Avui el cel i la
terra s’uneixen en el nostre blog.
Charlotta Frölich
va néixer a Gävle, Suècia, el 28 de novembre de 1698. Va ser una escriptora,
historiadora, agrònoma i poetessa sueca. Va escriure poemes, històries i
treballs sobre temes polítics i científics i va ser la primera dona a ser
publicada per la Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia. De vegades va
utilitzar el pseudònim "Lotta Triven".
Tal dia com avui
de 1967 els astrònoms Jocelyn Bell i Antony Hewish descobreixen el primer
púlsar. Jocelyn Bell Burnell és una astrofísica nord-irlandesa descobridora del
primer radiosenyal d'un púlsar juntament amb el seu director de tesi, Antony
Hewish, el qual obtingué, per això, el Nobel de Física. Un púlsar (nom creat a
partir de la contracció de les paraules angleses pulsating radio source) és un
estel de neutrons en rotació altament magnetitzada que emet feixos de radiació
electromagnètica fora dels seus pols magnètics. Aquesta radiació només es pot
observar quan un feix d'emissió apunta cap a la Terra, de manera semblant a com
es pot veure un far només quan la llum apunta en la direcció d'un observador, i
és responsable de l'aparició polsosa de emissió. Les estrelles de neutrons són
molt denses i tenen períodes de rotació curts i regulars. Això produeix un
interval molt precís entre polsos que va des de mil·lisegons fins a segons per
a un púlsar individual. Els púlsars són una de les possibilitats per buscar
raigs còsmics d'alta energia. Els períodes dels púlsars els converteixen en
eines molt útils per als astrònoms. Les observacions d'un púlsar en un sistema d'estrelles
de neutrons binari es van utilitzar per confirmar indirectament l'existència de
radiació gravitatòria. Els primers planetes extrasolars es van descobrir al
voltant d'un púlsar, PSR B1257+12 l'any 1992. L'any 1983 es van detectar certs
tipus de púlsars que, en aquell moment, superaven la precisió dels rellotges
atòmics en el temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada