Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sant Nicolau. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sant Nicolau. Mostrar tots els missatges

divendres, 6 de desembre del 2024

6 de desembre Dia de la Constitució Dia de la Independència de Finlàndia Sant Nicolau 1881 Neix Helen Leisk 1948 Neix Keke Rosberg 1982 Neix Alberto Contador 1993 Neix Carlos Arévalo 1998 Neix Ayoub Ghadfa

 

Avui Dia de la Constitució Espanyola i de la Independència Finlandesa parlarem de molts esports perquè hem trobat molts esportistes que van néixer tal dia com avui: tennis, automobilisme, ciclisme, boxa i piragüísme.


Avui a Espanya és un festiu civil conegut com el Dia de la Constitució. La Constitució espanyola és la màxima llei escrita de l'ordenament jurídic i de l'Estat espanyol. S'hi regulen els deures i drets fonamentals dels ciutadans, la forma i estructura de l'Estat. La Constitució espanyola actual fou aprovada en el referèndum del 6 de desembre de 1978.

Pels que creguin que el català o el castellà és difícil els suggeriria que s’enfrontessin al finès o al suec. Avui es celebra el Dia de la Independència de Finlàndia (finès: itsenäisyyspäivä, suec: självständighetsdagen) és una festa nacional que se celebra el 6 de desembre per commemorar la declaració d'Independència de Finlàndia de l'Imperi Rus el 1917.

Nicolau de Mira, també conegut com a Nicolau de Bari, va ser un bisbe cristià paleocristià d'ascendència grega de la ciutat marítima de Pàtara a Anatòlia (a l'actual província d'Antalya, Turquia) durant l'època de l'Imperi Romà. A causa dels nombrosos miracles atribuïts a la seva intercessió, també se'l coneix com a Nicolau Taumaturg. Sant Nicolau és el patró dels mariners, comerciants, arquers, lladres penedits, nens, cervesers, penyers, fabricants de joguines, solters i estudiants de diverses ciutats i països d'Europa. La seva reputació va evolucionar entre els piadosos, com era habitual en els primers sants cristians, i el seu llegendari hàbit de fer regals secrets va donar lloc al folklore del Pare Noel a través de la Festa de Sant Nicolau.


I entrem en la secció d’esports...

El 6 de desembre de 1881 va néixer Frances Helen Aitchison, de casada Helen Leisk, a Anglaterra. La foto que he trobat és fantàstica molt allunyada de les nostres tennistes del segle XXI. És una tennista anglesa, guanyadora d'una medalla d'argent olímpica en categoria dobles mixtos en els Jocs Olímpics d'Estocolm de 1912 amb el seu compatriota Herbert Barrett. Helen era la filla gran del constructor naval James i Mary Aitchison. Va competir a tennis amb tres de les seves germanes: Alice, Kathleen i Sibyl. L'any 1914 es va casar amb John Leisk a Epsom. Va disputar el torneig Wimbledon per primer cop el 1909 amb 27 anys, i va competir-hi en diverses edicions. Va guanyar el títol de dobles femenins en la seva primera participació. En categoria individual va guanyar el World Covered Court Championship d'Estocolm l'any 1913 derrotant a Kate Gillou. En aquest moment l’esport només era un privilegi de les classes benestants.

El 6 de desembre de 1948 neix a Suècia, el pilot finlandès de Fòrmula 1 conegut com Keke Rosberg. A pesar d'haver nascut a Estocolm (Suècia) fou el primer pilot finlandès en córrer en la Fórmula 1. La seva velocitat li valgué eren el malnom de «finlandès volador». El 1982 va guanyar la seva primera carrera a Fórmula 1, el Gran Premi de Suïssa, que es corria a Dijon (França) perquè a Suïssa estaven prohibides les carreres d'autos. Fou l'única victòria en tot l'any, però ningú va guanyar més de dues carreres i al final Keke va ser el més regular i el que més punts va sumar, adjudicant-se el Campionat Mundial de Pilots amb el Williams FW08 amb motor Cosworth. Després de la seva retirada a finals del 1986, ha tingut cura de les carreres de diversos pilots, com Jirky Jarvi Lehto, Mika Häkkinen, Olivier Panis, i més recentment del seu fill Nico Rosberg.


