21 d'octubre 1936 Antònia Adroher, primera regidora de l'Ajuntament de Girona 1958 Neix Pilar Rahola, periodista i escriptora 1833 Neix Alfred Nobel

 

Avui tenim 55 protagonistes, però no patiu no haureu de llegir una breu biografia de totes elles. Cinquanta-tres van en el bloc de les guardonades amb el Premi Nobel. Les altres dues han estat polítiques durant un temps però també moltes altres coses...

Comencem amb Antònia Adroher. Mestra, activista, compromesa. Va ser una de les fundadores del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) i, durant la guerra civil espanyola, va ser la primera dona regidora de Cultura i Propaganda a l'Ajuntament de Girona. Ho va ser des del 21 d'octubre del 1936 fins al febrer del 1937. Des del seu càrrec va posar en pràctica un nou sistema d'educació, per mitjà del Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU), basat en una pràctica pedagògica innovadora i progressista, inspirada en els principis racionalistes del treball i de la fraternitat; això va representar en la pràctica l'organització d'una escola pública i gratuïta per a tothom, l'ensenyament en català, la cura de la mainada, els principis higienistes i de salut i la igualtat d'oportunitats per als nens i nenes a través de la coeducació. Antònia tenia 23 anys i la seva tasca a favor de l'educació a Girona va fer que cap nen es quedés sense escolaritzar en un temps molt difícil. El 1939 passà a l'exili a Tolosa de Llenguadoc i estigué en diversos camps de concentració fins que en sortir s'establí a Perpinyà. Casa seva passà a ser un centre de resistència. Va tornar a Catalunya al 1977.

Pilar Rahola i Martínez va néixer a Barcelona el 21 d'octubre de 1958. És periodista, escriptora i política catalana d'ideologia catalanista i independentista. És llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. La seva veu es fa sentir a través de les xarxes i dels mitjans de comunicació sempre compromesa amb Catalunya, els drets de les dones i Israel.

Avui recordem el naixement, l’any 1833, d’Alfred Nobel. Però com que aquest curs he dedicat el blog a les dones, parlarem de les dones que han rebut el Premi Nobel en les diferents categories: Física, Química, Literatura, Pau, Medicina o Fisiologia i, des del 1969, Economia.

El premi Nobel va ser ideat per Alfred Nobel qui, en el seu testament l'any 1895, donà gran part de la seva fortuna a una sèrie de premis en les categories esmentades anteriorment. Des del 1968 i amb motiu del 300 aniversari del Banc de Suècia i una donació d'aquest a la Fundació Nobel, s'atorga el Premi Nobel en economia. Tot i que no és oficialment un Premi Nobel, se celebra amb les mateixes condicions i característiques que els Nobels originals.

La cerimònia d'entrega del premi té lloc cada 10 de desembre a Estocolm, on s'entreguen els premis en Física, Química, Literatura, Medicina o Fisiologia i Economia. Mentre que a la capital de Noruega, Oslo, s'hi fa el lliurament del Premi Nobel de la Pau. En ambdues seus, als guanyadors se'ls lliura un diploma, una medalla i un xec.

Des de 1901, any en què s'atorgà el primer premi Nobel i fins al 2019, s'han repartit 54 premis a dones. Tenint en compte que Marie Curie fou guanyadora de dos Premis Nobel en dues ocasions diferents, això fa que hi hagi 53 dones que han guanyat aquest guardó. Malala Yousafzai és la persona més jove en haver rebut un Premi Nobel amb tan sols 17 anys el 2014, mentre que Doriss Lessing és la dona més gran en haver-lo rebut l'any 2007, amb 88 anys, però no pas la persona més gran, ja que ho fou John B. Goodenough, amb 97 anys el 2019.

La imatge d'avui és per l'Antònia Adroher, que va entendre que la política ha d'estar al servei del poble i a través de l'educació és el millor servei que es pot fer a la societat.

21 d'octubre 1833 Neix Alfred Nobel

Avui recordem el naixement, l’any 1833, d’Alfred Nobel.

Els Premis Nobel van ser creats en el seu testament per Alfred Nobel, inventor de la dinamita i industrial suec. La seva funció és la de premiar les persones la labor de les quals hagi sigut excel·lent al llarg de la seva vida en algun dels camps premiats. Nobel va signar el seu testament al Club Suec-Noruec de París el 27 de novembre de 1895. Es sentia culpable per la seva responsabilitat com a empresari enriquit a través d'una indústria productora de dinamita el principal mercat de la qual era la mineria, però també ho va ser la guerra. Aquesta pot haver estat la motivació principal del seu famós testament, potser lligat al costum de l'època de realitzar accions per fer transcendir el seu nom en morir.

Alfred Nobel va néixer el 21 d'octubre del 1833 a Estocolm, Suècia, a una família d'enginyers. Va ser químic, enginyer i inventor. El 1895 Nobel va comprar la companyia Bofors dedicada a la indústria metal·lúrgica i a la fabricació d'armament, i sota la seva direcció va esdevenir un dels principals fabricants d'armament. Nobel va amassar una fortuna durant la seva vida, la major part gràcies a les seves 355 invencions, d'entre les quals destaca la dinamita com la més famosa. El 1888 Nobel va tenir la desagradable sorpresa de llegir un article en un diari francès sobre la seva mort que es titulava “El mercader de la mort és mort”. El diari l'havia confós amb el seu germà Ludvig que era qui realment havia mort a Cannes. Nobel va quedar decebut amb el que havia llegit i preocupat per com seria recordat. Aquest incident li va servir d'inspiració per canviar el seu testament. Alfred Nobel va morir el 10 de desembre del 1896 a la seva casa de San Remo, Itàlia, a l'edat de 63 anys a causa d'una hemorràgia cerebral.

Per a sorpresa de molts, al seu darrer testament demanava que la seva fortuna fos utilitzada per crear una sèrie de premis per a aquells que confereixin el “major benefici a la humanitat” en els camps de la física, la química, la pau, la fisiologia o la medicina i la literatura. Nobel va escriure diversos testaments al llarg de la seva vida. L'últim va ser escrit un any abans de morir, signat al Club Suec-Noruec de París el 27 de novembre del 1895. Nobel va donar el 94% dels seus béns, 31 milions de corones sueques, per a crear els cinc Premis. A causa del nivell d'escepticisme que envoltava el testament no va ser fins al 26 d'abril del 1897 que va ser aprovat pel Parlament de Noruega. Els executors del testament van crear la Fundació Nobel (Nobelstiftelsen) per tenir cura de la fortuna de Nobel i organitzar els premis.

Els membres del Comitè Nobel de Noruega que havien d'atorgar el Premi de la Pau van ser nomenats poc després que el testament fos aprovat pel Parlament Noruec. Les altres organitzacions que havien d'atorgar els altres premis ho van fer a continuació: l'Institut Karolinska, el 7 de juny, l'Acadèmia Sueca el 9 de juny, i la Reial Acadèmia Sueca de Ciències l'11 de juny. La Fundació Nobel va arribar a un acord sobre les directrius que s'havien de seguir per atorgar els premis. L'any 1900 la Fundació Nobel va adoptar uns nous estatuts que van ser promulgats pel rei Òscar II. El 1905 es va dissoldre la unió entre Suècia i Noruega i la responsabilitat de la concessió de Premis Nobel es va dividir entre els dos països. El Comitè Nobel de Noruega es va convertir en l'encarregat d'atorgar el Premi Nobel de la Pau mentre les institucions sueques seguien sent les responsables dels altres premis.

La primera cerimònia d'entrega dels Premis Nobel es va celebrar en la Reial Acadèmia Sueca de Música d'Estocolm (Suècia) el 1901. L'entrega dels mateixos es realitza pel Rei de Suècia i, a més del seu prestigi, suposa l'entrega de 10 milions de corones sueques (una mica més d'un milió d'euros). La finalitat d'aquesta suma és evitar les preocupacions econòmiques del guardonat perquè així pugui desenvolupar millor els seus futurs treballs.

Els premis es concedeixen en una cerimònia celebrada anualment a la Sala de Concerts d'Estocolm, i després es fa el sopar a l'Ajuntament el 10 de desembre, data en què Alfred Nobel va morir. El lliurament del Premi Nobel de la Pau es realitza a Oslo, Noruega. Els noms dels premiats, però, solen anunciar-los a l'octubre els diversos comitès i institucions que actuen com tribunals de selecció dels premis.

21 d'octubre 1833 Neix Alfred Nobel 1846 Neix Edmondo de Amicis

 

Alfred Bernhard Nobel va néixer a Estocolm el 21 d'octubre de 1833. Va ser químic i enginyer suec. Va inventar i patentar  la dinamita.  Gràcies a la fabricació industrial de dinamita i altres explosius, i a l'explotació de pous de petroli a Bakú, en la posada en marxa dels quals prengué part activament conjuntament amb els seus germans, amassà una gran fortuna.

El 27 de novembre de 1895 al Club Suec-Noruec de París, Nobel redactà el seu testament, en el qual explicitava la voluntat que l'estat suec establís el Premi Nobel després de la seva mort i que seria concedit sense distinció de nacionalitat a persones que hagin demostrat al llarg de la seva vida excel·lència en algun dels camps premiats. Es van crear els Premis Nobel de Física, Química, Pau, Fisiologia o Medicina i Literatura. Se sentia culpable per la seva responsabilitat com a empresari enriquit a través d'una indústria productora de dinamita el principal mercat de la qual era la mineria, però també la guerra. Aquesta pot haver estat la motivació principal del seu famós testament, potser lligat al costum de l'època de realitzar accions per fer transcendir el seu nom en morir.

Des de la primera entrega d’aquests premis el 1901 només vuit persones amb nacionalitat espanyola han rebut aquest guardó: sis de literatura i dos de medicina. Aquests són els Premis Nobel espanyols. Els de Literatura són: José Echegaray (1904), Jacinto Benavente (1922), Juan Ramón Jiménez (1956), Vicente Aleixandre (1977), Camilo José Cela (1989), Mario Vargas Llosa (2010). Aquest últim és nascut al Perú però té també nacionalitat espanyola. Els dos de Medicina són Santiago Ramón y Cajal (1906) per la morfologia i processos connectius de les neurones o cèl·lules nervioses; i Severo Ochoa (1959) per l’estudi del metabolisme energètic amb especial atenció a les molècules fosforitzades.

Tal dia com avui del 1846 va neixer Edmondo de Amicis, escriptor italià. La seva obra més coneguda és “Corazón” (Cuore) en la que es troba inclosa la història “De los Apeninos a los Andes”, la història de Marco que es va fer molt popular i coneguda de forma independient al llibre. Tinc un record d’infantesa relacionat amb aquest llibre. Quan feiem Cinquè de Primària teniem classe de costura i mentre fèiem les labors la mestra, la Srta. Amparo, ens llegia llibres. Un d’ells va ser aquest Corazón de Edmundo de Amicis  (ens el llegíen en castellà perquè tot l’ensenyament en aquell moment era en castellà) i recordo que hi havia dies que algunes havíem de parar de cosir perquè ens emocionava el text. Recordo les descripcions dels paisatges i de les persones que aconseguien que poguéssim imaginar-ho i fer-ho nostre. Quants anys, quants records... Quan un llibre està ben escrit i ben llegit...

21 d'octubre 1833 neix d'Alfred Nobel

Avui recordem el naixement, l’any 1833, d’Alfred Nobel.

Els Premis Nobel van ser creats en el seu testament per Alfred Nobel, inventor de la dinamita i industrial suec. La seva funció és la de premiar les persones la labor de les quals hagi sigut excel·lent al llarg de la seva vida en algun dels camps premiats. Nobel va signar el seu testament al Club Suec-Noruec de París el 27 de novembre de 1895. Es sentia culpable per la seva responsabilitat com a empresari enriquit a través d'una indústria productora de dinamita el principal mercat de la qual era la mineria, però també ho va ser la guerra. Aquesta pot haver estat la motivació principal del seu famós testament, potser lligat al costum de l'època de realitzar accions per fer transcendir el seu nom en morir.

Alfred Nobel va néixer el 21 d'octubre del 1833 a Estocolm, Suècia, a una família d'enginyers. Va ser químic, enginyer i inventor. El 1895 Nobel va comprar la companyia Bofors dedicada a la indústria metal·lúrgica i a la fabricació d'armament, i sota la seva direcció va esdevenir un dels principals fabricants d'armament. Nobel va amassar una fortuna durant la seva vida, la major part gràcies a les seves 355 invencions, d'entre les quals destaca la dinamita com la més famosa. El 1888 Nobel va tenir la desagradable sorpresa de llegir un article en un diari francès sobre la seva mort que es titulava “El mercader de la mort és mort”. El diari l'havia confós amb el seu germà Ludvig que era qui realment havia mort a Cannes. Nobel va quedar decebut amb el que havia llegit i preocupat per com seria recordat. Aquest incident li va servir d'inspiració per canviar el seu testament. Alfred Nobel va morir el 10 de desembre del 1896 a la seva casa de San Remo, Itàlia, a l'edat de 63 anys a causa d'una hemorràgia cerebral.

