Avui, per primera
vergada des del setembre parlem d’esdeveniments en el que dones són
protagonistes però no és la data de neixament de cap d’elles. Comencem pel Dia
Mundial de l’Urbanisme.
El Dia Mundial de l'Urbanisme es celebra en més de 30 països de quatre continents cada 8 de novembre. És un dia on es reconeix i promou el paper de la planificació en la creació i maneig de comunitats urbanes sostenibles amb el marc de l'ordenament regional al qual pertanyen. El Dia presenta una excel·lent oportunitat per a contemplar la planificació des d'una perspectiva global, perquè és un esdeveniment que apel·la a la consciència dels ciutadans i les autoritats públiques i crida l'atenció cap a l'impacte ambiental que produeix el desenvolupament de ciutats i territoris.
Canberra és una
de les ciutats planificades més notables a nivell mundial. Va ser dissenyada
amb la finalitat de ser la capital federal d'Austràlia, i així frenar la
rivalitat per part tant de Sídney com de Melbourne, les ciutats més grans del
país i els qui es disputaven el títol.
Barcelona és l'annexió de molts pobles i va haver-hi un espai per construir: l'Eixample que va edificar. L'Eixample és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona. Comprèn un territori de 7,48 km², on viuen 269.185 habitants (segons el padró del 2009), fet que el converteix en el districte més poblat de la ciutat. Inclou els barris de la Dreta de l'Eixample, l'Esquerra de l'Eixample (Antiga i Nova Esquerra de l'Eixample), Sant Antoni, la Sagrada Família i el Fort Pienc. Limita al nord amb els districtes de Sants-Montjuïc, les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia i Horta-Guinardó; al sud amb els de Ciutat Vella i Sant Martí; a l'est amb el de Sant Martí; i a l'oest amb el de Sants-Montjuïc. L'Eixample es compon d'aquell territori que històricament constituïa l'extrem septentrional del terme de Barcelona, sector desert i fora muralla; i, també, de sectors presos a les Corts (al nord-oest), a Gràcia (al nord) i a Sant Martí de Provençals (a l'est). Malgrat aquesta heterogeneïtat d'origen, l'Eixample constitueix una unitat estructural des del punt de vista urbanístic: el Pla Cerdà.
Veiem dones transcendentals
a l’urbanisme. Existeixen moltes dones que van ser i són científiques urbanes
de les darreres dècades, tant que no arribem a nomenar-les a totes, però sens
dubte el paper de les dones en l'urbanisme ha estat fonamental i
transcendental, tant que a poc a poc han anat guanyant terreny.
Jane Jacobs.- A
més del seu ampli coneixement sobre el tema, era una activista destacada en la seva
comunitat. Encara que la seva veritable professió era el periodisme, ella es va
dedicar a ser una divulgadora científica en temes urbans. Va néixer al Canadà,
però gran part de la seva vida professional la va desenvolupar a Nova York. Les
seves publicacions van aconseguir el clímax amb la publicació del seu famós llibre
“Mort i Vida de les Grans Ciutats”. Llibre que fins al dia d'avui continua sent
citat pels científics i investigadors urbans i s'ha convertit en un dels
llibres de culte de la literatura urbana per la precisió de les seves
projeccions i anàlisis de l'espai públic de les ciutats.
Raquel Rolnik.- Arquitecta
i urbanista brasilera, és una de les principals gestores de polítiques
públiques en matèria d'habitatge popular, urbanisme i desenvolupament. A més,
també va ser relatora de l'ONU en el període 2008 – 2014. Una de les seves
publicacions més destacades és “La Guerra dels Llocs” on presenta el tema de la
colonització de la terra i l'habitatge en l'era de les finances. I va
participar en el famós i polèmic documental Bikes vs Cars.
Zaida Muxí.- És
una arquitecta i urbanista argentina reconeguda internacionalment pels seus
estudis i experiència en temes d'espai públic i gènere. Des de 2009 dirigeix la
revista de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. Ha publicat
llibres com “L'espai públic: ciutat i ciutadania”, “Elemental, reflexions
entorn de l'habitatge mínim”, “L'arquitectura de la ciutat global”, “Habitar el
present: eines per a l'habitatge del segle XXI” i “Dones, cases i ciutats”.
Carme Miralles.-
És una geògrafa i polítiques catalana reconeguda pels seus estudis sobre
geografia, urbanisme i espai públic amb perspectiva de gènere. També coneguda
pel seu tan famós i citat lliuro “Ciutat i transport: el binomi imperfecte”,
llibre que igual que el de Jane Jacobs, s'ha convertit en una de les
publicacions elementals en la literatura urbana.
Saskia Sassen.- Si
bé ella no és una arquitecta o urbanista com a tal, és una gran investigadora i
aportadora de teories i informació sobre urbanisme. Ella és una sociòloga,
escriptora i professora provinent de Països Baixos, no obstant això, va créixer
a Buenos Aires i per tant posseeix una gran comprensió i anàlisi de sobre les
ciutats llatinoamericanes. Ha estudiat els seus diversos graus en ciutats de
França, Itàlia, Anglaterra, els Estats Units, Bèlgica, Espanya, Estocolm i també
a l’Argentina. Les seves aportacions a l'urbanisme han estat sobre fenòmens com
la immigració, les ciutats i els seus canvis a esquemes globals. De fet, és
ella la que aporta el concepte de “ciutat global”, el qual es compta com una de
les seves grans aportacions a la ciència.
Hi havia un temps
en el qual les dones s’havien d’amagar amb pseudònims masculins. Amandine
Aurore Lucile Dupin, més tard baronessa Dudevant i va ser més coneguda pel seu
pseudònim masculí George Sand va ser una escriptora francesa. Precursora del
feminisme, va escriure novel·les, contes, peces teatrals, una autobiografia,
crítica literària, textos polítics, etc. No sols es va dedicar a la literatura,
sinó també a la pintura. També va ser una dona compromesa amb la política, i va
participar, en l'ombra, en el govern provisional del 1848.
Va conèixer Franz Liszt, i
sobretot Frédéric Chopin, amb qui va viure gairebé deu anys (del 1838 al 1847).
Tal dia com avui de 1838 el músic polac Federico Chopin i l’escriptora francesa
George Sand arriben a Mallorca. A Mallorca, s'hi pot visitar actualment la
cartoixa de Valldemossa, on van passar plegats l'hivern del 1838-39, amb els
fills d'ella.
Tal dia com avui
de 2011 a Hollywood (Califòrnia), la cantant colombiana Shakira rep una
estrella en el Passeig de la Fama, la número 2.454 de les quals figuren els
carrers de la meca del cinema. És la primera colombiana que rep aquesta
distinció. Va estar acompanyada dels seus pares en aquest dia tan especial. La
cantant va dedicar aquest assoliment a tots els que l'han secundat i,
especialment, a la comunitat llatina dels Estats Units: "Per a vostès és
aquesta estrella. Jo crec que tots venim al món amb una estrella, amb un talent
i amb un do i després més endavant neixen els somnis". La imatge és d'aquest dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada