Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris catedral. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris catedral. Mostrar tots els missatges

divendres, 21 d’abril del 2023

21 d'abril 751aC Fundació de Roma 1211 Inauguració del Pòrtic de la Glòria

 

El dia d’avui uneix a la història dues ciutats en les quals ens agradaria poder-hi passejar pels seus carrers: Roma i Santiago de Compostela.


Tal dia com avui l’any 751 abans de Crist va tenir lloc la fundació de Roma. Segons la llegenda, Ròmul i el seu germà bessó Rem, funden Roma al mateix lloc on una lloba els va cuidar i alletar. Segons la mateixa llegenda, ja de joves s'embranquen en una baralla i després de saltar Rem sobre una muralla que Ròmul estarà construint, aquest l’enfilarà amb la seva espasa. Ròmul anomenarà Roma a aquest emplaçament en honor al seu germà. En els propers 1.000 anys, la ciutat creixerà fins arribar a ser el cor de l'imperi romà, però l'any 330 de la nostra era i després de segles de dominació, l'emperador Constantí transferirà la capital de l'imperi a Constantinoble. L'abans totpoderosa Roma es convertirà en ciutat objecte d'invasions bàrbares. Més tard, durant l'Edat Mitjana, el Papat s'instal·larà a Roma, però no serà fins al segle XV, quan el Papa Nicolau V s'iniciarà la restauració de la ciutat, que s'assemblarà de nou a la seva grandesa original.


Tal dia com avui de l’any 1211 va tenir lloc la inauguració del Pòrtic de la Gloria de la Catedral de Santiago de Compostela. És un pòrtic d'estil romànic realitzat pel mestre Mateo i els seus col·laboradors (el seu obradoiro o taller) per encàrrec del rei de Lleó Ferran II. Abans de començar els treballs del Pòrtic, seu taller va acabar les naus de la Catedral tenint per a això que construir una nova cripta per salvar el desnivell entre les naus i el terreny del voltant. El 1 abril 1188 es van col·locar les llindes del Pòrtic i la conclusió del conjunt es va demorar fins a l'any 1211, en què es va consagrar el temple amb la presència del rei Alfons IX. El Pòrtic actual no és exactament el resultat de l'obra del mestre Mateo, ja que algunes de les seves figures originals van ser retirades en construir l'actual façana de la Catedral («la façana de l'Obradoiro»), quedant conservades al Museu Catedralici. D'altra banda, el Pòrtic originalment estava policromat, però avui només queden restes de la pintura en alguns punts.

La Catedral de Santiago de Compostela està situada al centre de la província de La Corunya, a Galícia (Espanya). Acull el que, segons la tradició, és el sepulcre de l'Apòstol Santiago, la qual cosa va convertir al temple en un dels principals destinacions de pelegrinatge d'Europa durant l'Edat Mitjana a través de l'anomenat Camí de Sant Jaume (Camino de Santiago), una ruta iniciàtica en què se seguia l'estela de la Via Làctia comunicant la península ibèrica amb la resta del continent. Això va ser determinant perquè els regnes hispànics medievals participessin en els moviments culturals de l'època; en l'actualitat segueix sent un important destí de pelegrinatge. Un privilegi concedit en 1122 pel papa Calixt II va declarar que serien «Any Sant» o «Any Jubilar» a Compostela tots els anys en què el dia 25 de juliol, dia de Sant Jaume, coincidissin en diumenge; aquest privilegi va ser confirmat pel papa Alexandre III en el seu butlla Regis aeterni al 1179. La Catedral va ser declarada Bé d'Interès Cultural a 1.896, i la ciutat vella de Santiago de Compostel·la, que es concentra al voltant de la catedral, va ser declarada bé cultural Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en 1985.


A l'imatge d'avui hi veiem a Ròmul i Rem amb la lloba capitolina.



dilluns, 22 d’octubre del 2018

22 d'octubre Dia de les Catedrals


A Espanya es celebra el Dia de les Catedrals. Una catedral és un temple cristià, on té seu o càtedra el bisbe, sent així l'església principal de cada diòcesi o una Església particular. La seu o càtedra episcopal és el lloc des d'on cada bisbe presideix la comunitat cristiana, ensenyant la vida de fe i la doctrina de l'Església.

A Catalunya hi ha onze bisbats. El bisbat d'Urgell (que abraça també el Principat d'Andorra), el bisbat de Lleida, el bisbat de Solsona, el bisbat de Vic, el bisbat de Girona, el bisbat de Tortosa (que agafa les comarques del nord del País Valencià), el bisbat de Perpinyà (antigament bisbat d'Elna, que abraça tota la Catalunya Nord), el bisbat de Terrassa (a l'alta edat mitjana bisbat d'Ègara), el bisbat de Sant Feliu, l'arquebisbat de Tarragona i l'arquebisbat de Barcelona. Totes aquestes poblacions tenen catedrals, les coneixeu totes?

A Espanya hi ha catedrals espectaculars com la de Salamanca, Burgos, León, Sevilla, Palma de Mallorca o la catedral-fortalesa a Badajoz. També hi ha paratges ben originals que porten el seu nom com a Galícia La Praia das Catedrales.


La Iglesia ortodoxa se refiere a sus catedrales como gran iglesia, aunque suele traducirse como catedral.


dijous, 22 de maig del 2014

22 de maig Santa Rita de Càssia 1999 Bruce Springsteen a New Jersey


Santa Rita és una de les santes més populars de la cristiandat. És considerada la santa que aconsegueix coses impossibles i causes perdudes (juntament amb sant Judes Tadeu, així com la protectora de les dones víctimes de violència domèstica i dels problemes conjugals). És la patrona dels impossibles. A la catedral de Barcelona hi te un altar en el claustre i en època d’exàmens s’omple d’espelmes dels estudiants que li demanen ajut.

Recentment, i de manera no oficial, als Estats Units, s'ha començat a considerar la santa com a patrona del beisbol. La raó és que a la pel.lícula de la productora The Walt Disney Company The rookie, el protagonista vol jugar a la lliga major de beisbol, la qual cosa era poc menys que impossible, per la qual cosa invoca Santa Rita. A partir de l'estrena, s'ha generat un moviment entre els catòlics afeccionats al beisbol perquè en sigui la santa patrona.

Aquesta santa se la sol representar amb roses, a causa d'una llegenda comuna amb la d'altres santes com Elisabet d'Hongria. Contava que el seu espòs li prohibia ajudar els pobres; un dia que els portava pa amagat a la faldilla, ell la va trobar i va mirar què hi duia: els pans s'havien convertit en roses i no pogué acusar-la.

La vinculació de la rosa a la Santa prové d’un altre episodi, en aquest cas, ocorregut en els darrer moments de la seva vida. Joan Amades recorda el fet amb aquestes paraules: “Santa Rita estava a les portes de la mort i feia dies que no tastava res. Les seves germanes no paraven de preguntar-li què li venia de gust, i ella, per tal de fer-les desistir, els digué que només sentia desig d’olorar roses i de menjar figues, coses impossibles d’aconseguir perquè això passava pel gener. Van baixar a l’hort i trobaren tots els rosers florits i les figueres carregades de figues”. Per aquest motiu i sobretot al fet d’haver aconseguit fer esclatar roses i produir figues en ple hivern que santa Rita ha esdevingut la patrona dels impossibles, sigui quina sigui la seva naturalesa. 

Cada 22 de maig, la placeta que hi ha davant l’espaiosa església de Sant Agustí esdevé un mercat de parades de flors, concretament roses, que tenen un objectiu comú: anar a parar als peus de la imatge de santa Rita que es venera dins el temple. Una munió de gent, especialment dones, s’apropen amb un pomell a la mà o amb una espelma que oferiran a la santa. A les hores de missa es fa silenci i espera continguda. En el moment de la benedicció de les roses, les mans amb els ramells als dits s’alcen per amarar-los de l’aigua consagrada. Les flors van als peus de l’escultura que recorda la santa de Càssia. A mesura que passen les hores, el munt de roses es va fent més gran mentre que les candeles, també en gran nombre, espurnegen al voltant. Cada flor és un prec i un desig, qui sap si impossible o no, que es dirigeix a la santa. Ella que amb pietat i pregària va fer possible que, en moment de fred rigorós, les roses esclatessin ufanes segur que escoltarà el que se li demana.

La festivitat de Santa Rita és un dia especial per al barri del Raval de Barcelona. En aquesta data, l’entorn de l’església de Sant Agustí -no gaire lluny de les Rambles, entre els carrers de l’Hospital i de Sant Pau- s’omple de gent, especialment dones, i de roses, moltes roses, que s’ofereixen devotament a la santa.

