La primera
protagonista d’avui va ser professora catedràtica de matemàtiques i política, escollida
com a primera senadora catalana; la segona és una geòloga catalana; i la
tercera és periodista i politòloga i la
primera dona que dirigeix un diari a casa nostra. Per tant tornem a les
primeres vegades. La darrera protagonista és la tele perquè avui
Maria Rúbies i
Garrofé va néixer a Camarasa el 21 de novembre del 1932. Va ser una professora
catedràtica de matemàtiques i política, primera senadora catalana elegida al
Senat. Durant
la Guerra Civil espanyola el seu pare es va haver de refugiar a l'Estat
francès, mentrestant la resta de la família vivia en un petit poble del Pirineu
català proper a la frontera. Després de la guerra es va instal·lar a Os de
Balaguer i després a Lleida. Estudià el batxillerat a Lleida i el 1957 es
llicencià en Matemàtiques a la Universitat de Barcelona l'any 1957. Des dels
seus inicis com a docent fins a la seva mort l'any 1993, va ser una dona
compromesa amb l'educació i la reconstrucció del seu país. Es va entregar a la
renovació pedagògica i organitzativa de l'escola i va portar les seves
inquietuds a les institucions que podien promoure un canvi en l'educació. Diversos centres
educatius porten el seu nomː l'Institut d'Ensenyament Secundari Maria Rúbies,
al barri de la Bordeta de Lleida, i el Centre de Formació d'Adults Maria
Rúbies, del Raval de Barcelona.
Rosa Maria Esbert
i Alemany va néixer a Terrassola i Lavit, a l’Alt Penedès, el 21 de novembre de
1941. Va ser una geòloga catalana que va començar estudiant a Catalunya i es va
traslladar a Oviedo. Catedràtica de Petrologia i Geoquímica per la Universitat
d’Oviedo, la seva recerca se centrà en la caracterització i interpretació
petrofísica de les roques, alteració, durabilitat i conservació de materials
per a l'edificació. Va ser una pionera i un referent internacional en l'estudi
i la recerca de solucions de les alteracions de la pedra dels monuments
històrics –popularment anomenades «mal de la pedra»– com a pas previ i
imprescindible de la seva restauració, i del seguiment científico-tècnic de les
intervencions de conservació. El maig de 2013, poc després de la seva mort, en
un acte al saló de recepcions de l’Ajuntament d’Oviedo se li feu homenatge i es
donà el seu nom a un carrer de la ciutat. La Jornada sobre Conservació del
Patrimoni celebrada a Oviedo els mateixos dies fou també en memòria de Rosa
Maria Esbert.
Esther Vera i
Garcia va néixer a Badalona el 21 de novembre de 1967. És una periodista i
politòloga especialitzada en relacions internacionals, directora del diari Ara
des del gener del 2016. Com a periodista, va començar treballant a la ràdio i a
la secció d'Internacional de TV3 abans de ser corresponsal del diari Avui a
París i a Washington, des d'on va col·laborar també amb ComRàdio i altres
mitjans escrits. De 2000 a 2004 va estar vinculada a TV3 com a editora i
presentadora de l'informatiu Món 33. Durant aquests anys va ser, també,
professora del màster en periodisme BCNY, de la Universitat de Barcelona i la
Universitat de Colúmbia de Nova York. El 2004 va ser delegada a Catalunya de la
cadena d'informació 24h CNN +, i dels informatius de Cuatro, i entre 2008 i 2011
també va col·laborar en l'edició de Catalunya del diari El País. Des de gener
de 2011 era assessora especial i cap de Gabinet del conseller d'Economia i
Coneixement de la Generalitat de Catalunya, Andreu Mas-Colell, mantenint una
especial dedicació a difondre l'economia catalana i l'activitat del Govern
català en l'àmbit internacional. Assumint la direcció del Diari ARA, Esther
Vera es converteix en la primera dona que dirigeix un diari imprès a Barcelona,
si s'exceptua el cas singular de Maria Luz Morales, que dirigí La Vanguardia de
juliol de 1936 a principis del 1937.
L'Assemblea
General de les Nacions Unides decideix proclamar el 21 de novembre Dia Mundial
de la Televisió. El Dia de la Televisió és una efemèride que se celebra a
Mèxic, Perú, Xile, Paraguai, Argentina, Espanya, Colòmbia, Uruguai, Equador,
Bolívia i Veneçuela i en alguns altres llocs. El 17 de desembre de 1996
l'Assemblea General de les Nacions Unides a la Resolució 51/205 decideix
proclamar el 21 de novembre "Dia Mundial de la Televisió", en
commemoració de la data en què es va celebrar el primer Fòrum Mundial de la
Televisió. Convida a tots els Estats Membres a que observin el Dia Mundial de
la Televisió promovent intercanvis mundials de programes de televisió centrats,
en particular, en qüestions com la pau, la seguretat, el desenvolupament
econòmic i social i la promoció de l'intercanvi cultural".
Ara ja no hem
d’esperar a l’emissió d’un programa. El podem veure a través de l’ordinador,
tablet o mòvil o en el aparell del televisor a qualsevol hora. Això vol dir que
l’espectador és qui tria. Ha passat a tenir un paper molt més actiu que quan hi
havia un sol canal i tothom havia de veure el que li donaven quan ho donaven...
La tele forma
part de la vida de molta gent, tot i que hi ha famílies que opten per no tenir
tele... què en penses?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada