Avui: tradició amb Tots Sants i
dues dones que han fet sentir la seva veu, una des dels millors teatres d’òpera
del món i l'altra des de la seva professió de periodista.
Tots Sants! és el
nostre dia! dels que ja ho són i dels que volen ser sants.... Per molts anys!
Per alguns aquesta
paraula de santedat els pot sonar antiga però és d’una rabiosa actualitat.
Diuen que estant en una església, a un nen li van preguntar què volia dir
"ser sant", i ell aixecant la mirada i veient unes fantàstiques
vidrieres amb unes imatges i va contestar “Sant és qui deixa passar la llum”.
Fa molts anys que conec aquesta història i sempre he pensat que “se non è vero,
è ben trovato” que diuen els italians. La definició de sant com aquell qui
deixa passar la llum de Déu, em sembla molt poètica i alhora possible. Quan
aconseguim sintonitzar i que es vegi el Senyor i no el “senyorito” sentim una
gran pau. No és tot de color de rosa, aquesta pau no ens eximeix de les nostres
obligacions, ni ens elimina les dificultats, però fa el camí molt més
transitable i si a més el fem en companyia... Jo m’afanyo, de vegades a netejar
el meu vitrall i em recordo que és molt interessant i necessari fer el que cal
fer, com cal fer-ho, i en el seu moment. La teoria la tinc clara i la
pràctica... la vaig vivint cada dia amb encerts i errors però aixecant-me
desprès de cada caiguda.
Em sento
contenta. Tots Sants és el meu dia i el de tots els que fan camí aquí o allà
per fer les coses ben fetes, que en diem popularment “fer les coses com Déu
mana”. Alguns encara no han tingut experiència de Déu però sense saber-ho ells
van fent camí. A tots, creients o no, avui... que tingueu un bon dia!
La nostra primera
dona és Victoria de los Ángeles López García, coneguda internacionalment amb el
nom artístic de Victoria de los Ángeles i a Catalunya Victòria dels Àngels que
va néixer a Barcelona, l’1 de novembre de 1923. Va ser una soprano i cantant
d'òpera catalana de la segona meitat del segle xx, de les més reconegudes
arreu, especialment per la seva activitat en els anys cinquanta i seixanta, el
període més brillant de la seva carrera. El seu fons d'indumentària escènica es
conserva al Museu de les Arts Escèniques i conté 40 vestits d'òpera, 10
quimonos, 50 vestits de concerts. L'any 2008 s'inventarien i es comencen a
catalogar al catàleg d'indumentària. A l'Escola Municipal de Música Victòria
dels Àngels / Conservatori de Sant Cugat es conserva el seu primer piano de
cua, un Steck de 1913, que va adquirir a Barcelona quan es va casar l'any 1948.
Va ser donat al centre pels seu hereus el novembre de 2005. A l'Escola Superior
de Música de Catalunya (ESMUC) es conserva la seva biblioteca particular, que
conté una col·lecció important de partitures formada per més de 4.000
documents. Aquest fons és una cessió de la Fundació Victoria de los Ángeles,
realitzada el 2008. En la llista de les vint millors sopranos de la música
enregistrada que publicà la BBC music magazine en 2007 figura en la tercera
posició, després de Maria Callas i Joan Sutherland.
Gemma Nierga i
Barris va néixer a Girona l’1 de novembre de 1965. És una periodista catalana
que ha desenvolupat la major part de la seva carrera professional com a presentadora
de ràdio i televisió. Des del setembre de 1997 fins al setembre de 2012 va
dirigir i presentar “La ventana” de la Cadena SER. Passà a dirigir i presentar
juntament amb Pepa Bueno el programa dels matins “Hoy por Hoy”, programa líder
d'audiència de la ràdio espanyola. Periodista estimada
i reconeguda pel seu públic, ha rebut dos premis Ondas, una Antena d'Or i un
Premi Blanquerna, entre altres. En 2005, l'Observatori Contra la Violència
Domèstica i de Gènere va reconèixer la seva contribució a la lluita contra les
agressions a la dona. El setembre
del 2018 torna a la televisió per presentar el programa "Els meus
pares" a TV3, on Gemma Nierga entrevista als pares dels famosos.
El dibuix de Tots Sants correspon a José Luis Ceballos i Francisco Sanabria, que són artistes fallers de falles infantils. ( el que podem trobar per aquestes xarxes és increible!)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada