18 d'abril 1506 inici Sant Pere del Vaticà 1887 inici façana catedral de Barcelona

Avui el nostre escrit va de pedres gruixudes: dos edificis coincideixen en el dia d'avui la basílica de Sant pere del Vaticà i la Catedral de Barcelona.

L’any 1506, el Papa Juli II va posar la primera pedra del que serà la nova Basílica de San Pere a Roma. És un dels principals edificis del catolicisme i el més gran tant en importància, ja que és l'església dels papes, com per les dimensions, ja que fa 193 metres de llargada i 44,5 d'alçada. Està situada a la riba del riu Tíber, dins del territori del Vaticà, actualment estat independent dins de la ciutat de Roma. No és la catedral de la diòcesi de Roma, però sí que és l'església del Papa, en la qual celebra les cerimònies litúrgiques més importants. Al seu interior es troba la cathedra Petri, o "Tron de Sant Pere". L'autèntica catedral de Roma és l'arxibasílica de Sant Joan del Laterà. A la basílica està efectivament enterrat Sant Pere, el primer Papa, segons les investigacions realitzades per l'arqueòloga i epigrafista Margherita Guarducci el 1965. 

El projecte, dirigit per Bramante, consistia en un edifici amb planta de creu grega inscrita en un quadrat i podem comprovat que l'edifici hauria d'haver-se cobert per cinc cúpules (un clar exemple de planta centralitzada, típica del renaixement i del seu interès per la geometria); una central en el creuer i les restants en els angles, inspirada en l'església de Santa Maria dei Fiori, a Florència. Aquesta tipologia de planta centralitzada és típica del Renaixement, estil que presenta un gran interès per la geometria.

Els treballs es van iniciar amb la demolició de la basílica prèvia (encarregada per Constantí i on suposadament es trobaven les restes de Sant Pere), molts puritans varen lamentar la demolició d'aquesta estructura. Bramante va morir el 1514 i els seus successors Rafael, Fra Gioconda da Verona i Antonio da Sangallo varen canviar aquest pla genial; a la seva mort només s'havia edificat poc més que els quatre grans pilars que havien de sostenir la gran cúpula central. Posteriorment, el Papa Pau III va encomanar la direcció de les obres a Miquel Àngel, que va reprendre la idea de Bramante de planta de creu grega. El disseny original de Bramante tenia problemes estructurals que varen ser corregits per Miquel Àngel. La més important aportació de Miquel Àngel va ser la gran cúpula que es troba just sobre l'altar major i la tomba de l'apòstol Pere; que malgrat el seu pes, sembla surar en l'aire, i que va ser acabada pels arquitectes que van succeir a aquest gran artista com a directors de l'obra. El 1606, el Papa Pau V va ordenar el retorn a la forma de creu llatina i finalitzà la seva construcció 24 anys després de la mort de Miquel Àngel segons el disseny definitiu de Fontana i Della porta.

Nombrosos arquitectes i artistes van participar en aquesta obra: Bramante, Rafael, Sangallo, Miquel Àngel i Maderno. Es va donar per finalitzada la construcció el 18 de novembre de 1626.

Quan de petita estudiava l’art gòtic no em van explicar perquè la catedral de Barcelona, que jo la veia ben gòtica no estava en la llista de les catedrals a estudiar com la de Burgos, León, Àvila, Sigüenza o fins i tot la de Palma de Mallorca. A Barcelona vam fer una mica de trampeta i em vaig quedar bocabadada quan vaig descobrir una fotografia de la nostra catedral sense façana. Sí, la façana és molt posterior. L’any 1887 van començar les obres de la façana de la catedral pagades pel mil.lionari banquer i alcalde de Barcelona Manuel Girona seguint l’aire gòtic que presideix la catedral. Aquest és el nostre gran secret que pocs coneixen. No és gòtica del tot només ho sembla.