El 6 de desembre de 1982 va néixer Alberto Contador Velasco, l'únic ciclista espanyol que ha guanyat les tres grans voltes, amb dos Tours de França, dos Giros d'Itàlia i tres Voltes a Espanya. Exciclista espanyol, professional del 2007 al 2017 i actualment comentarista de la cadena esportiva Eurosport.


El 6 de desembre de 1993 va néixer a Betanzos en Carlos Arévalo López. És un esportista que competeix en piragüisme en la modalitat d'aigües tranquil·les. També és soldat de l'Exèrcit de Terra. Va participar en dos Jocs Olímpics d'Estiu, obtenint dues medalles, plata a Tòquio 2020 i bronze a París 2024, en la prova de K4 500 m. Va guanyar tres medalles en el Campionat Mundial de Piragüisme, en els anys 2019 i 2022. En els Jocs Europeus de Cracòvia 2023 va aconseguir una medalla d'or en la prova de K4 500 m.


El 6 de desembre de 1998 neix a Marbella l’Ayoub Ghadfa Drissi El Aissaoui. És un boxejador andalús amateur que competeix en la categoria de pes superpesant. Als 10 anys va començar a practicar kick-boxing per defensar-se de l'assetjament escolar que patia amb motiu dels seu físic i per motius racistes. Va competir en tres campionats regionals. Tot i que inicialment volia marxar als Paísos Baixos per continuar la seva carrera esportiva, va abandonar la idea a causa de la possibilitat de patir lesions a la tíbia. Quan va marxar a estudiar el grau en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport a l'Universitat Politècnica Madrid va trobar un gimnàs on el van animar a apuntar-se a boxa. Després d'un parell de combats amateur, el seleccionador espanyol, Rafael Lozano, el va convidar a entrenar amb l'equip nacional de boxa. El 2018 va entrar definitivament a la selecció nacional. El novembre de 2018 va aconseguir la medalla de bronze al Campionat de la Unió Europea després de vèncer al doble medallista olímpic Clemente Russo. El 2019 va declarar-se campió nacional d'Espanya, una fita que va repetir el 2021. Malgrat els bons resultats no va aconseguir classificar per als Jocs Olímpics d'estiu de 2020. El 2022 va aconseguir una medalla de plata al Campionat Europeu de Boxa Aficionada en categoria de pes superpesat. El 2023 va guanyar la medalla de bronze al Campionat Mundial de Boxa Aficionada després de caure contra el campió Bakhodir Jalolov. El mateix any va quedar en cinquena posició al Campionat Europeu de Boxa Aficionada que es va celebrar a Cracòvia. Un any més tard va aconseguir la medalla d'or a la mateixa competició, que li va garantir la participació als Jocs Olímpics d'Estiu de París. Al Jocs Olímpics d'estiu de 2024 va aconseguir arribar al combat per la medalla d'or de pes superpesant (+92 kg) després de vèncer el francès Djamili Aboudou a la semifinal. En la final, va ser batut per l'uzbek Bokhodir Jalolov i va haver de conformar-se amb la medalla de plata.  

dimecres, 6 de desembre del 2023

6 de desembre Sant Nicolau Constitució Espanyola 1906 Neix Montserrat Pérez Iborra, pedagoga 1950 Neix Fauzia Nasreen, política pakistanesa 1964 Neix Sylvie Goulard, política francesa

 

Diuen que "Sant Nicolau obre les festes de Nadal amb clau". La festa de Sant Nicolau, que té lloc el dia 6 de desembre, és una celebració de tradició cristiana dedicada als infants, en què aquests reben regals o llaminadures tal com es fa al dia de reis a casa nostra. És una tradició molt present als Països Baixos (i Flandes), al Luxemburg i a Alsàcia i la Lorena, però també se celebra a altres regions del Nord de França i a la resta de Bèlgica, així com a Alemanya, Àustria, Suïssa, a diversos països balcànics (Croàcia, Sèrbia, Eslovàquia) i d'Europa central (Hongria, Polònia, República Txeca, Lituània, Romania, Bulgària, Ucraïna). La festa es basa en la llegenda de Nicolau de Mira. El Santa Claus nord-americà i el Pare Nadal britànic són igualment derivacions d'aquesta llegenda.


La Constitució Espanyola és la màxima llei escrita de l'ordenament jurídic i de l'Estat espanyol. S'hi regulen els deures i drets fonamentals dels ciutadans, la forma i estructura de l'Estat. La Constitució Espanyola actual fou aprovada en el referèndum del 6 de desembre de 1978 i sancionada pel rei Joan Carles I d’Espanya el 27 de desembre de 1978. Aquesta és la novena constitució de l'Estat espanyol. Aquest dia és festa a tot l’Estat espanyol i és una de les festes civil dins del nostre calendari laboral.


Però en aquest dia que té aquests dos protagonistes ineludibles i hi afegim tres dones, una dona empresària i de molt de pes en la pedagogia catalana de la qual encara podem gaudir del seu llegat a l’Academia Pérez Iborra del carrer Consell de Cent de Barcelona i també dues dones del món política.


Montserrat Pérez Iborra va néixer a Barcelona el 6 de desembre de 1906. Va estudiar el batxillerat de ciències, tot i que en aquell temps era estrany que una noia cursés aquests estudis. Acabat el batxillerat, es va matricular de Ciències Físiques. Va ser la primera dona a llicenciar-se a Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona el 1931. Tres anys després, Pompeu Fabra, president del Patronat de la UB, la nomenaria professora ajudant interina d'aquesta Universitat. També donava classes al Liceu Garcigoy i a l'Institut Balmes. L'any 1936, la Montserrat passava l'estiu amb la seva família a Premià de Mar quan va esclatar la guerra. Llavors va començar a fer classes a un grup de nois i noies, la família dels quals no volia que deixessin d'estudiar. Arran d'aquesta experiència, el 1939 Montserrat Pérez Iborra va fundar a Barcelona Les Escoles i és que, tot i que n'era una de sola, les autoritats franquistes no permetien que fos mixta. Nois i noies havien d'estar separats i només s'entreveien a través d'una línia separatòria de canyes de bambú en el pati. Montserrat Pérez Iborra va transmetre a l'escola el seu esperit fort i raonat, emprenedor, modern i laic, la dedicació absoluta i la recerca de la màxima qualitat sempre amb nous mètodes d'aprenentatge i estimulació. A Les Escoles hi han estudiat personatges com Jordi Pujol, Guillermina Motta, Chicho Ibáñez-Serrador, Tomàs Alcoverro, Joan Gràcia d'"El tricicle", Roger Justafré, Sergi Bruguera, Aleix Vidal-Quadras, Marta Balletbò-Coll, Rosa Deulofeu i González, Ana Urdangarín, José Luis Pascual Samaranch, Santi Soteras, J. Alvar Net, Oriol Muntané, Miquel Porter, Jaume Figueres...  Entre el professorat de Les Escoles podem esmentar Maria Novell, Francesc Gomà i Musté, Victòria dels Àngels, Pilar Meler, Pere Ribera, Ramón Vives, Pilar Vives, Carme Laura-Gil, etc. La tasca de direcció la va seguir el seu fill Gabriel Casas Pérez-Iborra, que ja ha passat el relleu al net, Jordi Casas. L'actual director regenta un equip que continua sent referent en una pedagogia que posa el centre en l'infant i el jove portant-lo a ser la millor versió d'ells mateixos amb una molt bona preparació acadèmica. 


Avui parlem d’una diplomàtica i professora universitària pakistanesa, primera dona diplomàtica del seu país. Fauzia Nasreen va néixer el 6 de desembre de 1950. Va ser la primera dona diplomàtica del seu país, després de permetre's la incorporació de la dona en el servei diplomàtic, el 1973. Nasreen es va incorporar al servei diplomàtic el 1973. Va estar destinada a les ambaixades d'Iran, Malàisia, Filipines i Itàlia, entre altres països. Va arribar a ser l'ambaixadora del seu país a Nepal i Polònia, i també va ser Alta Comissionada del seu país a Austràlia el novembre de 2009. També va ser directora general de l'Acadèmia del Servei Exterior, una institució que forma joves diplomàtics del Pakistan i de l'estranger.


Sylvie Goulard va néixer a Marsella el 6 de desembre de 1964. És una política francesa des del 17 de maig de 2017 Ministra de Defensa de França. A l'any 2009 va ser escollida eurodiputada. Fou membre de la comissió d'Afers Econòmics i Monetaris, i coordinadora del grup ALDE, així com membre suplent de la comissió d'Agricultura i Desenvolupament Rural. El 2010 va participar en la creació del Grup Spinelli. Forma part de la junta directiva nacional del Moviment Demòcrata, a més de ser assessora d'assumptes estrangers expresidenta del Moviment Europeu a França. Després de graduar-se en dret per la Universitat Paul Cézanne i havent estudiat a Sciences Politiques i l'Escola Nacional d'Administració, és professora del Col·legi d'Europa (Bruges).

dimarts, 6 de desembre del 2022

6 de desembre Sant Nicolau 1978 S'aprova la Constitució Espanyola

 

Diuen que "Sant Nicolau obre les festes de Nadal amb clau". La festa de Sant Nicolau, que té lloc el dia 6 de desembre, és una celebració de tradició cristiana dedicada als infants, en què aquests reben regals o llaminadures tal com es fa al dia de reis a casa nostra. És una tradició molt present als Països Baixos (i Flandes), al Luxemburg i a Alsàcia i la Lorena, però també se celebra a altres regions del Nord de França i a la resta de Bèlgica, així com a Alemanya, Àustria, Suïssa, a diversos països balcànics (Croàcia, Sèrbia, Eslovàquia) i d'Europa central (Hongria, Polònia, República Txeca, Lituània, Romania, Bulgària, Ucraïna). La festa es basa en la llegenda de Nicolau de Mira. El Santa Claus nord-americà i el Pare Nadal britànic són igualment derivacions d'aquesta llegenda.


La Constitució Espanyola és la màxima llei escrita de l'ordenament jurídic i de l'Estat espanyol. S'hi regulen els deures i drets fonamentals dels ciutadans, la forma i estructura de l'Estat. La Constitució Espanyola actual fou aprovada en el referèndum del 6 de desembre de 1978 i sancionada pel rei Joan Carles I d’Espanya el 27 de desembre de 1978. Aquesta és la novena constitució de l'Estat espanyol. Aquest dia és festa a tot l’Estat espanyol i és una de les festes civil dins del nostre calendari laboral.



dilluns, 6 de desembre del 2021

6 de desembre Dia de la Constitució Sant Nicolau 1768 comença l'Enciclopèdia Britànnica 1961 comença Cavall Fort

 

Avui és festiu a Espanya. És una de les festes civils i es celebra el Dia de la Constitució de 1978. Després de rebre 3.100 esmenes al text inicial fou redactat un segon projecte que va ser aprovat per les dues Cambres i, per referèndum, pels espanyols el 6 de desembre de 1978 amb un 88,54% de vots afirmatius.

També recordem la festa de Sant Nicolau, que té lloc el dia 5 o 6 de desembre, és una celebració de tradició cristiana dedicada als infants, en què aquests reben regals o llaminadures tal com es fa al dia de Reis a casa nostra. És una tradició molt present als Països Baixos (i Flandes), al Luxemburg i a Alsàcia i la Lorena, però també se celebra a altres regions del Nord de França i a la resta de Bèlgica, així com a Alemanya, Àustria, Suïssa, a diversos països balcànics (Croàcia, Sèrbia, Eslovàquia) i d'Europa central (Hongria, Polònia, República Txeca, Lituània, Romania, Bulgària, Ucraïna). La festa es basa en la llegenda de Nicolau de Mira, i el Santa Claus nord-americà així com el Pare Nadal britànic són igualment derivacions d'aquesta llegenda. De fet, 'Santa Claus' prové de 'Sinterklaas' en neerlandès. Les festivitats i costums entorn d'aquesta festa difereixen segons les regions.

I per acabar la diada recordem dues publicacions que es van estrenar tal dia com avui: l’Enciclopèdia Britànnica i la Revista Cavall Fort.

L'Encyclopædia Britannica és l'enciclopèdia generalista més antiga en llengua anglesa, i la més reconeguda en aquesta llengua. Els seus articles solen ser considerats rigorosos i fiables. Nascuda en el context de la il·lustració escocesa, va ser publicada originalment a Edimburg per Adam i Charles Black al segle XVIII. Tal dia com avui de 1768 es va publicar la primera edició de l’Enciclopedia britànica.Contràriament a l'enciclopèdia francesa, l'enciclopèdia Britànica era una publicació molt conservadora, dedicant les edicions més recents als monarques regnants en aquell moment. La publicació es va traslladar el 1895 d'Escòcia a Londres, on s'associà al diari The Times per les seves edicions novena i desena. L'onzena edició gaudí del patrocini de la Universitat de Cambridge. La marca i els drets de publicació van ser venuts posteriorment a l'editora estatunidenca Sears Roebuck, de Chicago, que ha estat responsable de les edicions subseqüents. El 13 de març de 2012, l'Encyclopædia Britannica anuncià que deixava de publicar en paper després de 244 anys. Tot i això, remarcà que la versió digital seguirà plenament operativa.

 

Tal dia com avui del 1961 a Barcelona s'hi publica el primer número de la revista Cavall Fort.  Cavall Fort és una revista quinzenal en llengua catalana i de còmic en català, destinada a infants i joves. Segueix un model allunyat del consumisme i de les capçaleres que funcionen com a activitat comercial. Es va crear per estimular la lectura en els nois i noies entre 9 i 15 anys, emulant la popular revista En Patufet, desapareguda al final de la dècada de 1930. En els seus més de 1000 números s'han inclòs contes, jocs, concursos, historietes i tires còmiques i seccions diverses. Precisament la revista destaca com a introductora als Països Catalans dels còmics franco-belgues de l'anomenada línia clara, obra de dibuixants com Hergé o Franquin. Josep Maria Madorell, col·laborador de Cavall Fort des dels inicis, en va ser el millor deixeble entre els il·lustradors catalans. Per la revista hi han passat els grans noms de la literatura catalana per a infants i joves (Joaquim Carbó, Josep Vallverdú, Pep Albanell...) i per a adults (Salvador Espriu, Pere Calders, Maria Aurèlia Capmany, Montserrat Roig, Tísner...), i també del món de la il·lustració: entre els habituals, Cesc (que s'ha encarregat de fer les portades del número especial de Nadal), Picanyol, Fina Rifà, Pilarín Bayés, Maria Rius, Llucià Navarro, Carme Solé, Montse Ginesta, Jaume Gubianas i Escudé, el ja esmentat Madorell...; esporàdicament, amb col·laboracions de grans firmes com Joan Miró, Antoni Clavé, Antoni Tàpies, Josep Maria Subirachs, Maria Girona, Joan Hernández Pijuan, Albert Ràfols-Casamada, Joan-Pere Viladecans... Ha estat dirigida per Josep Tremoleda des de la seva creació. Albert Jané el va substituir en el càrrec de 1979 a 1997 i, des d'aleshores, n'és la directora Mercè Canela.

El desembre de 2011, Cavall Fort va fer cinquanta anys. Amb motiu d'aquest aniversari, la revista va dur a terme diverses activitats, entre les quals s'inclou l'exposició Cavall Fort: tan divertit com un joc, pensada per a l'àmbit de les biblioteques públiques del país. A través de vuit plafons, l'exposició mostrava, d'una manera juganera i participativa, els diferents tipus de contingut de la revista i la seva diversitat, alhora que intenta fer-ne visible la vigència i la significació que ha tingut Cavall Fort a Catalunya i dins l'àmbit general de la cultura catalana. Alguns dels plafons conviden el visitant a jugar directament amb el seu contingut i a ser-ne, així, espectadors actius, seguint la mateixa filosofia de la revista.

La imatge del dia és pel número dels 50 anys del Cavall Fort. Des del “cultureta” li desitgem molts i bons anys!




divendres, 6 de desembre del 2019

6 de desembre Sant Nicolau 1978 referendum de la Constitució Espanyola


Diuen que "Sant Nicolau obre les festes de Nadal amb clau". La festa de Sant Nicolau, que té lloc el dia 6 de desembre, és una celebració de tradició cristiana dedicada als infants, en què aquests reben regals o llaminadures tal com es fa al dia de reis a casa nostra. És una tradició molt present als Països Baixos (i Flandes), al Luxemburg i a Alsàcia i la Lorena, però també se celebra a altres regions del Nord de França i a la resta de Bèlgica, així com a Alemanya, Àustria, Suïssa, a diversos països balcànics (Croàcia, Sèrbia, Eslovàquia) i d'Europa central (Hongria, Polònia, República Txeca, Lituània, Romania, Bulgària, Ucraïna). La festa es basa en la llegenda de Nicolau de Mira. El Santa Claus nord-americà i el Pare Nadal britànic són igualment derivacions d'aquesta llegenda. 

La Constitució Espanyola és la màxima llei escrita de l'ordenament jurídic i de l'Estat espanyol. S'hi regulen els deures i drets fonamentals dels ciutadans, la forma i estructura de l'Estat. La Constitució Espanyola actual fou aprovada en el referèndum del 6 de desembre de 1978 i sancionada pel rei Joan Carles I d’Espanya el 27 de desembre de 1978. Aquesta és la novena constitució de l'Estat espanyol. Aquest dia és festa a tot l’Estat espanyol i és una de les festes civil dins del nostre calendari laboral.


dimecres, 5 de desembre del 2018

5 de desembre Dia del Voluntariat Sant Nicolau 2002 Troben al Pau


Moltes entitats necessiten de voluntaris per poder dur a terme les seves activitats amb els col·lectius més vulnerables. Altres vegades per fer coses per a tots necessitem moltes mans... A casa tots col·laborem i en la societat també hi ha un punt de gran família. Hi ha molta gent que en un moment determinat i puntual col·labora, d’altres ho fan d’una manera més continuada, i uns altres han fet de la col·laboració voluntària una part important de la seva vida.  Des de qui acompanya infants o gent gran fins els que participen en el gran recapte d’aliments, o a proves esportives com les olimpíades o d'altres més modestes com el cross del barri, passant pels qui ofereixen el que han aprés de manera gratuïta (metges, infermeres, enginyers, arquitectes, pallassos, mestres, informàtics, bombers...) Avui que és el vostre Dia us diem un gràcies molt fort perquè aporteu somriures a moltes vides. De vegades quan som infants diem què podem fer per canviar les coses que no ens agraden en la nostra societat. Hi podem posar remei atenent i alhora canviant les condicions d’injustícia. És un llarg camí en el que la col·laboració de tots gran o petita, habitual o puntual compta. Avui en el Dia del Voluntariat us diem "Moltes gràcies"!

