14 de novembre 1924 Maria Sabaté, primera locutora de Ràdio Barcelona 1997 S'estrena "Anastàsia" 2016 Premi de Comunicació per Carles Capdevila

 

Avui dues estrenes (ràdio i cinema) i el Premi Nacional de Comunicació del 2016. Aquest any en el que les dones són protagonistes no me’n sé estar amb alguns homes: Pepe Rubianes, el meu pare i avui amb Carles Capdevila.

Tal dia com avui de 1924 comença les seves emissions regulars Ràdio Barcelona, l'emissora de ràdio més antiga dels Països Catalans i de l'Estat espanyol, com indica el seu distintiu, EAJ-1. Maria Sabaté, primera veu de Ràdio Barcelona. Finalment, les proves d'emissió van arrencar el 10 d'octubre del 1924. L'èxit d'aquestes proves, junt amb la notificació oficial de la concessió el 12 de novembre, fa que les emissions regulars comencin el 14 de novembre de 1924, a les 18:30h, amb Maria Sabaté al micròfon, que posteriorment va cedir la paraula a Darius Rumeu, alcalde de Barcelona. Després dels discursos de les autoritats i la publicitat es va emetre un concert a càrrec del pianista Torné i el violoncel·lista Oró.

Tal dia com avui de 1997 la Fox estrena la seva primera pel·lícula d'animació “Anastàsia”, una història musical inspirada en la història de la gran duquessa Anastasia Romanova de la Rússia Imperial. Aquesta pel·lícula considerada una fita en l'animació per la seva qualitat, la taquilla i per fer competència a Disney, empresa el regnat de la qual semblava irrevocable. La pel·lícula va obtenir un gran èxit, tant de taquilla com de crítica, sent recompensada en total amb vuit premis i fins a 16 nominacions, incloent dos als Óscar que no va guanyar: millor banda sonora i millor cançó original. Tot i les llibertats artístiques que la pel·lícula va prendre amb la història russa, la recepció crítica i popular a Rússia va ser positiva.

Hi ha gent que sap comunicar i que reben un reconeixement pels seus dons i el seu treball en aquests àmbit. Tal dia com avui de l'any 2016, el Carles Capdevila va rebre el Premi Nacional de Comunicació.  Perquè tingueu una mostra de com era, no me’n puc estar de copiar les seves paraules d’agraïment quan va rebre el Premi Ciutat de Barcelona de Comunicació. Si busqueu una mica trobareu el discurs d'agraïment del premi d'avui.

"Us diré set coses

1. Un minut és poc, en gastaré dos.

2. Gràcies, jurat, per valorar l’humor que educa, per valorar el periodisme que homenatja els educadors. I gràcies per valorar el meu discurs de comiat de l’ARA, del qual n’estic molt orgullós. Però ja és ben curiós que em premieu per deixar l’ARA, i no per haver-lo fundat. Si ho arribo a saber plego abans.

3. És el segon premi important que em donen des que tinc càncer, el primer va ser el Marta Mata. A vegades penso: collons, Carles, sí que deus estar fotut. Però vaja, si em premieu per això tinc molt males notícies: no tinc cap intenció de morir-me, i un cop sobrevisqui no penso tornar el premi.

4. No el penso tornar, perquè de fet no el vull, el premi. El premi el dedico i comparteixo amb tots els mestres, professors, educadors socials, monitors, amb tothom que educa cada dia a primera línia amb passió, vocació, il·lusió i bon humor. Em reconeixeu per posar en valor l’educació en positiu, doncs jo reconec que tot, tot, i tot el mèrit és d’aquests educadors positius.

5. La dotació econòmica tampoc no la vull, els 7.000 euros els cedeixo tots íntegres al Vall d’Hebron Institut d’Oncologia. Tinc la sort que em curen en un hospital públic pioner en recerca i vull que ho continuït sent.

6. I el premi físic el trossejaré o clonaré per donar-ne un bocí a cada membre de la redacció de l’ARA, agraït per la seva complicitat de cinc anys inoblidables.

i 7. Què em queda del premi per a mi? Què m’emporto jo sol? El compromís, la responsabilitat. Dir el currículum que tens al premi Ciutat de Barcelona és l’hòstia. Me’l doneu als 50 anys i ara i aquí em comprometo a treballar 50 anys més per l’educació, per un periodisme ben intencionat, ben educat, ambiciós, que aspiri a transformar la societat, proper als que pateixen i als que els atenen i crític amb tots els poders. I em comprometo a ajudar tant com pugui a fer que Barcelona sigui la capital mundial de les persones, barri a barri, que sigui una ciutat tan intel·ligent que sigui justa socialment, que elimini la pobresa, que posi la gent al centre, que sigui la ciutat del món que tingui millor cura dels nens i dels avis, que sigui el paradís de les persones que tenen cura de les persones, un paradís on l’educació sigui garantia de meritocràcia. Visca la Barcelona educada i educadora!"

Com diria el Victor Küppers: “ole, ole y ole!” LLegiu-lo bé no hi manca ni hi sobra res ni en la forma ni en el fons.

Carles Capdevila era un gran comunicador i el trobem molt a faltar. Ens agradaria saber com encararia ell aquests temps tan convulsos amb el seu humor tan propi. El seu record ens acompanyarà sempre.

1 de juny 2003 Concert de Peter Gabriel al Palau Sant Jordi 2017 mor Carles Capdevila

Avui comença el mes de juny. No només és el mes en que s’acaba el curs, molts joves fan la Selectivitat, comença l’estiu i fem les revetlles de Sant Joan, Sant Pere i Sant Jaume tot olorant les vacances. Avui comença l'estiu meteorològic, no l'astronòmic. Aquest estiu meteorològic està format pels mesos juny, juliol i agost. I per estar ben animats comencem el mes amb música.

Tal dia com avui del 2003 Peter Gabriel va actuar a Barcelona davant 12.000 persones. El Palau Sant Jordi de Barcelona va acollir l'únic concert de Peter Gabriel a Espanya. En ell, el músic exlíder de Genesis va donar un repàs pels temes del seu últim treball discogràfic, “Up”, i va recordar clàssics de la seva discografia com “Sleedghammer” o “Digging in the dirt”, entre d'altres. Era la tercera vegada que Barcelona rebia a Peter Gabriel en concert. En aquesta ocasió, a més, la ciutat comtal era la ciutat que podia escoltar en directe al veterà músic. En total, 12.000 persones van ser finalment els que van poder gaudir de l’espectacle del londinenc. Cuidant des del primer moment, l'escenografia en la qual es desenvolupava l'actuació, Gabriel va començar amb “Here comes the flood”, del seu primer àlbum, i després va interpretar successivament sis dels deu temes del seu últim disc: “Darkness”, “Sky Blue”, “The Barry Williams Show”, “More than this”, “Growing up” i “Signal to noise”. Per descomptat, també hi va haver temps per ficar-se als seus fans a la butxaca gràcies a temes com “Mercy street”.

Avui fa sis anys que va morir un home bo, en Carles Capdevila (2017). Un home que sense pretensions tenia el seu pensament i agraïa a mestres, sanitaris i monitors de lleure. Un gran periodista i company, diuen els que el coneixien. Els que només l'escoltàvem i el llegíem també el trobem a faltar. Ens agradaria saber el seu parer en aquest món tan boig.

Suggeriments: escoltar la música de Peter Gabriel i veure els vídeos del Carles Capdevila en els que podem escoltar de la seva veu un parer amb un punt d'humor per viure la vida plenament.

14 de novembre 2016 Premi Ciutat de Barcelona de Comunicació pel Carles Capdevila

 

Hi ha gent que sap comunicar i que reben un reconeixement pels seus dons i el seu treball en aquests àmbit. Tal dia com avui de l'any 2016, el Carles Capdevila va rebre el Premi Nacional de Comunicació.  Perquè tingueu una mostra de qui és, no me’n puc estar de copiar les seves paraules d’agraïment quan va rebre el Premi Ciutat de Barcelona de Comunicació. Si busqueu una mica trobareu el discurs d'agraïment del premi d'avui.

"Us diré set coses

1. Un minut és poc, en gastaré dos.

2. Gràcies, jurat, per valorar l’humor que educa, per valorar el periodisme que homenatja els educadors. I gràcies per valorar el meu discurs de comiat de l’ARA, del qual n’estic molt orgullós. Però ja és ben curiós que em premieu per deixar l’ARA, i no per haver-lo fundat. Si ho arribo a saber plego abans.

3. És el segon premi important que em donen, primer va ser el Marta Mata, des que tinc càncer. A vegades penso: collons, Carles, sí que deus estar fotut. Però vaja, si em premieu per això tinc molt males notícies: no tinc cap intenció de morir-me, i un cop sobrevisqui no penso tornar el premi.

4. No el penso tornar, perquè de fet no el vull, el premi. El premi el dedico i comparteixo amb tots els mestres, professors, educadors socials, monitors, amb tothom que educa cada dia a primera línia amb passió, vocació, il·lusió i bon humor. Em reconeixeu per posar en valor l’educació en positiu, doncs jo reconec que tot, tot, i tot el mèrit és d’aquests educadors positius.

5. La dotació econòmica tampoc no la vull, els 7.000 euros els cedeixo tots íntegres al Vall d’Hebron Institut d’Oncologia. Tinc la sort que em curen en un hospital públic pioner en recerca i vull que ho continuït sent.

6. I el premi físic el trossejaré o clonaré per donar-ne un bocí a cada membre de la redacció de l’ARA, agraït per la seva complicitat de cinc anys inoblidables.

i 7. Què em queda del premi per a mi? Què m’emporto jo sol? El compromís, la responsabilitat. Dir el currículum que tens al premi Ciutat de Barcelona és l’hòstia. Me’l doneu als 50 anys i ara i aquí em comprometo a treballar 50 anys més per l’educació, per un periodisme ben intencionat, ben educat, ambiciós, que aspiri a transformar la societat, proper als que pateixen i als que els atenen i crític amb tots els poders. I em comprometo a ajudar tant com pugui a fer que Barcelona sigui la capital mundial de les persones, barri a barri, que sigui una ciutat tan intel·ligent que sigui justa socialment, que elimini la pobresa, que posi la gent al centre, que sigui la ciutat del món que tingui millor cura dels nens i dels avis, que sigui el paradís de les persones que tenen cura de les persones, un paradís on l’educació sigui garantia de meritocràcia. Visca la Barcelona educada i educadora!"

Com diria el Victor Küppers: “ole, ole y ole!” LLegiu-lo bé no hi manca ni hi sobra res ni en la forma ni en el fons.

Carles Capdevila era un gran comunicador i el trobem molt a faltar. Ens agradaria saber com encararia ell aquests temps tan convulsos amb el seu humor tan propi. El seu record ens acompanyarà sempre.

1 de juny 2003 Peter Gabriel a Barcelona 2017 Mor Carles Capdevila

Avui comença el mes de juny. No només és el mes en que s’acaba el curs, molts joves fan la Selectivitat, comença l’estiu i fem les revetlles de Sant Joan, Sant Pere i Sant Jaume tot olorant les vacances. Avui comença l'estiu meteorològic, no l'astronòmic. Aquest estiu meteorològic està format pels mesos juny, juliol i agost. I per estar ben animats comencem el mes amb música.

Tal dia com avui del 2003 Peter Gabriel va actuar a Barcelona davant 12.000 persones. El Palau Sant Jordi de Barcelona va acollir l'únic concert de Peter Gabriel a Espanya. En ell, el músic exlíder de Genesis va donar un repàs pels temes del seu últim treball discogràfic, “Up”, i va recordar clàssics de la seva discografia com “Sleedghammer” o “Digging in the dirt”, entre d'altres. Era la tercera vegada que Barcelona rebia a Peter Gabriel en concert. En aquesta ocasió, a més, la ciutat comtal era la ciutat que podia escoltar en directe al veterà músic. En total, 12.000 persones van ser finalment els que van poder gaudir de l’espectacle del londinenc. Cuidant des del primer moment, l'escenografia en la qual es desenvolupava l'actuació, Gabriel va començar amb “Here comes the flood”, del seu primer àlbum, i després va interpretar successivament sis dels deu temes del seu últim disc: “Darkness”, “Sky Blue”, “The Barry Williams Show”, “More than this”, “Growing up” i “Signal to noise”. Per descomptat, també hi va haver temps per ficar-se als seus fans a la butxaca gràcies a temes com “Mercy street”.

Avui fa cinc anys que va morir un home bo, en Carles Capdevila. Un home que sense pretensions tenia el seu pensament i agraia a mestres, sanitaris i monitors de lleure. Un gran periodista i company, diuen els que el coneixien. Els que només l'escoltavem i el llegiem també el trobem a faltar. Ens agradaria saber el seu parer en aquests món tan boig.

Suggeriments: escoltar la música de Peter Gabriel i veure els videos del Carles Capdevila en els que podem escoltar de la seva veu un parer amb un punt d'humor per viure la vida plenament.

14 de novembre 2016 Carles Capdevila Premi Nacional de Comunicació

Hi ha gent que sap comunicar i en aquest cas al Carles Capdevila li van concedir el Premi Nacional de Comunicació tal dia com avui de l'any 2016.  Perquè tingueu una mostra de qui és, no me’n puc estar de copiar les seves paraules d’agraïment quan va rebre el Premi Ciutat de Barcelona de Comunicació. Si busqueu una mica trobareu el discurs d'agraïment del premi d'avui.

"Us diré set coses

1. Un minut és poc, en gastaré dos.

2. Gràcies, jurat, per valorar l’humor que educa, per valorar el periodisme que homenatja els educadors. I gràcies per valorar el meu discurs de comiat de l’ARA, del qual n’estic molt orgullós. Però ja és ben curiós que em premieu per deixar l’ARA, i no per haver-lo fundat. Si ho arribo a saber plego abans.

3. És el segon premi important que em donen, primer va ser el Marta Mata, des que tinc càncer. A vegades penso: collons, Carles, sí que deus estar fotut. Però vaja, si em premieu per això tinc molt males notícies: no tinc cap intenció de morir-me, i un cop sobrevisqui no penso tornar el premi.

4. No el penso tornar, perquè de fet no el vull, el premi. El premi el dedico i comparteixo amb tots els mestres, professors, educadors socials, monitors, amb tothom que educa cada dia a primera línia amb passió, vocació, il·lusió i bon humor. Em reconeixeu per posar en valor l’educació en positiu, doncs jo reconec que tot tot i tot el mèrit és d’aquests educadors positius.

5. La dotació econòmica tampoc no la vull, els 7.000 euros els cedeixo tots íntegres al Vall d’Hebron Institut d’Oncologia. Tinc la sort que em curen en un hospital públic pioner en recerca i vull que ho continuït sent.

6. I el premi físic el trossejaré o clonaré per donar-ne un bocí a cada membre de la redacció de l’ARA, agraït per la seva complicitat de cinc anys inoblidables.

i 7. Què em queda del premi per a mi? Què m’emporto jo sol? El compromís, la responsabilitat. Dir al currículum que tens el premi Ciutat de Barcelona és l’hòstia. Me’l doneu als 50 anys i ara i aquí em comprometo a treballar 50 anys més per l’educació, per un periodisme ben intencionat, ben educat, ambiciós, que aspiri a transformar la societat, proper als que pateixen i als que els atenen i crític amb tots els poders. I em comprometo a ajudar tant com pugui a fer que Barcelona sigui la capital mundial de les persones, barri a barri, que sigui una ciutat tan intel·ligent que sigui justa socialment, que elimini la pobresa, que posi la gent al centre, que sigui la ciutat del món que tingui millor cura dels nens i dels avis, que sigui el paradís de les persones que tenen cura de les persones, un paradís on l’educació sigui garantia de meritocràcia. Visca la Barcelona educada i educadora!"

Com diria el Victor Küppers: “ole, ole y ole!” LLegiu-lo bé no hi manca ni hi sobra res ni en la forma ni en el fons. 

Carles Capdevila era un gran comunicador i el trobem molt a faltar. Ens agradaria saber com encararia ell aquests temps tan convulsos amb el seu humor tan propi. El seu record ens acompanyarà sempre. 

14 de novembre 2016 superlluna 2016 Carles Capdevila reb el Premi Nacional de Comunicació

Mare meva! Tothom parla de la superlluna! Però això què és? Avui veurem la lluna plena molt més gran de l'habitual. Podrem contemplar una de les anomenades "superllunes", però no una qualsevol: es tracta de la més pròxima a la Terra des dels últims 70 anys. Parlem de superlluna, o lluna del perigeu, quan hi ha una coincidència entre la fase plena i la situació del nostre satèl·lit al perigeu, el punt de l'òrbita lunar més pròxim a la Terra. Ara bé, com que aquesta distància entre la Terra i la Lluna no sempre és la mateixa, no totes les superllunes són iguals. Avui, a les 12.23, hora d'aquí, la Lluna estarà en un perigeu situat a 356.523 quilòmetres de distància, la més petita des de l'any 1948. Fa poc menys d'un mes vam gaudir d'una altra lluna de perigeu, en aquell cas amb una distància de 358.475 quilòmetres de la Terra. Si el les condicions meteorològiques ho permeten, podrem veure l'astre fins un 14% més gran i un 30% més lluminós. La Lluna assolirà la fase plena dilluns a les 14.52, per tant si us heu perdut la lluna de diumenge, tornareu a tenir una altra oportunitat dilluns, si el temps ho permet. Sinó sempre ens quedaran les imatges. La propera superlluna serà el 14 de desembre, però caldrà esperar al 2034 per gaudir-ne d'una de la mateixa magnitud que la de dilluns.

Hi ha gent que sap comunicar i en aquest cas al Carles Capdevila li han concedit el Premi Nacional de Comunicació.  Perquè tingueu una mostra de qui és, no me’n puc estar de copiar les seves paraules d’agraïment quan va rebre el Premi Ciutat de Barcelona de Comunicació. Si busqueu una mica trobareu el discurs d'agraïment del premi d'avui.

"Us diré set coses

1. Un minut és poc, en gastaré dos.

2. Gràcies, jurat, per valorar l’humor que educa, per valorar el periodisme que homenatja els educadors. I gràcies per valorar el meu discurs de comiat de l’ARA, del qual n’estic molt orgullós. Però ja és ben curiós que em premieu per deixar l’ARA, i no per haver-lo fundat. Si ho arribo a saber plego abans.

3. És el segon premi important que em donen, primer va ser el Marta Mata, des que tinc càncer. A vegades penso: collons, Carles, sí que deus estar fotut. Però vaja, si em premieu per això tinc molt males notícies: no tinc cap intenció de morir-me, i un cop sobrevisqui no penso tornar el premi.

4. No el penso tornar, perquè de fet no el vull, el premi. El premi el dedico i comparteixo amb tots els mestres, professors, educadors socials, monitors, amb tothom que educa cada dia a primera línia amb passió, vocació, il·lusió i bon humor. Em reconeixeu per posar en valor l’educació en positiu, doncs jo reconec que tot tot i tot el mèrit és d’aquests educadors positius.

5. La dotació econòmica tampoc no la vull, els 7.000 euros els cedeixo tots íntegres al Vall d’Hebron Institut d’Oncologia. Tinc la sort que em curen en un hospital públic pioner en recerca i vull que ho continuït sent.

6. I el premi físic el trossejaré o clonaré per donar-ne un bocí a cada membre de la redacció de l’ARA, agraït per la seva complicitat de cinc anys inoblidables.

i 7. Què em queda del premi per a mi? Què m’emporto jo sol? El compromís, la responsabilitat. Dir al currículum que tens el premi Ciutat de Barcelona és l’hòstia. Me’l doneu als 50 anys i ara i aquí em comprometo a treballar 50 anys més per l’educació, per un periodisme ben intencionat, ben educat, ambiciós, que aspiri a transformar la societat, proper als que pateixen i als que els atenen i crític amb tots els poders. I em comprometo a ajudar tant com pugui a fer que Barcelona sigui la capital mundial de les persones, barri a barri, que sigui una ciutat tan intel·ligent que sigui justa socialment, que elimini la pobresa, que posi la gent al centre, que sigui la ciutat del món que tingui millor cura dels nens i dels avis, que sigui el paradís de les persones que tenen cura de les persones, un paradís on l’educació sigui garantia de meritocràcia. Visca la Barcelona educada i educadora!"

Com diria el Victor Küppers: “ole, ole y ole!” LLegiu-lo bé no hi manca ni hi sobra res ni en la forma ni en el fons. Carles Capdevila és un gran comunicador.