La devoció barcelonina per santa Rita va arribar a la ciutat de Barcelona amb els agustins, que s’instal.laren al barri de la Ribera, en un convent que ja no existeix. Posteriorment, el agustins es traslladaren a l'església de Sant Agustí del Raval”. 

Tal dia com avui del 1999 Bruce Springsteen i The E Street Band van aconseguir un impossible...  tindrà alguna relació amb Santa Rita? Van batre el seu propi rècord de concerts en una mateixa ciutat. El Boss, que és com es coneix popularment entre els seus seguidors Bruce Springsteen i la banda que l'ha acompanyat en gairebé totes les seves gires al llarg de la seva extensa trajectòria musical van aconseguir una nova fita a Nova Jersey (EUA). Anaven a oferir cinc actuacions, en diferents dies, a l'estadi de la ciutat, el Continental Airlines Arena. Però, una vegada que van sortir les entrades a la venda i davant la monumental demanda que es va generar, van acabar donant 15 concerts. Així, Springsteen, batia la seva pròpia marca d'11 concerts al mateix lloc .

dimecres, 7 de maig del 2014

7 de maig 1298 primera pedra Catedral de Barcelona 1891 primera pedra Real Academia Española 1946 es funda Sony


Avui parlem de “primeres pedres”... d’inicis de projectes...

Tal dia com avui de l’any 1298 es posava la primera pedra per a la construcció de la Catedral de Barcelona. La Catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és la catedral gòtica de Barcelona, seu de l'arquebisbat de Barcelona. La catedral es va construir durant els segles XIII al XV al mateix lloc on hi havia hagut una catedral romànica, i encara abans una de paleocristiana. La façana d'estil neogòtic, és moderna (segle XIX). L'edifici es va declarar Bé d'Interès Cultural i, des del 2 de novembre de 1929, és Monument Històric Artístic Nacional.

L’any 1891 es posa, també, la primera pedra del edifici de la Real Academia Española a Madrid. Està situat al carrer Felipe IV, 4, en el barri de Los Jerónimos. L’edifici, dissenyat per Miguel Aguado de la Sierra i construït especialment per l’Academia, va ser inaugurat l’1 d’abril de 1894 amb l’assistència de S.M. el Rei Alfonso XIII i de la seva mare, la Reina Regent, Dª María Cristina de Habsburgo-Lorena. La institució, però, és anterior. Fou fundada el 1713 per iniciativa de l’il.lustrat Juan Manuel Fernández Pacheco, marquès de Villena i duc d’Escalona, a imitació de la Academia Francesa. Al any següent, el rei Felipe V va aprovar la seva constitució i la va col.locar sota la seva protecció. La funció principal de la Reial Academia és la regularització lingüística del castellà i es fa principalment a través de dos documents: el diccionari i la gramàtica.

L’any 1946 es fa fundar Sony, o Sony Corporation amb 20 empleats. Avui és un referent com a empresa tecnològica de primera línia. És una multinacional japonesa amb seu a Kōnan Minato, Tokyo. Fabrica el que es coneix com electrònica de consum (àudio, vídeo, computació, fotografia, videojocs, telefonia mòbil...) Darrerament ha venut la divisió de televisors i d’ordinadors personals. No ha estat una història fàcil però cal destacar la gran tenacitat i la força emprenedora que els permetia continuar després del fracàs i intentar-ho d’una altra manera. La innovació ha estat un dels seus punts forts. Així van tenir grans èxits: El 1955 Sony va desenvolupar la primera ràdio de transistors del món, el que li va valer l'acceptació en el mercat d'EUA. Això va ser seguit per altres productes com el televisor Trinitron a colors (1968). El Betamax aparegut a mitjan els 70's, va anar un concepte de Ibuka, que es va convertir en un èxit, però que a poc a poc va perdre el seu domini del mercat a les mans del format VHS, liderat per JVC. Aquesta situació es va produir davant la negativa de Sony de compartir l'ús del seu format amb altres companyies. Per aquesta raó, la majoria de fabricants van adoptar el format VHS. Altres grans èxits de Sony són: l'estèreo personal Walkman (1979), l'audilector de CD (1982), la Betacam per a usos de transmissió professional (1982), el Micro Floppy (1983), la càmera de vídeo Handycam (1985), el MiniDisc (1993), la PlayStation (1994), la videolectora DVD (1997) i el Memory Stick (1998).