22 de maig 1965 Neix Theresa Zabell 1987 Neix Novak Dokovic 2017 Killian Jornet puja l'Everest

 

Els protagonistas d’avui són una regatista i política, un tenista número 1 i una de les pujades a l’Everest del Killian Jornet.

El 22 de maig de 1965 va neixer a Ipswich, al Regne Unit la Theresa Zabell Lucas. És una política i esportista espanyola que va competir en vela en la classe 470. És dues vegades campiona olímpica, tres vegades campiona mundial i tres vegades campiona d'Europa. De pares britànics, es va traslladar a Espanya juntament amb la seva família als pocs mesos de néixer. Inicialment es van instal·lar a l'illa de Tenerife (Canàries) i, dos anys més tard es van assentar definitivament a la província de Màlaga, primer en Fuengirola i després en la capital, on Theresa va començar la pràctica esportiva en 1975. Participó en dos Jocs Olímpics d'Estiu, obtenint dues medalles d'or en la classe 470, a Barcelona 1992 juntament amb Patricia Guerra i a Atlanta 1996 amb Begoña Vía-Dufresne. Va guanyar quatre medalles en el Campionat Mundial de 470 entre els anys 1992 i 1996, i tres medalles d'or en el Campionat Europeu de 470 entre els anys 1991 i 1994. El 1994 va ser nomenada Regatista Mundial de l'Any per la Federació Internacional de Vela. Es va retirar de la competició a la fi de 1998. Paral·lelament amb la seva activitat esportiva, va realitzar estudis de llicenciatura en Informàtica i Màrqueting. Entre els anys 1999 i 2004 va ser eurodiputada en el Parlament Europeu pel Partit Popular Europeu. De 2007 a 2014 va ocupar el càrrec de vicepresidenta primera del Comitè Olímpic Espanyol.

El 22 de maig de 1987 va neixer a Belgrad en Novak Đoković. En serbi es diu Новак Ђоковић. És un tennista professional, número 1 del rànquing individual a final dels anys 2011, 2012, 2014, 2015, 2018, 2020, 2021 i 2023. Està considerat un dels millors tennistes de tots els temps i especialment de l'Era Open, ja que va dominar la meitat de la dècada del 2010, va completar el Career Grand Slam després de guanyar els quatre torneigs de Grand Slam almenys tres vegades cadascun, fou el primer tennista en completar el Golden Masters (tots els torneigs Masters i a més dues vegades cadascun també), i el tennista que va ocupar el primer lloc del rànquing durant més setmanes. Després de diversos anys a l'ombra de Roger Federer i Rafael Nadal, va arribar al capdamunt del rànquing individual masculí gràcies a una temporada espectacular l'any 2011, on va guanyar tres títols de Grand Slam (excepte el Roland Garros) i diversos Masters. En el seu palmarès destaquen 24 títols de Grand Slam (rècord absolut en l'Obert d'Austràlia amb 10 victòries), 40 Masters 1000 i la medalla de bronze en els Jocs Olímpics de Pequín de 2008 en categoria individual. També ha guanyat en set ocasions el ATP World Tour Finals (rècord absolut), l'únic tennista a guanyar-ne quatre de consecutius. També fou el tennista més jove de l'Era Open a arribar a les semifinals dels quatre Grand Slams. Els anys 2011 i 2015 va guanyar tres títols de Grand Slam, i en el darrer cas, també va disputar la final de l'únic que no va guanyar. Finalment va completar el Grand Slam després de guanyar el Roland Garros el 2016. En el 2018 va esdevenir el primer tennista en completar el Golden Masters, és a dir, va guanyar tots els torneigs de categoria Masters del circuit, fita que va repetir l'any 2020.[4] L'any 2010 va guiar el seu país a la consecució de la Copa Davis. És el tennista amb més títols en torneigs de categoria Masters. És Ambaixador de Generositat d'UNICEF pel seu país. Ha estat guardonat amb els premi Laureus World Sports Award for Sportsman of the Year (2012 i 2015), i també amb l'Orde de Sant Sava, Orde de l'Estrella de Karađorđe i Orde de la República Sèrbia.

La matinada del 21 al 22 de maig de 2017, Killian Jornet va assolir l'objectiu de pujar a l'Everest sense oxigen ni cordes fixes i en solitari. Va fer cim 26 hores després d'haver sortit del darrer indret habitat de l'Himàlaia, el monestir de Rongbuk (indret que coincideix amb el camp de base de l'Everest, prop de 5100 metres d'altitud), i 38 hores després arribava al camp de base avançat de la muntanya més alta del món. Jornet va repetir la gesta una setmana més tard, la nit del 27 al 28 de maig, per bé que va sortir del camp de base avançat (a 6500 metres d'altitud) i va fer cim al cap de 17 hores, per a tornar després al mateix camp de base avançat. Aquesta darrera marca situa Jornet molt a prop dels dos ascensos més ràpids que s'han registrat a la muntanya més alta del món (el de Hans Kammerlander per la cara nord de l'any 1996, fixat a 16 hores i 45 minuts; i el de Christian Stangl de l'any 2006, rebaixat a 16 hores i 42 minuts), per bé que el fet d'haver-la realitzat sis dies després d'una altra ascensió —més llarga— a l'Everest sense oxigen suplementari ni cordes fixes fa que la comparació no es pugui fer, essent les condicions diferents.

19 de maig 1956 Neixen Anna Pujol i Alexanko 2004 Núria Balagué i Maite Hernández fan el cim a l'Everest

 

Els protagonistas d’avui són dues dones que participen en esports coneguts com a minoritaris que van tenint cada dia més participants, i un futbolista.

El 19 de maig de 1956 neix a Barcelona l’Anna Pujol Rius. És una practicant i regatista de patí de vela catalana. A més d’esportista, és també directiva i gestora municipal d’esports. És llicenciada en Educació Física i Esports per l'INEFC, i cursà un postgrau en Gestió esportiva municipal. També estudià a l'Escola Superior de la Marina Civil de Barcelona, on obtingué les titulacions esportives de patrona i capitana de iot. També és monitora de vela, jutgessa de regates i monitora d’esquí nàutic. S'inicià en la competició els anys 1975 i 1976 i des d’aleshores ha estat moltes vegades campiona de Catalunya en navegació amb patí de vela, la primera el 1993 i la darrera al 2013, i ha mantingut durant dècades la pràctica esportiva i al 2021 s'ha proclamat campiona d'Espanya de Veterans. En el seu palmarès figuren cinc campionats de la Copa d’Espanya, tres campionats de Catalunya i un de la Copa Catalana, i un bronze a la Copa d’Europa de 2017. Tot sovint ha competit en campionats mixtos en què les dones han estat minoria. Ha estat Coordinadora d’Esports de l’Ajuntament de Pineda de Mar durant 25 anys, del 1990 fins al 2015, on ha tingut un paper rellevant en l’esport municipal i ha estat impulsora dels Jocs Escolars Municipals i la Lliga de Futbol Sala, entre d'altres activitats. Ja el 1993 va ser nomenada una de les millors dirigents esportives professionals per Sports Quality International, que la situà en 7a posició entre 55 candidats i candidates de tot Catalunya. Entre 2013 i 2023 ha estat presidenta d’ADIPAV, l’Associació Esportiva Internacional de Patins de Vela, i hi manté la participació com a vocal de la Junta Directiva. També ha estat presidenta del Comitè de Disciplina Patí de Vela a la Federació Catalana de Vela, on ha mantingut una llarga experiència en la gestió. D’altra banda, és professora de dansa, malgrat que no s'hi ha dedicat mai professionalment. A més de la vela, practica altres esports com l'esquí, l’esquí nàutic, l'equitació, el ciclisme de muntanya, el jòguing o la gimnàstica.

El 19 de maig de 1956 va neixer a Barakaldo en José Ramón Alexanko Ventosa, conegut al món del futbol com a Alexanko. Jugava de defensa i, després d'iniciar-se a les categories inferiors de l'Athletic Club de Bilbao, passà pel primer equip. El 1980 fitxà pel FC Barcelona, club on aconseguí els seus triomfs esportius, destacant la primera Copa d'Europa del club, la qual va aixecar com a capità de l'equip. Va ser internacional amb la selecció espanyola. Entre 2005 i 2010 va ser director del futbol base al FC Barcelona, i entre 2015 i 2017 director de l'Acadèmia del València CF. Des de febrer de 2017 és el director esportiu de l'equip valencianista.

Les membres d'una expedició catalana exclusivament femenina, ascendeixen a l'Everest per la cara nord, i fan el cim el 19 de maig de 2004. Entres elles hi havia la Núria Balagué i Maite Hernández. La Núria Balagué Gómez va néixer a Barcelona l’any 1969, és una alpinista llicenciada en Psicologia que treballa professionalment com a psicòloga clínica a Berga i a Martorell. Inscrita a la Unió Excursionista de Catalunya (UEC) des de molt jove, en va ser monitora entre 1988 i 1990. Començà aviat a practicar l’alpinisme i fou instructora de l'Escola Catalana d’Alta Muntanya (ECAM) i també de l’Escola Espanyola (ENAM). A partir de l’any 1992 es dedicà a la docència de l’esport, com a Tècnica d’Esport Base. Entre els anys 1989 i 1994 fou instructora i directora de les Estades Esportives de Muntanyisme i Escalada de la Generalitat de Catalunya. I ha estat membre de la junta de Mountain Wilderness de Catalunya, des de 2008. Va fer molta muntanya: Pel que fa als seus assoliments esportius, l’any 1997 ascendí al Nun (7.135 m), a l'Índia. Al 2001 formà part d’una expedició –«Dones al Shisha»– que ascendí al Shisha Pangma, amb escaladores, i també portadores d'alçada, personal del Camp Base i oficial d'enllaç exclusivament femenines. L'any 2004 integrà una expedició catalana exclusivament femenina a l'Everest, en un ascens per la cara nord, en la qual aconseguí fer el cim, juntament amb Maite Hernández, la matinada del 19 de maig. L’any 1999 va participar en l’expedició de neteja Mountain Wilderness a l'Annapurna  (8.035 m) i al 2001 en l’expedició al Muztagh Ata (7.546 m). L'any 2011 va completar l'ascens al Nevado Sajama (6.546 m), als Andes bolivians.

10 de desembre Dia dels Drets Humans 1961 Pasang Lhamu, sherpa 2000 Descubreixen Selam 2007 i 2011 Cristina Fernández de Kirchner presidenta d'Argentina

 

Aquest dia 10 està ben farcit d’esdeveniments. Alguns només els nomenarem i explicarem una mica més a fons el Dia dels Drets Humans, la primera alpinista nepalesa que va pujar l’Everest, la troballa de Selam i la primera ministra argentina.

Al 1860 es va concedir per primera vegada el vot a les dones als Estats Units a l’estat de Wyoming.

Al 1901 a Estocolm i Oslo té lloc el primer lliurament oficial dels Premis Nobel.

L’any 1945 la poetesa xilena Gabriela Mistral va rebre el Premi Nobel de Literatura.

El Dia dels Drets Humans se celebra tots els anys el 10 de desembre. Es commemora el dia en què, el 1948, l'Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la Declaració Universal dels Drets Humans. El 1950, l'Assemblea va adoptar la resolució 423 (V), convidant a tot Estats i organitzacions interessades a que observin el 10 de desembre de cada any com Dia dels Drets Humans. La protecció i promoció dels drets humans ha estat una de les més grans preocupacions per a les Nacions Unides des de 1945, any en què els països fundadors de l’Organització van acordar treballar perquè mai més es tornessin a reproduir els horrors de la Segona Guerra Mundial. En aquest sentit el dia 10 de desembre de 1948 l’Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar la Declaració Universal dels Drets Humans. L’any 1950 es va invitar a tots els Estats membres i a totes les organitzacions interessades a commemorar cada any el 10 de desembre com el Dia Internacional dels Drets Humans.

Pasang Lhamu Xerpa va néixer el 10 de desembre de 1961. Va ser la primera dona nepalesa que va pujar a l'Everest. Va néixer en una família d'alpinistes i es va implicar en l'escalada durant l'adolescència. Ascendí amb èxit al Mont Blanc, al Cho Oyu, al Yalapic, al Pisang Himal i d'altres. Intentà tres cops l'Everest abans de tenir-hi èxit, el 22 d'abril de 1993, quan va assolir el cim pel coll sud per la via de l'aresta sud-est. El matí del 22 d'abril de 1993 era brillant i clar, i així es va mantenir fins que Pasang va arribar als 8.848 metres amb cinc homes xerpes, Sonam Tshering Xerpa, Lhakpa Norbu Xerpa, Pemba Dorje Xerpa i Dawa Tashi Xerpa. Mentrestant, un membre de l'equip que ja havia fet el cim cinc vegades prèviament, Sonam Tshering, caigué realment malalt al cim sud i, malgrat els esforços de Pasang per ajudar-lo, no va sobreviure a la seva malaltia. Mentre descendia del cim, el temps va empitjorar de cop, fenomen habitual en l'alta muntanya, provocant la mort de Pasang al cim sud. Vladas Vitkauskas ajudà a traslladar el seu cos muntanya avall. Per haver aconseguit el que cap altra dona nepalesa havia aconseguit abans, Pasang Lhamu fou honorada pòstumament pel seu país i per diversos alpinistes d'arreu del món. Fou la primera dona a ser condecorada amb l'estrella "Nepal Tara" pel rei del Nepal.

Un paleoantropòleg etíop va descobrir les restes fòsils de Selam. El Selam (DIK-1/1) és un crani i altres parts de l'esquelet fossilitzades d'una femella d'Australopithecus afarensis de tres anys, trobada a Dikika, Etiòpia, l'any 2000 i recuperada en els anys posteriors. Sovint es fa referència a ella amb el nom de Lucy's baby (en català, el nadó de Lucy). Les restes han estat datades en 3,3 milions d'anys d'antiguitat, aproximadament 120.000 anys més antigues que la "Lucy" (datada en 3,18 milions d'anys d'antiguitat). Els fòssils foren descoberts per Zeresenay Alemseged, i són destacables tant per la seva antiguitat com per la seva integritat.

L’any 2007 Cristina Fernández assumeix la presidència de l'Argentina. Es tracta de la primera dona president escollida, en aquest estat, per vot popular. (El 1974, María Estela Martínez de Perón va ser designada vicepresidenta i va assumir com a presidenta després de la mort de Juan Domingo Perón, el seu espòs i president de l'Argentina). El mateix dia del 2011 Cristina Fernández de Kirchner assumeix novament la presidència de l'Argentina.

29 de maig 1953 Primer ascens per la ruta sud-est de l'Everest 2017 Killian Jornet dos cops a l'Everest Mes de Maria: Virgen de Chiquinquirá

 

La muntanya més alta del món és la nostra protagonista, i també els qui fan cim...

La muntanya Everest, també coneguda al Nepal com “El front del cel”, al Tibet com “Mare de l'univers”,  és la muntanya més alta del planeta Terra, amb una altura de 8.848 metres sobre el nivell del mar. Està localitzada a la serralada de Mahalangur Himal, al continent asiàtic, i marca la frontera entre la Xina i el Nepal. El massís inclou els pics veïns Lhotse, 8.516 m; Nuptse, 7.855 m i Changtse, 7.580 m.

Els primers esforços documentats a aconseguir el cim de l'Everest van ser fets per muntanyencs britànics. Amb Nepal denegant l'accés als estrangers per aquell temps, els britànics van fer diversos intents per la ruta de l'aresta nord del costat tibetà. Després que la primera Expedició Britànica de reconeixement a l'Everest de 1921 va arribar tot just als 7.000 m pel Coll Nord; l'expedició de 1922 va aconseguir 8.320 m per la ruta de l'aresta nord, sent la primera vegada que un humà escalava per sobre dels 8.000 m. La tragèdia els va colpejar durant el descens quan set portadors van morir en un allau. L'Expedició britànica a l'Everest de 1924 va resultar el major misteri de l'Everest fins al dia d'avui: George Mallory i Andrew Irvine van fer un atac final al cim el 8 de juny, però mai van tornar, generant un debat sobre si van ser els primers a arribar al cim. Van ser vistos aquest dia a la part alta de la muntanya, però van desaparèixer entre els núvols, i no van ser tornats a veure, fins que el cos de Mallory va ser trobat el 1999 a 8.155 m a la cara nord.

Tal dia com avui de 1953 l’expedició Britànica amb Tenzing Norgay i Edmund Hillary van aconseguir el primer ascens oficial usant la ruta de l'aresta sud-est. Tenzing havia arribat a 8.595 m un any abans com a membre de l'Expedició Suïssa a l'Everest de 1952. L'equip de muntanyencs xinesos compost per Wang Fuzhou, Gongbu i Qu Yinhua van aconseguir el primer ascens documentat del pic des de la Aresta Nord el 25 de maig de 1960.

Des de llavors molts escaladors, moltes expedicions han fet l’Everest. Però l’any 2017 vam conéixer una gesta excepcional protagonitzada per en Kílian Jornet.

Però qui és aquest noi? Kílian Jornet i Burgada neix a Sabadell l’any 1987. És un esquiador de muntanya i corredor de muntanya català. Esportista especialment prolífic, ha estat campió del món d'esquí de muntaya el 2010 i el 2011, i campió del món de curses de muntanya del 2007 al 2010 i també del 2012 al 2014. És especialment conegut per haver guanyat en tres ocasions (2008, 2009 i 2011) l'Ultra-Trail du Mont Blanc i la Pierra Menta (2008, 2010 i 2011). Jornet també s'ha proclamat vencedor en dues ocasions del Grand Raid de l'illa de la Reunió, la Diagonale des Fous (2010 i 2012), ha guanyat en 8 ocasions la marató Zegama-Aizkorri, i ha entrat en primera posició a totes les edicions del Giir di Mont entre 2008 i 2011, cursa que també va vèncer el 2014. A més, també ha batut nombrosos rècords de temps i distàncies, com el del Tahoe Rim Trail, el de la Hardrock 100 (en tots dos sentits), el del GR20 (2009), el de l'ascens i el descens del Kilimanjaro o el de diversos cims emblemàtics del planeta gràcies al projecte Summits of my Life. És àmpliament reconegut com un dels millors atletes de tots els temps en la seva disciplina, i l'any 2014 la revista National Geographic el distingí com l'aventurer de l'any.

Per si tot això fos poc... L'any 2017 va pujar dues vegades a l’Everest en una setmana. Us deixo amb les narracions del seu blog que podeu trobar a http://www.kilianjornet.cat/

“Jornet fa cim, el 22 de maig, en solitari a la muntanya més alta del món (8.848m) sense oxigen, sense utilitzar cordes fixes i d’una sola tirada. Amb aquest ascens, que forma part del projecte Summits of My Life, ha establert una nova marca de velocitat de 26h des del Camp Base de l’Everest (5.100) fins al cim, a 8.484m.” però no es va trobar bé, tenia problemes estomacals i no en va quedar satisfet...

Però això no és tot. “Kílian Jornet va escalar el 27 de maig la cara nord de l’Everest (8.848m) per segona vegada en una setmana. Per fer-ho no va utilitzar ni oxigen, ni cordes fixes i ho va fer d’una sola tirada. Amb aquesta ascenció Jornet repeteix cim al sostre del món cinc dies després d’haver-hi pujat per primera vegada i explicava: “Estic molt emocionat d’haver pogut fer cim altra vegada! Avui m’he trobat bé, tot i que feia molt vent i m’ha costat força avançar. Fer dues vegades cim a l’Everest en una setmana i sense oxigen crec que estableix una nova línea de possibilitats en alpinisme i estic molt content d’haver-ho pogut dur a terme ”, explicava Jornet”.

L'església dedica el Mes de Maig a la Mare de Déu. Nosaltres recordem 31 advocacions de la Mare de Déu. Avui és el torn de Nuestra Señora del Rosario de Chiquinquirá o Virgen de Chiquinquirá, patrona de  Colòmbia. La història explica que el 1560 Antonio de Santana, encomenador dels pobles de Suta i Chiquinquirá, li va demanar una imatge de la Mare de Déu del Roser a l'espanyol Alonso de Narváez. La imatge va ser posada en un capella amb sostre de palla, i ja el 1578 estava molt deteriorada. Per això, un rector la va enviar a una finca a Chiquinquirá, on davant els precs d'una empleada domèstica, un dia el llenç deteriorat pel pas dels anys va recuperar el color de manera misteriosa el 1586. El papa Pius VII la va proclamar patrona de Colòmbia el 1829. El seu dia a Colòmbia és el 9 de juliol.

16 de maig 1975 Junko Tabei puja a l'Everest Mes de Maig: Mare de Déu del Carme

 

En el nostre entorn occidental ara trobem dones per tot arreu (encara menys dels que alguns desitjarien). Tenen les més diverses professions des de taxistes o conductores d’autobús fins a científiques passant per caps d’empreses o per representats polítics. Però no sempre ha estat així. 

Dones i muntanyes n'hi ha hagut tota la vida però aquesta combinació fins a  finals del segle XX, inicis del XXI no es fa realitat. Avui parlarem d’una dona que va ser la primera muntanyenca en escalar l’anomenat cim del món, l’Everest, i també de dones de casa nostra que han arribat molt amunt.

Es diu Junko Tabei i va néixer el 23 de maig de 1939. És una muntanyenca japonesa va néixer en la Prefectura de Fukushima. Es va enamorar del muntanyisme quan, a l'edat de 10 anys, va ascendir el Nasu, un volcà al nord de Tòquio amb un professor. Aquesta experiència va canviar la seva vida per a sempre. Es va graduar en la "Universitat per a Dones Showa" en Literatura Anglesa on es va unir al Club de Muntanya de la Universitat i va fundar el "Club de Muntanya per a Dones: Japó" el 1969. Va gaudir del muntanyisme amb el seu marit amb qui va pujar al Mont Fuji i algunes de les muntanyes més altes de Japó. També va escalar el Cervino o Matterhorn, dels Alps Suïssos. El 1972, Tabei ja era coneguda com una de les millors escaladores de Japó.

Les expedicions a l'Everest són molt costoses i necessiten patrocinadors. El diari japonès Yomiuri Shimbun i la Televisió Japonesa van decidir enviar un equip compost només per dones a Nepal a intentar escalar l'Everest. Quinze dones inclòs Junko van ser seleccionades per a l'expedició. Després d'un dur entrenament, a principis de 1975 van viatjar a Katmandú on van contractar 9 sherpes locals. Junko va fer servir la mateixa ruta que Edmund Hillary i Tenzing Norgay de 1953 per a arribar al cim on va arribar amb el sherpa Ang Tsering, tal dia com avui, convertint-se en la primera dona que escalava l'Everest. 

Ser la primera en arribar tan amunt no la va parar, ans al contrari, la va esperonar a continuar escalant. El 1992, Tabei va ser la primera dona que va completar els Set Cims, que engloba les muntanyes més altes dels set continents.

També tenim a casa nostra noms propis femenins dins del món de l’alpinisme. L’Araceli Segarra és una alpinista i model catalana. L'any 1996 es convertí en la primera dona de Espanya a assolir el cim de l'Everest. L’Edurne Pasaban és una alpinista basca, reconeguda per ser la primera dona en coronar els catorze cims de vuit mil metres del planeta, fita que completà el 17 de maig de 2010. Impressionant....

El Mes de Maig l'església el dedica a la Mare de Déu. Nosaltres recordarem 31 advocacions de la Mare de Déu. Avui és el torn de la Mare de Déu del Carme és una de les diverses advocacions de la Mare de Déu. La seva denominació procedeix del Mont Carmel, a Israel, un nom que deriva de la paraula Karmel o Al-Karem i que es podria traduir com 'jardí'. Hi ha avui en actiu ordes religiosos carmelites repartits per tot el món –masculins i femenins–, els quals giren entorn d'aquesta figura mariana. És considerada patrona de Xile i el seu exèrcit. A Espanya és patrona de la mar, dels pescadors i de l'Armada Espanyola. A Colòmbia és considerada patrona dels transportadors. Aquesta advocació dóna nom a totes les persones que es diuen Carme o Carmel, que celebren el seu sant el dia de la festa d'aquesta Mare de Déu, el 16 de juliol. Els meus pares, el Sr. Llucià i la Srta. Mª Rosa van estar al capdavant del Colegio Academia Nuestra Sra. del Carme, "El Carme" al carrer Tapioles 16, del Poble Sec; des del 1.951 fins a finals dels vuitanta. Van saber-se voltar de grans col·laboradors. Una escola amb molt de carisma i amb una gran vocació de servei. Una gran família dins del barri.  

16 de maig 1975 Junko Tabei puja a l'Everest (primera dona) Mes de Maria

En el nostre entorn occidental ara trobem dones per tot arreu (encara menys dels que alguns desitjarien). Tenen les més diverses professions des de taxistes o conductores d’autobús fins a científiques passant per caps d’empreses o per representats polítics. Però no sempre ha estat així. Dones i muntanyes n'hi ha hagut tota la vidsa però aquesta combinació fins a  finals del segle XX, inicis del XXI no es fa realitat. Avui parlarem d’una dona que va ser la primera muntanyenca en escalar l’anomenat cim del món, l’Everest, i també de dones de casa nostra que han arribat molt amunt.

Es diu Junko Tabei i va néixer el 23 de maig de 1939. És una muntanyenca japonesa va néixer en la Prefectura de Fukushima. Es va enamorar del muntanyisme quan, a l'edat de 10 anys, va ascendir el Nasu, un volcà al nord de Tòquio amb un professor. Aquesta experiència va canviar la seva vida per a sempre. Es va graduar en la "Universitat per a Dones Showa" en Literatura Anglesa on es va unir al Club de Muntanya de la Universitat i va fundar el "Club de Muntanya per a Dones: Japó" el 1969. Va gaudir del muntanyisme amb el seu marit amb qui va pujar al Mont Fuji i algunes de les muntanyes més altes de Japó. També va escalar el Cervino o Matterhorn, dels Alps Suïssos. El 1972, Tabei ja era coneguda com una de les millors escaladores de Japó.

Les expedicions a l'Everest són molt costoses i necessiten patrocinadors. El diari japonès Yomiuri Shimbun i la Televisió Japonesa van decidir enviar un equip compost només per dones a Nepal a intentar escalar l'Everest. Quinze dones inclòs Junko van ser seleccionades per a l'expedició. Després d'un dur entrenament, a principis de 1975 van viatjar a Katmandú on van contractar 9 sherpes locals. Junko va fer servir la mateixa ruta que Edmund Hillary i Tenzing Norgay de 1953 per a arribar al cim on va arribar amb el sherpa Ang Tsering, tal dia com avui, convertint-se en la primera dona que escalava l'Everest. 

Ser la primera en arribar tan amunt no la va parar, ans al contrari, la va esperonar a continuar escalant. El 1992, Tabei va ser la primera dona que va completar els Set Cims, que engloba les muntanyes més altes dels set continents.

També tenim a casa nostra noms propis femenins dins del món de l’alpinisme. L’Araceli Segarra és una alpinista i model catalana. L'any 1996 es convertí en la primera dona de Espanya a assolir el cim de l'Everest. L’Edurne Pasaban és una alpinista basca, reconeguda per ser la primera dona en coronar els catorze cims de vuit mil metres del planeta, fita que completà el 17 de maig de 2010. Impressionant....

El Mes de Maig l'església el dedica a la Mare de Déu. Nosaltres recordarem 31 advocacions de la Mare de Déu. Avui és el torn de la Mare de Déu del Carme és una de les diverses advocacions de la Mare de Déu. La seva denominació procedeix del Mont Carmel, a Israel, un nom que deriva de la paraula Karmel o Al-Karem i que es podria traduir com 'jardí'. Hi ha avui en actiu ordes religiosos carmelites repartits per tot el món –masculins i femenins–, els quals giren entorn d'aquesta figura mariana. És considerada patrona de Xile i el seu exèrcit. A Espanya és patrona de la mar, dels pescadors i de l'Armada Espanyola. A Colòmbia és considerada patrona dels transportadors. Aquesta advocació dóna nom a totes les persones que es diuen Carme o Carmel, que celebren el seu sant el dia de la festa d'aquesta Mare de Déu, el 16 de juliol. Els meus pares, el Sr. Llucià i la Srta. Mª Rosa van estar al capdavant del Colegio Academia Nuestra Sra. del Carme, "El Carme" al carrer Tapioles 16, del Poble Sec; des del 1.951 fins a finals dels vuitanta. Van saber-se voltar de grans col·laboradors. Una escola amb molt de carisma i amb una gran vocació de servei. Una gran família dins del barri.  

29 de maig 1935 primer ascens oficial a l'Everest

La muntanya més alta del món és la nostra protagonista, i també els qui fan cim...

  

La muntanya Everest, també coneguda al Nepal com “El front del cel”, al Tibet com “Mare de l'univers”,  és la muntanya més alta del planeta Terra, amb una altura de 8.848 metres sobre el nivell del mar. Està localitzada a la serralada de Mahalangur Himal, al continent asiàtic, i marca la frontera entre la Xina i el Nepal. El massís inclou els pics veïns Lhotse, 8.516 m; Nuptse, 7.855 m i Changtse, 7.580 m.

Els primers esforços documentats a aconseguir el cim de l'Everest van ser fets per muntanyencs britànics. Amb Nepal denegant l'accés als estrangers per aquell temps, els britànics van fer diversos intents per la ruta de l'aresta nord del costat tibetà. Després que la primera Expedició Britànica de reconeixement a l'Everest de 1921 va arribar tot just als 7.000 m pel Coll Nord; l'expedició de 1922 va aconseguir 8.320 m per la ruta de l'aresta nord, sent la primera vegada que un humà escalava per sobre dels 8.000 m. La tragèdia els va colpejar durant el descens quan set portadors van morir en un allau. L'Expedició britànica a l'Everest de 1924 va resultar el major misteri de l'Everest fins al dia d'avui: George Mallory i Andrew Irvine van fer un atac final al cim el 8 de juny, però mai van tornar, generant un debat sobre si van ser els primers a arribar al cim. Van ser vistos aquest dia a la part alta de la muntanya, però van desaparèixer entre els núvols, i no van ser tornats a veure, fins que el cos de Mallory va ser trobat el 1999 a 8.155 m a la cara nord. 

Tal dia com avui de 1953 l’expedició Britànica amb Tenzing Norgay i Edmund Hillary van aconseguir el primer ascens oficial usant la ruta de l'aresta sud-est. Tenzing havia arribat a 8.595 m un any abans com a membre de l'Expedició Suïssa a l'Everest de 1952. L'equip de muntanyencs xinesos compost per Wang Fuzhou, Gongbu i Qu Yinhua van aconseguir el primer ascens documentat del pic des de la Aresta Nord el 25 de maig de 1960.

Des de llavors molts escaladors, moltes expedicions han fet l’Everest. Però aquests dies hem conegut una gesta excepcional protagonitzada per en Kílian Jornet.

Però qui és aquest noi? Kílian Jornet i Burgada neix a Sabadell l’any 1987. És un esquiador de muntanya i corredor de muntanya català. Esportista especialment prolífic, ha estat campió del món d'esquí de muntaya el 2010 i el 2011, i campió del món de curses de muntanya del 2007 al 2010 i també del 2012 al 2014. És especialment conegut per haver guanyat en tres ocasions (2008, 2009 i 2011) l'Ultra-Trail du Mont Blanc i la Pierra Menta (2008, 2010 i 2011). Jornet també s'ha proclamat vencedor en dues ocasions del Grand Raid de l'illa de la Reunió, la Diagonale des Fous (2010 i 2012), ha guanyat en 8 ocasions la marató Zegama-Aizkorri, i ha entrat en primera posició a totes les edicions del Giir di Mont entre 2008 i 2011, cursa que també va vèncer el 2014. A més, també ha batut nombrosos rècords de temps i distàncies, com el del Tahoe Rim Trail, el de la Hardrock 100 (en tots dos sentits), el del GR20 (2009), el de l'ascens i el descens del Kilimanjaro o el de diversos cims emblemàtics del planeta gràcies al projecte Summits of my Life. És àmpliament reconegut com un dels millors atletes de tots els temps en la seva disciplina, i l'any 2014 la revista National Geographic el distingí com l'aventurer de l'any.

Per si tot això fos poc... L'any 2017 va pujar dues vegades a l’Everest en una setmana. Us deixo amb les narracions del seu blog que podeu trobar a http://www.kilianjornet.cat/

“Jornet fa cim, el 22 de maig, en solitari a la muntanya més alta del món (8.848m) sense oxigen, sense utilitzar cordes fixes i d’una sola tirada. Amb aquest ascens, que forma part del projecte Summits of My Life, ha establert una nova marca de velocitat de 26h des del Camp Base de l’Everest (5.100) fins al cim, a 8.484m.” però no es va trobar bé, tenia problemes estomacals i no en va quedar satisfet...

Però això no és tot. “Kílian Jornet va escalar el 27 de maig la cara nord de l’Everest (8.848m) per segona vegada en una setmana. Per fer-ho no va utilitzar ni oxigen, ni cordes fixes i ho va fer d’una sola tirada. Amb aquesta ascenció Jornet repeteix cim al sostre del món cinc dies després d’haver-hi pujat per primera vegada i explicava: “Estic molt emocionat d’haver pogut fer cim altra vegada! Avui m’he trobat bé, tot i que feia molt vent i m’ha costat força avançar. Fer dues vegades cim a l’Everest en una setmana i sense oxigen crec que estableix una nova línea de possibilitats en alpinisme i estic molt content d’haver-ho pogut dur a terme ”, explicava Jornet”. 

3 d'abril 33 Mor Jesús de Nazaret 1933 Primer vol sobre l'Everest

Els protagonistes d’avui són una data i la muntanya més alta del món.

Tal dia com avui de l’any 33 es creu que es la data de la mort de Jesús a Jerusalem a Judea.  Jesús de Nazaret, va ser crucificat per la cohort de Ponç Pilat a instàncies del Sanedrí. Però no ho podem assegurar. Però l’Església Catòlica celebra la Setmana Santa amb la primera lluna plena de primavera. Per això va variant segons els anys. La Setmana Santa es pren com a data i quaranta dies abans trobem el Dimecres de Cendra i una setmana abans el Dijous Gras que és quan comença el Carnaval. Per l’altra banda cap a l’estiu tenim els cinquanta dades de Pasqua que acaben amb el Dilluns de Pasqua. Un calendari que es belluga en funció de quan és la primera lluna plena de Primavera. 

Tal dia com avui de 1933 els britànics Clydesdale i McIntrye s'enlairen des de l'Índia disposats a sobrevolar per primera vegada el cim de l'Everest, el sostre del món, i obtenir fotografies aèries del seu cim. En apropar el primer avió a la cara sud-oest, un corrent descendent el fa caure 600 metres de cop, però el pilot aconsegueix recuperar alçada abans que la muntanya se li tiri a sobre, aconseguint sobrepassar a uns 30 metres per dalt del cim. Gràcies a aquest fet aconsegueixen obtenir un material fotogràfic que reprodueix el mai vist fins ara de la muntanya més alta del món, el cim.

3 d'abril 33 mort de Jesús 1933 primeres fotos de l'Everest 2018 Sant Tornem-hi

Els protagonistes d’avui són el dia d’avui del 2018 i de l’any 33, i la muntanya més alta del món.

Avui és Sant Tornem-hi! Tornem a l’escola després de les vacances de Setmana Santa. A partir d’avui tornem a la “normalitat”. Llevar-se aviat, classes, extraescolars...  anar i venir... comencem el tercer trimestre que ens portarà fins el mes de juny.

Tal dia com avui de l’any 33 es creu que es la data de la mort de Jesús a Jerusalem a Judea. Jesús de Nazaret, va ser crucificat per la cohort de Ponç Pilat a instàncies del Sanedrí. L'Església Catòlica celebra la Setmana Santa amb la primera lluna plena de primavera. Per això va variant segons els anys. La Setmana Santa es pren com a data i quaranta dies abans trobem el Dimecres de Cendra i una setmana abans el Dijous Gras que és quan comença el Carnaval. Per l’altra banda cap a l’estiu tenim els cinquanta dades de Pasqua que acaben amb el Dilluns de Pasqua. Un calendari que es belluga en funció de quan és la primera lluna plena de Primavera.  

Tal dia com avui de 1933 els britànics Clydesdale i McIntrye s'enlairen des de l'Índia disposats a sobrevolar per primera vegada el cim de l'Everest, el sostre del món, i obtenir fotografies aèries del seu cim. En apropar el primer avió a la cara sud-oest, un corrent descendent ell cau 600 metres de cop, però el pilot aconsegueix recuperar alçada abans que la muntanya se li tiri a sobre, aconseguint sobrepassar a uns 30 metres per dalt del cim. Gràcies a aquest fet aconsegueixen obtenir un material fotogràfic que reprodueix el mai vist fins ara de la muntanya més alta del món, el cim.

29 de maig 1953 Edmund Hillary i Tenzing Norgay fan cim per primera vegada a l'Everest

La muntanya més alta del món és la nostra protagonista, i també els qui fan cim...

.  

La muntanya Everest, també coneguda al Nepal com “El front del cel”, al Tibet com “Mare de l'univers”,  és la muntanya més alta del planeta Terra, amb una altura de 8.848 metres sobre el nivell del mar. Està localitzada a la serralada de Mahalangur Himal, al continent asiàtic, i marca la frontera entre la Xina i el Nepal. El massís inclou els pics veïns Lhotse, 8.516 m; Nuptse, 7.855 m i Changtse, 7.580 m.

Els primers esforços documentats a aconseguir el cim de l'Everest van ser fets per muntanyencs britànics. Amb Nepal denegant l'accés als estrangers per aquell temps, els britànics van fer diversos intents per la ruta de l'aresta nord del costat tibetà. Després que la primera Expedició Britànica de reconeixement a l'Everest de 1921 va arribar tot just als 7.000 m pel Coll Nord; l'expedició de 1922 va aconseguir 8.320 m per la ruta de l'aresta nord, sent la primera vegada que un humà escalava per sobre dels 8.000 m. La tragèdia els va colpejar durant el descens quan set portadors van morir en un allau. L'Expedició britànica a l'Everest de 1924 va resultar el major misteri de l'Everest fins al dia d'avui: George Mallory i Andrew Irvine van fer un atac final al cim el 8 de juny, però mai van tornar, generant un debat sobre si van ser els primers a arribar al cim. Van ser vistos aquest dia a la part alta de la muntanya, però van desaparèixer entre els núvols, i no van ser tornats a veure, fins que el cos de Mallory va ser trobat el 1999 a 8.155 m a la cara nord. 

Tal dia com avui de 1953 l’expedició Britànica amb Tenzing Norgay i Edmund Hillary van aconseguir el primer ascens oficial usant la ruta de l'aresta sud-est. Tenzing havia arribat a 8.595 m un any abans com a membre de l'Expedició Suïssa a l'Everest de 1952. L'equip de muntanyencs xinesos compost per Wang Fuzhou, Gongbu i Qu Yinhua van aconseguir el primer ascens documentat del pic des de la Aresta Nord el 25 de maig de 1960.

Des de llavors molts escaladors, moltes expedicions han fet l’Everest. Però aquests dies hem conegut una gesta excepcional protagonitzada per en Kílian Jornet.

Però qui és aquest noi? Kílian Jornet i Burgada neix a Sabadell l’any 1987. És un esquiador de muntanya i corredor de muntanya català. Esportista especialment prolífic, ha estat campió del món d'esquí de muntaya el 2010 i el 2011, i campió del món de curses de muntanya del 2007 al 2010 i també del 2012 al 2014. És especialment conegut per haver guanyat en tres ocasions (2008, 2009 i 2011) l'Ultra-Trail du Mont Blanc i la Pierra Menta (2008, 2010 i 2011). Jornet també s'ha proclamat vencedor en dues ocasions del Grand Raid de l'illa de la Reunió, la Diagonale des Fous (2010 i 2012), ha guanyat en 8 ocasions la marató Zegama-Aizkorri, i ha entrat en primera posició a totes les edicions del Giir di Mont entre 2008 i 2011, cursa que també va vèncer el 2014. A més, també ha batut nombrosos rècords de temps i distàncies, com el del Tahoe Rim Trail, el de la Hardrock 100 (en tots dos sentits), el del GR20 (2009), el de l'ascens i el descens del Kilimanjaro o el de diversos cims emblemàtics del planeta gràcies al projecte Summits of my Life. És àmpliament reconegut com un dels millors atletes de tots els temps en la seva disciplina, i l'any 2014 la revista National Geographic el distingí com l'aventurer de l'any.

Per si tot això fos poc... la setmana passada va pujar dues vegades a l’Everest. Us deixo amb les narracions del seu blog que podeu trobar a http://www.kilianjornet.cat/

“Jornet fa cim, el 22 de maig, en solitari a la muntanya més alta del món (8.848m) sense oxigen, sense utilitzar cordes fixes i d’una sola tirada. Amb aquest ascens, que forma part del projecte Summits of My Life, ha establert una nova marca de velocitat de 26h des del Camp Base de l’Everest (5.100) fins al cim, a 8.484m.” però no es va trobar bé, tenia problemes estomacals i no en va quedar satisfet...

Però això no és tot. “Kílian Jornet va escalar el 27 de maig la cara nord de l’Everest (8.848m) per segona vegada en una setmana. Per fer-ho no va utilitzar ni oxigen, ni cordes fixes i ho va fer d’una sola tirada. Amb aquesta ascenció Jornet repeteix cim al sostre del món cinc dies després d’haver-hi pujat per primera vegada i explicava: “Estic molt emocionat d’haver pogut fer cim altra vegada! Avui m’he trobat bé, tot i que feia molt vent i m’ha costat força avançar. Fer dues vegades cim a l’Everest en una setmana i sense oxigen crec que estableix una nova línea de possibilitats en alpinisme i estic molt content d’haver-ho pogut dur a terme ”, explicava Jornet”.

3 d'abril 33 mor Jesucrist 1933 es sobrevola per primera vegada l'Everest

Els protagonistes d’avui són una data i la muntanya més alta del món.

Tal dia com avui de l’any 33 es creu que es la data de la mort de Jesús a Jerusalem a Judea.  Jesús de Nazaret, va ser crucificat per la cohort de Ponç Pilat a instàncies del Sanedrí. Però no ho podem assegurar. Però l’Església Catòlica celebra la Setmana Santa amb la primera lluna plena de primavera. Per això va variant segons els anys. La Setmana Santa es pren com a data i quaranta dies abans trobem el Dimecres de Cendra i una setmana abans el Dijous Gras que és quan comença el Carnaval. Per l’altra banda cap a l’estiu tenim els cinquanta dades de Pasqua que acaben amb el Dilluns de Pasqua. Un calendari que es belluga en funció de quan és la primera lluna plena de Primavera.  

Tal dia com avui de 1933 els britànics Clydesdale i McIntrye s'enlairen des de l'Índia disposats a sobrevolar per primera vegada el cim de l'Everest, el sostre del món, i obtenir fotografies aèries del seu cim. En apropar el primer avió a la cara sud-oest, un corrent descendent ell cau 600 metres de cop, però el pilot aconsegueix recuperar alçada abans que la muntanya se li tiri a sobre, aconseguint sobrepassar a uns 30 metres per dalt del cim. Gràcies a aquest fet aconsegueixen obtenir un material fotogràfic que reprodueix el mai vist fins ara de la muntanya més alta del món, el cim.

20 de maig 1953 primera ascensió a l'Everest

Avui els nostres protagonistes són la muntanya més alta del món, un escalador i un sherpa.

La muntanya Everest és la muntanya més alta del planeta Terra amb una alçada de 8848 metres sobre el nivell del mar. Està localitzada a l'Himàlaia, al continent asiàtic, i marca la frontera entre el Nepal i la Xina. Al Nepal s’anomena Sagarmatha ("El front del cel") i a la Xina Chomolungma o Qomolangma Feng ("Mare de l'univers"). La muntanya va ser nomenada Everest en honor de George Everest, geògraf gal·lès, el 1865.

La muntanya porta des de sempre allà però no és fins el segle XX que es decideixen a pujar-la. El 8 de juny de 1924, George Mallory i Andrew Irvine, ambdós britànics, van realitzar un intent d'ascensió fins al cim per la Via de Collado Nord, del qual no van tornar mai. El 1999, la "Expedició d'Investigació sobre Mallory i Irvine" va trobar el cos de Mallory en el punt esperat prop de l'antic camp base xinès. A partir d'aquest moment, va sorgir la controvèrsia en el món del muntanyisme sobre si els dos muntanyencs van poder aconseguir cim en aquella ascensió, 29 anys abans que la aconseguissin Hillary i Tenzing en 1953. Mallory havia pronunciat una sèrie de conferències als Estats Units el any anterior, el 1923. En elles un reporter de Nova York li va preguntar: per què escalar l'Everest? I ell va respondre: "Perquè està aquí".

L’any 1933, lady Houston, una milionària britànica exballarina, va patrocinar el Vol Houston de l'Everest de 1933, pel qual una formació d'avions dirigida per Douglas Douglas-Hamilton, catorzè duc de Hamilton i marquès de Clydesdale, va volar sobre el cim en un esforç de desplegar la bandera del Regne Unit sobre el cim. Les primeres expedicions van ascendir la muntanya des del Tibet per la cara nord, accés que va ser tallat a expedicions occidentals en 1950 després que la República Popular de la Xina reafirmés el control sobre el territori tibetà. De tota manera, un grup d'escaladors comandats per Hill Tilman va realitzar una expedició exploratòria a través del Nepal per la ruta que avui és la ruta habitual des del sud.

Avui recordem la primera ascensió a l’Everest. Tal dia com avui de l’any 1953, una expedició britànica de nou membres dirigida per John Hunt, Baró de Llanfair Waterdine, va tornar al Nepal. Hunt va seleccionar dos parells de muntanyencs per l'assalt al cim. El primer parell, Tom Bourdillon i Charles Evans van arribar a 100 metres del cim el 26 de maig i van retornar al camp base. 

L'endemà l'expedició va fer el seu segon i últim intent amb la segona parella d'escaladors. El neozelandès Edmund Hillary i el Sherpa Tenzing Norgay del Nepal van arribar al cim a les 11.30 del matí, hora local, del 29 de maig de 1953, per la Via del Collado Sud. En aquesta època, tots dos van declarar que havia estat un esforç d'equip de tota l'expedició però anys més tard Tenzing va revelar que Hillary va ser el primer que va posar el seu peu sobre el cim. Van parar a la muntanya per fer fotografies i van enterrar a la neu alguns dolços i una creu abans de descendir. La notícia de l'èxit de l'expedició va arribar ràpidament a Londres en el matí de la coronació de la reina Isabel II. De tornada a Katmandú, Hillary i Tenzing van descobrir que havien estat nomenats cavallers britànics.

16 de maig 1975 Junko Tabei arriba al cim de l'Everest

En el nostre entorn occidental ara trobem dones per tot arreu (encara menys dels que alguns desitjarien). Tenen les més diverses professions des de taxistes o conductores d’autobús fins a científiques passant per caps d’empreses o per representats polítics. Però no sempre ha estat així. Dones i muntanyes n'hi ha hagut tota la vidsa però aquesta combinació fins a  finals del segle XX, inicis del XXI no es fa realitat. Avui parlarem d’una dona que va ser la primera muntanyenca en escalar l’anomenat cim del món, l’Everest, i també de dones de casa nostra que han arribat molt amunt.

Es diu Junko Tabei i va néixer el 23 de maig de 1939. És una muntanyenca japonesa va néixer en la Prefectura de Fukushima. Es va enamorar del muntanyisme quan, a l'edat de 10 anys, va ascendir el Nasu, un volcà al nord de Tòquio amb un professor. Aquesta experiència va canviar la seva vida per a sempre. Es va graduar en la "Universitat per a Dones Showa" en Literatura Anglesa on es va unir al Club de Muntanya de la Universitat i va fundar el "Club de Muntanya per a Dones: Japó" el 1969. Va gaudir del muntanyisme amb el seu marit amb qui va pujar al Mont Fuji i algunes de les muntanyes més altes de Japó. També va escalar el Cervino o Matterhorn, dels Alps Suïssos. El 1972, Tabei ja era coneguda com una de les millors escaladores de Japó.

Les expedicions a l'Everest són molt costoses i necessiten patrocinadors. El diari japonès Yomiuri Shimbun i la Televisió Japonesa van decidir enviar un equip compost només per dones a Nepal a intentar escalar l'Everest. Quinze dones inclòs Junko van ser seleccionades per a l'expedició. Després d'un dur entrenament, a principis de 1975 van viatjar a Katmandú on van contractar 9 sherpes locals. Junko va fer servir la mateixa ruta que Edmund Hillary i Tenzing Norgay de 1953 per a arribar al cim on va arribar amb el sherpa Ang Tsering, tal dia com avui, convertint-se en la primera dona que escalava l'Everest. 

Ser la primera en arribar tan amunt no la va parar, ans al contrari, la va esperonar a continuar escalant. El 1992, Tabei va ser la primera dona que va completar els Set Cims, que engloba les muntanyes més altes dels set continents.

També tenim a casa nostra noms propis femenins dins del món de l’alpinisme. L’Araceli Segarra és una alpinista i model catalana. L'any 1996 es convertí en la primera dona de Espanya a assolir el cim de l'Everest. L’Edurne Pasaban és una alpinista basca, reconeguda per ser la primera dona en coronar els catorze cims de vuit mil metres del planeta, fita que completà el 17 de maig de 2010. Impressionant....