Avui és Sant Nicolau. Festa dels nens i l’inici de les festes de Nadal pels pobles nòrdics.


De vegades sembla que les coses passen molt lluny però molt a prop, a casa nostra, també passen coses i els “Indiana Jones” de torn també hi fan troballes. Sabeu que tal dia com avui del 2002 als Hostalets de Pierola (l'Anoia) un grup de paleontòlegs de l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont, dirigits per Salvador Moyà-Solà, hi van trobar els primers ossos del Pau, el 'Pierolapithecus catalaunicus'?

dilluns, 5 de desembre del 2016

5 de desembre Dia dels Voluntaris Sant Nicolau 2002 troballa arqueològica a Hostalets de Pierola


Moltes entitats necessiten de voluntaris per poder dur a terme les seves activitats amb els col·lectius més vulnerables. Altres vegades per fer coses per a tots necessitem moltes mans... A casa tots col·laborem i en la societat també hi ha un punt de gran família. Hi ha molta gent que en un moment determinat i puntual col·labora, d’altres ho fan d’una manera més continuada, i uns altres han fet de la col·laboració voluntària una part important de la seva vida.  Des de qui acompanya infants o gent gran fins els que participen en el gran recapte d’aliments, o a proves esportives com les olimpíades o d'altres més modestes com el cross del barri, passant pels qui ofereixen el que han aprés de manera gratuïta (metges, infermeres, enginyers, arquitectes, pallassos, mestres, informàtics, bombers...) Avui que és el vostre Dia us diem un gràcies molt fort perquè aporteu somriures a moltes vides. De vegades quan som infants diem què podem fer per canviar les coses que no ens agraden en la nostra societat. Hi podem posar remei atenent i alhora canviant les condicions d’injustícia. És un llarg camí en el que la col·laboració de tots gran o petita, habitual o puntual compta. Moltes gràcies!


Avui és Sant Nicolau. Festa dels nens i l’inici de les festes de Nadal pels pobles nòrdics.

De vegades sembla que les coses passen molt lluny però molt a prop, a casa nostra, també passen coses i els “Indiana Jones” de torn també hi fan troballes. Sabeu que tal dia com avui del 2002 als Hostalets de Pierola (l'Anoia) un grup de paleontòlegs de l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont, dirigits per Salvador Moyà-Solà, hi van trobar els primers ossos del Pau, el 'Pierolapithecus catalaunicus'?

dissabte, 6 de desembre del 2014

6 de desembre Sant Nicolau La Constitució


Diuen que "Sant Nicolau obre les festes de Nadal amb clau". La festa de Sant Nicolau, que té lloc el dia 6 de desembre, és una celebració de tradició cristiana dedicada als infants, en què aquests reben regals o llaminadures tal com es fa al dia de reis a casa nostra. És una tradició molt present als Països Baixos (i Flandes), al Luxemburg i a Alsàcia i la Lorena, però també se celebra a altres regions del Nord de França i a la resta de Bèlgica, així com a Alemanya, Àustria, Suïssa, a diversos països balcànics (Croàcia, Sèrbia, Eslovàquia) i d'Europa central (Hongria, Polònia, República Txeca, Lituània, Romania, Bulgària, Ucraïna). La festa es basa en la llegenda de Nicolau de Mira. El Santa Claus nord-americà i el Pare Nadal britànic són igualment derivacions d'aquesta llegenda. 

La Constitució Espanyola és la màxima llei escrita de l'ordenament jurídic i de l'Estat espanyol. S'hi regulen els deures i drets fonamentals dels ciutadans, la forma i estructura de l'Estat. La Constitució Espanyola actual fou aprovada en el referèndum del 6 de desembre de 1978 i sancionada pel rei Joan Carles I d’Espanya el 27 de desembre de 1978. Aquesta és la novena constitució de l'Estat espanyol. Aquest dia és festa a tot l’Estat espanyol i és una de les festes civil dins del nostre calendari laboral.