Avui és Sant Canut. Canut (o Knud), conegut com a Canut el
Sant o Sant Canut, fou rei de Dinamarca entre 1080 i 1086. Va ésser un rei
ambiciós que desitjava el tron anglès, va enfortir la monarquia danesa i va
donar suport a l'Església catòlica, que va consolidar-s'hi. Mort pels seus
enemics, l'Església el considerà màrtir i el venera com a sant, patró de
Dinamarca.
Hi ha una dita que diu: “Si plou per Sant Canut, en tres
mesos no veuràs eixut”.
Estem a la Setmana dels Barbuts que és la setmana més freda
de l’any. Aquesta setmana tots
els sants porten llargues barbes: Sant Pau Ermità (15), Sant Maure (16), Sant
Antoni (17), sant Fructuós (21), i sant Vicenç màrtir (22). Tot i que la
celebració de Sant Sebastià s’escau dins aquest període (20 de gener) i malgrat
ser la festa major d’hivern de moltes poblacions catalanes, no s’acostuma a
incloure dins d’aquest període perquè popularment no es representa al sant amb
barba, sinó com a un jove afaitat i més aviat escanyolit. Tampoc és un dels
sants barbuts Sant Pau Apòstol, la diada del qual es celebra el 25 de gener.
Tradicionalment, la Setmana dels Barbuts ha estat considerada
a través d’anys i panys com la setmana més freda i crua de l’any. Les dites
populars així ho recullen: “Quan venen els tres barbuts, venen els freds
cascarruts”, “Per la setmana dels barbuts governen els tres germans, tos, mocs
i amagamans”, “La setmana dels barbuts, setmana d’esternuts”. Les estadístiques
meteorològiques confirmen, malgrat les excepcions d’anys concrets, aquestes
intuïcions populars. Es diu que la pluja que cau durant aquesta setmana fa molt
de bé a la terra: “La pluja de la setmana dels barbuts, cada raig val cinc
escuts”.
Una altra creença popular, aquesta vegada més difícil de
comprovar, afirma que els homes nascuts en aquesta setmana són peluts, amb una
barba espessa, molt de geni, decidits i coratjosos i amb molta empenta, mentre
que les nenes nascudes en aquesta setmana se les té per mostatxudes. (espero
que com en tantes coses... la tradició no es converteixi en realitat...)
S’atribueix al fred les barbes dels sants, i hi ha qui, fins
i tot, afirma que els sants porten el fred dins les seves enormes barbes
blanques. En efecte, la iconografia més antiga d’aquests personatges ens els
presenta com a un ancià d’enormes barbes nevades, que simbolitza la vellesa i
el cru fred hivernal.
Ara bé, alguns autors també relacionen les festes que
s’esdevenen durant aquest període amb ritus pre-cristians entorn de l’home
salvatge, el geni de la muntanya que pobla la simbologia d’aquests moments a
tot Europa. Es tracta d’un ancià amb una llarga barba blanca i una dalla, que
en molts calendaris representa l’Any Vell i que té una estreta i antiquíssima
relació simbòlica i iconogràfica amb el Cronos grec o el Saturn romà, la vella
divinitat de les religions clàssiques que simbolitzava el pas del temps. També
podrien ser romanalles de les Lupercalia, uns rituals de fecundació destinats a
la protecció dels ramats i a la fertilitat de la terra en els quals
l’embriaguesa i les disfresses jugaven un paper molt destacat. En qualsevol
cas, es tracta d’unes celebracions festives que tanquen el mes de gener i que
comencen a traspuar els excessos carnavalescos de les properes setmanes.
La particular fisonomia de Setmana dels Barbuts ha inspirat
a casa nostra, algunes celebracions peculiars. Al Vendrell, cada any es celebra
el Sopar dels Barbuts, una festa que té lloc des de 1994 entre el 15 i el 22 de
gener. Organitzada per l’Associació de barbuts del Penedès, es tracta d’un
sopar al que hi assisteixen només persones que duen barba i que es reuneixen al
voltant d’una taula per compartir un
àpat i fer-la petar, en el marc d’una festa que cada any incorpora novetats.
Hi ha gent que
busca qualsevol motiu per celebrar i els clubs cannàbics han triat a Sant Canut
com el seu patró i amb aquest motiu celebren actes en els seus centres.
Claríssimament el sant no té res a veure més que el nom... simplement “é ben
trovato” que diuen els italians.
Els protagonistas
d’avui són també un domador de cavalls, una atleta catalana, una tenista, una
gimnasta rítmica, i un futbolista de la selección que juga a Itàlia.
El 19 de gener de
1901 va neixer Hans Moser, domador de cavalls i genet suís, campió olímpic en
1948. Va competir en la modalitat de doma. Va participar en dos Jocs Olímpics d’Estiu
en els anys 1936 i 1948, obtenint una medalla d’or a Londres 1948 en la prova
individual.
El 19 de gener de
1968 va neixer a l’Alt Empordà la Imma Clopés Gasull. Va ser una atleta
catalana especialista en proves de d'heptatló i pentatló.Llicenciada en
Educació Física i Esport a l'INEFC el 1993, va ser campiona d'Espanya júnior en
heptatló el 1986 i promesa el 1988. En categoria absoluta, va ser campiona
d'Espanya d'heptatló en set ocasions i de Catalunya en sis. En pista coberta,
va ser sis vegades consecutives campiona d'Espanya de pentatló i tres de
Catalunya. També va establir cinc rècords estatals d'heptatló i quatre de
pentatló. Internacional amb la selecció espanyola en trenta-sis ocasions, va
competir als Jocs Olímpics d'Atlanta 1996 i Sidney 2000. També va participar en
diversos campionats del Món i d'Europa d'atletisme a l'aire lliure i en pista
coberta, destacant la medalla d'or aconseguida als Jocs Iberoamericans de 1998.
Va retirar-se de la competició el 2005.
El 19 de gener del 1991 neix a Croàcia la Petra Martić, jugadora professional de tennis. Va estar en el 14è lloc del rànquing individual de la WTA a principis de 2020, malgrat haver guanyat un sol títol individual.
El 19 de enero de 2000 va neixer a Sevilla en Juan Miranda González. És un futbolista español que juega de defensa en el Bologna F. C. 1909 de la Serie A de Italia.futbol Amb la selección espanyola va guanyar la medalla d’or a les Olímpiades de Paris 2024.
El 19 de gener de
2004 neix Sofia Raffaeli, una deportista
italiana que competeix en gimnasia rítmica, en la modalitat individual. Va
participar en els Jocs Olímpicos de Paris 2024, obtenint una medalla de bronze
en la prova individual. Va guanyar once
medalles en el Campionat Mundial de Gimnasia Rítmica entre els anys 2021 i
2023, i once medalles en el Campionat Europeu de Gimnàstica Rítmica entre els
anys 2022 i 2024.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada