Avui són protagonistes
la primera fotoperiodista de guerra i la veu d’una soprano que es va extendre
per tot el món. També es celebra el Dia Universal de la Infancia.
Sabina Muchart
Collboni va néixer a Olot el 20 de novembre de 1858. Va ser una fotògrafa
professional catalana, pionera en l'art fotogràfic i el periodisme de guerra,
considerada avui dia la primera dona fotògrafa de guerra de la història. De
1900 és la seva coneguda postal de l'enfonsament del buc-escola de l'armada de
guerra alemanya SMS Gneisenau (1880), que, després de copejar l'escullera de
l'espigó de llevant del port de Màlaga, es va enfonsar dramàticament en un
quart d'hora amb víctimes mortals. Muchart ho va immortalitzar amb la seva
càmera. El 1904 va publicar en la revista especialitzada en vistes monumentals
de ciutats “Alrededor del Mundo”, editada a Madrid, una altra sèrie de Màlaga
capital. El 1906 es va publicar a la revista tauròfila “La Fiesta Nacional” un
altre reportatge seu realitzat aquesta vegada a la plaça de toros de Màlaga, en
el qual crida l'atenció la proximitat en què van ser captades les escenes
taurines. Havent retratat durant més de trenta anys persones anònimes (i no
tant), havent fotografiat vistes urbanes i immortalitzat moments històrics, la
primera fotoperiodista va morir a la ciutat de Màlaga el 21 de març de 1929 a
l'edat de 70 anys.
Barbara Hendricks va
néixer a Arkansas tal dia com avui de 1948. Va ser una soprano sueca, nascuda
als Estats Units, i coneguda pel seu activisme en favor dels drets humans.
Hendricks ha treballat intensament pels refugiats, dona suport al treball de
l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), i ha estat
nomenada ambaixadora vitalícia d'aquesta organització. El 2015, Barbara Hendricks va rebre el
premi Jean-Pierre Bloch de la Lliga Internacional contra el Racisme i
l'Antisemitisme (LICRA) de mans del president François Hollande. Nascuda el 20 de
novembre de 1948 a la ciutat de Stephens, a l'estat nord-americà d'Arkansas, es
va graduar als vint anys en matemàtiques i química a la Universitat de
Nebraska–Lincoln. La seva assistència a la Juilliard School de Nova York li va
permetre d'estudiar cant sota la tutela de la mezzosoprano Jennie Tourel. El
1974 va debutar a Europa, cantant al Festival de Glyndebourne i als Estats
Units a l'Òpera de San Francisco. A partir d'aquell moment va iniciar una
carrera ascendent que l'ha dut a cantar en les Òperes més importants del món:
l'Òpera de París, el Metropolitan Opera de Nova York, la Royal Opera House de
Londres i la Scala de Milà. És més coneguda en el punt àlgid de la seva carrera
en els anys 1975-1985, com una gran mozartiana. L'any 2000 fou guardonada l'any
2000 amb el Premi Princesa d'Astúries de les Arts. En el seu repertori actual,
a més de peces operístiques, també ofereix peces de jazz i música de cambra. El
2006 li fou concedida la Creu de Sant Jordi pel Govern de la Generalitat de
Catalunya. L'any 2013 va participar amb una ponència, juntament a Elena Gadel, al
Fòrum Impulsa. Es membre del jurat del Premi Internacional Catalunya.
L’any 1959,
l’Assemblea General de les Nacions Unides va recomanar que s’instituís a tots
els països un Dia Universal de la Infància que es dedicaria a promoure la
fraternitat, comprensió i benestar dels nens i nenes de tot el món. L’Assemblea
General és l'orgue principal de les Nacions Unides. En ella estan representats
tots els Estats Membres, cadascun amb un vot. Les votacions sobre qüestions
importants, com les de pau i seguretat, ingrés de nous membres i qüestions
pressupostàries, es decideixen per majoria de dos terços (majoria qualificada).
Per les altres qüestions n’hi ha prou amb majoria simple (la meitat més un dels
vots). El 20 de novembre de 1959 es va aprovar la Declaració sobre els Drets
dels Nens i per això avui celebrem el Dia Universal de la Infància. Els
principis de la Declaració Universal dels Drets de l'Infant aprovada el 1959 a
les Nacions Unides, que compta amb un preàmbul en què s'afirma que "la
humanitat ha d'atorgar a l'infant el millor d'ella mateixa". Podrem opinar
però primer hem de conèixer.
Avui, sense
voler, molts nens estan immersos en les nostres pitjors notícies: a les
guerres, amb la fam, entre els refugiats, són víctimes innocents de la pobresa
i la violència arreu del món. Tot això ens recorda que són els més vulnerables
en els desastres naturals i en els desastres humans creats pels adults. Malgrat
tot això, s’han produït alguns avenços rellevants. La mortalitat infantil s’ha
reduït. La tendència és positiva però es pot fer molt més. La majoria dels
gairebé set milions d’infants morts es podria evitar amb serveis bàsics de
salut i nutrició adequada.
Molta feina feta,
molt per fer.... Fem servir la diada d’avui per recordar que els infants són el
futur i per tenir el millor futur ells han de tenir el millor present. No ho
podem arreglar tot però hi ha coses que sí que estan a les nostres mans...
