El món de la
fotografia ha evolucionat molt, moltíssim. Avui molta gent fa servir el mòbil
per fer fotos; els professionals segueixen utilitzant aquelles màquines més
grosses i complexes; vam tenir màquines d’un sol ús, automàtiques, compactes,
que feien fotografies en color o en blanc i negre... però la imatge d’aquells
senyors que feien fotos amb aquelles grans càmeres amb trípode tapats perquè no
entrés la llum i amb un flaix de llum... em sembla fascinant. Un dels motius de
la popularitat de la fotografia va ser que era molt més econòmic fer-se un
retrat fotogràfic que pintat que era la única manera de retratar-se fins a
l’aparició de la fotografia.
Però avui el
protagonista no és ben bé la fotografia sinó un estri que la fa possible... El
flaix fotogràfic és un dispositiu que actua com a font de llum artificial per
il·luminar escenes en fotografia, va ser inventat per Johann Ostermeyer i
patentat el 21 de setembre de 1930. S'utilitza, sobretot, quan la llum existent
no és suficient per prendre la imatge instantània amb una exposició
determinada, tot i que també té altres usos. El flaix és una font de llum
intensa i dura, que generalment abasta poc espai i és transportable. Un flaix
és un aparell que emet polsos de llum de breu duració però molt forts, com si
fossin llampecs. Bàsicament, el que fa és carregar un condensador amb prou
corrent per poder produir el pols i, quan rep l'ordre, passar aquesta energia a
l'ampolla, que és com una espècie de petit fluorescent.
Hi ha diversos
tipus de flaixos:
- El flaix de llum,
que en l'actualitat ha caigut en desús, sobretot perquè calia reposar el llum
després de cada espurna.
- El flaix
electrònic, que és instantani i ha d'estar ben sincronitzat amb l'obertura del
diafragma. - El flaix estroboscòpic, electrònic o múltiple, el qual, en comptes
d'emetre un sol feix de llum, emet diversos. Si el subjecte està sobre un fons
fosc i el subjecte es mou, obtindrem una imatge en moviment.
-El flaix per
simpatia, que s'usa en els estudis fotogràfics. Consisteix en la utilització de
diversos flaixos, que funcionen a l'uníson per "simpatia". Quan es
dispara un el resta detecten la llum i disparen també.
De vegades,
persones o animals mostren a les fotografies el que anomenem ulls vermells. En
condicions d'escassa il·luminació, les pupil·les dels ulls de persones o
d'alguns animals estan molt dilatades, i ja que la retina conté centenars de
petits vasos sanguinis, els ulls vermells són el resultat del rebot de la llum
del flaix frontal a la retina, que ens torna raigs de llum tintats de color
vermell per la sang. Aquest fet pot reduir-se amb una espurna prèvia que fa
contraure la pupil·la abans d'efectuar el flaix principal. Una altra opció és
evitar disparar el flaix directe frontalment, és a dir, rebotar-lo si fos
possible, en qualsevol element proper com parets, sostres, etc.
Quan viatges pots
anar a molts llocs on et diguin la frase “No eat, no drink, no flash
photographs”, i ja saps que no hi podràs menjar, beure ni fer fotografies amb
flash.
Suggeriments: el millor dels viatges i de les experiències és viure-les i recordar-les. A quins llocs no has pogut fer fotos amb flash?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada