14 de setembre 1752 Calendari gregorià 1769 Neix Alexander von Humboldt

 

Quin embolic! ni les dates són el que són...

Caram... hi ha gent ben interessant... avui descobrirem Alexander von Humbolt, una persona curiosa que aprèn per conèixer, primer estudia i després experimenta el món que l’envolta: mesura, pesa, organitza...

Tal dia com avui de 1752 l'imperi Britànic va adoptar el calendari gregorià i es va saltar onze dies. Ahir, per a ells, va ser el 2 de setembre i avui és 14 de setembre. Per això quan consultem coses antigues sovint apareixen en dates properes però que és difícil contrastar amb exactitud. Per això de vegades apareixen aniversaris o esdeveniments en diferents dates. Per a nosaltres no té gran importància perquè tots aquests fets ens serveixen per ampliar la cultureta i per tant com diuen els italians : “si non é vero, é ben trobatto”. Ho donarem per bo per continuar aprenent...

I anem amb el protagonista d’avui. Tal dia com avui del 1769 a Berlin va néixer Alexander von Humboldt. És un dels alemanys més conegut. Se’l reconeix com el pare de la física marítima i la vulcanología. Va ser un explorador, naturalista i geògraf alemany, germà del lingüista i polític Wilhelm von Humboldt. Els seus estudis varen estar influenciats per la Il·lustració berlinenca. El 1788 va començar la seva amistat amb el botànic Carl Ludwig von Willdenow, que va impulsar la seva devoció per les ciències naturals. El 1789 ingressà a Göttingen, la més famosa universitat alemanya de l'època, on s'entusiasmà per la investigació de camp i conegué el naturalista Georg Forster, a qui va acompanyar el 1790 en un viatge per Europa (concretament pels Països Baixos i Anglaterra). Continuà els seus estudis a l'Acadèmia Busch d'Hamburg i després a l'Escola de Mines de Freiberg, on arribà atret per la fama del geòleg Abraham Werner. En honor seu es va posar nom a un mineral de la classe dels compostos orgànics: la humboldtina.

Als 27 anys, amb una completa formació en geologia, botànica, geografia, astronomia, zoologia, humanitats i idiomes i una gran fortuna es proposà organitzar grans expedicions científiques. A París va conèixer el jove Aimé Bonpland, qui el va acompanyar en el seu viatge a Amèrica. Partint de La Corunya i havent fet escala a Tenerife, Humboldt i Bonpland van arribar a Cumanà (Veneçuela) el 16 de juliol de 1799. Partint de Caracas, va descobrir la Cova del Guácharo i el primer èxit dels expedicionaris va ser recórrer l'Orinoco fins a arribar a les seves fonts i evidenciar la comunicació via brazo Casiquiare d'aquest riu amb l'Amazones. Després de visitar Cuba, assoliren una complicada travessia pels Andes fins a arribar a Quito. Dins la seva estada a la zona varen ascendir el Chimborazo i el Pichincha, a més d'accedir al naixement del riu Amazones. Humboldt també va fer-hi observacions oceanogràfiques, que el portaren a descobrir un corrent marí que duu el seu nom (corrent de Humboldt). La darrera etapa del viatge va ser a Mèxic, abans de ser convidats pel president estatunidenc Thomas Jefferson, gran aficionat als estudis geogràfics, i de la definitiva tornada a París. En total l'expedició havia durat cinc anys (del 1799 fins al 1804) i els descobriments en materia de geografia i ciències naturals havien estat immensos. A la tornada del seu viatge es va dedicar a escriure sobre el seu viatge. Més endavant va fer encara una expedició a l’Asia i els darrers anys els va dedicar a compilar tot el coneixement científic que hi havia fins el moment en la seva obra magna Kosmos (1845-1862).