És molt curiós que la mort de Miguel Servet i la convocatòria d’una trobada ecumènica per resar per la Pau coincideixin el mateix dia.
Miguel Servet va néixer a un poblet de la província de Huesca, Villanueva de Sigena. Els seus interessos van abastar un bon nombre de ciències: l'astronomia i la meteorologia, la geografia, la jurisprudència, la teologia i l'estudi de la Bíblia, les matemàtiques, l'anatomia i la medicina. Gran part de la seva fama i reconeixement posterior es degut al seu treball sobre la circulació pulmonar descrita en la seva obra Christianismi Restitutio.
Però com a ment inquieta quan no veia alguna cosa clara l’havia de dir i va escriure posant en dubte alguns punts del cristianisme. Va ser acusat d’heretgia per dubtar de la Santíssima Trinitat i per la seva defensa del baptisme a l’edat adulta. La Santa Inquisició el va condemnar a morir a la foguera cremat juntament amb el seu llibre perquè fos exemple de que no es podia pensar fora de les normes. Era el 27 d'octubre del 1553.
Independentment de la importància dels seus descobriments fisiològics o de la seva tasca com a polemista religiós, els successos que van implicar el judici i mort de Miguel Servet s'han considerat com a punt d'arrencada de la discussió que va conduir al reconeixement de la llibertat de pensament i d'expressió de les idees.
L'execució de Servet va escandalitzar molts pensadors de tot Europa, principalment en l'àmbit protestant, que s'oposaven al fet que es matés a les persones per raons de fe. Destaca particularment la defensa de Servet que va realitzar Sebastián Castellion: «Matar un home no és defensar una doctrina, és matar un home. Quan els ginebrins van executar a Servet, no van defensar una doctrina, van matar a un home. »
D'altra banda, des de mitjan segle XIX i principis del XX, Servet va començar a ser reivindicat per partidaris del lliure pensament, que veien en la seva execució una prova dels perills que comporta el fanatisme religiós, encara que sovint com a resultat d'una anàlisi superficial i sense tenir en compte l'obra i conceptes teològics del propi Servet.
Molts anys més tard, al 1986 el Sant Pare de l’església catòlica, Joan Pau II, va convocar una trobada ecumènica per resar per la Pau. Es van trobar a la catedral d’Assis els màxim representants de les principals religions del món. Cada grup s’avançava i feia la seva pregaria mentre tots els altres hi participaven respectuosament. Hi van participar budistes, hindús, jainistes, musulmans, sintoistes, sikh, de les religions africanes tradicionals, ameríndia, zoroastrana, jueus i cristians. En la celebració hi va haver cants i gestos simbòlics, rams d'olivera, coloms blancs llançades al vol ... Finalment, Joan Pau II va pronunciar el discurs de cloenda. Va ser un gest d’apropament molt important a les altres confessions religioses.
Avui, en ple segle XXI, en el nostre primer món podem parlar de llibertat d’expressió però encara hi ha molts llocs on pensar diferent és vist com un problema i amenaça. Encara hi ha molts països on segueixen existint els presos polítics... quan tindrem un món amb llibertat de pensament i d’expressió? Nosaltres podem fer que en el nostre entorn sigui realment lliure i tothom es senti respectat, sigui respectat. Som etnocentristes de mena però podem ser empàtics amb els altres i respectar i conèixer altres realitats. En quines situacions puc ser realment empàtic i respectuós? Fem entre tots un món millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada