14 de novembre 1924 Maria Sabaté, primera locutora de Ràdio Barcelona 1997 S'estrena "Anastàsia" 2016 Premi de Comunicació per Carles Capdevila

 

Avui dues estrenes (ràdio i cinema) i el Premi Nacional de Comunicació del 2016. Aquest any en el que les dones són protagonistes no me’n sé estar amb alguns homes: Pepe Rubianes, el meu pare i avui amb Carles Capdevila.

Tal dia com avui de 1924 comença les seves emissions regulars Ràdio Barcelona, l'emissora de ràdio més antiga dels Països Catalans i de l'Estat espanyol, com indica el seu distintiu, EAJ-1. Maria Sabaté, primera veu de Ràdio Barcelona. Finalment, les proves d'emissió van arrencar el 10 d'octubre del 1924. L'èxit d'aquestes proves, junt amb la notificació oficial de la concessió el 12 de novembre, fa que les emissions regulars comencin el 14 de novembre de 1924, a les 18:30h, amb Maria Sabaté al micròfon, que posteriorment va cedir la paraula a Darius Rumeu, alcalde de Barcelona. Després dels discursos de les autoritats i la publicitat es va emetre un concert a càrrec del pianista Torné i el violoncel·lista Oró.

Tal dia com avui de 1997 la Fox estrena la seva primera pel·lícula d'animació “Anastàsia”, una història musical inspirada en la història de la gran duquessa Anastasia Romanova de la Rússia Imperial. Aquesta pel·lícula considerada una fita en l'animació per la seva qualitat, la taquilla i per fer competència a Disney, empresa el regnat de la qual semblava irrevocable. La pel·lícula va obtenir un gran èxit, tant de taquilla com de crítica, sent recompensada en total amb vuit premis i fins a 16 nominacions, incloent dos als Óscar que no va guanyar: millor banda sonora i millor cançó original. Tot i les llibertats artístiques que la pel·lícula va prendre amb la història russa, la recepció crítica i popular a Rússia va ser positiva.

Hi ha gent que sap comunicar i que reben un reconeixement pels seus dons i el seu treball en aquests àmbit. Tal dia com avui de l'any 2016, el Carles Capdevila va rebre el Premi Nacional de Comunicació.  Perquè tingueu una mostra de com era, no me’n puc estar de copiar les seves paraules d’agraïment quan va rebre el Premi Ciutat de Barcelona de Comunicació. Si busqueu una mica trobareu el discurs d'agraïment del premi d'avui.

"Us diré set coses

1. Un minut és poc, en gastaré dos.

2. Gràcies, jurat, per valorar l’humor que educa, per valorar el periodisme que homenatja els educadors. I gràcies per valorar el meu discurs de comiat de l’ARA, del qual n’estic molt orgullós. Però ja és ben curiós que em premieu per deixar l’ARA, i no per haver-lo fundat. Si ho arribo a saber plego abans.

3. És el segon premi important que em donen des que tinc càncer, el primer va ser el Marta Mata. A vegades penso: collons, Carles, sí que deus estar fotut. Però vaja, si em premieu per això tinc molt males notícies: no tinc cap intenció de morir-me, i un cop sobrevisqui no penso tornar el premi.

4. No el penso tornar, perquè de fet no el vull, el premi. El premi el dedico i comparteixo amb tots els mestres, professors, educadors socials, monitors, amb tothom que educa cada dia a primera línia amb passió, vocació, il·lusió i bon humor. Em reconeixeu per posar en valor l’educació en positiu, doncs jo reconec que tot, tot, i tot el mèrit és d’aquests educadors positius.

5. La dotació econòmica tampoc no la vull, els 7.000 euros els cedeixo tots íntegres al Vall d’Hebron Institut d’Oncologia. Tinc la sort que em curen en un hospital públic pioner en recerca i vull que ho continuït sent.

6. I el premi físic el trossejaré o clonaré per donar-ne un bocí a cada membre de la redacció de l’ARA, agraït per la seva complicitat de cinc anys inoblidables.

i 7. Què em queda del premi per a mi? Què m’emporto jo sol? El compromís, la responsabilitat. Dir el currículum que tens al premi Ciutat de Barcelona és l’hòstia. Me’l doneu als 50 anys i ara i aquí em comprometo a treballar 50 anys més per l’educació, per un periodisme ben intencionat, ben educat, ambiciós, que aspiri a transformar la societat, proper als que pateixen i als que els atenen i crític amb tots els poders. I em comprometo a ajudar tant com pugui a fer que Barcelona sigui la capital mundial de les persones, barri a barri, que sigui una ciutat tan intel·ligent que sigui justa socialment, que elimini la pobresa, que posi la gent al centre, que sigui la ciutat del món que tingui millor cura dels nens i dels avis, que sigui el paradís de les persones que tenen cura de les persones, un paradís on l’educació sigui garantia de meritocràcia. Visca la Barcelona educada i educadora!"

Com diria el Victor Küppers: “ole, ole y ole!” LLegiu-lo bé no hi manca ni hi sobra res ni en la forma ni en el fons.

Carles Capdevila era un gran comunicador i el trobem molt a faltar. Ens agradaria saber com encararia ell aquests temps tan convulsos amb el seu humor tan propi. El seu record ens acompanyarà sempre.