Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Manhattan. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Manhattan. Mostrar tots els missatges

dimecres, 4 de setembre del 2019

4 de setembre 1882 Pearl Street primer carrer amb enllumenat elèctric 2016 canonització de Teresa de Calcuta


Avui parlem d’enllumenat públic i d’una persona que ha deixat una gran estela.

Un dels primers usos que els humans van donar al foc va ser la il·luminació, que va poder fer-lo servir mitjançant torxes per il·luminar alguns llocs. Com que aquest sistema era molest i poc durador van anar apareixent làmpades amb diferents olis i metxes que permetien il·luminar durant més temps i de forma més còmoda. Les primeres ordenances sobre enllumenat públic que es coneixen daten del segle XVI. A França, els veïns estaven obligats (1524) a penjar una llum a la porta de casa i fins a l'any 1558 no es van col·locar fanals a les cantonades dels carrers. L'any 1662, l'abat Laudatio Carraffa va organitzar un cos de vigilància nocturna encarregat d'encendre i apagar els fanals. L'any 1667, el tinent de policia Le Reynier va reformar i va fixar l'enllumenat públic. Un dels seus successors, Sartines, va introduir l'ús de reflectors o reverbers i el 1818 va ser adoptat el gas, que més tard es va anar estenent a altres ciutats importants del món. La primera utilització de l'enllumenat de gas per a l'enllumenat públic va ser l'any 1807, quan Frederick Albert Winsor va il·luminar un dels costats del carrer Pall Mall de Londres, després de millorar el sistema que anys abans havia investigat el francès Philippe Lebon. Els primers fanals de gas requerien que un fanaler recorregués els carrers al vespre per anar encenent-los, però anys després es van començar a emprar dispositius d'encesa automàtica que agafaven la flama en activar el pas de gas.
El quatre de setembre de 1882 a Nova York (EUA), amb enorme èxit i admiració general, el carrer Pearl Street, a Manhattan es converteix en el primer carrer il·luminat amb energia elèctrica del món. 7.200 llums i una estació elèctrica de 900 CV de potència concebuda per Edison en són els responsables.


El 18 de desembre de 2015, el papa Francesc va signar el decret que reconeixia un segon miracle per intercessió de la beata Teresa de Calcuta, la qual cosa equival a la proclamació de la seva canonització. La cerimònia oficial tingué lloc al Vaticà el 4 de setembre de 2016, el diumenge més proper a l'aniversari de la seva mort. Era el diumenge més proper a la seva mort que es va produir el 5 de setembre de 1997.

El seu nom era Agnes Gonxha Bojaxhiu, va ser una monja catòlica d'ètnia albanesa, naturalitzada índia, que fundà la congregació de les Missioneres de la Caritat a Calcuta el 1950. Durant més de 45 anys va atendre pobres, malalts, orfes i moribunds, al mateix temps que guiava l'expansió de la seva congregació, inicialment a l'Índia i després en altres països del món. Després de la seva mort, va ser beatificada per l'Església Catòlica Romana pel papa Joan Pau II, que li atorgà el títol de beata Teresa de Calcuta.

Agnes descobrí la seva vocació des de ben jove: el 1928 ja havia decidit que estava destinada a la vida religiosa. Va ser llavors quan va optar per canviar el seu nom a «Teresa» en referència a la santa patrona dels missioners, Teresa de Lisieux. Tot i que va dedicar els següents 20 anys a l'ensenyança en el convent irlandès de Loreto, va començar a preocupar-se pels malalts i pels pobres de la ciutat de Calcuta, cosa que la va portar a fundar una congregació amb l'objectiu d'ajudar els marginats de la societat, primordialment malalts, pobres i persones que no tenien llar.

Durant la dècada de 1970 era coneguda internacionalment i havia adquirit una reputació de persona humanitària i defensora dels pobres i indefensos, en part pel documental i llibre "Something Beautiful for God" de Malcolm Muggeridge. Va obtenir el Premi Nobel de la Pau de 1979 i el més elevat guardó civil de l'Índia, el Bharat Ratna, el 1980, per la seva labor humanitària. A aquests s'hi van sumar una desena de premis i reconeixements de primer nivell, tant nacionals com internacionals. Rebé elogis de moltes persones, governs i organitzacions. Recordo el seu enterrament on es van aplegar els més poderosos del món i els més senzills al voltant d’una persona que havia perseguit el seu somni, la seva vocació de servei, i que reposava en un senzill taüt de fusta.

Podem trobar molts escrits, frases encoratjadores que tenen per autora aquesta dona menuda i d’aspecte fràgil. Jo em quedo amb una i us animo que en cerqueu d’altres... “Difon sempre l’Amor. No hem de permetre que algú s’allunyi de la nostra presència sense sentir-se millor i més feliç”. És molt interessant, també un poema lliure sobre la Vida.

A la fotografia la veiem junt amb el Sant Pare Joan Pau II amb qui tenia una estreta amistat.



dissabte, 24 de maig del 2014

24 de maig 1883 s'obre el Pont de Brooklyn


El Pont de Brooklyn (conegut inicialment com a "Pont de Nova York i Brooklyn") uneix els barris de Manhattan i Brooklyn a la ciutat de Nova York. Ha estat present en un gran nombre de pel.lícules com Manhattan de Woody Allen, La decisió de Sophie, la nord-americana Godzilla del 1998, Deep Impact, Gangs of New York de Martin Scorsese, o a Superman Returns entre d’altres.

El pont va ser dissenyat per la companyia d'enginyeria propietat de John Augustus Roebling, de Trenton, Nova Jersey. Roebling i la seva empresa havien construït anteriorment altres ponts penjants més petits, com l'aqüeducte de Delaware a Lackawaxen, Pennsilvània, el pont penjat de Cincinnati, Ohio o el pont penjat de Waco (Texas) què va servir com a prototip per al disseny final del pont de Brooklyn.

La construcció del pont de Brooklyn va començar el 3 de gener de 1870, i va finalitzar tretze anys més tard, el 24 de maig de 1883, quan va ser obert al públic. En el moment de la seva inauguració era el pont penjat més gran del món (un 50% més llarg que cap construït anteriorment). Mesura 1.825 metres de llarg, i la llum entre piles és de 486,3 metres, rècord de llum fins que al 1889 es va construir el Forth Bridge, amb una llum màxima de 521m. També va ser el primer suspès mitjançant cables d'acer. Des de llavors, s'ha convertit en un dels símbols més importants de Nova York. El primer dia el van creuar un total de més de 1800 cotxes i 150.300 persones. En la seva construcció es van gastar 15,1 milions de dòlars. El pont està construït amb pedra calcària, granit i ciment. El seu estil arquitectònic és neogòtic, amb els seus característics arcs apuntats en les dues torres laterals.

En el moment de la seva inauguració, el pont de Brooklyn era el pont penjant més llarg del món. A més, durant molts anys les torres que el sostenen a banda i banda van ser les estructures més altes de l'hemisferi occidental. Actualment, el pont disposa de sis carrils per a vehicles (excepte camions i autobusos, i una passarel.la independent per a bicicletes i vianants. Des dels anys 80, està il.luminat per les nits per a accentuar la seva silueta.

Sis mesos després de la seva inauguració es va produir una tragèdia. Una dona que pujava les escales d'accés per la part de Manhattan va ensopegar i va cridar al caure. El crit va desencadenar el rumor que el pont s'enfonsava. El pànic i l'allau posterior va provocar la mort de 12 persones i 35 ferides greus. La desconfiança cap a la resistència del pont va quedar superada un any després quan l'empresari circense P. T. Barnum va desfilar pel pont juntament amb una manada de 21 elefants. Ningú va dubtar de la seva resistència.