19 de gener Sant Canut Setmana dels Barbuts 1901 Neix Hans Moser 1968 Neix Imma Clopés 1991 Neix Petra Martic 2000 Neix Juan Miranda 2004 Neix Sofia Raffaeli

 

Avui és Sant Canut. Canut (o Knud), conegut com a Canut el Sant o Sant Canut, fou rei de Dinamarca entre 1080 i 1086. Va ésser un rei ambiciós que desitjava el tron anglès, va enfortir la monarquia danesa i va donar suport a l'Església catòlica, que va consolidar-s'hi. Mort pels seus enemics, l'Església el considerà màrtir i el venera com a sant, patró de Dinamarca.

Hi ha una dita que diu: “Si plou per Sant Canut, en tres mesos no veuràs eixut”.

Estem a la Setmana dels Barbuts que és la setmana més freda de l’any. Aquesta setmana tots els sants porten llargues barbes: Sant Pau Ermità (15), Sant Maure (16), Sant Antoni (17), sant Fructuós (21), i sant Vicenç màrtir (22). Tot i que la celebració de Sant Sebastià s’escau dins aquest període (20 de gener) i malgrat ser la festa major d’hivern de moltes poblacions catalanes, no s’acostuma a incloure dins d’aquest període perquè popularment no es representa al sant amb barba, sinó com a un jove afaitat i més aviat escanyolit. Tampoc és un dels sants barbuts Sant Pau Apòstol, la diada del qual es celebra el 25 de gener.

Tradicionalment, la Setmana dels Barbuts ha estat considerada a través d’anys i panys com la setmana més freda i crua de l’any. Les dites populars així ho recullen: “Quan venen els tres barbuts, venen els freds cascarruts”, “Per la setmana dels barbuts governen els tres germans, tos, mocs i amagamans”, “La setmana dels barbuts, setmana d’esternuts”. Les estadístiques meteorològiques confirmen, malgrat les excepcions d’anys concrets, aquestes intuïcions populars. Es diu que la pluja que cau durant aquesta setmana fa molt de bé a la terra: “La pluja de la setmana dels barbuts, cada raig val cinc escuts”.

Una altra creença popular, aquesta vegada més difícil de comprovar, afirma que els homes nascuts en aquesta setmana són peluts, amb una barba espessa, molt de geni, decidits i coratjosos i amb molta empenta, mentre que les nenes nascudes en aquesta setmana se les té per mostatxudes. (espero que com en tantes coses... la tradició no es converteixi en realitat...)

S’atribueix al fred les barbes dels sants, i hi ha qui, fins i tot, afirma que els sants porten el fred dins les seves enormes barbes blanques. En efecte, la iconografia més antiga d’aquests personatges ens els presenta com a un ancià d’enormes barbes nevades, que simbolitza la vellesa i el cru fred hivernal.

Ara bé, alguns autors també relacionen les festes que s’esdevenen durant aquest període amb ritus pre-cristians entorn de l’home salvatge, el geni de la muntanya que pobla la simbologia d’aquests moments a tot Europa. Es tracta d’un ancià amb una llarga barba blanca i una dalla, que en molts calendaris representa l’Any Vell i que té una estreta i antiquíssima relació simbòlica i iconogràfica amb el Cronos grec o el Saturn romà, la vella divinitat de les religions clàssiques que simbolitzava el pas del temps. També podrien ser romanalles de les Lupercalia, uns rituals de fecundació destinats a la protecció dels ramats i a la fertilitat de la terra en els quals l’embriaguesa i les disfresses jugaven un paper molt destacat. En qualsevol cas, es tracta d’unes celebracions festives que tanquen el mes de gener i que comencen a traspuar els excessos carnavalescos de les properes setmanes.

La particular fisonomia de Setmana dels Barbuts ha inspirat a casa nostra, algunes celebracions peculiars. Al Vendrell, cada any es celebra el Sopar dels Barbuts, una festa que té lloc des de 1994 entre el 15 i el 22 de gener. Organitzada per l’Associació de barbuts del Penedès, es tracta d’un sopar al que hi assisteixen només persones que duen barba i que es reuneixen al voltant d’una taula per compartir un àpat i fer-la petar, en el marc d’una festa que cada any incorpora novetats.

Hi ha gent que busca qualsevol motiu per celebrar i els clubs cannàbics han triat a Sant Canut com el seu patró i amb aquest motiu celebren actes en els seus centres. Claríssimament el sant no té res a veure més que el nom... simplement “é ben trovato” que diuen els italians.

Els protagonistas d’avui són també un domador de cavalls, una atleta catalana, una tenista, una gimnasta rítmica, i un futbolista de la selección que juga a Itàlia.

El 19 de gener de 1901 va neixer Hans Moser, domador de cavalls i genet suís, campió olímpic en 1948. Va competir en la modalitat de doma. Va participar en dos Jocs Olímpics d’Estiu en els anys 1936 i 1948, obtenint una medalla d’or a Londres 1948 en la prova individual.

El 19 de gener de 1968 va neixer a l’Alt Empordà la Imma Clopés Gasull. Va ser una atleta catalana especialista en proves de d'heptatló i pentatló.Llicenciada en Educació Física i Esport a l'INEFC el 1993, va ser campiona d'Espanya júnior en heptatló el 1986 i promesa el 1988. En categoria absoluta, va ser campiona d'Espanya d'heptatló en set ocasions i de Catalunya en sis. En pista coberta, va ser sis vegades consecutives campiona d'Espanya de pentatló i tres de Catalunya. També va establir cinc rècords estatals d'heptatló i quatre de pentatló. Internacional amb la selecció espanyola en trenta-sis ocasions, va competir als Jocs Olímpics d'Atlanta 1996 i Sidney 2000. També va participar en diversos campionats del Món i d'Europa d'atletisme a l'aire lliure i en pista coberta, destacant la medalla d'or aconseguida als Jocs Iberoamericans de 1998. Va retirar-se de la competició el 2005.

El 19 de gener del 1991 neix a Croàcia la Petra Martić, jugadora professional de tennis. Va estar en el 14è lloc del rànquing individual de la WTA a principis de 2020, malgrat haver guanyat un sol títol individual.  

El 19 de enero de 2000 va neixer a Sevilla en Juan Miranda González. És un futbolista español que juega de defensa en el Bologna F. C. 1909 de la Serie A de Italia.futbol Amb la selección espanyola va guanyar la medalla d’or a les Olímpiades de Paris 2024.

El 19 de gener de 2004 neix Sofia Raffaeli, una deportista italiana que competeix en gimnasia rítmica, en la modalitat individual. Va participar en els Jocs Olímpicos de Paris 2024, obtenint una medalla de bronze en la prova individual. Va guanyar  once medalles en el Campionat Mundial de Gimnasia Rítmica entre els anys 2021 i 2023, i once medalles en el Campionat Europeu de Gimnàstica Rítmica entre els anys 2022 i 2024. 

19 de gener Sant Canut i la Setmna dels Barbuts

Avui és Sant Canut. Canut (o Knud) IV conegut com a Canut el Sant o Sant Canut, fou rei de Dinamarca entre 1080 i 1086. Va ésser un rei ambiciós que desitjava el tron anglès, va enfortir la monarquia danesa i va donar suport a l'Església catòlica, que va consolidar-s'hi. Mort pels seus enemics, l'Església el considerà màrtir i el venera com a sant, patró de Dinamarca. 

Hi ha una dita que diu: “Si plou per Sant Canut, en tres mesos no veuràs eixut”.

Estem a la Setmana dels Barbuts que és la setmana més freda de l’any. Aquesta setmana tots els sants porten llargues barbes: Sant Pau Ermità (15), Sant Maure (16), Sant Antoni (17), sant Fructuós (21), i sant Vicenç màrtir (22). Tot i que la celebració de Sant Sebastià s’escau dins aquest període (20 de gener) i malgrat ser la festa major d’hivern de moltes poblacions catalanes, no s’acostuma a incloure dins d’aquest període perquè popularment no es representa al sant amb barba, sinó com a un jove afaitat i més aviat escanyolit. Tampoc és un dels sants barbuts Sant Pau Apòstol, la diada del qual es celebra el 25 de gener.

Tradicionalment, la Setmana dels Barbuts ha estat considerada a través d’anys i panys com la setmana més freda i crua de l’any. Les dites populars així ho recullen: “Quan venen els tres barbuts, venen els freds cascarruts”, “Per la setmana dels barbuts governen els tres germans, tos, mocs i amagamans”, “La setmana dels barbuts, setmana d’esternuts”. Les estadístiques meteorològiques confirmen, malgrat les excepcions d’anys concrets, aquestes intuïcions populars. E diu que la pluja que cau durant aquesta setmana fa molt de bé a la terra: “La pluja de la setmana dels barbuts, cada raig val cinc escuts”.

Una altra creença popular, aquesta vegada més difícil de comprovar, afirma que els homes nascuts en aquesta setmana són peluts, amb una barba espessa, molt de geni, decidits i coratjosos i amb molta empenta, mentre que les nenes nascudes en aquesta setmana se les té per mostatxudes. (espero que com en tantes coses... la tradició no es converteixi en realitat...)

S’atribueix al fred les barbes dels sants, i hi ha qui, fins i tot, afirma que els sants porten el fred dins les seves enormes barbes blanques. En efecte, la iconografia més antiga d’aquests personatges ens els presenta com a un ancià d’enormes barbes nevades, que simbolitza la vellesa i el cru fred hivernal.

Ara bé, alguns autors també relacionen les festes que s’esdevenen durant aquest període amb ritus pre-cristians entorn de l’home salvatge, el geni de la muntanya que pobla la simbologia d’aquests moments a tot Europa. Es tracta d’un ancià amb una llarga barba blanca i una dalla, que en molts calendaris representa l’Any Vell i que té una estreta i antiquíssima relació simbòlica i iconogràfica amb el Cronos grec o el Saturn romà, la vella divinitat de les religions clàssiques que simbolitzava el pas del temps. També podrien ser romanalles de les Lupercalia, uns rituals de fecundació destinats a la protecció dels ramats i a la fertilitat de la terra en els quals l’embriaguesa i les disfresses jugaven un paper molt destacat. En qualsevol cas, es tracta d’unes celebracions festives que tanquen el mes de gener i que comencen a traspuar els excessos carnavalescos de les properes setmanes.

La particular fisonomia de Setmana dels Barbuts ha inspirat a casa nostra, algunes celebracions peculiars. Al Vendrell, cada any es celebra el Sopar dels Barbuts, una festa que té lloc des de 1994 entre el 15 i el 22 de gener. Organitzada per l’Associació de barbuts del Penedès, es tracta d’un sopar al que hi assisteixen només persones que duen barba i que es reuneixen al voltant d’una taula per compartir un àpat i fer-la petar, en el marc d’una festa que cada any incorpora novetats.

Hi ha gent que busca qualsevol motiu per celebrar i els clubs cannàbics han triat a Sant Canut com el seu patró i amb aquest motiu celebren actes en els seus centres. Claríssimament el sant no té res a veure més que el nom... simplement “é ben trovato” que diuen els italians.

19 de gener Sant Canut Popcorn Day 1913 Títol de Pepa Colomer 1952 Neix Marta Sanz-Solé 1956 Neix Susan Solomon 1966 es escollida Primera Ministra Indira Gandhi

 

Avui és un dia de dones, i convidem a Sant Canut perquè segons la dita popular fa de Tomàs Molina i ens diu el temps que farà. De fet diuen que si avui plou... “Si plou per Sant Canut, en tres mesos no veuràs eixut”. Veurem si aquest any també ens podem refiar de la dita...  

I avui parlem també d'un snack. Un snack és un aliment envasat en petites porcions destinat a ser consumit fora dels àpats principals (esmorzar, dinar, menjar, berenar o sopar). Generalment es fa servir per satisfer la gana temporalment, proporcionar una mínima quantitat d'energia per al cos, o simplement per plaer. Són snacks típics els cacauets, les crispetes de blat de moro, les patates fregides, les pipes o els festucs. Aquests aliments contenen sovint quantitats importants d'edulcorants, conservants, saboritzants, sal comuna, i altres ingredients atractius, com la xocolata, cacauets i sabors especialment dissenyats (com en les patates fregides condimentades). Moltes vegades són classificats com menjar escombraria en tenir poc o cap valor nutricional, excés d'additius, i no contribuir a la salut general. Fet aquest incís tornem a l’activitat del 19 de gener. 

En aquells dies curiosos que trobem avui als Estats Units és el Popcorn Day. No sé si ho celebren amb pel·lícula, sofà i manta però seria una bona idea. El Dia Nacional de les Crispetes es celebra tots els anys el dia 19 de gener. Es tracta d'un dia en què es commemora un snak que més agraden a grans i petits, les crispetes. 

En l’actualitat existeixen en el mercat una gran diversitat de tipus de crispetes de blat de moro que les fan que siguin molt atractives pels seus colors i sabors als consumidors, fins i tot les podem elaborar nosaltres mateixos a casa: De curri, de barbacoa, de formatge, de caramel, de xocolata, amb gust de fruites... jo només coneixia les dolces i les salades...

Es veu que no tots els grans de blat de moro són aptes per a fer crispetes. Existeixen diversos tipus de blat de moro però només el de gra dur esclata. Perquè esclatin i es formin crispetes és necessari que continguin midons grocs. Sota la pela del gra es troba l'endosperma sent més forts els que contenen major part de proteïnes i menys sucres. En escalfar el gra de blat de moro i arribar a una temperatura superior dels 100 °C, la humitat dins del gra comença a convertir-se en vapor que s'expandeix amb facilitat fins que el vapor fa esclatar el gra dur i el esdosperma sencer s'expandeix convertint-se en una espècie d'escuma, la qual li dona a les crispetes la seva textura.

En el territori espanyol podem conèixer les crispetes amb diferents noms: en castellà, palomitas de maíz; a l’Aragó son pajaretas; a Granada, palomas; al País Basc, krispetak; a Gran Canària són roscas; a les Illes Canàries, cotufas; i a Alacant, Múrcia i Almeria, tostones. Els podem dir de mil maneres però com en mengis una estàs venut perquè en necessitaràs una segona i una tercera...

I per fi arriben les noies... de diferents camps però totes destacant en un món d’homes: una aviadora, una matemàtica, una química i una política.

Maria Josep Colomer i Luque va néixer a Barcelona el 31 de març de 1913, més coneguda com a Mari Pepa Colomer, va ser la primera aviadora catalana de la història i la tercera d'Espanya. Per arribar a fer història i esdevenir la primera aviadora, junt amb el seu pare, va haver de convèncer el rector Josep Canudas, que en aquells moments era el màxim responsable de l'aeròdrom Canudas, de la seva determinació i implacable desig de volar. Després de demostrar amb escreix que volar no era un mer caprici ni una excentricitat, Pepa Colomer fou acceptada, com la primera alumna, en els cursos de l'escola realitzant el curs d'amagat de la seva mare. Pocs mesos després obtingué el títol i això va suposar només l'inici de la seva breu però intensa carrera com a aviadora. Avui la recordem perquè tal dia com avui va obtenir la llicència de pilot, de la Direcció General d'Aeronàutica Civil espanyola, amb 18 anys, fet que li va suposar aparèixer en la primera plana del diari La Vanguardia del dia 22 de gener de 1931. Aquesta gesta mereix la nostra fotografia d’avui. La segona pilot catalana va ser Dolors Vives i Rodón, Lolita per als amics, que era una professora de piano nascuda a Valls el 1908.

Marta Sanz-Solé va néixer a Sabadell el 19 de gener de 1952. És una matemàtica catalana especialista en la teoria de la probabilitat. Catedràtica a la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona i directora del grup de processos estocàstics. Abans de vincular-se a la UB va ser professora titular a la UAB. La seva activitat acadèmica es van iniciar a la UPC contractada com a ajudant. Ha estat presidenta de la Societat Europea de Matemàtiques. El 1974 es llicencià en matemàtiques a la Universitat de Barcelona i es doctorà el 1978, sota la direcció de David Nualart. Va ser degana de la Facultat de Matemàtiques de la UB durant el període 1993-96 i Vice-presidenta de la Divisió de Ciències Experimentals i Matemàtiques durant 2000-2003. Ha estat la coordinadora del comitè científic de la Barcelona Graduate School of Mathematics (BGSMath) y, entre maig del 2018 i octubre del 2019, la directora d'aquesta organització.

Susan Solomon va néixer a Chicago el 19 de gener de 1956.  És una química atmosfèrica, que ha treballat durant la major part de la seva carrera per a l'Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica. El 2011, Susan Solomon es va incorporar a l'Institut Tecnològic de Massachusetts, on exerceix de professora Ellen Swallow Richards de ciències del clima i química atmosfèrica. El treball de Solomon va ser el primer a proposar el mecanisme de reacció del radical lliure dels clorofluorocarburs com una causa factible del forat d'ozó antàrtic i als anys vuitanta va dirigir expedicions a l'Antàrtida per recollir proves que avalessin aquesta hipòtesi. Solomon és membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències, l'Acadèmia Europea de Ciències, i l'Acadèmia de Ciències de França. El 2008 va ser seleccionada per la revista Time com una de les 100 persones més influents al món. També exerceix al Consell de ciència i seguretat del Butlletí de Científics Atòmics. El seu interès per la ciència va començar quan era una nena que veia El Món Subaqüàtic de Jacques Cousteau. A l'Institut d'ensenyament mitjà, va ser tercera en una fira de ciència nacional, amb un projecte que va mesurar el percentatge d'oxigen en una mescla de gasos. Es va llicenciar en química per l'Institut de Tecnologia d'Illinois el 1977. Va rebre el seu doctorat en química per la Universitat de Califòrnia, Berkeley, el 1981, i es va especialitzar en química atmosfèrica. Ha obtingut molts premis i reconeixements a la seva tasca des del Nobel de la Pau fins a una glacera i un coll que porten el seu nom.

Indira Gandhi (इन्दिरा प्रियदर्शिनी गान्धी) va ser una política índia, primera ministra de l'Índia escollida tal dia com avui del 1966 i fins a 1977, i novament des de 1980 fins a 1984. També va ser líder del Congrés Nacional Indi entre 1959 i 1984 i va ostentar diversos càrrecs ministerials al gabinet de Lal Bahadur Shastri i dins del seu propi govern. Va ser l'única filla i l'hereua de Jawaharlal Nehru, un dels líders del moviment independentista indi i el primer primer ministre de l'Índia. És l'única dona que ha ostentat el càrrec de primera ministra, i la que ho ha fet durant més temps, després del seu pare. El 31 d'octubre de 1984, va ser assassinada pels seus guardaespatlles sikh. El seu llegat polític és controvertit, destacant per una forta intransigència, una centralització de poder sense precedents, acusacions de nepotisme i una important repressió de la dissidència. Malgrat això és reconeguda com una de les dones més importants de la història i ha rebut nombrosos reconeixements, com el Premi Lenin de la Pau entre els pobles o el Bharat Ratna. El 1999, Indira Gandhi va ser nomenada "Dona del Mil·lenni" en una enquesta en línia organitzada per la BBC.

19 de gener Sant Canut 1736 Neix James Watt 1809 Neix Edgar Allan Poe 1839 Neix Paul Cézanne

Continuem a la Setmana dels Barbuts, la més freda de l’any segons la tradició. Avui celebrem Sant Canut. Diu la dita que “si plou per Sant Canut, en tres mesos no veuràs eixut”.

Avui coincideixen tres noms propis de tres sectors ben diferents però que van deixar una petjada important en els seus camps de treball. 

El 19 de gener de 1736 va néixer James Watt, inventor escocès de la màquina de vapor. Va ser un matemàtic, inventor i enginyer escocès, que va viure i treballar a Birmingham, Anglaterra.

Amb motiu de la reparació d'una màquina de vapor de Newcomen, ideà una sèrie de perfeccionaments per a aprofitar millor el vapor mitjançant un condensador separat (1765); poc després patentà el seu invent (1769). Les seves millores a la màquina de vapor van ser fonamentals per la Revolució industrial al Regne Unit i a tot el món. Ideà diversos sistemes per a la conversió del moviment alternatiu en rotatiu; ideà també l'èmbol de doble efecte (1785) i el famós regulador de boles que duu el seu nom. Per la seva contribució en desenvolupar l'enginy hom el considera, sovint, com el veritable creador de la màquina de vapor moderna. 

El 19 de gener del 1809 neix Edgar Allan Poe, escriptor romàntic en llengua anglesa dels Estats Units d'Amèrica. Va escriure poesia, novel·la i relats curts. Conegut sobretot pels seus relats de temes fantàstics i d'horror, és considerat el pare del conte de terror psicològic i dels relats curts del seu país. Va ser un precursor del relat detectivesc i de la literatura de ciència-ficció, i renovador de l'anomenada novel·la gòtica. Va exercir una gran influència en la literatura simbolista francesa, però la seva empremta arriba molt més lluny: són deutors seus autors com Kafka, Lovecraft, Borges, etc.  Algunes de les seves obres més conegudes són: “El gat negre”, “L'escarabat d'or”, “Els crims del carrer Morgue”...

El 19 de gener de 1839 neix Paul Cézanne, pintor occità que representa l'enllaç entre l'impressionisme i el cubisme. Cézanne fa de pont entre l'impressionisme del segle XIX i el nou estil de principis del segle XX, el cubisme. Durant molts anys la seva obra només és coneguda pels seus antics col·

legues impressionistes i uns quants artistes joves radicals de la línia del postimpressionisme, entre ells Vincent van Gogh i Paul Gauguin. Un dels quadres de la seva sèrie Els jugadors de cartes es convertirà el 2012 en l'obra d'art venuda públicament per més diners, en comprar-lo la família reial de Qatar per més de 250 milions de dòlars.

La imatge és per un dels quadres de la sèrie dels jugadors de cartes de Cézanne.

19 de gener Sant Canut

Avui és Sant Canut. Canut (o Knud) IV conegut com a Canut el Sant o Sant Canut, fou rei de Dinamarca entre 1080 i 1086. Va ésser un rei ambiciós que desitjava el tron anglès, va enfortir la monarquia danesa i va donar suport a l'Església catòlica, que va consolidar-s'hi. Mort pels seus enemics, l'Església el considerà màrtir i el venera com a sant, patró de Dinamarca. 

Hi ha una dita que diu: “Si plou per Sant Canut, en tres mesos no veuràs eixut”.

Estem a la Setmana dels Barbuts que és la setmana més freda de l’any. Aquesta setmana tots els sants porten llargues barbes: Sant Pau Ermità (15), Sant Maure (16), Sant Antoni (17), sant Fructuós (21), i sant Vicenç màrtir (22). Tot i que la celebració de Sant Sebastià s’escau dins aquest període (20 de gener) i malgrat ser la festa major d’hivern de moltes poblacions catalanes, no s’acostuma a incloure dins d’aquest període perquè popularment no es representa al sant amb barba, sinó com a un jove afaitat i més aviat escanyolit. Tampoc és un dels sants barbuts Sant Pau Apòstol, la diada del qual es celebra el 25 de gener.

Tradicionalment, la Setmana dels Barbuts ha estat considerada a través d’anys i panys com la setmana més freda i crua de l’any. Les dites populars així ho recullen: “Quan venen els tres barbuts, venen els freds cascarruts”, “Per la setmana dels barbuts governen els tres germans, tos, mocs i amagamans”, “La setmana dels barbuts, setmana d’esternuts”. Les estadístiques meteorològiques confirmen, malgrat les excepcions d’anys concrets, aquestes intuïcions populars. E diu que la pluja que cau durant aquesta setmana fa molt de bé a la terra: “La pluja de la setmana dels barbuts, cada raig val cinc escuts”.

Una altra creença popular, aquesta vegada més difícil de comprovar, afirma que els homes nascuts en aquesta setmana són peluts, amb una barba espessa, molt de geni, decidits i coratjosos i amb molta empenta, mentre que les nenes nascudes en aquesta setmana se les té per mostatxudes. (espero que com en tantes coses... la tradició no es converteixi en realitat...)

S’atribueix al fred les barbes dels sants, i hi ha qui, fins i tot, afirma que els sants porten el fred dins les seves enormes barbes blanques. En efecte, la iconografia més antiga d’aquests personatges ens els presenta com a un ancià d’enormes barbes nevades, que simbolitza la vellesa i el cru fred hivernal.

Ara bé, alguns autors també relacionen les festes que s’esdevenen durant aquest període amb ritus pre-cristians entorn de l’home salvatge, el geni de la muntanya que pobla la simbologia d’aquests moments a tot Europa. Es tracta d’un ancià amb una llarga barba blanca i una dalla, que en molts calendaris representa l’Any Vell i que té una estreta i antiquíssima relació simbòlica i iconogràfica amb el Cronos grec o el Saturn romà, la vella divinitat de les religions clàssiques que simbolitzava el pas del temps. També podrien ser romanalles de les Lupercalia, uns rituals de fecundació destinats a la protecció dels ramats i a la fertilitat de la terra en els quals l’embriaguesa i les disfresses jugaven un paper molt destacat. En qualsevol cas, es tracta d’unes celebracions festives que tanquen el mes de gener i que comencen a traspuar els excessos carnavalescos de les properes setmanes.

La particular fisonomia de Setmana dels Barbuts ha inspirat a casa nostra, algunes celebracions peculiars. Al Vendrell, cada any es celebra el Sopar dels Barbuts, una festa que té lloc des de 1994 entre el 15 i el 22 de gener. Organitzada per l’associació de barbuts del Penedès, es tracta d’un sopar al que hi assisteixen només persones que duen barba i que es reuneixen al voltant d’una taula per compartir un àpat i fer-la petar, en el marc d’una festa que cada any incorpora novetats.

Hi ha gent que busca qualsevol motiu per celebrar i els clubs cannàbics han triat a Sant Canut com el seu patró i amb aquest motiu celebren actes en els seus centres. Claríssimament el sant no té res a veure més que el nom... simplement “é ben trovato” que diuen els italians. 

19 de gener Sant Canut Setmana dels Barbuts

Avui és Sant Canut. Hi ha una dita que diu: “Si plou per Sant Canut, en tres mesos no veuràs eixut”. Potser ens aniria bé perquè estem en un període de sequera intensa... Per aquests dies solen aparèixer onades polars, de fred glacial... i com que ens espanten tant, anem tant abrigats sembla que no faci tant de fred. Tots hem pres totes les precaucions però... si parlem de dites i tradicions no ens estranya gens el fred perquè estem a la Setmana dels Barbuts que és la setmana més freda de l’any. Aquesta setmana tots els sants porten llargues barbes: Sant Pau Ermità (15), Sant Maure (16), Sant Antoni (17), sant Fructuós (21), i sant Vicenç màrtir (22). Tot i que la celebració de Sant Sebastià s’escau dins aquest període (20 de gener) i malgrat ser la festa major d’hivern de moltes poblacions catalanes, no s’acostuma a incloure dins d’aquest període perquè popularment no es representa al sant amb barba, sinó com a un jove afaitat i més aviat escanyolit. Tampoc és un dels sants barbuts Sant Pau Apòstol, la diada del qual es celebra el 25 de gener.

Tradicionalment, la Setmana dels Barbuts ha estat considerada a través d’anys i panys com la setmana més freda i crua de l’any. Les dites populars així ho recullen: “Quan venen els tres barbuts, venen els freds cascarruts”, “Per la setmana dels barbuts governen els tres germans, tos, mocs i amagamans”, “La setmana dels barbuts, setmana d’esternuts”. Les estadístiques meteorològiques confirmen, malgrat les excepcions d’anys concrets, aquestes intuïcions populars. Hom creu també que la pluja que cau durant aquesta setmana fa molt de bé a la terra: “La pluja de la setmana dels barbuts, cada raig val cinc escuts”.

Una altra creença popular, aquesta vegada més difícil de comprovar, afirma que els homes nascuts en aquesta setmana són peluts, amb una barba espessa, molt de geni, decidits i coratjosos i amb molta empenta, mentre que les nenes nascudes en aquesta setmana se les té per mostatxudes. (espero que com en tantes coses... la tradició no es converteixi en realitat...)

S’atribueix al fred les barbes dels sants, i hi ha qui, fins i tot, afirma que els sants porten el fred dins les seves enormes barbes blanques. En efecte, la iconografia més antiga d’aquests personatges ens els presenta com a un ancià d’enormes barbes nevades, que simbolitza la vellesa i el cru fred hivernal.

Ara bé, alguns autors també relacionen les festes que s’esdevenen durant aquest període amb ritus pre-cristians entorn de l’home salvatge, el geni de la muntanya que pobla la simbologia d’aquests moments a tot Europa. Es tracta d’un ancià amb una llarga barba blanca i una dalla, que en molts calendaris representa l’Any Vell i que té una estreta i antiquíssima relació simbòlica i iconogràfica amb el Cronos grec o el Saturn romà, la vella divinitat de les religions clàssiques que simbolitzava el pas del temps. També podrien ser romanalles de les Lupercalia, uns rituals de fecundació destinats a la protecció dels ramats i a la fertilitat de la terra en els quals l’embriaguesa i les disfresses jugaven un paper molt destacat. En qualsevol cas, es tracta d’unes celebracions festives que tanquen el mes de gener i que comencen a traspuar els excessos carnavalescos de les properes setmanes.

La particular fisonomia de Setmana dels Barbuts ha inspirat a casa nostra, algunes celebracions peculiars. Al Vendrell, cada any es celebra el Sopar dels Barbuts, una festa que té lloc des de 1994 entre el 15 i el 22 de gener. Organitzada per l’associació de barbuts del Penedès, es tracta d’un sopar al que hi assisteixen només persones que duen barba i que es reuneixen al voltant d’una taula per compartir un àpat i fer-la petar, en el marc d’una festa que cada any incorpora novetats.

19 de gener Sant Canut La setmana del Barbuts

Avui és Sant Canut. Hi ha una dita que diu: “Si plou per SC, en tres mesos no veuràs eixut”.Sort que avui... em sembla que no plourà. Portem uns quants dies d’onada polar, de fred glacial... i com que ens han espantat tant i anem tant abrigats sembla que no faci tant de fred. Tots hem pres totes les precaucions però... si parlem de dites i tradicions no ens estranya gens el fred perquè estem a la Setmana dels Barbuts que és la setmana més freda de l’any. Aquesta setmana tots els sants porten llargues barbes: Sant Pau Ermità (15), Sant Maure (16), Sant Antoni (17), sant Fructuós (21), i sant Vicenç màrtir (22). Tot i que la celebració de Sant Sebastià s’escau dins aquest període (20 de gener) i malgrat ser la festa major d’hivern de moltes poblacions catalanes, no s’acostuma a incloure dins d’aquest període perquè popularment no es representa al sant amb barba, sinó com a un jove afaitat i més aviat escanyolit. Tampoc és un dels sants barbuts Sant Pau Apòstol, la diada del qual es celebra el 25 de gener.

Tradicionalment, la Setmana dels Barbuts ha estat considerada a través d’anys i panys com la setmana més freda i crua de l’any. Les dites populars així ho recullen: “Quan venen els tres barbuts, venen els freds cascarruts”, “Per la setmana dels barbuts governen els tres germans, tos, mocs i amagamans”, “La setmana dels barbuts, setmana d’esternuts”. Les estadístiques meteorològiques confirmen, malgrat les excepcions d’anys concrets, aquestes intuïcions populars. Hom creu també que la pluja que cau durant aquesta setmana fa molt de bé a la terra: “La pluja de la setmana dels barbuts, cada raig val cinc escuts”.

Una altra creença popular, aquesta vegada més difícil de comprovar, afirma que els homes nascuts en aquesta setmana són peluts, amb una barba espessa, molt de geni, decidits i coratjosos i amb molta empenta, mentre que les nenes nascudes en aquesta setmana se les té per mostatxudes. (espero que com en tantes coses... la tradició no es converteixi en realitat...)

S’atribueix al fred les barbes dels sants, i hi ha qui, fins i tot, afirma que els sants porten el fred dins les seves enormes barbes blanques. En efecte, la iconografia més antiga d’aquests personatges ens els presenta com a un ancià d’enormes barbes nevades, que simbolitza la vellesa i el cru fred hivernal.

Ara bé, alguns autors també relacionen les festes que s’esdevenen durant aquest període amb ritus pre-cristians entorn de l’home salvatge, el geni de la muntanya que pobla la simbologia d’aquests moments a tot Europa. Es tracta d’un ancià amb una llarga barba blanca i una dalla, que en molts calendaris representa l’Any Vell i que té una estreta i antiquíssima relació simbòlica i iconogràfica amb el Cronos grec o el Saturn romà, la vella divinitat de les religions clàssiques que simbolitzava el pas del temps. També podrien ser romanalles de les Lupercalia, uns rituals de fecundació destinats a la protecció dels ramats i a la fertilitat de la terra en els quals l’embriaguesa i les disfresses jugaven un paper molt destacat. En qualsevol cas, es tracta d’unes celebracions festives que tanquen el mes de gener i que comencen a traspuar els excessos carnavalescos de les properes setmanes.

La particular fisonomia de Setmana dels Barbuts ha inspirat a casa nostra, algunes celebracions peculiars. Al Vendrell, cada any es celebra el Sopar dels Barbuts, una festa que té lloc des de 1994 entre el 15 i el 22 de gener. Organitzada per l’associació de barbuts del Penedès, es tracta d’un sopar al que hi assisteixen només persones que duen barba i que es reuneixen al voltant d’una taula per compartir un àpat i fer-la petar, en el marc d’una festa que cada any incorpora novetats.

19 de gener Sant Canut

Avui es celebra Sant Canut. La tradició popular té un refrany que relaciona aquest sant amb la pluja. “Si plou per Sant Canut, en tres mesos no veuràs eixut”. Sembla que aquest any... no tindrem massa aigua.

Tal dia com avui de 1736 va néixer James Wat. Va ser un enginyer mecànic i inventor escocès. Les millores que va realitzar a la màquina de Newcomen van donar lloc a la coneguda màquina de vapor d'aigua, que resultaria fonamental en el desenvolupament de la primera Revolució Industrial, tant a Anglaterra com a la resta del món.

Mentre treballava fabricant instruments a la Universitat de Glasgow, Watt es va interessar en la tecnologia de les màquines de vapor i es va adonar que els dissenys coetanis desaprofitaven una gran quantitat d'energia refredant i escalfant repetidament el cilindre. Watt va introduir una millora en el disseny, el condensador separat, que evitava la pèrdua d'energia i va millorar radicalment la potència, eficiència i rendibilitat de les màquines de vapor. Finalment va adaptar aquest motor per produir un moviment rotatori, el que va ampliar enormement el seu ús més enllà del simple bombament d'aigua.

Watt va intentar comercialitzar el seu invent, però va trobar moltes dificultats financeres fins que es va associar amb Matthew Boulton a 1775. La nova firma Boulton & Watt va arribar a tenir gran èxit i tots dos es van enriquir. Un cop jubilat, Watt va continuar inventant, però cap de les seves últimes creacions va ser tan destacada com la millora de la màquina de vapor. Watt també va desenvolupar el concepte de cavall de vapor, mentre que la unitat de potència del Sistema Internacional d'Unitats, el watt -W- va ser nomenada en el seu honor.

Suggeriment: Pensem quines feines o activitats van canviar radicalment amb l’aparició de la màquina de vapor. On es va fer servir aquest màquina?