Avui els protagonistes són les ciències aplicades i l’astofísica.
Tal dia com avui de 1882 A Nova York (EE.UU.), amb un gran èxit i admiració general Pearl Street es converteix en el primer carrer il·luminat artificialment amb electricitat del món. Edison va ser el responsable de posar 7.200 làmpades i construir una estació elèctrica de 900 CV de potencia per mantenir-les enceses.
Per valorar el següent protagonista haurem de fer una mica d’Història i preguntar als pares i als avis perquè en l’actualitat fora dels apassionats de la fotografia clàssica ja no trobem rodets de fotografies. Tal dia com avui de 1888, George Eastman va patentar el primer rodet de fotografies i la càmara Kodak. Avui fem fotografies i les veiem en el mòbil. Són en color i poques persones les passen al paper. Però a mitjans del segle passat teníem un aparell únicament per fer fotografies: la càmera fotogràfica. Primer compraves un rodet, prèviament havies decidit si voldries fer fotografies en blanc i negre o en color perquè eren diferents. Anaves fent les fotografies al llarg del temps, els rodets eren de 24 o 36 exposicions. Quan havies fet totes les fotos es portaven a revelar. No era barat i per tant es feien comptades fotografies, de moments especials. El dependent de la botiga de fotografia agafava els rodets i els revelava o els portava a revelar. Al cap d’una setmana ja els podies anar a buscar i descobries moltes vegades que les fotografies havien quedat mogudes... i no es podien repetir. Ara, sembla ciència ficció perquè les veiem al moment i les repetim si no ens agraden o son millorables. Fem mil fotos amb els mòbils i no tenim aquells àlbums que hi ha, potser a casa dels avis... Potser val la pena pensar en quin us fem de les fotografies personals...
Tal dia com avui de l’any 1985 a la Universitat Arrissi de Houston, Texas (els EUA), l’astroquímic Harry Kroto, al costat dels investigadors nord-americans Richard Smalley i Robert Curl, dos estudiants de postgrau, realitzen experiments tractant de convertir carboni gasós en partícules, fenomen que es produeix en les estrelles, i descobreixen casualment una nova forma de carboni en estat pur. Fins a aquest moment, tan sols es coneixen dues formes al·lotròpiques del carboni elemental: el grafit i el diamant. Aquest important descobriment obre un nou camp per a possibles aplicacions i així fabricar nous tipus de polímers, superconductors, estructures amb metalls o amb altres àtoms atrapats dins d'aquests agrupaments de carboni, a més de nous catalitzadors, productes farmacèutics i altres possibles aplicacions industrials en les quals s'obre una porta al desenvolupament de la nanotecnologia. En 1996, Kroto, Smalley i Curl es veuran agraciats amb la glòria del Premi Nobel de Química pel descobriment dels fullerens.
La imatge d’avui és una correspon al rodet Kodak. La botiga de fotos quan ens revelaven les fotos ens donaven les fotografies en paper i també els negatius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada