Actualment podem veure ‘Els dies feliços’ de Samuel Beckett al Teatre Lliure de Gràcia, al carrer Montseny 47 de Barcelona fins al 15 de juny. En Sergi Belbel n’ha fet la traducció i la direcció. Diu que quan tradueix es sent una mica autor. “Quan dirigeixo una obra estrangera, si en puc fer la traducció és com si en fos també una mica l’autor. Jo no sóc un director que escriu, sinó un autor que dirigeix. I, per tant, el que m’interessa és l’autor. Traduir-lo és posar-te en la seva pell, fer servir les seves paraules i entrar una mica en la seva cuina.” Aquesta peça tan especial està representada per Emma Vilarasau i Òscar Molina. Aquest text fa pensar en la humanitat poderosa, malgrat l’adversitat. La Winnie, la protagonista, és la persistència de la vida en un entorn hostil. A vegades es cobreix un lloc amb ciment armat i una branqueta aconsegueix trobar el camí i en surt una flor. La Winnie és aquesta flor persistent que es nega a tirar la tovallola. És molt difícil fer humà algú com la Winnie, que comença l’obra enterrada fins a la cintura, i al segon acte està enterrada fins al coll i l’Emma Vilarasau està esplèndida en el paper. Es podria pensar que és una peça depriment però té, segons paraules del propi Belbel, com un efecte balsàmic. Com que veus la Winnie tan perjudicada i malgrat tot és tan optimista, penses “I jo de què em queixo, que encara camino?” Té un punt terapèutic, alliberador...
En Sergi Belbel va néixer a Terrassa tal dia com avui de 1963, avui fa 51 anys. És autor, director i traductor teatral. Llicenciat, l'any 1986, en Filologia Romànica i Francesa per la Universitat Autònoma de Barcelona, és membre fundador de l'Aula de Teatre de la UAB i professor de Dramatúrgia a l'Institut del Teatre de Barcelona des de 1988. Des de la temporada 2006-2007 fins a la 2013-2014 ha estat director artístic del Teatre Nacional de Catalunya.
L'any 1985, amb la versió castellana de la seva primera obra, "Calidoscopios y faros de hoy", obté el Primer Premio Marqués de Bradomín, i des d'aleshores publica peces teatrals de manera constant i amb gran reconeixement de crítica i públic, tan dins com fora de Catalunya. Així, el 1987 obté els premis Ciutat de Granollers per "Dins la seva memòria" i el premi Ignasi Iglésias per "Elsa Schneider". De la mateixa manera, obres com "La sang" (1988), "Després de la pluja" (Premi Nacional de Literatura Dramàtica de la Generalitat de Catalunya 1993-95 i Premi Serra d'Or 1994), "Morir" (premi Born de Teatre, 1995), "El temps de Plank" (1999), "Forasters" (premi Butaca 2005 al millor text i al millor espectacle teatral), "Mòbil" (2005) o "A la Toscana" (2007), són peces de gran ressò. També fa incursions en el món del cinema com en el guió de "Eva" que li va valdre la nominació al Goya al millor guió original (2012). La repercussió internacional de Sergi Belbel és perfectament visible en el gran nombre d'obres seves representades a l'estranger, així com en les múltiples traduccions que s'han fet dels seus llibres a una quinzena d'idiomes.
Dirigeix amb un segell personal i de manera brillant. Des del Teatre Nacional ha impulsat projectes brillants com un inoblidable “Agost” amb un estol d’actrius encapçalades per l’inoblidable Anna Lizarán.
Actualment, després de l’etapa del Teatre Nacional dirigeix “Dies feliços” i diu que vol tornar a escriure teatre o potser televisió… esperem el seu proper treball… fins ara ens ha proposat peces de ritme àgil i directe, on temes com la comunicació en les relacions humanes i el temps apareixen constantment, és una de les veus més representatives del teatre català contemporani i es pot comptar entre els dramaturgs catalans de més projecció de tots els temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada