir l'ús de reflectors o reverbers i el 1818 va ser adoptat el gas, que més tard es va anar estenent a altres ciutats importants del món. La primera utilització de l'enllumenat de gas per a l'enllumenat públic va ser l'any 1807, quan Frederick Albert Winsor va il·luminar un dels costats del carrer Pall Mall de Londres, després de millorar el sistema que anys abans havia investigat el francès Philippe Lebon. Els primers fanals de gas requerien que un fanaler recorregués els carrers al vespre per anar encenent-los, però anys després es van començar a emprar dispositius d'encesa automàtica que agafaven la flama en activar el pas de gas.

El quatre de setembre de 1882 a Nova York (EUA), amb enorme èxit i admiració general, el carrer Pearl Street, a Manhattan es converteix en el primer carrer il·luminat amb energia elèctrica del món. 7.200 llums i una estació elèctrica de 900 CV de potència concebuda per Edison en són els responsables.

El 18 de desembre de 2015, el papa Francesc va signar el decret que reconeixia un segon miracle per intercessió de la beata Teresa de Calcuta, la qual cosa equival a la proclamació de la seva canonització. La cerimònia oficial tingué lloc al Vaticà el 4 de setembre de 2016, el diumenge més proper a l'aniversari de la seva mort. Era el diumenge més proper a la seva mort que es va produir el 5 de setembre de 1997.

El seu nom era Agnes Gonxha Bojaxhiu, va ser una monja catòlica d'ètnia albanesa, naturalitzada índia, que fundà la congregació de les Missioneres de la Caritat a Calcuta el 1950. Durant més de 45 anys va atendre pobres, malalts, orfes i moribunds, al mateix temps que guiava l'expansió de la seva congregació, inicialment a l'Índia i després en altres països del món. Després de la seva mort, va ser beatificada per l'Església Catòlica Romana pel papa Joan Pau II, que li atorgà el títol de beata Teresa de Calcuta.

Agnes descobrí la seva vocació des de ben jove: el 1928 ja havia decidit que estava destinada a la vida religiosa. Va ser llavors quan va optar per canviar el seu nom a «Teresa» en referència a la santa patrona dels missioners, Teresa de Lisieux. Tot i que va dedicar els següents 20 anys a l'ensenyança en el convent irlandès de Loreto, va començar a preocupar-se pels malalts i pels pobres de la ciutat de Calcuta, cosa que la va portar a fundar una congregació amb l'objectiu d'ajudar els marginats de la societat, primordialment malalts, pobres i persones que no tenien llar.

Durant la dècada de 1970 era coneguda internacionalment i havia adquirit una reputació de persona humanitària i defensora dels pobres i indefensos, en part pel documental i llibre "Something Beautiful for God" de Malcolm Muggeridge. Va obtenir el Premi Nobel de la Pau de 1979 i el més elevat guardó civil de l'Índia, el Bharat Ratna, el 1980, per la seva labor humanitària. A aquests s'hi van sumar una desena de premis i reconeixements de primer nivell, tant nacionals com internacionals. Rebé elogis de moltes persones, governs i organitzacions. Recordo el seu enterrament on es van aplegar els més poderosos del món i els més senzills al voltant d’una persona que havia perseguit el seu somni, la seva vocació de servei, i que reposava en un senzill taüt de fusta.

Podem trobar molts escrits, frases encoratjadores que tenen per autora aquesta dona menuda i d’aspecte fràgil. Jo em quedo amb una i us animo que en cerqueu d’altres... “Difon sempre l’Amor. No hem de permetre que algú s’allunyi de la nostra presència sense sentir-se millor i més feliç”. És molt interessant, també un poema lliure sobre la Vida.

A la fotografia la veiem junt amb el Sant Pare Joan Pau II amb qui tenia una estreta amistat.

4 de setembre 1882 Pearl Street 2016 Canonització Teresa de Calcuta 2016 Desè títol del món de trial d'Antoni Bou

Normalment el nostre blog és més històric que actual però el dia d’avui té dos noms propis que brillen amb llum pròpia i un fet relacionacionat amb la il·luminació.

El quatre de setembre de 1882 a Nova York (EUA), amb enorme èxit i admiració general, Pearl Street es converteix en el primer carrer il·luminat artificialment del món. 7.200 llums i una estació elèctrica de 900 CV de potència concebuda per Edison en són els responsables.

Avui la Mare Teresa de Calcuta serà canonitzada (declarada Santa) en una celebració multitudinària al Vaticà presidida pel Sant Pare Francesc. És el diumenge més proper a la seva mort que es va produir el 5 de setembre de 1997.

El seu nom era Agnes Gonxha Bojaxhiu, va ser una monja catòlica d'ètnia albanesa, naturalitzada índia, que fundà la congregació de les Missioneres de la Caritat a Calcuta el 1950. Durant més de 45 anys va atendre pobres, malalts, orfes i moribunds, al mateix temps que guiava l'expansió de la seva congregació, inicialment a l'Índia i després en altres països del món. Després de la seva mort, va ser beatificada per l'Església Catòlica Romana pel papa Joan Pau II, que li atorgà el títol de beata Teresa de Calcuta.

Agnes descobrí la seva vocació des de ben jove: el 1928 ja havia decidit que estava destinada a la vida religiosa. Va ser llavors quan va optar per canviar el seu nom a «Teresa» en referència a la santa patrona dels missioners, Teresa de Lisieux. Tot i que va dedicar els següents 20 anys a l'ensenyança en el convent irlandès de Loreto, va començar a preocupar-se pels malalts i pels pobres de la ciutat de Calcuta, cosa que la va portar a fundar una congregació amb l'objectiu d'ajudar els marginats de la societat, primordialment malalts, pobres i persones que no tenien llar.

Durant la dècada de 1970 era coneguda internacionalment i havia adquirit una reputació de persona humanitària i defensora dels pobres i indefensos, en part pel documental i llibre "Something Beautiful for God" de Malcolm Muggeridge. Va obtenir el Premi Nobel de la Pau de 1979 i el més elevat guardó civil de l'Índia, el Bharat Ratna, el 1980, per la seva labor humanitària. A aquests s'hi van sumar una desena de premis i reconeixements de primer nivell, tant nacionals com internacionals. Rebé elogis de moltes persones, governs i organitzacions. Recordo el seu enterrament on es van aplegar els més poderosos del món i els més senzills al voltant d’una persona que havia perseguit el seu somni, la seva vocació de servei.

Podem trobar molts escrits, frases encoratjadores que tenen per autora aquesta dona menuda i d’aspecte fràgil. Jo em quedo amb una i us animo que en cerqueu d’altres... “Difon sempre l’Amor. No hem de permetre que algú s’allunyi de la nostra presència sense sentir-se millor i més feliç”. És molt interessant, també un poema lliure sobre la Vida.

L’altre nom propi d’avui és Toni Bou, és un pilot català de trial. Ha assolit 20 títols de campió del món de trial, 10 a l'aire lliure i 10 en modalitat en pista coberta, que el situen com el pilot amb més títols de la història d'aquest esport, per davant de Dougie Lampkin (que en té 7 a l'aire lliure i 5 en pista coberta) i de Jordi Tarrés amb 7 a l'aire lliure. Al mateix temps, els seus vint títols mundials superen l'antic rècord de quinze campionats mundials de motociclisme que havia ostentat durant anys Giacomo Agostini. Darrera d’aquest nou èxit del pilot de Piera hi ha unes condicions excepcionals i molta feina. Moltes hores d’entrenament físic i entrenament sobre la moto. Felicitem des d’aquestes ratlles al pilot català.