Premis Nobel espanyols

A Espanya hem tingut set Premis Nobel: cinc de Literatura i dos de Medicina.

José de Echegaray (1832-1916)

Guardonat amb el Premio Nobel de Literatura l’any 1904. Home polifacètic (va ser enginyer, matemàtic, dramaturg i escriptor) se’l coneix com el matemàtic espanyol més influent del segle XIX, amb grans treballs de Geometria. Va estrenar més de 67 obres de teatre que el van portar a rebre el Premi Nobel juntament amb l’escriptor occità Frederic Mistral.

Santiago Ramón y Cajal (1852-1934)

Guardonat amb el Premi Nobel de Medicina l’any 1906. Probablement l’investigador espanyol més influent de la història. Els seus treballs van ajudar a crear la neurologia, una disciplina nova. Va rebre el premi amb el seu gran competidor Golgi.

Jacinto Benavente (1866-1954)

Guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l’any 1922. Dramaturg que va escriure en gairebé en tots els gèneres teatrals amb un estil costumista. 

Juan Ramón Jiménez (1881-1958)

Guardonat amb el Premio Nobel de Literatura l’any 1956. La seva obra més coneguda és “Platero y yo”, de 1914, que pertany a la seva primera època més sensitiva. Desprès va tenir una època més intel.lectual marcada pel seu viatge a Amèrica i una etapa on viu el seu exili a Puerto Rico.  

Severo Ochoa (1905-1993)

Guardonat amb el Premi Nobel de Medicina l’any 1959. Exiliat als Estats Units, al 1954 va descobrir l’enzim capaç de sintetitzar el ARN accedint a la clau necessària per que desprès, en paral.lel amb Nirenberg, desxifrés el codi genètic. Va compartir el Nobel amb el seu deixeble, Kornberg. Els seus darrers anys va col.laborar en la creació de la Societat Espanyola de Bioquímica.

Vicente Aleixandre (1898-1984)

Guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l’any 1977 (que no va poder recollir personalment pel seus dèbil estat de salut). Poeta espanyol de la “Generación del 27” guanyador d’importants premis nacionals des dels anys 30, entre els que destaca el “Premio Nacional de Literatura” per  l’obra “La destrucción o el amor”. 

Camilo José Cela (1916-2002)

Guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l’any 1989. Als vint anys Cela escriví el seu primer llibre de versos, “Pisando la dudosa luz del día”. Va escriure nombroses obres de narrativa sent les més conegudes “La Colmena” (1951), “La familia de Pascual Duarte”(1942), Pabellón de reposo (1943), “Viaje a la Alcarria”(1948) d’entre altres. Va rebre diferents premis com P. de la Crítica (1956), el P. Nacional de Narrativa (1984), el P. Príncep d'Asturies de les Lletres (1987), el P. Nobel de Literatura (1989) per al qual ja havia estat proposat des de 1982, el P. Planeta (1994), i el P. Cervantes (1995). B Els que el vam veure amb vida el recordem també pel seu caràcter fort i la seva gran corpulència.