24 de novembre Dia de l'Orgull Primat 1974 Troben a Lucy, australopitecus afarensis

 

El vint-i-quatre de novembre recordem dos fets relacionats amb la paleontologia. Avui parlarem de la dona més antiga de totes les que han passat i passaran per aquest blog.

La paleontologia és la disciplina basada en el mètode científic que estudia el desenvolupament de la vida sobre la Terra, de plantes i animals antics, basant-se en el registre fòssil, evidència de la seva existència que s'ha conservat en fòssils. Això inclou l'estudi de fòssils, petjades i nius (icnofòssils), fems fossilitzats (copròlits) i residus químics. Entre els seus objectius hi ha, a més de la reconstrucció dels éssers vius molt antics, l'estudi del seu origen, dels seus canvis en el temps (evolució i filogènia), de les relacions entre ells i amb el seu entorn (paleoecologia, evolució de la biosfera), de la seva distribució espacial i migracions (paleobiogeografia), de les extincions, dels processos de fossilització (tafonomia) o de la correlació i datació de les roques que els contenen (biostratigrafia). La paleontologia permet entendre l'actual composició (biodiversitat) i distribució dels éssers vius sobre la Terra (biogeografia) -abans de la intervenció humana-, ha aportat proves indispensables per a la solució de dues de les més grans controvèrsies científiques del passat segle, l'evolució dels éssers vius i la deriva dels continents, i, de cara al nostre futur, ofereix eines per a l'anàlisi de com els canvis climàtics poden afectar al conjunt de la biosfera.

El 24 de novembre de 1974 el nord-americà Donald Johanson i el seu equip van trobar un esquelet fossilitzat gairebé complet d'un homínid pertanyent a l'espècie Australopithecus afarensis, de 3,2 milions d'anys d'antiguitat. El van descobrir a 159 km de Addis Abeba, a Etiòpia. Es tracta de l'esquelet d'una femella d'al voltant d'1 metre d'alçada, d'aproximadament 27 kg de pes (en vida), d'uns 20 anys d'edat (els queixals del judici estaven acabades de sortir) i que pel que sembla va tenir fills, encara que no se sap quants. Dotada d'un crani minúscul, comparable al d'un ximpanzé, Lucy caminava sobre els seus membres posteriors, signe formal d'una evolució cap a l'hominització. La capacitat bípeda de Lucy pot deduir-se de la forma de la seva pelvis, així com de l'articulació del genoll.

Li van posar per nom Lucy. El seu nom prové de la cançó «Lucy in the sky with diamonds» del conjunt musical The Beatles, que sentien els membres del grup investigador en el moment de la troballa.

Fins al 1977, la comunitat científica no va prendre en consideració la troballa de Johanson i el seu equip de l'International Afar Research Expedition. La revista Kirtlandia va acceptar publicar el descobriment del nou homínid, al qual els seus autors van assignar el nom científic d'Australopithecus afarensis.

Tal dia com avui del 2012 en alguns països de Llatinoamèrica, es va celebrar per primera vegada el Dia de l'Orgull Primat. Commemoraven una doble fita: la publicació del llibre L'origen de les espècies, del naturalista britànic Charles Darwin (1859), i el descobriment de les restes fòssils de Lucy.

24 de novembre 1974 Descobriment de la Lucy 2021 Primer Dia de l'Orgull Primat 2022 Encesa llums de Nadal a Barcelona

 

El vint-i-quatre de novembre recordem dos fets relacionats amb la paleontologia.

La paleontologia és la disciplina basada en el mètode científic que estudia el desenvolupament de la vida sobre la Terra, de plantes i animals antics, basant-se en el registre fòssil, evidència de la seva existència que s'ha conservat en fòssils. Això inclou l'estudi de fòssils, petjades i nius (icnofòssils), fems fossilitzats (copròlits) i residus químics. Entre els seus objectius hi ha, a més de la reconstrucció dels éssers vius molt antics, l'estudi del seu origen, dels seus canvis en el temps (evolució i filogènia), de les relacions entre ells i amb el seu entorn (paleoecologia, evolució de la biosfera), de la seva distribució espacial i migracions (paleobiogeografia), de les extincions, dels processos de fossilització (tafonomia) o de la correlació i datació de les roques que els contenen (biostratigrafia). La paleontologia permet entendre l'actual composició (biodiversitat) i distribució dels éssers vius sobre la Terra (biogeografia) -abans de la intervenció humana-, ha aportat proves indispensables per a la solució de dues de les més grans controvèrsies científiques del passat segle, l'evolució dels éssers vius i la deriva dels continents, i, de cara al nostre futur, ofereix eines per a l'anàlisi de com els canvis climàtics poden afectar al conjunt de la biosfera.

El 24 de novembre de 1974 el nord-americà Donald Johanson i el seu equip van trobar un esquelet fossilitzat gairebé complet d'un homínid pertanyent a l'espècie Australopithecus afarensis, de 3,2 milions d'anys d'antiguitat. El van descobrir a 159 km de Addis Abeba, a Etiòpia.

Es tracta de l'esquelet d'una femella d'1 metre d'alçada, d'aproximadament 27 kg de pes (en vida), d'uns 20 anys d'edat (els queixals del seny estaven acabades de sortir) i que pel que sembla va tenir fills, encara que no se sap quants. Dotada d'un crani minúscul, comparable al d'un ximpanzé, Lucy caminava sobre els seus membres posteriors, signe formal d'una evolució cap a l'hominització. La capacitat bípeda de Lucy pot deduir-se de la forma de la seva pelvis, així com de l'articulació del genoll.

Li van posar per nom Lucy. El seu nom prové de la cançó «Lucy in the sky with diamonds» del conjunt musical The Beatles, que sentien els membres del grup investigador en el moment de la troballa.

Fins al 1977, la comunitat científica no va prendre en consideració la troballa de Johanson i el seu equip de l'International Afar Research Expedition. La revista Kirtlandia va acceptar publicar el descobriment del nou homínid, al qual els seus autors van assignar el nom científic d'Australopithecus afarensis.

Tal dia com avui del 2012 en alguns països de Llatinoamèrica, es va celebrar per primera vegada el Dia de l'Orgull Primat. Commemoraven una doble fita: la publicació del llibre L'origen de les espècies, del naturalista britànic Charles Darwin (1859), i el descobriment de les restes fòssils de Lucy.

L’encesa dels llums de Nadal a Barcelona serà el 24 de novembre, amb un acte que començarà a les 18.00 h a Nou Barris i es podrà seguir en directe a betevé. A partir de les 18.35 h és quan es procedirà a la il·luminació oficial del Nadal, que quedarà encesa fins al 6 de gener inclòs. A banda dels carrers que el 2021 van tenir llums de Nadal i de les vies que aleshores es van estrenar (com la ronda de Sant Pere), enguany hi haurà quatre quilòmetres més d’enllumenat al centre de Barcelona, en un tram comprès entre el carrer de Balmes, la ronda de Sant Pere, el carrer d’Aragó i la Gran Via.

Amb la posada en marxa dels llums de Nadal torna també el Barcelona Christmas Tour, aquest serà el quart any d’aquest circuit especial per conèixer l’enllumenat nadalenc del Barcelona Bus Turístic que ha estat tot un èxit de públic en les edicions anteriors. A partir de l’endemà de l’encesa, el 25 de novembre i fins al al 31 de desembre del 2022 hi haurà sortides des de des de la parada de la plaça de Catalunya tots els dies de la setmana, dues a les 18.00h i dues a les 20.00. El dia de Nadal i el 31 de desembre no hi haurà servei i el dia 24 només es farà el viatge de les 18.00h. El Bus farà un recorregut especial pels grans carrers, avingudes i edificis més emblemàtics de la ciutat especialment decorats i il·luminats per aquestes festes. Oferirà una ruta d’una hora i mitja de durada que permetrà gaudir de la nova il·luminació dels carrers de la ciutat des del pis superior d’un bus turístic amb una ruta guiada en viu que s’oferirà en català, castellà i anglès. El preu del bitllet és de 15 euros per als adults i de 10 euros pels més petits, d’entre 4 i 12 anys.

19 de setembre 1893 Vot de les dones a Nova Zelanda 1991 Descobreixen Ötzi

 

Avui, parlarem del dret de vot a les dones i d'un fòssil que van trobar uns turistes alemanys.

L’any 1893 Nova Zelanda va ser el primer estat que va atorgar el dret de vot a les dones. I això ens dona peu per parlar d'aquests desconegut país.

On és Nova Zelanda o Nova Zelandianota (en anglès: New Zealand, en maorí: Aotearoa, «terra del gran núvol blanc»)?  És un país d'Oceania que es localitza al sud-oest de l'oceà Pacífic format per dues grans illes: l'Illa Nord i l'Illa Sud, al costat d'altres moltíssimes illes menors, destacant-se entre elles l'Illa Stewart i les Illes Chatham. El Regne de Nova Zelanda també inclou a les Illes Cook i Niue (estats autònoms en lliure associació).

Nova Zelanda, notable pel seu aïllament geogràfic, està situada a prop de 2000 quilòmetres al sud-est d'Austràlia al mar de Tasmània, i els seus veïns més propers al nord són Nova Caledònia, Fiji i Tonga. A causa d'aquest llarg aïllament, al país es va desenvolupar una fauna endèmica dominada per les aus, moltes de les quals es van extingir després de l'arribada dels humans i els mamífers que van introduir sense cap control. La major part de la població neozelandesa és d'ascendència europea; els indígenes maoris són la minoria més nombrosa. Els asiàtics i els polinesis també són minories significatives, especialment a les zones urbanes. Encara que té tres idiomes oficials el més parlat, amb diferència, és l'anglès.

Isabel II va ser reina de Nova Zelanda i la cap d'Estat del país, ara el seu fill Carles, i està representat per un governador general, mentre que el poder executiu és exercit pel gabinet i el Primer Ministre. Les seves ciutats se situen entre les de millor qualitat de vida al món. Nova Zelanda és un país desenvolupat que es posiciona en llocs alts dins d'escalafons internacionals sobre molts temes, incloent l'absència de corrupció, el nivell d'educació i la llibertat econòmica, però sens dubte entre el que més ressalta, és en el seu índex de desenvolupament humà, que el posiciona setè al món el 2013, i els seus índexs de democràcia, els quals el situen en la gran majoria de les publicacions i estudis importants com el país més lliure i amb el major respecte als drets civils al món. Sabent això, no crida l’atenció que fos el primer país que va permetre el vot de les dones.

Tot i que el cinema va arribar al país des de la dècada de 1920, va ser fins a cinquanta anys després que el nombre de pel·lícules neozelandeses augmentar significativament. El 1978, la Comissió de Cinema de Nova Zelanda va començar a donar suport als cineastes locals i moltes de les seves pel·lícules van aconseguir una audiència mundial, i alguns van rebre reconeixements internacionals. Els diversos escenaris naturals del país, la seva mida petita i els incentius del govern, van aconseguir que algunes pel·lícules de gran pressupost hagin estat filmades a Nova Zelanda; la més representativa de les quals és la trilogia cinematogràfica del Senyor dels Anells i del Hobbit.

I del cinema a la realitat, encara que sembli ficció... l’any 1991 uns turistes alemanys van trobar el fòssil d'un Home de Gel que els professionals van batejar com Ötzi. L'Ötzi és el cadàver momificat d'un home que fou trobat en una glacera dels Alps el 1991, que ha servit per aportar molta informació als científics sobre la prehistòria, pel seu grau de conservació. Es va demostrar que el cos tenia uns 5.300 anys d'antiguitat i, per tant, ha estat durant molts anys la mòmia humana més antiga del món. Els científics l'anomenen l'Home del Gel, o Ötzi, per la regió d'Ötztal (que significa vall d'Ötz), on fou trobat. Algunes de les dades rellevants que va aportar l'anàlisi de les restes d'Ötzi:

- Anava molt ben preparat per resistir el fred: duia un vestit cosit amb fibres vegetals, fet de retall de pell de cérvol i d'isard, una capa d'herba trenada i unes sabatilles de pell de cabra.

- A la seva tribu sabien cosir.

- Les dents desgastades demostren que menjava cereals i que, per tant, ja es conreaven.

- També duia uns bolets per tractar la diarrea i d'altres per aturar les hemorràgies.

- En els intestins hi tenia restes de cérvol, cabra salvatge i pa.

- A l'esquena hi duia clavada una punta de fletxa de sílex. També tenia una ferida profunda a la mà. Així doncs, potser, va morir després d'una forta baralla i, a més, es va defensar: a les fletxes, el ganivet i la roba s'hi han trobat restes de sang de quatre persones diferents.

Ja veieu que l’estudi de les restes humanes ens dona molta informació.

A la fotografia podeu veure on està situada exactament Nova Zelanda.

24 de novembre 1974 troben a Lucy 2012 Dia de l'Orgull Primat

 

El vint-i-quatre de novembre recordem dos fets relacionats amb la paleontologia.

La paleontologia és la disciplina basada en el mètode científic que estudia el desenvolupament de la vida sobre la Terra, de plantes i animals antics, basant-se en el registre fòssil, evidència de la seva existència que s'ha conservat en fòssils. Això inclou l'estudi de fòssils, petjades i nius (icnofòssils), fems fossilitzats (copròlits) i residus químics. Entre els seus objectius hi ha, a més de la reconstrucció dels éssers vius molt antics, l'estudi del seu origen, dels seus canvis en el temps (evolució i filogènia), de les relacions entre ells i amb el seu entorn (paleoecologia, evolució de la biosfera), de la seva distribució espacial i migracions (paleobiogeografia), de les extincions, dels processos de fossilització (tafonomia) o de la correlació i datació de les roques que els contenen (biostratigrafia). La paleontologia permet entendre l'actual composició (biodiversitat) i distribució dels éssers vius sobre la Terra (biogeografia) -abans de la intervenció humana-, ha aportat proves indispensables per a la solució de dues de les més grans controvèrsies científiques del passat segle, l'evolució dels éssers vius i la deriva dels continents, i, de cara al nostre futur, ofereix eines per a l'anàlisi de com els canvis climàtics poden afectar al conjunt de la biosfera.

El 24 de novembre de 1974 el nord-americà Donald Johanson i el seu equip van trobar un esquelet fossilitzat gairebé complet d'un homínid pertanyent a l'espècie Australopithecus afarensis, de 3,2 milions d'anys d'antiguitat. El van descobrir a 159 km de Addis Abeba, a Etiòpia.

Es tracta de l'esquelet d'una femella d'al voltant d'1 metre d'alçada, d'aproximadament 27 kg de pes (en vida), d'uns 20 anys d'edat (els queixals del judici estaven acabades de sortir) i que pel que sembla va tenir fills, encara que no se sap quants. Dotada d'un crani minúscul, comparable al d'un ximpanzé, Lucy caminava sobre els seus membres posteriors, signe formal d'una evolució cap a l'hominització. La capacitat bípeda de Lucy pot deduir-se de la forma de la seva pelvis, així com de l'articulació del genoll.

Li van posar per nom Lucy. El seu nom prové de la cançó «Lucy in the sky with diamonds» del conjunt musical The Beatles, que sentien els membres del grup investigador en el moment de la troballa.

Fins al 1977, la comunitat científica no va prendre en consideració la troballa de Johanson i el seu equip de l'International Afar Research Expedition. La revista Kirtlandia va acceptar publicar el descobriment del nou homínid, al qual els seus autors van assignar el nom científic d'Australopithecus afarensis.

Tal dia com avui del 2012 en alguns països de Llatinoamèrica, es va celebrar per primera vegada el Dia de l'Orgull Primat. Commemoraven una doble fita: la publicació del llibre L'origen de les espècies, del naturalista britànic Charles Darwin (1859), i el descobriment de les restes fòssils de Lucy.

24 de novembre 1974 troben a la Lucy 2012 Dia de l'Orgull Primat

El vint-i-quatre de novembre recordem dos fets relacionats amb la paleontologia. 

La paleontologia és la disciplina basada en el mètode científic que estudia el desenvolupament de la vida sobre la Terra, de plantes i animals antics, basant-se en el registre fòssil, evidència de la seva existència que s'ha conservat en fòssils. Això inclou l'estudi de fòssils, petjades i nius (icnofòssils), fems fossilitzats (copròlits) i residus químics. Entre els seus objectius hi ha, a més de la reconstrucció dels éssers vius molt antics, l'estudi del seu origen, dels seus canvis en el temps (evolució i filogènia), de les relacions entre ells i amb el seu entorn (paleoecologia, evolució de la biosfera), de la seva distribució espacial i migracions (paleobiogeografia), de les extincions, dels processos de fossilització (tafonomia) o de la correlació i datació de les roques que els contenen (biostratigrafia). La paleontologia permet entendre l'actual composició (biodiversitat) i distribució dels éssers vius sobre la Terra (biogeografia) -abans de la intervenció humana-, ha aportat proves indispensables per a la solució de dues de les més grans controvèrsies científiques del passat segle, l'evolució dels éssers vius i la deriva dels continents, i, de cara al nostre futur, ofereix eines per a l'anàlisi de com els canvis climàtics poden afectar al conjunt de la biosfera. 

El 24 de novembre de 1974 el nord-americà Donald Johanson i el seu equip van trobar un esquelet fossilitzat gairebé complet d'un homínid pertanyent a l'espècie Australopithecus afarensis, de 3,2 milions d'anys d'antiguitat. El van descobrir a 159 km de Addis Abeba, a Etiòpia. 

Es tracta de l'esquelet d'una femella d'al voltant d'1 metre d'alçada, d'aproximadament 27 kg de pes (en vida), d'uns 20 anys d'edat (els queixals del judici estaven acabades de sortir) i que pel que sembla va tenir fills, encara que no se sap quants. Dotada d'un crani minúscul, comparable al d'un ximpanzé, Lucy caminava sobre els seus membres posteriors, signe formal d'una evolució cap a l'hominització. La capacitat bípeda de Lucy pot deduir-se de la forma de la seva pelvis, així com de l'articulació del genoll.

Li van posar per nom Lucy. El seu nom prové de la cançó «Lucy in the sky with diamonds» del conjunt musical The Beatles, que sentien els membres del grup investigador en el moment de la troballa.

Fins al 1977, la comunitat científica no va prendre en consideració la troballa de Johanson i el seu equip de l'International Afar Research Expedition. La revista Kirtlandia va acceptar publicar el descobriment del nou homínid, al qual els seus autors van assignar el nom científic d'Australopithecus afarensis.

Tal dia com avui del 2012 en alguns països de Llatinoamèrica, es va celebrar per primera vegada el Dia de l'Orgull Primat. Commemoraven una doble fita: la publicació del llibre L'origen de les espècies, del naturalista britànic Charles Darwin (1859), i el descobriment de les restes fòssils de Lucy.

3 d'octubre 1910 neix Miquel Crusafont

A Sabadell hi ha un museu especialitzat en paleontologia que porta el nom del nostre protagonista d’avui: Miquel Crusafont.

Tal dia com avui de 1910 va nèixer, a Sabadell, Miquel Crusafont i Pairó. Va ser un paleontòleg català, especialitzat en paleontologia de mamífers.

Es llicencià en Farmàcia per la Universitat de Barcelona l'any 1933 i en Ciències Naturals per la Universitat de Madrid l'any 1950. Va obtenir el títol de doctor en Ciències Naturals, amb Premi Extraordinari, per la tesi “Los jiráfidos fósiles de España”. Esdevingué catedràtic de Paleontologia per oposició, amb el número 1 i per unanimitat, de la Universitat d'Oviedo i, per concurs de trasllat, de la Universitat de Barcelona; fou també professor d'Antropologia de la Facultat de Filosofia Societatis Iesu de Barcelona.

Especialitzat en l'estudi dels mamífers fòssils i en l'evolucionisme, va excavar jaciments al Vallès –particularment el de Can Llobateres, avui parc arqueològic i reserva d'excavacions de l'Institut de Paleontologia–, i al Penedès, entre altres indrets.

Alguns dels seus treballs més importants són “Los Vertebrados del Mioceno Continental de la cuenca del Vallés-Penedés” (1943, amb Josep Fernández de Villalta), “El Mioceno Continental del Vallés y sus yacimientos de vertebrados” (1948, amb Josep Fernández de Villalta); “El Burdigaliense continental de la cuenca del Vallés-Penedés” (1955, amb Josep Fernández de Villalta i Jaume Truyols), “Estudio Masterométricos en la evolución de los Fisípedos” (1957, amb Jaume Truyols); “La Evolución” (1966, amb Bermudo Meléndez i Emiliano Aguirre). Va ser l'introductor a l'estat espanyol del pensament evolucionista de Teilhard de Chardin –que conciliava Darwin i la Bíblia–, al qual va dedicar diversos estudis: “L'evolució avui” i “Evolución y ascensión”.

L'any 1969 fundà l'Instituto Provincial de Paleontología, dependent de la Diputació de Barcelona, a Sabadell. Des de l'any 1983 aquesta institució s'anomena Institut de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell. El mamífer prehistòric Crusafontia va ser batejat en homenatge seu. Avui és una cita obligada per aquells que vulguin conèixer els dinosaures que van viure a Catalunya fa molts i molts anys.

3 d'octubre 1910 Neix Miquel Crusafont

A Sabadell hi ha un museu especialitzat en paleontologia que porta el nom del nostre protagonista d’avui: Miquel Crusafont.

Tal dia com avui de 1910 va nèixer, a Sabadell, Miquel Crusafont i Pairó. Va ser un paleontòleg català, especialitzat en paleontologia de mamífers.

Es llicencià en Farmàcia per la Universitat de Barcelona l'any 1933 i en Ciències Naturals per la Universitat de Madrid l'any 1950. Va obtenir el títol de doctor en Ciències Naturals, amb Premi Extraordinari, per la tesi “Los jiráfidos fósiles de España”. Esdevingué catedràtic de Paleontologia per oposició, amb el número 1 i per unanimitat, de la Universitat d'Oviedo i, per concurs de trasllat, de la Universitat de Barcelona; fou també professor d'Antropologia de la Facultat de Filosofia Societatis Iesu de Barcelona.

Especialitzat en l'estudi dels mamífers fòssils i en l'evolucionisme, va excavar jaciments al Vallès –particularment el de Can Llobateres, avui parc arqueològic i reserva d'excavacions de l'Institut de Paleontologia–, i al Penedès, entre altres indrets.

Alguns dels seus treballs més importants són “Los Vertebrados del Mioceno Continental de la cuenca del Vallés-Penedés” (1943, amb Josep Fernández de Villalta), “El Mioceno Continental del Vallés y sus yacimientos de vertebrados” (1948, amb Josep Fernández de Villalta); “El Burdigaliense continental de la cuenca del Vallés-Penedés” (1955, amb Josep Fernández de Villalta i Jaume Truyols), “Estudio Masterométricos en la evolución de los Fisípedos” (1957, amb Jaume Truyols); “La Evolución” (1966, amb Bermudo Meléndez i Emiliano Aguirre). Va ser l'introductor a l'estat espanyol del pensament evolucionista de Teilhard de Chardin –que conciliava Darwin i la Bíblia–, al qual va dedicar diversos estudis: “L'evolució avui” i “Evolución y ascensión”.

L'any 1969 fundà l'Instituto Provincial de Paleontología, dependent de la Diputació de Barcelona, a Sabadell. Des de l'any 1983 aquesta institució s'anomena Institut de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell. El mamífer prehistòric Crusafontia va ser batejat en homenatge seu. Avui, el seu Museu, és una cita obligada per aquells que vulguin conèixer els dinosaures que van viure a Catalunya fa molts i molts anys.

24 de novembre 1974 troben l'australopitecus Lucy 2012 Dia de l'Orgull Primat

El vint-i-quatre de novembre recordem dos fets relacionats amb la paleontologia. La paleontologia és la disciplina basada en el mètode científic que estudia el desenvolupament de la vida sobre la Terra, de plantes i animals antics, basant-se en el registre fòssil, evidència de la seva existència que s'ha conservat en fòssils. Això inclou l'estudi de fòssils, petjades i nius (icnofòssils), fems fossilitzats (copròlits) i residus químics. Entre els seus objectius hi ha, a més de la reconstrucció dels éssers vius molt antics, l'estudi del seu origen, dels seus canvis en el temps (evolució i filogènia), de les relacions entre ells i amb el seu entorn (paleoecologia, evolució de la biosfera), de la seva distribució espacial i migracions (paleobiogeografia), de les extincions, dels processos de fossilització (tafonomia) o de la correlació i datació de les roques que els contenen (biostratigrafia). La paleontologia permet entendre l'actual composició (biodiversitat) i distribució dels éssers vius sobre la Terra (biogeografia) -abans de la intervenció humana-, ha aportat proves indispensables per a la solució de dues de les més grans controvèrsies científiques del passat segle, l'evolució dels éssers vius i la deriva dels continents, i, de cara al nostre futur, ofereix eines per a l'anàlisi de com els canvis climàtics poden afectar al conjunt de la biosfera. 

El 24 de novembre de 1974 el nord-americà Donald Johanson i el seu equip van trobar un esquelet fossilitzat gairebé complet d'un homínid pertanyent a l'espècie Australopithecus afarensis, de 3,2 milions d'anys d'antiguitat. El van descobrir a 159 km de Addis Abeba, a Etiòpia. 

Es tracta de l'esquelet d'una femella d'al voltant d'1 metre d'alçada, d'aproximadament 27 kg de pes (en vida), d'uns 20 anys d'edat (els queixals del judici estaven acabades de sortir) i que pel que sembla va tenir fills, encara que no se sap quants. Dotada d'un crani minúscul, comparable al d'un ximpanzé, Lucy caminava sobre els seus membres posteriors, signe formal d'una evolució cap a l'hominització. La capacitat bípeda de Lucy pot deduir-se de la forma de la seva pelvis, així com de l'articulació del genoll.

Li van posar per nom Lucy. El seu nom prové de la cançó «Lucy in the sky with diamonds» del conjunt musical The Beatles, que sentien els membres del grup investigador en el moment de la troballa.

Fins al 1977, la comunitat científica no va prendre en consideració la troballa de Johanson i el seu equip de l'International Afar Research Expedition. La revista Kirtlandia va acceptar publicar el descobriment del nou homínid, al qual els seus autors van assignar el nom científic d'Australopithecus afarensis.

Tal dia com avui del 2012 en alguns països de Llatinoamèrica, es va celebrar per primera vegada el Dia de l'Orgull Primat. Commemoraven una doble fita: la publicació del llibre L'origen de les espècies, del naturalista britànic Charles Darwin (1859), i el descobriment de les restes fòssils de Lucy.

3 d'octubre 1910 neix Miquel Crusafont

A Sabadell hi ha un museu especialitzat en paleontologia que porta el nom del nostre protagonista d’avui: Miquel Crusafont.

Tal dia com avui de 1910 va nèixer, a Sabadell, Miquel Crusafont i Pairó. Va ser un paleontòleg català, especialitzat en paleontologia de mamífers.

Es llicencià en Farmàcia per la Universitat de Barcelona l'any 1933 i en Ciències Naturals per la Universitat de Madrid l'any 1950. Va obtenir el títol de doctor en Ciències Naturals, amb Premi Extraordinari, per la tesi “Los jiráfidos fósiles de España”. Esdevingué catedràtic de Paleontologia per oposició, amb el número 1 i per unanimitat, de la Universitat d'Oviedo i, per concurs de trasllat, de la Universitat de Barcelona; fou també professor d'Antropologia de la Facultat de Filosofia Societatis Iesu de Barcelona.

Especialitzat en l'estudi dels mamífers fòssils i en l'evolucionisme, va excavar jaciments al Vallès –particularment el de Can Llobateres, avui parc arqueològic i reserva d'excavacions de l'Institut de Paleontologia–, i al Penedès, entre altres indrets.

