Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris canonització. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris canonització. Mostrar tots els missatges

dimarts, 4 de setembre del 2018

4 de setembre 1882 primer carrer il·luminat amb electricitat 2016 Canonització Teresa de Calcuta


Avui parlem d’enllumenat públic i d’una persona que ha deixat una gran estela.

Un dels primers usos que els humans van donar al foc va ser la il·luminació, que va poder usar-se mitjançant torxes per il·luminar alguns llocs. Com que aquest sistema era molest i poc durador van anar apareixent làmpades amb diferents olis i metxes que permetien il·luminar durant més temps i de forma més còmoda. Les primeres ordenances sobre enllumenat públic que es coneixen daten del segle XVI. A França, els veïns estaven obligats (1524) a penjar una llum a la porta de casa i fins a l'any 1558 no es van col·locar fanals a les cantonades dels carrers. L'any 1662, l'abat Laudatio Carraffa va organitzar un cos de vigilància nocturna encarregat d'encendre i apagar els fanals. L'any 1667, el tinent de policia Le Reynier va reformar i va fixar l'enllumenat públic. Un dels seus successors, Sartines, va introduir l'ús de reflectors o reverbers i el 1818 va ser adoptat el gas, que més tard es va anar estenent a altres ciutats importants del món. La primera utilització de l'enllumenat de gas per a l'enllumenat públic va ser l'any 1807, quan Frederick Albert Winsor va il·luminar un dels costats del carrer Pall Mall de Londres, després de millorar el sistema que anys abans havia investigat el francès Philippe Lebon. Els primers fanals de gas requerien que un fanaler recorregués els carrers al vespre per anar encenent-los, però anys després es van començar a emprar dispositius d'encesa automàtica que agafaven la flama en activar el pas de gas.
El quatre de setembre de 1882 a Nova York (EUA), amb enorme èxit i admiració general, el carrer Pearl Street, a Manhattan es converteix en el primer carrer il·luminat amb energia elèctrica del món. 7.200 llums i una estació elèctrica de 900 CV de potència concebuda per Edison en són els responsables.


El 18 de desembre de 2015, el papa Francesc va signar el decret que reconeixia un segon miracle per intercessió de la beata Teresa de Calcuta, la qual cosa equival a la proclamació de la seva canonització. La cerimònia oficial tingué lloc al Vaticà el 4 de setembre de 2016, el diumenge més proper a l'aniversari de la seva mort. Era el diumenge més proper a la seva mort que es va produir el 5 de setembre de 1997.

El seu nom era Agnes Gonxha Bojaxhiu, va ser una monja catòlica d'ètnia albanesa, naturalitzada índia, que fundà la congregació de les Missioneres de la Caritat a Calcuta el 1950. Durant més de 45 anys va atendre pobres, malalts, orfes i moribunds, al mateix temps que guiava l'expansió de la seva congregació, inicialment a l'Índia i després en altres països del món. Després de la seva mort, va ser beatificada per l'Església Catòlica Romana pel papa Joan Pau II, que li atorgà el títol de beata Teresa de Calcuta.

Agnes descobrí la seva vocació des de ben jove: el 1928 ja havia decidit que estava destinada a la vida religiosa. Va ser llavors quan va optar per canviar el seu nom a «Teresa» en referència a la santa patrona dels missioners, Teresa de Lisieux. Tot i que va dedicar els següents 20 anys a l'ensenyança en el convent irlandès de Loreto, va començar a preocupar-se pels malalts i pels pobres de la ciutat de Calcuta, cosa que la va portar a fundar una congregació amb l'objectiu d'ajudar els marginats de la societat, primordialment malalts, pobres i persones que no tenien llar.

Durant la dècada de 1970 era coneguda internacionalment i havia adquirit una reputació de persona humanitària i defensora dels pobres i indefensos, en part pel documental i llibre "Something Beautiful for God" de Malcolm Muggeridge. Va obtenir el Premi Nobel de la Pau de 1979 i el més elevat guardó civil de l'Índia, el Bharat Ratna, el 1980, per la seva labor humanitària. A aquests s'hi van sumar una desena de premis i reconeixements de primer nivell, tant nacionals com internacionals. Rebé elogis de moltes persones, governs i organitzacions. Recordo el seu enterrament on es van aplegar els més poderosos del món i els més senzills al voltant d’una persona que havia perseguit el seu somni, la seva vocació de servei, i que reposava en un senzill taüt de fusta.

Podem trobar molts escrits, frases encoratjadores que tenen per autora aquesta dona menuda i d’aspecte fràgil. Jo em quedo amb una i us animo que en cerqueu d’altres... “Difon sempre l’Amor. No hem de permetre que algú s’allunyi de la nostra presència sense sentir-se millor i més feliç”. És molt interessant, també un poema lliure sobre la Vida.

A la fotografia la veiem junt amb el Sant Pare Joan Pau II amb qui tenia una estreta amistat.


dijous, 14 de setembre del 2017

14 de setembre 1580 neix Quevedo 1975 primera canonització USA


La primera previsió era una altra però no me’n he pogut estar de transcriure un dels poemes més coneguts de Quevedo. L'altre tema serà més breu. Avui recordem una canonització especial i un neixament.

La canonització és la declaració oficial de la santedat d'una persona difunta per part d'una confessió cristiana o església. Mijtançant aquesta declaració, l'església afirma que la persona en qüestió es troba certament al Paradís i en permet el culte com a sant. És un costum de les esglésies catòlica (incloses les del ritu oriental) i ortodoxa (amb totes les seves variants). L'anglicanisme accepta el culte als sants, però només ha fet una canonització en la seva història, la de Carles I d'Anglaterra. Les altres confessions cristianes, encara que admeten l'existència dels sants i accepten la commemoracio de la seva memòria, no n'admeten la veneració ni la seva intermediació entre els homes i Déu.

Tal dia com avui del 1975 el Sant Pare de l'església catòlica Pau VI va canonitzar la primera santa nascuda als Estats Units: Elisabeth Ann Seton. I estàvem a les acaballes del segle XX... Va ser la fundadora de la primera escola catòlica del país i de la primera congregació estatunidenca de religioses, les Germanes de la Caritat.


Francisco de Quevedo y Villegas va néixer tal dia com avui de 1580 a Madrid. Va ser un dels escriptors més destacats de la literatura espanyola, del Segle d'Or. Tot i que va escriure tant obres narratives com dramàtiques, Quevedo és més conegut per la seva obra poètica, de la qual es conserven gairebé un miler de poemes.

Quevedo, de família aristòcrata, es va iniciar en el món de la literatura amb obres satíriques i burlesques com "La vida del Buscón anomenat don Pablos" o "Los Sueños". La seva amistat amb Félix Lope de Vega i Miguel de Cervantes era coneguda per tots, però també la seva acèrrima enemistat -que duraria fins a la seva mort-, amb un altre escriptor rival: Luis de Góngora. Era famós per conrear el corrent anomenat conceptisme, basat en els jocs d'enginy i la complicació del missatge a partir del doble sentit, que s'oposava clarament al culteranisme de Góngora.

Abanderant un estil anti-Góngora en tot moment, va publicar una sèrie d'escrits mordaces i agressius, a fi de satiritzar al seu rival, com el famós "A una nariz".

Érase un hombre a una nariz pegado,
érase una nariz superlativa,
érase una nariz sayón y escriba,
érase un pez espada muy barbado.

Era un reloj de sol mal encarado,
érase una alquitara pensativa,
érase un elefante boca arriba,
era Ovidio Nasón más narizado.

Érase el espolón de una galera,
érase una pirámide de Egipto,
las doce tribus de narices era.

Érase un naricísimo infinito,
muchísimo nariz, nariz tan fiera
que en la cara de Anás fuera delito.


Val la pena agafar paper i llapis i esbrinar què volen dir totes aquestes comparacions... algunes no són gens fàcils d’entendre però això les fa encara més punyents...


diumenge, 4 de setembre del 2016

4 de setembre 1882 Pearl Street 2016 Canonització Teresa de Calcuta 2016 Desè títol del món de trial d'Antoni Bou


Normalment el nostre blog és més històric que actual però el dia d’avui té dos noms propis que brillen amb llum pròpia i un fet relacionacionat amb la il·luminació.

El quatre de setembre de 1882 a Nova York (EUA), amb enorme èxit i admiració general, Pearl Street es converteix en el primer carrer il·luminat artificialment del món. 7.200 llums i una estació elèctrica de 900 CV de potència concebuda per Edison en són els responsables.

Avui la Mare Teresa de Calcuta serà canonitzada (declarada Santa) en una celebració multitudinària al Vaticà presidida pel Sant Pare Francesc. És el diumenge més proper a la seva mort que es va produir el 5 de setembre de 1997.

El seu nom era Agnes Gonxha Bojaxhiu, va ser una monja catòlica d'ètnia albanesa, naturalitzada índia, que fundà la congregació de les Missioneres de la Caritat a Calcuta el 1950. Durant més de 45 anys va atendre pobres, malalts, orfes i moribunds, al mateix temps que guiava l'expansió de la seva congregació, inicialment a l'Índia i després en altres països del món. Després de la seva mort, va ser beatificada per l'Església Catòlica Romana pel papa Joan Pau II, que li atorgà el títol de beata Teresa de Calcuta.

Agnes descobrí la seva vocació des de ben jove: el 1928 ja havia decidit que estava destinada a la vida religiosa. Va ser llavors quan va optar per canviar el seu nom a «Teresa» en referència a la santa patrona dels missioners, Teresa de Lisieux. Tot i que va dedicar els següents 20 anys a l'ensenyança en el convent irlandès de Loreto, va començar a preocupar-se pels malalts i pels pobres de la ciutat de Calcuta, cosa que la va portar a fundar una congregació amb l'objectiu d'ajudar els marginats de la societat, primordialment malalts, pobres i persones que no tenien llar.

Durant la dècada de 1970 era coneguda internacionalment i havia adquirit una reputació de persona humanitària i defensora dels pobres i indefensos, en part pel documental i llibre "Something Beautiful for God" de Malcolm Muggeridge. Va obtenir el Premi Nobel de la Pau de 1979 i el més elevat guardó civil de l'Índia, el Bharat Ratna, el 1980, per la seva labor humanitària. A aquests s'hi van sumar una desena de premis i reconeixements de primer nivell, tant nacionals com internacionals. Rebé elogis de moltes persones, governs i organitzacions. Recordo el seu enterrament on es van aplegar els més poderosos del món i els més senzills al voltant d’una persona que havia perseguit el seu somni, la seva vocació de servei.

Podem trobar molts escrits, frases encoratjadores que tenen per autora aquesta dona menuda i d’aspecte fràgil. Jo em quedo amb una i us animo que en cerqueu d’altres... “Difon sempre l’Amor. No hem de permetre que algú s’allunyi de la nostra presència sense sentir-se millor i més feliç”. És molt interessant, també un poema lliure sobre la Vida.


L’altre nom propi d’avui és Toni Bou, és un pilot català de trial. Ha assolit 20 títols de campió del món de trial, 10 a l'aire lliure i 10 en modalitat en pista coberta, que el situen com el pilot amb més títols de la història d'aquest esport, per davant de Dougie Lampkin (que en té 7 a l'aire lliure i 5 en pista coberta) i de Jordi Tarrés amb 7 a l'aire lliure. Al mateix temps, els seus vint títols mundials superen l'antic rècord de quinze campionats mundials de motociclisme que havia ostentat durant anys Giacomo Agostini. Darrera d’aquest nou èxit del pilot de Piera hi ha unes condicions excepcionals i molta feina. Moltes hores d’entrenament físic i entrenament sobre la moto. Felicitem des d’aquestes ratlles al pilot català.

divendres, 2 de maig del 2014

2 de maig Dia de la Comunitat de Madrid 2001 Joan Pau II viatja a Grecia


Avui hi ha gent que fa festa però no és festiu en el calendari laboral (que és el que marca els festius). Hi ha festius per tot l’estat, per comunitats autònomes i per localitats (ciutats o pobles). Fem pont, quan ajuntem dos dies festiu separats per un dia laborable i el convertim en festiu.

Avui, 2 de maig, es celebra el Dia de la Comunitat de Madrid. Amb ella, es commemora l'aixecament del 2 de maig de 1808, en què el poble madrileny es va aixecar en armes per rebel.lar-se contra l'ocupació francesa de Madrid i per expulsar l’exèrcit que estava ocupant gran part de la Península Ibèrica. Aquest esdeveniment, va ser el primer de la Guerra del Francès (Guerra de la Independència).

Tal dia com avui del 2001 el Papa Joan Pau II va ser protagonista d’una visita a Grècia en la qual va demanar perdó als fidels ortodoxes pels abusos comesos per l’Església Catòlica. Ha estat un fet que s’ha repetit en diferents ocasions i amb diferents col.lectius. L’església, formada per persones, no sempre ha actuat correctament i per tant demanar perdó és una primera part, però no la única, després cal rectificar i actuar correctament. Aquesta setmana es van trobar de nou a la Plaça de Sant Pere del Vaticà, davant de milers de creients de tot el món, el Papa actual, Francesc I i el Papa emèrit, Benet XVI per la cerimònia de canonització de Joan XXIII i Joan Pau II. L’església catòlica té dos nous Sants.