Per a sorpresa de molts, al seu darrer testament demanava que la seva fortuna fos utilitzada per crear una sèrie de premis per a aquells que confereixin el “major benefici a la humanitat” en els camps de la física, la química, la pau, la fisiologia o la medicina i la literatura. Nobel va escriure diversos testaments al llarg de la seva vida. L'últim va ser escrit un any abans de morir, signat al Club Suec-Noruec de París el 27 de novembre del 1895. Nobel va donar el 94% dels seus béns, 31 milions de corones sueques, per a crear els cinc Premis. A causa del nivell d'escepticisme que envoltava el testament no va ser fins al 26 d'abril del 1897 que va ser aprovat pel Parlament de Noruega. Els executors del testament van crear la Fundació Nobel (Nobelstiftelsen) per tenir cura de la fortuna de Nobel i organitzar els premis.

Els membres del Comitè Nobel de Noruega que havien d'atorgar el Premi de la Pau van ser nomenats poc després que el testament fos aprovat pel Parlament Noruec. Les altres organitzacions que havien d'atorgar els altres premis ho van fer a continuació: l'Institut Karolinska, el 7 de juny, l'Acadèmia Sueca el 9 de juny, i la Reial Acadèmia Sueca de Ciències l'11 de juny. La Fundació Nobel va arribar a un acord sobre les directrius que s'havien de seguir per atorgar els premis. L'any 1900 la Fundació Nobel va adoptar uns nous estatuts que van ser promulgats pel rei Òscar II. El 1905 es va dissoldre la unió entre Suècia i Noruega i la responsabilitat de la concessió de Premis Nobel es va dividir entre els dos països. El Comitè Nobel de Noruega es va convertir en l'encarregat d'atorgar el Premi Nobel de la Pau mentre les institucions sueques seguien sent les responsables dels altres premis.

La primera cerimònia d'entrega dels Premis Nobel es va celebrar en la Reial Acadèmia Sueca de Música d'Estocolm (Suècia) el 1901. L'entrega dels mateixos es realitza pel Rei de Suècia i, a més del seu prestigi, suposa l'entrega de 10 milions de corones sueques (una mica més d'un milió d'euros). La finalitat d'aquesta suma és evitar les preocupacions econòmiques del guardonat perquè així pugui desenvolupar millor els seus futurs treballs.

Els premis es concedeixen en una cerimònia celebrada anualment a la Sala de Concerts d'Estocolm, i després es fa el sopar a l'Ajuntament el 10 de desembre, data en què Alfred Nobel va morir. El lliurament del Premi Nobel de la Pau es realitza a Oslo, Noruega. Els noms dels premiats, però, solen anunciar-los a l'octubre els diversos comitès i institucions que actuen com tribunals de selecció dels premis.

Els Nobels 2015 són: Svetlana Aleksiévitx el Nobel de Literatura; Arthur B. McDonald i Takaaki Kajita el Nobel de Física; Paul L. Modrich, Tomas Lindahl i Aziz Sancar el Nobel de Química; Satoshi Omura, Tu Youyou i William C. Campbell el Nobel de Medicina; Angus Deaton el Nobel d'Economia. Encara no s’ha fet saber el Premi Nobel de la Pau d’enguany.

10 de desembre 1901 atorgament dels Premis Nobel

Els Premis Nobel van ser creats en el seu testament per Alfred Nobel, inventor de la dinamita i industrial suec. La seva funció és la de premiar les persones la labor de les quals hagi sigut excel·lent al llarg de la seva vida en algun dels camps premiats. Nobel va signar el seu testament al Club Suec-Noruec de París el 27 de novembre de 1895. Se sentia culpable per la seva responsabilitat com a empresari enriquit a través d'una indústria productora de dinamita el principal mercat era la mineria, però també la guerra. Aquesta pot haver estat la motivació principal del seu famós testament, potser lligat al costum de l'època de realitzar accions per fer transcendir el seu nom en morir.

La primera cerimònia d'entrega dels Premis Nobel es va celebrar en la Reial Acadèmia Sueca de Música d'Estocolm (Suècia) tal dia com avui del 1901. L'entrega dels mateixos es realitza pel Rei de Suècia i, a més del seu prestigi, suposa l'entrega de 10 milions de corones sueques (una mica més d'un milió d'euros). La finalitat d'aquesta suma és evitar les preocupacions econòmiques del guardonat perquè així puga desenvolupar millor els seus futurs treballs.

Inicialment, el rei Òscar II no estava d'acord en donar el premi a estrangers, però es diu que va canviar d'idea en adonar-se de l'enorme potencial publicitari per al país.

Els premis es concedeixen en una cerimònia celebrada anualment a la Sala de Concerts d'Estocolm, seguint el banquet a l'ajuntament el 10 de desembre, data en què Alfred Nobel va morir. El lliurament del Premi Nobel de la Pau es realitza a Oslo, Noruega. Els noms dels premiats, però, solen anunciar-los a l'octubre els diversos comitès i institucions que actuen com tribunals de selecció dels premis.

Els diversos camps en què es concedeixen premis són els següents: Física (decidit per la Reial Acadèmia Sueca de Ciències), Química (decidit per la Reial Acadèmia Sueca de Ciències), Medicina o Fisiologia (decidit per l'Institut Karolinska), Literatura (decidit per l'Acadèmia Sueca), Pau (decidit pel Comitè Nobel Noruec del Parlament Noruec).

Mentre Alfred Nobel era viu ell mateix decidia a qui se li atorgava el premi, després les institucions van acceptar fer-ho en el seu nom.

El Premi Nobel d'Economia no està proveït dels fons amb base al "Testament de Nobel" i per tant tècnicament no és un Premi Nobel (i l'actual família Nobel no l'accepta com a tal). Però es concedeix juntament amb els altres Premis Nobel. El 1968 es va decidir no afegir cap altre premi "en memòria de Nobel" en el futur. Al febrer de 1995 es va acordar que el premi de ciències econòmiques es redefiniria com un premi en ciències socials, obrint així el Premi Nobel a grans contribucions en camps com les ciències polítiques, la psicologia i la sociologia. A més, el comitè del premi de ciències econòmiques va patir canvis perquè dos membres no economistes participessin cada any en el procés de selecció (anteriorment el comitè del premi estava compost únicament per cinc economistes).

Curiositats:

Sabeu quants espanyols han rebut algun Premi Nobel? En tenim de Literatura i de Medicina i Fisiologia.

I per què no hi ha Premi Nobel de Matemàtiques? és curiós... "ma si non e vero é ben trobato"...

10 de desembre 1901 es concedeixen per primera vegada els Premis Nobel

Els Premis Nobel van ser creats en el seu testament per Alfred Nobel, inventor de la dinamita i industrial suec. La seva funció és la de premiar les persones la labor de les quals ha estat excel.lent al llarg de la seva vida en algun dels camps premiats. Nobel va signar el seu testament al Club Suec-Noruec de París el 27 de novembre de 1895. Diuen que potser es sentia culpable per la seva responsabilitat com a empresari enriquit a través d'una indústria productora de dinamita el principal mercat de la qual era la mineria, però també la guerra. Aquesta pot haver estat la motivació principal del seu famós testament, potser també lligat al costum de l'època de realitzar accions per fer transcendir el seu nom en morir.

En el bloc han sortit ja diferents Premis Nobel com Marie Curie i els set premis Nobel espanyols i d’altres sortiran en breu com Nelson Mandela. També hem fet menció de les investigacions i els descobriments dels equips que treballen a l’Institut Pasteur que han merescut deu Premis Nobel de Fisiologia o Medecina. L’any 1983 es va guardonar Luc Montaigner i el seu equip pel descobriment del virus de la sida. El 1985 el reconeixement va ser per Pierre Tiollais i el seu equip per la vacuna contra l’hepatitis B. El 1989 va ser per Brigitte Guicquel i col.laboradors per l’elaboració d’un test de diagnòstic  ràpid de la tuberculosi.