Alguns dels seus treballs més importants són “Los Vertebrados del Mioceno Continental de la cuenca del Vallés-Penedés” (1943, amb Josep Fernández de Villalta), “El Mioceno Continental del Vallés y sus yacimientos de vertebrados” (1948, amb Josep Fernández de Villalta); “El Burdigaliense continental de la cuenca del Vallés-Penedés” (1955, amb Josep Fernández de Villalta i Jaume Truyols), “Estudio Masterométricos en la evolución de los Fisípedos” (1957, amb Jaume Truyols); “La Evolución” (1966, amb Bermudo Meléndez i Emiliano Aguirre). Va ser l'introductor a l'estat espanyol del pensament evolucionista de Teilhard de Chardin –que conciliava Darwin i la Bíblia–, al qual va dedicar diversos estudis: “L'evolució avui” i “Evolución y ascensión”.

L'any 1969 fundà l'Instituto Provincial de Paleontología, dependent de la Diputació de Barcelona, a Sabadell. Des de l'any 1983 aquesta institució s'anomena Institut de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell. El mamífer prehistòric Crusafontia va ser batejat en homenatge seu. Avui és una cita obligada per aquells que vulguin conèixer els dinosaures que van viure a Catalunya fa molts i molts anys.

24 de novembre 1974 descobreixen Lucy 2012 Dia de l'Orgull Primat

El vint-i-quatre de novembre recordem dos fets relacionats amb la paleontologia. La paleontologia és la disciplina basada en el mètode científic que estudia el desenvolupament de la vida sobre la Terra, de plantes i animals antics, basant-se en el registre fòssil, evidència de la seva existència que s'ha conservat en fòssils. Això inclou l'estudi de fòssils, petjades i nius (icnofòssils), fems fossilitzats (copròlits) i residus químics. Entre els seus objectius hi ha, a més de la reconstrucció dels éssers vius molt antics, l'estudi del seu origen, dels seus canvis en el temps (evolució i filogènia), de les relacions entre ells i amb el seu entorn (paleoecologia, evolució de la biosfera), de la seva distribució espacial i migracions (paleobiogeografia), de les extincions, dels processos de fossilització (tafonomia) o de la correlació i datació de les roques que els contenen (biostratigrafia). La paleontologia permet entendre l'actual composició (biodiversitat) i distribució dels éssers vius sobre la Terra (biogeografia) -abans de la intervenció humana-, ha aportat proves indispensables per a la solució de dues de les més grans controvèrsies científiques del passat segle, l'evolució dels éssers vius i la deriva dels continents, i, de cara al nostre futur, ofereix eines per a l'anàlisi de com els canvis climàtics poden afectar al conjunt de la biosfera. 

El 24 de novembre de 1974 el nord-americà Donald Johanson i el seu equip van trobar un esquelet fossilitzat gairebé complet d'un homínid pertanyent a l'espècie Australopithecus afarensis, de 3,2 milions d'anys d'antiguitat. El van descobrir a 159 km de Addis Abeba, a Etiòpia. 

Es tracta de l'esquelet d'una femella d'al voltant d'1 metre d'alçada, d'aproximadament 27 kg de pes (en vida), d'uns 20 anys d'edat (els queixals del judici estaven acabades de sortir) i que pel que sembla va tenir fills, encara que no se sap quants. Dotada d'un crani minúscul, comparable al d'un ximpanzé, Lucy caminava sobre els seus membres posteriors, signe formal d'una evolució cap a l'hominització. La capacitat bípeda de Lucy pot deduir-se de la forma de la seva pelvis, així com de l'articulació del genoll.

Li van posar per nom Lucy. El seu nom prové de la cançó «Lucy in the sky with diamonds» del conjunt musical The Beatles, que sentien els membres del grup investigador en el moment de la troballa.

Fins al 1977, la comunitat científica no va prendre en consideració la troballa de Johanson i el seu equip de l'International Afar Research Expedition. La revista Kirtlandia va acceptar publicar el descobriment del nou homínid, al qual els seus autors van assignar el nom científic d'Australopithecus afarensis.

Tal dia com avui del 2012 en alguns països de Llatinoamèrica, es va celebrar per primera vegada el Dia de l'Orgull Primat. Commemoraven una doble fita: la publicació del llibre L'origen de les espècies, del naturalista britànic Charles Darwin (1859), i el descobriment de les restes fòssils de Lucy.