Avui dues
estrenes (ràdio i cinema) i el Premi Nacional de Comunicació del 2016. Aquest
any en el que les dones són protagonistes no me’n sé estar amb alguns homes: Pepe Rubianes, el meu pare i avui amb Carles Capdevila.
Tal dia com avui
de 1924 comença les seves emissions regulars Ràdio Barcelona, l'emissora de
ràdio més antiga dels Països Catalans i de l'Estat espanyol, com indica el seu
distintiu, EAJ-1. Maria Sabaté, primera veu de Ràdio Barcelona. Finalment, les proves d'emissió van
arrencar el 10 d'octubre del 1924. L'èxit d'aquestes proves, junt amb la
notificació oficial de la concessió el 12 de novembre, fa que les emissions
regulars comencin el 14 de novembre de 1924, a les 18:30h, amb Maria Sabaté al
micròfon, que posteriorment va cedir la paraula a Darius Rumeu, alcalde de
Barcelona. Després dels discursos de les autoritats i la publicitat es va
emetre un concert a càrrec del pianista Torné i el violoncel·lista Oró.
Tal dia com avui
de 1997 la Fox estrena la seva primera pel·lícula d'animació “Anastàsia”, una
història musical inspirada en la història de la gran duquessa Anastasia
Romanova de la Rússia Imperial. Aquesta pel·lícula considerada una fita en
l'animació per la seva qualitat, la taquilla i per fer competència a Disney,
empresa el regnat de la qual semblava irrevocable. La pel·lícula va obtenir un
gran èxit, tant de taquilla com de crítica, sent recompensada en total amb vuit
premis i fins a 16 nominacions, incloent dos als Óscar que no va guanyar:
millor banda sonora i millor cançó original. Tot i les llibertats artístiques
que la pel·lícula va prendre amb la història russa, la recepció crítica i
popular a Rússia va ser positiva.
Hi ha gent que
sap comunicar i que reben un reconeixement pels seus dons i el seu treball en
aquests àmbit. Tal dia com avui de l'any 2016, el Carles Capdevila va rebre el
Premi Nacional de Comunicació. Perquè
tingueu una mostra de com era, no me’n puc estar de copiar les seves paraules
d’agraïment quan va rebre el Premi Ciutat de Barcelona de Comunicació. Si
busqueu una mica trobareu el discurs d'agraïment del premi d'avui.
"Us diré set
coses
1. Un minut és
poc, en gastaré dos.
2. Gràcies,
jurat, per valorar l’humor que educa, per valorar el periodisme que homenatja
els educadors. I gràcies per valorar el meu discurs de comiat de l’ARA, del
qual n’estic molt orgullós. Però ja és ben curiós que em premieu per deixar
l’ARA, i no per haver-lo fundat. Si ho arribo a saber plego abans.
3. És el segon
premi important que em donen des que tinc càncer, el primer va ser el Marta
Mata. A vegades penso: collons, Carles, sí que deus estar fotut. Però vaja, si
em premieu per això tinc molt males notícies: no tinc cap intenció de morir-me,
i un cop sobrevisqui no penso tornar el premi.
4. No el penso
tornar, perquè de fet no el vull, el premi. El premi el dedico i comparteixo
amb tots els mestres, professors, educadors socials, monitors, amb tothom que
educa cada dia a primera línia amb passió, vocació, il·lusió i bon humor. Em
reconeixeu per posar en valor l’educació en positiu, doncs jo reconec que tot,
tot, i tot el mèrit és d’aquests educadors positius.
5. La dotació
econòmica tampoc no la vull, els 7.000 euros els cedeixo tots íntegres al Vall
d’Hebron Institut d’Oncologia. Tinc la sort que em curen en un hospital públic
pioner en recerca i vull que ho continuït sent.
6. I el premi
físic el trossejaré o clonaré per donar-ne un bocí a cada membre de la redacció
de l’ARA, agraït per la seva complicitat de cinc anys inoblidables.
i 7. Què em queda
del premi per a mi? Què m’emporto jo sol? El compromís, la responsabilitat. Dir
el currículum que tens al premi Ciutat de Barcelona és l’hòstia. Me’l doneu als
50 anys i ara i aquí em comprometo a treballar 50 anys més per l’educació, per
un periodisme ben intencionat, ben educat, ambiciós, que aspiri a transformar
la societat, proper als que pateixen i als que els atenen i crític amb tots els
poders. I em comprometo a ajudar tant com pugui a fer que Barcelona sigui la
capital mundial de les persones, barri a barri, que sigui una ciutat tan
intel·ligent que sigui justa socialment, que elimini la pobresa, que posi la
gent al centre, que sigui la ciutat del món que tingui millor cura dels nens i
dels avis, que sigui el paradís de les persones que tenen cura de les persones,
un paradís on l’educació sigui garantia de meritocràcia. Visca la Barcelona
educada i educadora!"
Com diria el
Victor Küppers: “ole, ole y ole!” LLegiu-lo bé no hi manca ni hi sobra res ni
en la forma ni en el fons.
Carles Capdevila
era un gran comunicador i el trobem molt a faltar. Ens agradaria saber com
encararia ell aquests temps tan convulsos amb el seu humor tan propi. El seu
record ens acompanyarà sempre.
